dilluns, 22 de desembre de 2014

Feina del +10%.

Feina extra del 10%. 

Ho he enllaçat al Moodle també. 


Comentari de text del segon trimestre:
Instruccions, un exercici, i només un. Si es correcte puja el 10%, sinó puja el 5%. Per això hi apareix nota estimada, no important, és rellevant l’ajut.

Les virtuts cardenals són: justícia, prudència, fortitudo e temprança.
De justícia és aquella virtut per raó de la qual los hòmens reten les coses degudes a aquells de qui són.
És justícia de les raïls de l’arbre, e majorment d’egualtat, per raó de la qual bonea e granea e altres se donen egualment llurs semblances; e en aquella egualtat de donar neix e està justíca, car justa cosa és que granea dó sa semblança a bonea, pus que bonea li dóna la sua; e bona cosa és que les semblances sien donades egualment; e, per co car egualment se donen, duren; e per ço car egualemtn se donen, duren; e per aço justícia és bona e gran e durable en egualtat al dons. E, en aquest pas, pot hom conèixer que lo donat qui és fet fora egualtat, no dura, així com en Martí qui s’enuja de donar grans coses a en Pere com en Pere li dóna poques coses; e açò és per ço ar granea e poquea són coses contràries, amb la qual contrarietat ha, injúria, concordança contra justícia, qui és de coses grans e eguals, o poques e eguals.
Justícia és virtut per raó de la qual ha la memòria just remembrament; e l’enteniment, just entendre; e la voluntat, just amar. E per açò la voluntat ama naturalment justícia, per ço que pusca membrar; e l’enteniment, entendre. E per raó de justícia la volentat ama la memòria just membrar; e en l’enteniment, jus entendre; per què mou los hòmens a just remembrament e enteniment e amament. E açò mateix fa en la memòria e l’enteniment, per ço que sien vestits de l’hàbit de justícia ensems amb la volentat, e que tots tres guarden justícia contra sos enemics, qui són injusts remembraments, enteniments e volers, los quals s’han contra justícia com los hòmens són ociosos en prendre les semblances de les natures primeres, e prenen les dessemblances, d’aquelles, així com l’home mal, qui injustament pren semblança de malea contra semblança de bonea, e enaixí de les altres coses en qui neix e està injúria, qui és privació de justícia.

De prudència és aquella virtut per raó de la qual los hòmens savis eligen les bones coses e esquiven les males, e amen més los béns majors que els menors, e temen més los mals majors que els menors. És prudència majorment per raó de l’enteniment; car, enaixí com l’oliver empeltat en l’ullastra atrau a sa espècie e natura ço que ve de l’ullastre, així l’enteniment habituat e vestit de prudència atrau a si e sa natura ço qui ve sots hàbit de correcció.


Llull, R.: Antologia filosòfica: “Arbre de Ciència”. Editorial Laia.62. Barcelona, 1984.

 Bibliografia:
-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia.
- Diccionario de Filosofia. de Ferrater Mora, José. Editorial , Barcelona.
- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona.
- Badia, Lola y Bonner, Anthony: Ramon Llull: Vida pensament i obra literaria. Edicions La Magrana, Barcelona, 2000.
- Carreras i Artau, Joaquim i Tomàs: Historia de la filosofia española: Filosofia cristiana de los siglos XIII i XIV. 2 vols, Madrid, diverses edicions.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.
- Ruiz Simón, J. M: L’Art de Ramon Llull i la teoria escolàstica de la ciència, Quaderns Crema, Barcelona, 1999.

Bibliografia específica, d’aquest segon Trimestre:
- Llull, Raimon, Antologia filosòfica. Edicions Laia-62, Barcelona, 1984.

Webgrafia:
Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle.
Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.
- Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com
Home! El millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat.




Mateixes recomanacions i preguntes semblants:
[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.]

A entregar amb ordinador, l’any  2015. Abans de que s’acabi el segon trimestre, cap al febrer del 19 dijous al divendres 20 del 2015. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació, sinó ho farem pel correu massiu de l’espai virtual: jvvvirtual. I també al Moodle.

Es tracta de fer un comentari de text sobre l’anterior fragment. 

1.       Lectura i comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre.
D’aquesta part, sinó hi ha vocabulari o definicions, no cal escriure res. Obligatori, no té puntuació, és un pas previ, un mètode propedèutic.

2.       Autor i context
2.1 Situa l’autor Raimon Llull. Busca informació a la xarxa i als llibres d’ajut i referència.  No copiïs literalment, fes-ho teu i un resum teu. Explica: segles (època), autor, la teoria i la branca de l’autor. Justificació i argumentació. No ha de tenir molta extensió, unes 100 paraules.  [1 punt].
2.2 Situa els diferents personatges de la tradició filosòfica catalana: Ramon Martí, segle XIII, Ramon Sibiuda, segle XV. Extensió total, de tots els personatges, aproximadament 200 paraules. [1 punt].

3.       Anàlisi del contingut.
3.1  Expliqueu breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [Recomanació unes 200 paraules més o menys. Assegura de què parla, de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho facis amb esquema]  [3 punts].

3.2 Posa-hi un títol i justifica’l. Dóna raons i justificacions. Argumentació i raonament amb sentit, fes una bona explicació. [1 punt].

3.3 Defineix segons el text (en el text i des del text) els següents conceptes, subratllats a l’escrit:  a) “natures primeres”; b) “granea” (Recomanació: al voltant de 35 paraules, cada concepte). [1 punt].

4.       Opinió i valoració personal.
4.1 Cal emetre un judici (un veredicte) explicat i justificat. Coneixies l’autor abans d’aquesta lectura? Digues: què et sembla el text? Què en penses del tema tractat? I de les reflexions que en fa R. Llull?  [Recomanació: respon i argumenta, no diguis sí, no, me gusta i avall.] [3 punts].


  





Comentari de text del segon trimestre:
Instruccions, un exercici, i només un. Si es correcte puja el 10%, sinó puja el 5%.
Per això hi apareix nota estimada, no important, és rellevant l’ajut.

Capítol XVIII: “Cada cosa té el seu temps”

Segons Juvenal a les seves Sàtires, “Qui és prudent es marca un temps fins i tot en afers honestos”. Així alguns personatges de l’Acadèmia platònica, en veure Xenòcrates, molt vell, afanyarse amb les lliçons de la seua escola, digueren: “I aquest, quan sabrà, si encara aprèn?”
I el rei Ptolomeu que encara enduria cada dia la seua persona amb l’exercici de les armes, els va dir: “No és motiu de lloança que jo, un rei, de la meua edat m’hi exercite”.
El jove, (com vosaltres), ha de fer els seus preparatius, el vell n’ha de gaudir, diuen els savis com Sèneca a Lletres a Lucili. I també diu que el vici més gran que assenyalen en la nostra naturalesa és que els nostres desigs es rejovenisquen sense parar. Sempre recomencem a viure. El nostre estudi i afany haurien de sentir alguna vegada la vellesa. Tenim un peu a la fossa i els nostres apetits i demandes no fan més que nàixer.
El més llarg dels meus plans no té un any de vida; no pense ja més que a acabar; em desfaig de qualsevol nova esperança o empresa; dic el darrer adéu a tots els llocs que deixe; i em desposseïsc cada dia del que tinc. I segons Virgilia a la Eneida: “he acabat de viure i he acomplert el camí que m’havia traçat la Fortuna”.
És al capdavall, tot l’alleujament que trobe en la meua vellesa, que suavitza en mi diversos desigs i preocupacions pels quals la vida s’inquieta, la preocupació pel curs del món, la preocupació per les riqueses, per la grandesa, per la salut, per un mateix. Aquest aprèn a parlar quan el que toca és que aprenga a callar per sempre.
Es pot continuar l’estudi en qualsevol moment, no l’escolaritat: l’estúpida visió d’un vellard aprenent les beceroles. Si cal estudiar, estudiem alguna matèria d’acord amb la nostra condició, a fi que puguem respondre com aquell a qui, quan se li preguntà per què servien aquests estudis a la seua decrepitud, digué: “Per anar-me’n d’ací millor i al meu gust.” Aquest estudi fou el cas d’algú quan sentia la fi pròxima, el qual es retrobà amb l’escrit de Plató sobre la immortalitat de l’ànima. No es tracta, com s’ha de creure, que no estiguera proveït des de fa temps de tota mena de provisions per a un desallotjament semblant: d’assegurança, de voluntat ferma i educació, en temia més que Plató en els seus escrits; la seua ciència i el seu coratge, eren, en aquest sentit, superirors  a la filosofa. Prengué aquesta ocupació, no per al servei de la seua mort, sinó que, com aquell a qui la importància d’un esdeveniment semblant ni tan sols interrompt la son, sense fer cap tria ni cap canvi, també continuà els seus estudis com la resta d’accions habituals de la seua vida.
La nit en què fou separat de la seva feina, la passà jugant; aquella en què havia de morir, la passà llegint: la pèrdua de la vida o la del càrrec, tot fou un mateix fet.


Montaigne, M. de: Assaigs, llibre segon, Capítol XXVIII.

Bibliografia General: 
-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia. En castellà.
- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona. Ens ajuda, hem de situar l’autor a l’inici de l’època moderna.
- Casals Pons, Jaume, La filosofia de Montaigne. Edicions 62, Barcelona, 1985.
- Castiñeira, A. i altres,  Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.
-. Ferrater Mora, José,  Diccionario de Filosofia . Editorial Ariel, Barcelona, diverses edicions.

Bibliografia específica, d’aquest segon Trimestre:
- Llull, Raimon, Antologia filosòfica, “Arbre de Ciencia”. Edicions Laia-62, Barcelona, 1984.
- Montaigne, Michel de, Assaigs, 3 volums. Editorial Proa, Barcelona, 2007.
- Rubert de Ventós, Xavier; Filosofia d’estar per casa, Editorial Ara llibres, Barcelona, 2004.
Webgrafia:
Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle i al correu massiu.
Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.
-          Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com
Home el millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat. Fa un temps que no hi publico res.

Mateixes recomanacions i preguntes semblants:

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.]



A entregar amb ordinador, l’any  2015. Abans de que s’acabi el segon trimestre, cap al febrer del 19 dijous al divendres 20 del 2015. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació, sinó ho farem pel correu massiu de l’espai virtual: jvvvirtual. I també al Moodle.

Es tracta de fer un comentari de text sobre l’anterior fragment.

  1. Lectura i comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre.
D’aquesta part, sinó hi ha vocabulari o definicions, no cal escriure res. Obligatori, no té puntuació, és un pas previ, un mètode propedèutic.

  1. Autor i context
2.1 Situa l’autor M. de Montaigne. Busca informació a la xarxa i als llibres d’ajut i referència.  No copiïs literalment, fes-ho teu i un resum teu. Explica: segles (època), autor, la teoria i la branca de l’autor. Justificació i argumentació. No ha de tenir molta extensió, unes 100 paraules.  [1 punt].
2.2 Situa els diferents personatges: filòsofs, artistes, literats, que apareixen a l’escrit i  situa’ls, concisament: època, història, pensament, teoria i contribució. Busca també Ramon Sibiuda. Extensió total, tots els personatges, aproximadament 200 paraules. [1 punt].

  1. Anàlisi del contingut.
3.1  Expliqueu breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [Recomanació unes 200 paraules més o menys. Assegura de què parla, de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho facis amb esquema]  [3 punts].

3.2 Posa-hi un títol i justifica’l. Dóna raons i justificacions. Argumentació i raonament amb sentit, fes una bona explicació. [1 punt].

3.3 Defineix segons el text (en el text i des del text) els següents conceptes, subratllats a l’escrit:  a) “prudent”; b) “immortalitat de l’ànima” (Recomanació: al voltant de 35 paraules, cada concepte). [1 punt].

  1. Opinió i valoració personal.
4.1 Cal emetre un judici (un veredicte) explicat i justificat. Coneixies l’autor abans d’aquesta lectura? Digues: què et sembla el text? Què en penses del tema tractat? I de les reflexions que en fa Montaigne? [1,5 punts].

4.2 Existeixen tota una sèrie de moviments alternatius i protesta, aquests tenen per lema (premissa): “la cultura és tortura”. Què n’opines? Pot haver-hi una relació temporal amb “Cada cosa té el seu temps”? Pots ajudar-te en el cas català del Procés Constituent: personatges, teoria cultural, econòmica. Ho comparo i ho relaciona amb el text: Semblances i diferències. [1,5 punts].






Comentari de text del segon trimestre:  Instruccions, un exercici, i només un. Si es correcte puja el 10%, sinó puja el 5%. Per això hi apareix nota estimada, no important, és rellevant l’ajut.

"Filosofants"
Fa uns anys vaig assistir a un encontre de filòsofs a Magdeburg organitzat per G. Vattimo. Els participants eren persones molt cultes, interessades pels mateixos problems que ami m’inquieten i m’atrauen. Però a l’avió de tornada em va assalta un dubte: ¿n’hi ha prou amb això per anomenar-nos filòsofs els membres d’aquest gremi? I aviat vaig arribar a la conclusió que no, que més aviat hauríem de parlar de filosofadors o filosofants, amb la qual cosa desplacem l’èmfasi del que som al que fem –o intentem fer. Som, doncs, filosofadors dela mateixa manera que altres són escriptors; filosofants just com altres són comerciants.
¿Què no parlem, per exemple, de pintors o escultors? ¿Què potser pretenem que el pintors siguin “pintorescos” o els escultors “esculturals”? ¿com podem pretendre, doncs, que els que parlem de filosofia siguem, nosaltres mateixos, “filòsofs”?
De filòsofs n’hi ha hagut, certament –Plató, Aristòtil,Kant, Hegel o J. Stuart Mill—i d’ells vam parlar en l’econtre. Però en lloc de parlar com ells parlaven, van xerrar del-que-ells deien de la realitat, que si Plató això, que si allò en Hegel. ... I aquest és, segurament, el tret que millor caracteritza els filosofants: el fet que en lloc d’utilitzar estadístiques (com els economistes), apel·lar a proves (com els científics) o fer servir el llatí (com els filòlegs clàssics), utilitzem i citem els filòsofs com a garantia de les nostres reflexiones.
O sigui, que no ens cansem de culminar o de superar, de desemmascarar o perfilar els grans moviments de l’esperit; d’aplicar la nostra imaginació, dedicació i bona fe als temes eterns de la filosofia; d’assajar variacions més o menys enginyoses del pensament clàssic. I és així com convertim aquest pensament en una forma il·lustrada d’opinament sobre els temes més diversos: el renaixement de la religió, la realitat virtual, ...
Es pot dir, potser, que això de filosofants poden ser-ho alguns, els del “pensament dèbil”, però que n’hi ha d’altres que continuen reflexionant, analitzant i plantejant-se les preguntes tal com ho feien els filòsofs de casta. Doncs bé; no. Jo penso que també a aquests, que passen per pensadors durs i radicals, els escau gairebé sempre la denominació de filosofants. I a ells, a més per raons etimològiques.
Els primers filòsofs (amants de la saviesa) es van anomenar així en contraposició precisament als sofos, als “savis” de les generacions anteriors que sabien de tot i sobre tot: de física, de política... El filòsof, contràriament, només deia saber que no sabia res. D’aquí que, en lloc de manufacturar judicis transmitibles, encolomables i al portador (que és el que oferien els sofistes, els primers polítics de la intel·ligència), el filòsof només aspirés a donar una imatge hipotètica, però total i sistemàtica, del que podia ser l’ordre dels objectes, les coses.
Els nostres filosofants durs, en canvi, són aprenents de savis oculars que no es dediquen a la lliure associació més o menys enginyosa o documentada, però que tampoc no analitzen l’esmunyedissa estructura d’aquelles realitats tan quotidianes i a la vegada misterioses que anomenen el temps o l’amor. No, ells no divaguen sobre aquestes coses –quina frivolitat!—ni s’esforcen per escrutar-les a fons –quina vulgaritat! Ells s’eleven directament als cims d’un saber que com més universal és més insubstancial; d’una doctrina que com més sistemàtica és, més vàcua. Segurs d’estar en línia directa amb l’Ésser en persona, convençuts de parlar de tu a tu amb l’Absolut, ells aconsegueixen no dir res...
Es pot dir que els filòsofs com Plató o Hegel també tenien la insensata pretensió de parlar-li de tu a l’Ésser mateix. És cert. Però durant el curs del seu productiu desvari, ells van gestar una manera de veure la realitat, un llenguatge i una poètica. Una versió poètica que en boca dels nostres filosofants es transforma de seguida en una cantarella enganxosa que no deixa que se senti res més.
Però no ens escandalitzem. Ser filòsof no és una professió; és a tot estirar una excepció. És comprensible, doncs, que l’existència acadèmica del gremi no asseguri la del geni. Però tampoc cal que ens desanimem. Al capdavall, també els filosofants, com altres tenim la nostra funció social. Només cal que reconeguem la nostra condició comuna d’epígons i actuem en conseqüència. Una manera forta d’actuar pot ser unir-se; una de més dèbil, simplement reunir-se: com nosaltres vam fer a Magdeburg.

XAVIER RUBERT de VENTÓS: "FILOSOFIA D'ESTAR PER CASA", Editorial Ara Llibres, Barcelona, 2004, p. 102-105. Catedràtic d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya.
Bibliografia:
General.
-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia. En castellà.
- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona. En aquest cas concret pots i has d’utilitzar la Unitat 7 : “Dimensió biològica, cultural i personal”.
- Castiñeira, A. i altres,  Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.
- Freud, Sigmund, El malestar en la cultura. Diverses edicions.
- Harris, Marvin, Antropologia cultural. Alianza Universidad, Madrid, diverses edicions.


Bibliografia específica, d’aquest segon Trimestre:
- Llull, Raimon, Antologia filosòfica. Edicions Laia-62, Barcelona, 1985.
- Montaigne, Michel de, Assaigs, 3 volums. Editorial Proa, Barcelona, 2007.
- Rubert de Ventós, Xavier; Filosofia d’estar per casa, Editorial Ara llibres, Barcelona, 2004.

Webgrafia:
Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle i al correu massiu.
Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.
-          Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com
Home el millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat. Fa un temps que no hi publico res.

Mateixes recomanacions i preguntes semblants:

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.]

A entregar amb ordinador, l’any  2015. Abans de que s’acabi el segon trimestre, cap al febrer del 19 dijous al divendres 20 del 2015. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació, sinó ho farem pel correu massiu de l’espai virtual: jvvvirtual. I també el bloc: http://filosofiaibloc.blogspot.com. I també al Moodle.



Es tracta de fer un comentari de text sobre l’anterior fragment.

  1. Lectura i comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre.
D’aquesta part, sinó hi ha vocabulari o definicions, no cal escriure res. Obligatori, no té puntuació, és un pas previ, un mètode propedèutic.

  1. Autor i context
2.1 Situa l’autor X. Rubert de Ventós, fes una petita ressenya vital i bibliogràfica. Busca informació a la xarxa i als llibres d’ajut i referència.  No copiïs literalment, fes-ho teu i un resum teu. Explica: segles (època), autor, la teoria i la branca de l’autor. Justificació i argumentació. No ha de tenir molta extensió, unes 100 paraules.  [1 punt].

2.2 Situa dintre del mapa alemany la ciutat de Magdeburg i els diferents personatges: filòsofs, artistes, literats, que apareixen a l’escrit i  situa’ls, concisament: època, història, pensament, teoria i contribució. Extensió total, tots els personatges,  aproximadament 200 paraules. [1 punt].

  1. Anàlisi del contingut.
3.1  Expliqueu breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [Recomanació unes 200 paraules més o menys. Assegura de què parla, de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho facis amb esquema]  [3 punts].

3.2 Posa-hi un títol i justifica’l. Dóna raons i justificacions. Argumentació i raonament amb sentit, fes una bona explicació. [1 punt].

3.3 Defineix segons el text (en el text i des del text) els següents conceptes, subratllats a l’escrit:  a) “gremi de filosofadors”; b) “versió poètica” [Recomanació: al voltant de 35 paraules, cada concepte]. [1 punts].

  1. Opinió i valoració personal.
4.1 Cal emetre un judici (enraonar i opinar) explicat i justificat. Digues: què et sembla el text? Què en penses de la filosofia i de Ramon Suñé com a filosofant? I de la vigència, actualitat i utilitat de la filosofia? Per a tu? Per què? [Recomanació, valoració personal podem parlar en general i des del tema 1, “Vigència i actualitat de la filosofia] [1,5 punts].

4.2 Existeixen tota una sèrie de moviments alternatius i protesta, aquests tenen per lema (premissa): “la cultura és tortura”. Què n’opines? Pot haver-hi una altra forma d’organització cultural, econòmica i política? Pots ajudar-te en el cas català del Procés Constituent: personatges, teoria cultural, econòmica. Ho comparo i ho relaciona amb el text: Semblances i diferències.  [1,5 punts].

 Bé, fins ara. 


dijous, 27 de novembre de 2014

Demà exàmens.

Demà divendres 28 tots exàmens. 

Primer de Batxillerats. 1r Bat C i D. 
Tema 3, textos de la pàgina del final del tema 3. 
Continguts i models i etc. a classe. 

dimarts, 25 de novembre de 2014

Tema 1. Resolt.

Resolt el primer examen del primer tema.

Model del grup D, que demanen una resolució. 


Text: A. Gaarden, J; El món de sofia.


  1. Comentari de text; en el text i sobre el text.    [Total: 5 punts]                           
1.1 Mostra i assenyala l’estructura i el tema. Resumeix, no copiïs, i explica les idees principals i la seva relació. Posa-hi un títol i justifica’l. [3 punts]
Són respostes obertes:
El filòsofs que són els amics i amants de la saviesa diuen que nosaltres tenim diverses preocupacions de l’ànima, de la raó que no són només de menjar i altres necessitats, com les que simbolitza el pa, en el text. Nosaltres li dèiem necessitats físiques o biològiques.

A més a més d’aquestes necessitats ens cal cercar i voler trobar, diu el text, altres tipus de preguntes, la filosofia es fa aquestes qüestions per què nosaltres tenim raó i podem pensar amb diversos temes, segons el text: la vida, la mort i tots els altres interessos que ens proposem.

Ho podríem relacionar i explicar segons la nostra teoria, els nostres coneixements i parlaríem de l’especificitat del saber filosòfic i endemés ho podríem situar dintre de la branca de la teoria del coneixement. També en diríem que es tractaria d’un text enquadrat a la filosofia actual; concretament de la corrent hermenèutica.

La interpretació, o cercle hermenèutic, en diu la filoxarxa són models subjectius, parteixen de les meves idees d’allò que jo en sé i en aquest cas ho puc entendre com a una ocupació que manifesta idees com: què és el coneixement, i així aquesta disciplina de la filosofia es reflecta en el text sobre els tipus i les formes de coneixement i de la ciència.

També ho podem relacionar amb allò que diu el text i la serva tasca com a activitat filosòfica de nivell racional, “logos” ho dèiem a classe que significa raó, llenguatge o pensament. Un concepte grec on explica que tot aquest coneixement, nou per a nosaltres es fonamenta amb explicacions lògiques i també amb la meva, experiència. Intento explicar el per què de tot plegat, el per què de les coses, o de l’Univers, amb una interpretació subjectiva, meva, hermenèutica i segons el text el planeta i la vida.
També és sistemàtica ja que vol fer-ne un sistema de coneixements d’ordre i de jerarquia, també de coherència i de bones relacions entre tot allò que estudia. Finalment també és un saber crític que investiga profundament la realitat i vol descobrir explicacions i justificacions a tots els nivells. Si tot plegat no va bé, no és correcte el coneixement pot ser revisat i rebutjat.

Títol:  “Explicació i definició de la filosofia”.
Justificació: Amb aquest títol recullo la idea de fer-ne una síntesi o sinopsi d’allò que es coneix filosofia, segons aquest text seria el fet de fer-se preguntes, pensar i repensar. La filosofia, ho hem anat dient al llarg del comentari, seria com una activitat natural, que alguns enllacen amb preocupacions sobre la vida i l’ésser.

1.2 Opinió i valoració personal. Segons el text: Et sembla útil la filosofia? Sí, no; per què?   Emet un judici i una argumentació. Fes-ho de manera ordenada i clara. [2 punts]
Són respostes obertes:
Segons diverses explicacions i interpretacions el text no té molt sentit, o si que té sentit, segons el text hi ha en la vida de totes les persones una sèrie o un tipus de preguntes que tothom es fa.

(Jo) Nosaltres no ens les hem fet mai aquestes qüestions (...)
Tot això a mi no m’interessa, jo no vull saber res, per tant a mi em sembla  inútil el trets de la filosofia i tot allò que explica ja que és un discurs estrany...

El discurs ens diu que ens hauríem de preocupar per la vida, per la nostra vida i per aquest coneixement que se’n diu: racional, crític i sistemàtic.

Per mi i amb la meva explicació ho considero: [Argumentar: ordenament i clara.]
Sentit negatiu i inútil de la filosofia.
-          No m’interessa.
-          Parla i tracta segons el text de preguntes que no m’incumbeixen.
Sentit positiu i útil de la filosofia.
-          Segons el text i  la visió que ens dóna aquesta disciplina és útil i necessària la filosofia.
-          Es preocupa per la nostra dimensió racional i no només de la vida ordinària, rutinària i monòtona.
-          També hi ha necessitats d’ordre biològic i natural com tenir amics i sentir-se estimat i menjar i beure, però aquestes activitats ens situen amb els animals, són necessitats fisiològiques i nosaltres que volem i podem pensar, hem de superar aquesta només preocupació pel pa, com diu el text.


2. Teoria del text, unitat 1. [Total 5 punts.] 
2.1 Explica l’època moderna de la filosofia: Assenyala autors, segles, trets, contribució; teoria i corrents. Amplia des del llibre, la classe i el professor. Fes-ho bé i noms.   [2,5 punts].
Situació i etc, via eix cronològic:
Pregunta tipus tema; ampliada a classe i a la filoxarxa.
Pregunta tipus tema; ampliada a classe i a la filoxarxa. En general greu.
Recomanació: Estudi-1, estudi-2 i estudi-3. Nivell 1 a classe: Seguir al professor, els temes i allò que és important. Nivell -2 a casa i sobre el mínim del llibre de text, llegir-lo, tenir-lo i nivell 3 dels complements: filoxarxa, bibliografia i bloc.
Demanem aquí  aquestes qüestions bàsiques:
Filosofia Moderna: La comencem amb l’Humanisme. Segle XV.
Definició del concepte: .
També de l’època del Renaixement, de la Revolució Científica, segle XVI, i així ens interessa la teoria del coneixement (epistemologia) i per parlar dels autors, la teoria i la contribució de les corrents epistemològiques de la filosofia moderna, aquestes són: racionalisme, empirisme i criticisme.
Racionalisme: R. Descartes, el mètode i les seves derivades.
Empirisme: J. Locke, l’”empeiria” i els límits del coneixement.
Criticisme: I. Kant i les obres de la unió de racionalisme i empirisme.
Final de la filosofia moderna. S. XVIII la Il·lustració.
Aquesta forma elemental apareix al bloc. Cal explicar-ho i redactar-ho al text.





2.2 Situa als autors Plató i Aristòtil. Qui són? Filosofia, la seva època, segles i contribució. Amplia des de la classe  i el llibre. Què sé jo d’aquests autors?  [1 punt].   
Plató S. V a de C, ja mori dintre el segle IV a. de C.
Teoria del Idealisme platònic.
Explicació de la teoria de les idees.

Aristòtil: Realisme o empirisme aristotèlic.
Crítica de la teoria de les idees.
Tipus de coneixements. teòric, pràctic i productiu.


Forma primera al llibre de text, pàg. 14 i al bloc i continguts:
Filosofia Antiga: Autors, tots hem ampliat conceptes, autors i escola de Milet; “arkhé”. Més importants Plató i Aristòtil, teoria i contribució, tipus de reflexió i explicació. Autors molt importants i explicats desde dues situacions: idealisme platònic i realisme o empirisme aristotèlic.


2.3 Preguntes tipus test: Respon aquí mateix. Cada resposta negativa baixarà un (-0,10 punts) [1 punt]. Quatre preguntes.
1. Filosofia i religió tenen en comu: a) ocupar-se de diversos problemes; b) ajudar a viure millor; c) proporcionar diverses normatives i d) són sabers arbitraris.
2. Una de les preocupacions destacades dels filòsofs medieval va ser: a) el problema de l´esser metafísic, b) el problema de la felicitat; c) oferir una explicació de l’origen de l’univers i d) la relació entre la fe i la raó.
3 D.- El caràcter universalista de la filosofia li dóna un esperit esepcialment: a) interdisciplinari, b) tecnològic, c) arbitrari i d) tradicionalista.
4. El més característic de la filosofia contemporània és?: a) la manca d’acord, b) les diverses teories; c) l’actitud de denúncia i sospita i d) els conceptes de la dialèctica negativa.
2.4 Vocabulari, respon breu i clarament, amb tres o quatre línies el significat de: Epistemologia i antropomorfisme.  [0,50 punts]
Epistemologia: Branca ¨de la filosofia  Pàg, 15. Tracta de:  Què puc conèixer?; tipus de coneixement,  mètode i límits del coneixement. Una sortida de classe, alternativa i repetitiva a l’examen és parlar de que a l’època modera s’ofereixen també 3 corrents epistemològiques.

Antropomorfisme:pàg. 11. Tendència a atribuir característiques humanes a éssers inanimats, animals o divinitats. Ètim i arrel la forma “morphé”; de l’home “antrophos”.

Observació final:
  • Cal respondre a les preguntes. Un enunciat, una resposta.
  • Cal treballar i estudiar i hem posat tres nivells: 1r classe; 2n casa amb el bàsic i el llibre de text i finalment el tercer: bloc, filoxarxa i bibliografía.
  • Si sabem les preguntes ens hauria de mancar temps, si em sobra molt temps tinc un problema greu.
  • Tots aquests resums i etc i pissarres mal organitzades cal redactar-les i fer-les teves.
  • Idea bàsica: llegir i escriure. Llegir tot el material i escriure a casa, fer-ne comentaris, i què diu el text i què vol dir.
  • Sou vosaltres que heu de fer la feina, no jo: jo poso feina al bloc, això ho fem cada dia a classe, jo resolc l’examen, ho hem fet a classe.
  • Sou vosaltres qui heu de treballar i de pensar; no jo.

Bibliografia:
- Presentada a classe, cal llegir-la consultar-la a la xarxa o a la biblioteca.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987.
Webgrafia:
-          www.pensament.com/filoxarxa
-          El nostre bloc: http://filosofiaibloc.blogspot.com
-          No la wikipèdia que té i conté errades.



[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció, la cal·ligrafia (fes bona lletra) i l’estil. Deixa marges al laterals de les preguntes i espais entre les preguntes. ]

Continguts del Tema 3.

Us enllaço els continguts del Tema 3. 


Tots els punts i alguns no van a examen. 

 
2013 - 2014
Ins Jaume Vicens Vives.
Llistats d’autors i continguts del tema 3.

A petició d’alguns de vosaltres us reenvio un llistat d’autors que poden entrenar per al tema 3. Ordenats per ordre d’aparició:

Punt: “El coneixement”.
-         Plató, i tota la teoria del coneixement sobre el mite de la línia:
          
 A_______D__________C______________E_____________________B       
De l'opinió al coneixement. 
Quins són els trets i la raó del discurs i la intuïtiva que ens porta de l'opinió a la ciència o coneixement. 
Camí procés de l’opinió al coneixement.
Graus, nivells o segments del coneixement. Relacionat amb la introducció del tema i punt 1.2.

-         Aristòtil, “theorein” és? Text de l’inici de la Metafísica: “Tots els homes deitgen per naturalesa saber, Així ho indica l’amor als sentits; ja que, al marge de llur utilitat, són estimats a causa d’ells mateixos, i per damunt de tots, el de la vista”.
Tres tipus de coneixement: teòric, pràctic i productiu. Definició via Aristòtil i la filoxarxa.
-         Filosofia moderna: origen, mètode del coneixement i a més a més autor, I. Newton. D’aquests R. Descartes, origen del coneixement la raó, mètode: el racionalisme. J. Locke, origen del coneixement l’experiència; mètode l’empirisme.
De I. Newton es vol copiar el model de les ciències naturals o ciències físiques.

Punt: Veritat i realitat.
Veritats de fets.
Nivell més teòric allò que nosaltres considerem com la veritat i la relació que s’estableix amb la realitat. Considerem uns fets, uns objectes, unes realitats com a vertaders o autèntics. Una realitat que cal desvetllar, desocultar, el concepte és “aletheia”

Veritats de proposicions.
Veritats sobre les proposicions que diem sobre la realitat

Punt: “Els límits del coneixement”.
a)      Dogmatisme: Autor R. Descartes, segles: XVI-XVII Obres: Discurs del mètode; Meditacions metafísiques.
Lema o premissa: (penso, per tant, existeixo), amb francés “je pense, je suis” i amb llatí “cogito ergo sum”. Què se’n segueix? Que en podem deduir?
Jo penso: jo, però i els altres? Només jo penso, jo sóc, se l’acusa de Solipsisme, i que més puc deduir, avançar:  jo què sóc? Què sé jo? “Qu’es que je sais?[1] I llavors, per ... lògica, noms? On puc arribar, on arribo.
Què deia Sant Agustí “Si, fallor sum”?
Tot explicat a classe. Relació i atenció. Vostra, comprensió vostra.

b)     Escepticisme: Autor: Pirró, segles: III a. C i segle III d. Crist.
Lema o premissa: “Només sé, que no sé res” Amb tot ja sabem alguna cosa, algun nivell o grau del coneixement. Què vol dir això? L’escepticisme és que nosaltres tenim una sèrie de raons per a dubtar. Hi  ha diferents graus, diu el llibre de text del dubte.

c)     Criticisme: Autor I. Kant, segle XVIII: Rep el nom de les seves tres crítiques i el mètode li diem: Criticisme o Idealisme transcendental. Diu que el coneixement prové d’unes formes “a priori”, amb i també abans de l’experiència i llavors li donem forma amb la nostra raó; raonament, argumentació, formes “a posteriori” del coneixement.
Obres: Crítica de la raó pràctica; Crítica de la raó pràtica; Crítica del judici. Cada obra explica una part o una branca de la filosofia, la millor comprensió es entendre que arribem al coneixement i aquest és possible, però cal saber que algunes explicacions ni són universals, ni són segures, ni ho podem saber del cert. Cal revisar i criticar contínuament.

d)     Relativisme: Autor: sofistes, Protàgores , segles V-IV a C. Depèn: tot depèn del jo, de la meva persona i també del context, on em trobi, context social, cultural i històric, a classe en dèiem econòmic.
La situació i les normes de coneixement i moral no poden ser mai concretes, varien d’un lloc a un altre, d’un temps a un altre; d’una generació a una altra.
Premissa, de Protàgores: “L’home com a mesura de totes les coses”.

e)     Perspectivisme:  Autor J. Ortega y Gasset, segle XX, filosofia espanyola, escola de Madrid. Mètode Raciovitalisme. A l’obra Meditaciones del Quijote 1914; enuncia la seva premissa: “yo soy yo y mi circunstancia”.         
El seu mètode: raciovitalisme o teoria de la raó vital és una concepció de la racionalitat creada per aquest autor. Es tracta de diversos nivells: És a dir, no podem reduir allò humà a un mer fenomen biològic, però tampoc podem acceptar una raó que ha suplantat la vida i ha posat aquesta en funció d'aquella. La raó es abstracta, atemporal, ahistòrica, ... bé d’acord però es territorialitza, es concreta amb una vida, una situació, una circumstància,
Pregunta: quina és la vostra circumstància?


Textos: pàg 70 i 71. Diversos conceptes i models.

Model d’examen: Text fàcil.

No podem captar les coses per si mateixes sinó només tal com les descobrim per mitjà dels sentits i de la intel·ligència que ordena les dades que ens brinden aquests sentits i aquesta intel·ligència. Es a dir, no coneixem la realitat pura sinó només com és el que és real per a nosaltres. El nostre coneixement és veritable però no arriba més que fins on permeten les nostres facultats. D’allò de què no reben prou informació a través dels sentits –que són els encarregats d’aportar la matèria primera del nostre coneixement— no en podem saber realment res, i quan la raó especula en el buit sobre absoluts com ara Déu, l’ànima, l’univers, etc; s’atorrolla (s’enreda) en contradiccions insalvables”
Savater, F.: Las preguntas de la vida.(Traduït).

  1. Sobre el text:    [Total: 5 punts]  [No inventis llegeix el text i respon.]  
1.1              Intenta respondre a la pregunta: de què tracta? Idees principals i idees secundàries. Temes explicats: qüestions filosòfiques; allò què diu el text i allò que no diu. Justifica les explicacions. No ho facis amb un esquema, amb tot ordena-ho.  [3,5 punts].
Com se’ns mostra i captem la realitat, com ho diu el text? Què en sé jo? Com puc explicar-ho?

Què conec jo de la realitat? Quin tipus de veritat de fets explica? Què ens diu la teoria? Com ho diu?
Límitació d’alguns exemples del coneixement? Tipus de límit en el coneixement.



1.2              Valoració i opinió personal, sobre el text:. [1,5 punt].

  1. Analitza i explica segons el llibre de text i la teoria de classe. [Total: 5 punts] 
2.1 Desenvolupa el concepte de coneixement com a saber, fes-ho amb Plató i el mite de la línia tot definint: Plató, camí cap a l’episteme: opinió, creença; tipus de creença i coneixement: Exemples. [1,5 punts].
2.2 Veritat de proposicions: Pensa i reflexiona sobre aquest axioma de J. Stuart Mill: “el màxim bé (la màxima felicitat) per al major nombre de persones possibles”  [1,5 punts].
2.3 Test. Respon aquí mateix: [1 punt] Cada resposta negativa baixarà (-0,10 punts).
1) La veritat com a  ...   es defensa per: a) Aristòtil, b) Hegel, c) James; d) J. S. Mill.
2) La veritat de les proposicions ... relaciona amb: a) les ciències formals, b) com la lògica, c) amb model sistemàtic; d) la coherència.
3) Aristòtil considera que: a) Tots els homes tenen sentits; b) Tots els homes desitgen saber; c) Tots els homes són homes, d) Tots els homes són coneixement.
4) El concepte .... : a)
2.4 Vocabulari: respon clarament, amb cinc o sis línies el significat de: autors i conceptes del tema.

[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que les respostes sense sentit. No facis faltes, vigila  la redacció i l’estil: cuida l’ortografia i la cal·ligrafia. Deixa espais i marges al full, als laterals i entre les preguntes.]


Segon punt d’estudi.

El primer cal llegir el text i fer-ne una explicació i redacció.



[1] Alguns hermeneutes de R. Descartes ho diuen així: Què sais je?, traduït com: Què puc saber jo? Jo, el meu jo, puc saber-ho tot, puc ser a tots els llocs.