dissabte, 28 de novembre de 2009

Batxillerat, 1r. IES Roquetes


Sobre la filosofia de la ciència de Popper.
“Popper considera la asimetria entre “verficabilitat” y “falsabilitat”. Així a tot enunciat que diu: “Tots els corbs són negres” no es demostra, no es coneix a partir del fet que tots els corbs vistos són negres, bé fins avui, o sigui fins la data si que ho són tots negres; amb tot podria falsar-se, per la troballa d’un corb que no fos negre. Seria falsat, aquest és el concepte de falsabilitat. Per tant, mentre en diverses vegades o observacions, ens interessa el principi de falsabilitat com a criteri de validesa de les teories o de veritat dels enunciats empírics: les teories científiques poden no ser verificades inductivament, podem acudir a l’experiència i no solucionar-ho mai del tot, o no provar mai tots els casos, però una teoria científica, o del tipus que sigui, filosòfica per exemple, es vàlida sempre i quan resisteixi els intents de refutar-la. Així si tota una sèrie de fets, si tots els fets, s’adeqüen, a una mateixa explicació o teorització, per exemple: “Tots els polítics són corruptes” llavors no és una teoria científica.

Per a segon de Batxillerat considereu la crítica de Hume a la causalitat i la inducció, segons la traducció, la normalitat, etc… i la formulació clásica considera que és possible dir: “tots això u allò…”, però clar pot ser dit, però no pot falsar-se, cap cas cauria fora, i mai tampoc es podria considerar com a fals, no seria mai falsable. Exemple: “Tots els dies ha sortit el sol”, però i si demà no surt. És plausible, és possible de pensar-ho.

Analíticos y Continentales. Autora: Franca d’Agostinni.
Traducció i adaptació del Profesor: J. Ramon Suñé Gasull.



Respon a les següents preguntes :
1) Breu biografia de Karl R. Popper (1902-1994) i posa títol al text [1 punt].
2) Explica la idea, o idees principals, del text i com hi apareixen relacionades. [3 punts]
3) Relació amb el tema dels discursos científics: Criteri de demarcació [3 punts]
4).Fes una explicació raonada, entenimentada i justificada de les opinions de l’autor. [3 punts]


[Recomanació general: Cal entregar-ho a mà. Redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil.]



dimecres, 25 de novembre de 2009

Examen sobre el Mite de la Caverna



IES Roquetes
(Baix Ebre) Terres de l’Ebre.
OPCIÓ B. Examen d’Història de la filosofia.
Cognoms: …………………………………………………..

Nom: ………………………………… GRUP: ……………….

“—Aquesta imatge, doncs Glaucó, és aplicable exactament a la condició humana, equiparant, d’una banda, el món visible amb l’habitacle de la presó i, de l’altra, la llum d’aquell foc amb el poder del Sol. I si estableixes que la pujada i la visió de les coses de dalt són l’ascensió de l’ànima vers la regió intel•ligible, no quedaràs privat de conèixer quina és la meva esperança, ja que desitges que parli. Els déus ho saben si em trobo en el cert, però a mi les coses em semblen d’aquesta manera: en la regió del coneixement, la idea del bé és la darrera i més difícil de veure; però, un cop és vista, es comprèn que és la causa de totes les coses rectes i belles: en la regió del visible engendra la llum i l’astre que la posseeix, i, en la regió de l’intel•ligible, és la sobirania única que produeix la veritat i l’enteniment, i cal que la contempli aquell que es disposi a actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública”

PLATÓ , República, VII, 517b-c.

1.- Raoneu breument –al voltant de 50-90 paraules—les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)

2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes (al voltant de 10-20paraules en cada cas). (1 punt)
a) Causa. b) Ascensió.

3.- Quins són segons Plató el procés i el camí del coneixement? Parla i fes referència al conjunt general del pensament del nostre autor. [Ascensió (camí racional i emotiu) i actuació (política)]. (3 punts)

4.- Compareu la concepció platònica d’actuació dins la ciutat “polis” amb una altre tipus de comportament davant la democracia d’Atenes. (2 punts) [Recomanació amb els sofistes].

5.- Raoneu i expliqueu la vostra valoració personal des del punt de vista de l’acció política i comenteu: “cal que la contempli aquell qui es disposi a actuar assenyadament”. (2 punts)


Cal fer esment a la cal•ligrafia, l’ortografia, els marges, la paginació i posar el nom; tot plegat representa 1punt.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Apunts de Plató.

IES ROQUETES
Primer Trimestre Novembre 2009
Seguirem el següent guió:
1. Introducció:
2. La teoria de les idees.
3. Teoria del coneixement.
4. Antropologia platònica.
5. L’estat utòpic o ideal.

Introducció: Plató recull una sèrie d’influències:
1) Pitàgores i el pitagorisme (S VI a. de Crist): Relacions amb el tema de l’estructura formal i matemàtica del cosmos; el seu primer principi (arkhé) són els nombres i les relacions matemàtiques que hi podem establir, i també la idea dels poliedres regulars. Així com el tema més sectari i religiós de l’ànima: existència immortal, transmigració, metempsicosi; i més encara la catarsi o purificació com a Nirvana, ja al món oriental.
2) Conciliació e integració d’Heràclit d’Efes i de Parmènides d’Elea. Perpetu fluir de les coses versus la immutabilitat radical de la realitat.
3) Del seu mestre Sòcrates, l’optimisme epistemològic, l’art del diàleg, la consciència i l’intel•lectualisme moral. La pregunta que planeja és doble: Tothom té consciència? Ho sé i ho faig? ¿(Conèixer=Fer)?.

2) Teoria de les idees.
Des de les anteriors perspectives Plató cerca un element de síntesi. Sota els conceptes estables s’amaguen les realitats canviants estes les veiem per “l’empeiria” (experiència), que dóna el coneixement sensitiu. Es manifesta una doble realitat (el món de les idees i el món sensible) i també un doble coneixement (el sensitiu i el racional).
El concepte d’Idea és: Forma (model, arquetip i “prototip”) única de quelcom múltiple. Model d’una classe d’objectes: arbre, bellesa, etc. Són ens universals que es troben dins el món Intel•ligible.
Tipus d’idees i manera com es jerarquitzen. Aspectes i matisos:
-- Vessants: lògic i metafísic. –- Jerarquia d’idees; --Relació entre idees i coses.
L’organització pot ser, com en els diàlegs de maduresa, com per exemple la República on manifesta el model Bé, Bellesa i així si el punt de vista és ètic, polític i social podem parlar de justícia, ordre, valentia; però en diàlegs de vellesa recull unes altres perspectives.
La teoria de les idees permet construir una teoria dels “valors” i per una altra una interpretació de l’Univers (cosmos) com la realització d’un ordre ideal. Així el Demiürg (artesà, “faedor”) d’acord amb les Idees (els models) voldrà construir el món, però es trobarà amb les dificultats i les imperfeccions del món sensible.
Concepció idealista que recuperarem amb René Descartes al segle XVII.
b) Epistemologia, gnoseologia. Accés a les idees, des de la dialèctica o via ascendent: “Mite de la caverna”; i també des de l’amor.
-- El mite de la Caverna. Al•legoria, interpretació, etc.

-- Segments, nivells o graus del coneixement:
Opinió (doxa): Imaginació i creença. Coneixement (episteme): Raó discursiva i Raó intuïtiva.
i a aquests li correspon diversos nivells de la realitat:
Imatges i animals-objectes; Objectes matemàtics i Idees.

Món Sensible Món Intel•ligible
Interior de la caverna Exterior de la caverna: Mite de la Caverna.

-- La funció de la deessa grega memòria, Mnemosine. Conèixer és recordar.
Segons l’explicació i les diferents formes de coneixement no queda clar que la racionalitat s’imposi en l’explicació de Plató. Aquest parla de la memòria perquè la deessa memòria (Mnemosine) era la mare de les nou muses que presidien el coneixement. Plató farà d’aquesta explicació mitològica un dels elements centrals de la seva obra. Així tindrà més importància la memòria que la imaginació. Imaginar té a veure amb el món sensible, amb l’aparença; mentre que la memòria està considera com un facultat privilegiada que ens permet de connectar amb les idees.
També podem considerar les claus pitagòriques de la metempsicosi o la doctrina segons la qual l’ànima en separar-se del cos, passa a animar el cos d’uns altres éssers; això és d’una altra persona o d’un animal. En la psicoanàlisi de Freud el record (anamnesi) es el nucli de terapèutica. Els records, el somnis, la verbalització, la narració dels mateixos ens permet curar-nos.

Una altre possible accés al coneixement serà l’amor. Visions i explicacions a classe que podem resumir com una formulació diferent alternativa a la teoria del coneixement. El banquet (diàleg de maduresa) defineix què és l’amor (eros) com una tendència a cercar la bellesa, a recrear-la. Ací apuntem al tema de la jerarquia d’idees; Bé, Bellesa, justícia, valentia, ordre, etc i d’altres possibles organitzacions segons el diàleg de vellesa o senectut el Sofista on recull una altra jerarquia basada amb Existència, Igualtat i Diferència.
L’amor es la via que iniciada amb la visió d’allò que és bell, bonic cerca i busca assolir el coneixement veritable. La dialèctica, la via ascendent, d’ací el concepte d’ascensió, treballa a nivell intel•lectual, recordeu abstracció, reflexió i emprant les Idees i passant, mitjançant el diàleg de les unes a les altres arribar a la Idea suprema de Bé. Com a punt de partida, tot i les diverses intepretacions del diàleg (Fedre, Pausànies, Erixímac, Aristòfanes, Agató i Sòcrates), prenen la bellesa particular per anar pujant, elevant-nos, cap a la bellesa en sí, en ella mateixa, en què consisteix esta bellesa en sí? en la causa final, última de totes les accions belles, bones i justes.
L’eros opera amb les emocions, amb el cor i hom aspira com l’amant a contemplar sempre l’amat.

c) Concepció de l’ésser humà. Antropologia platònica:
Dualitat entre idees i coses, ara parlarem d’ànima i cos. S’ajuda per explicar la concepció de l’ésser humà del mite del carro alat: Ànima (carro alat); l’Auriga (Racional); Irascible (Cavall blanc) i Concupiscible (Cavall negre). L’equilibri, l’harmonia, la coordinació entre les virtuts de les tres parts és la qüestió: la virtut de la saviesa es dóna quan la part racional desenvolupa excel•lentment la seva funció. Així té l’ànima la virtut de la fortalesa quan la seva part irascible dóna valor a l’ànima i la capacitat per afrontar totes les situacions. Una ànima és temperada quan la seva part concupiscible està controlada i no pertorba l’home. I aquí també podem analitzar el concepte de Justícia. Cada part fa amb excel•lència allò que li és adequat, apropiat, etc.

El dualisme ànima i cos es pot resumir:
Ànima: -Constitueix l’home i el Jo i s’apropa al diví, a la immortalitat (Fedó, 80b). L’ànima racional ha sigut creada directament per Demiürg i pren com a model les Idees eternes.
Cos: -És físic, mortal, sensible i imperfecte. És com la presó de l’ànima (Fedre 250 d) i a més a més li crea necessitats a l’ànima i l’impedeix realitzar-se. Així les malalties, desitjos, passions, etc. són un exemple. Així hem de seguir un procés de neteja i catarsi per poder arribar a la contemplació de les Idees. El cos amb les seves necessitats ambiciona poder, riquesa, etc. i es troba a la base de la guerra i de la violència.

d) L’estat ideal o utòpic: [ (u- no, sense); topos (lloc)]. Diàleg de maduresa la República.
Principal preocupació de Plató. Aquest ha observat que el sistema d’Atenes té errades i vol corregir el camí. Apuntant a cercar la justícia social i la felicitat entre els seus membres.
Es podria parlar d’isomorfisme; això és la mateixa forma o explicació entre el cosmos, l’ésser humà o la ciutat “polis”.
El somni de Plató: A la Carta VII el grec mostra el desencís per la cosa pública, i també la recerca del “Summum Bonum” del “Sumo Bien”. L’ètica de Plató és el fons eudemonista; pren com a element primordial la felicitat, el bé suprem. Per a Plató la felicitat és el desenvolupament de l’autèntica, de la seva, personalitat i com a ésser racional consisteix en cultivar l’ànima i cercar l’equilibri, l’harmonia de la vida i entre les tres parts de l’ànima.

Ànima tripartida: (quadre general de la classe).
L’estat es gesta a diferents nivells: necessitats de les persones, no tots els individus són iguals. El tema central és l’organització política ideal i l’educació dels diversos tipus de ciutadans. Les tesis platòniques són:
a) El govern ha de ser un art que estigui basat en un coneixement veritable.
b) La societat és una mútua satisfacció de necessitats entre els seus membres, les capacitats dels quals es complementen.

Per cobrir les necessitats de les persones, per satisfer-les ens cal una societat que per als grecs fa referència a la ciutat-estat (“polis”) i esta s’estructura en tres classes: (Relació amb l’ànima en cada home predomina una de les tres parts de l’ànima; i així algunes versions (interpretacions) parlaran de “rols” socials segons els trets psicològics dels individus:
1) Treballadors, artesans i comerciants, regits per la temperància; ànima concupiscible; cavall negre. La seva funció és proveir i produir; mantenir la societat (llibre de text)
2) Militars o guardians, la virtut ha de ser el valor, la fortalesa; ànima irascible, cavall blanc. La seva funció és protegir la ciutat, és la policia també interna.
3) Governants, els reis filòsofs la seva virtut serà la saviesa; part racional de l’ànima, l’auriga. La seva funció és governar i dirigir la ciutat.

La justícia es fer i aconseguir aquest equilibri: és la màxima virtut que consisteix “en fer cadascú el que li és propi sense barrejar-se en els assumptes dels altres” 433c . Harmonia, equilibri, coordinació entre cadascuna de les tres virtuts (saviesa, fortalesa i temperança).

Educació i selecció dels guardians i els governants: Selecció eugenèsica .
Com educar els futurs guardians de la polis? Existeix una doble intepretació:
1a) L’organització familiar i social. Les classes superiors han de tenir limitades: “els béns corresponents a la dóna, al matrimoni i als fills”. Han de viure comunitàriament: sense propietat privada, matrimonis concertats i comunitat de fills.
2b) Selecció educativa; i així també es pot passar d’una classe a l’altra amb formació i educació. El guardians es trobaran sotmesos a dures proves i després es passarà també uns graons i un control en el seu coneixement. Inicialment astronomia i matemàtiques per després arribar a la dialèctica. Ens remetem al tema filosòfic:
a) Els nombres, els poliedres regulars, la matemàtica em permet connectar el món sensible i l’intel•ligible. Observo figures, símbols i models però penso em projecto a la seva explicació ideal, amb l’ajut de l’abstracció, la reflexió i la filosofia. Plató parlarà d’esglaons: Aritmètica, geometria, astronomia, música, dialèctica. El règim polític elitista definit com elitisme intel•lectual, també es coneix com Filosofocràcia. És la figura del Rei-Filòsof, sigui que el Rei natural hagi arribat a Filòsof o el Filòsof, aquell qui sap, hagi arribat a Rei.

Societat i ciutadania són els mateixos conceptes. No existeix l’àtom persona individual, sinó que al món grec es realitza, es fa dins la Polis.

Degeneració i corrupció dels règims polítics. Llibre VIII de la República.
L’estat perfecte serà la monarquia o l’aristocràcia segons ho definim: (Llibre de text millor govern o estat perfecte “Aristocràcia”; altres “monarquia”. Esta disparitat es dóna per les diverses interpretacions:
a) Monarquia des del concepte d’un; d’Unitat.; (“monos” Unitat). El govern del millor del més savi, del més capaç, del més preparat, del millor. Un el que posseeixi més saber, més coneixement.
b) Aristocràcia del concepte “aristos”= millor. No de casta o de grup, sinó de preparats; els diversos, o els millors entre els millors.
Les formes anteriors acaben degenerant amb:
- Timocracia: (timé= honor).
Govern dels que tenen honor i rendes, ¿ i la part racional?. Manen els més ambiciosos i es preocupen per ells mateixos. Preparats per a la lluita i la guerra.
- Oligarquia: (oligos= pocs).
Manen els explotadors, i la cobdícia regeix la polis. Una pocs preocupats com la riquesa rebutgen la virtut, al manipular i explotar els altres, la resta, el poble... finalment este es revolta.

- Democràcia: (demos= poble).
Les diferències es fan més grans crisi de l’autoritat així predomina la igualtat i el llibertinatge, cadascú pot fer el què vol i no ha d’existir una autoritat rígida, no hi ha ni ordre ni concert. La direcció la porten els pobres, els menys virtuosos, els no instruïts, els no preparats , per tant es dóna un sistema demagògic .
- Tirania: Un tirà ambiciós i carismàtic.
Degeneració i degradació extrema. La pitjor forma de govern. Al no emprar la llibertat correctament ens obliguem a una mà dura, a un “salvador”, que acaba controlant, executant, atemorint a la resta.
Valoració final:
Importància del paper i de la idea política de Plató. Aquest parla segons algunes interpretacions com una utopia socialista. Comunitat de béns i propietats, i família, etc; entre les classes dirigents.
També com a proposta totalitària i reaccionària. Una societat tancada amb classes socials on cadascú ha de jugar el seu rol, el seu paper i parer i res més. Esta és la definició de justícia.
Finalment a les seves obres de vellesa (senectut) rectifica el model utòpic, irrealitzable.
El model utòpic (sense lloc) inspira en el Renaixement diverses obres: T. More Utopia; T. Campanella La ciutat del Sol i Francis Bacon Novum Organum.; als segles XVI i XVII. On és cerquen diversos models que han contribuït a crear una societat més justa i igualitària.

Bibliografia:
- Atlas de Filosofía, Editorial Alianza.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 1, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993
- Gomperz, Theodor, Pensadores griegos, vol 2. Editorial Herder, Barcelona, 2000.
- Plató, La República; Llibre VII. Altres diàlegs, Banquet, Fedó i Fedre. Diverses publicacions; Gredos castellà, Laia-Edicions 62 i Bernat Metge amb català.
- Reale, Giovanni, Eros, demonio mediador. Editorial Herder, Barcelona, 2004.
Webgrafia:
- Pàgina WEB: www.xtec.cat/EscolaOberta/filosofia/Filoxarxa.
- Bloc del vostre professor: filosofiaibloc.blogspot.com.

divendres, 20 de novembre de 2009

Model d'examen de les PAU. Sòcrates-Plató.

“Jo, atenesos, us tinc respecte i us estimo, però vull creure més aviat els déu que a vosaltres, i mentre respiraré i mentre em serà possible estigueu segurs que no deixaré de filosofar i fer-vos recomanacions i d’ensenyar-vos i parlar a aquell que m’escauré de trobar d’entre vosaltres, dient-li, com tinc per costum: “Oh, tu, bon amic, que ets atenès, ciutadà de la ciutat més gran i més anomenada per la saviesa i per la força, no t’avergonyeixes d’ocupar-te de la fortuna per veure com se’t farà el més grossa possible, i de la glòria i de l’honor, i en canvi, del seny i de la veritat i de l’ànima, de veure com esdevindran millors, no te n’ocupes ni hi penses?” I si algun de vosaltres m’ho nega i diu que se n’ocupa, no el deixaré pas anar de seguida i me n’aniré, sinó que li faré preguntes i l’examinaré i l’investigaré, i si em sembla que no està en possessió de la virtut, però diu que la posseeix, li faré retrets que atribueixi tan poc valor a les coses que en tenen molt i s’estimi tant les coses que en tenen poc. Així ho faré amb el joves i amb vells, amb aquell que trobaré, estranger o de la ciutat”
Plató, Apologia de Sòcrates.
Sócrates fa un discurs davant el tribunal

1. Expliqueu breument (en unes 40 paraules aproximadament) la idea principal del text. [2 punts]

2. Defineix, segons el text, els següents conceptes:
a) Virtut.
b) Filosofar. [1 punts]

3. Emmarca cada autor dins un període o una corrent filosòfica. Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. Tota la teorització de Sòcrates. [3 punts]

4. Compara les opinions del sofistes i les de Sòcrates sobre els fonaments ètics, o sobre algun altre tema que consideris important (vinculat al text i que consideris clau). [2 punts]

5. Fes una valoració raonada i fonamentada sobre el paper de Sòcrates i la seva filosofia. [2 punts]


Cal fer esment a la cal•ligrafia, l’ortografia, l’ordre, la neteja, els marges, la paginació i posar el nom; tot plegat representa 1 punt.

dijous, 19 de novembre de 2009

Plató. Etapes o períodes.

Textos - diàlegs platònics

Diàlegs Platònics.

La llista dels següents diàlegs constitueixen l'obra escrita de Plató o Corpus platonicum, a la qual cal afegir unes cartes (de les que, almenys, la VII i la VIII es consideren autèntiques). Generalment, els diàlegs platònics es classifiquen atenent a la quatre etapes següents:

Etapa socràtica o de joventut:

  • Apologia;

  • Ió;

  • Critó;

  • Protàgores;

  • Laques;

  • Trasímac;

  • Lisis;

  • Càrmides;

  • Eutifró.

Diàlegs que tracten temes socràtics i se centren en definicions de conceptes com la pietat, la mentida, l'amistat, la virtut i si aquesta pot o no ensenyar-se. En l'Apologia Plató defensa la figura de Sòcrates. Encara no apareix la teoria de les idees.

Etapa de transició (388-385):

  • Gorgies;

  • Menó;

  • Eutidem;

  • Hipies Menor;

  • Cràtil;

  • Hipies Major;

  • Menèxen.

Diàlegs escrits després del seu primer viatge a Sicília (388-387), la seva estada en Cirene, i la fundació de l'Acadèmia (387). Apareixen, junt amb temes encara socràtics, temes pròpiament platònics.

També apareixen temes òrfics d'influència pitagòrica: la immortalitat de l'ànima, primeres al·lusions a les idees i a la reminiscència, i estudis sobre el llenguatge.


Època de maduresa (385-391):

  • Banquet;

  • Fedó;

  • República;

  • Fedre.

La teoria de les idees apareix plenament desenvolupada. Entre els temes tractats destaquen: els arguments de la immortalitat de l'ànima, la teoria de la reminiscència, la dialèctica ascendent i l'amor, i la filosofia política. D'entre els textos coneguts destaquen: el mite de la caverna, la metàfora de la línia i el mite del carro alat.

Època de vellesa (391-360):

  • Teetet;

  • Parmènides;

  • Sofista;

  • Polític;

  • Fileb;

  • Timeu;

  • Críties;

  • Lleis;

  • Epínomis.

Època dels seus altres dos viatges a Sicília. Revisió de la teoria de les idees, que perd dimensió ontològica en favor d'una interpretació lògica. Sòcrates deixa de ser el personatge principal. Estudi de les dificultats de la teoria de les idees: tema de ho uneixo i allò múltiple, teoria de la participació. La dialèctica com a divisió de conceptes. Desenvolupament de la cosmologia platònica: el demiürg, l'ànima del món, l'esdevenir, la causa final. Revisió de la teoria política que culmina en una concepció matisada del just mig.


__________________________________________________________

Ja que els diferents diàlegs no estan datats, l'agrupació i l'ordre que s'han presentat podrien ser diferents. No obstant això, aquesta és la classificació generalment admesa en l'actualitat, a la que s'ha arribat mitjançant estudis que prenen en consideració:

  • a) referències dels diàlegs a successos històrics coneguts,

  • b) referències d'uns diàlegs a altres,

  • c) relació de dependència respecte d'altres obres de l'època la data de la qual ens és coneguda i

  • d) criteris filosòfics i estilístics referents als continguts interns dels diàlegs. D'aquí s'infereix que parts d'alguns d'ells, com el cas de la República, per exemple, van ser escrits en distintes èpoques.

Segons sembla, a més dels diàlegs, Plató hauria defensat un ensenyament no escrit dirigit només als membres més avançats de l'Acadèmia, però aquest ensenyament per als ja iniciats (esotèrica) no hauria adquirit forma escrita a diferència de la publicació (exotèrica). La necessitat de difondre les concepcions filosòfiques va ser l'única motivació que va impulsar a Plató a escriure, però ressaltant sempre la seva desconfiança respecte a l'escriptura que, a diferència de l'autèntic diàleg parlat, estén a immobilitzar el pensament (amb gran contrarietat per part del tirà de Siracusa que insistentment demanava a Plató una exposició, en forma de tractat o de manual, del seu pensament). Així, en el Fedre (274c-278b), per boca de Sòcrates, Plató narra el mite de Theuth, segons el qual, aquest déu egipci, després d'inventar les matemàtiques, l'astronomia, el joc de dames i els daus, va inventar també l'escriptura. Però el rei Thamus va posar en dubte el valor de tal invent, ja que si bé Theuth concebia l'escriptura com a elixir que enfortiria la memòria humana, Thamus, contraposava el llenguatge parlat a l'escrit i replicava que l'escriptura produiria l'efecte contrari: produiria l'oblit, ja que es tendiria a recordar per fora mitjançant signes estranys, i no per dins, mitjançant el coneixement interior. Aquesta contraposició mostra el saber adquirit i transmès a través de l'escriptura com un saber aparent: el text escrit sembla parlar, però en realitat allò que s'ha escrit no respon a preguntes, és repetitiu, diu sempre i per a tots els mateix. Per això Thamus contraposa a la transmissió escrita el discurs, «que s'escriu amb ciència en l'ànima del que aprèn», que sap parlar, que argumenta i es defensa: és el «discurs viu i animat» - el diàleg, la discussió oral -, del qual el discurs escrit és només imatge (veure text). En la Carta VII Plató també mostra la seva reticència a posar per escrit els seus ensenyaments i el seu saber: «tot home seriós es guardarà molt de posar per escrit qüestions serioses». A més a més, mitjançant l'ús del diàleg com a recurs literari per exposar les seves idees, Plató rendia homenatge al seu mestre Sòcrates, que havia fet del diàleg el mètode de la filosofia