divendres, 26 de setembre de 2014

Model d'examen del primer tema.

Model d'examen del primer tema.

El model d'examen és sobre aquesta forma:

1) Text, 5 cinc punts.

2) Teoria: 5, cinc punts.


Examen data  T1.

QUALIFICACIÓ

Nom i cognoms:

 

Curs:
Data:
Matèria/Crèdit:
Full: 1
“Hi ha qui diu que el filòsof és aquell capaç d’explicar el que tothom sap en paraules que ningú no entén. Probablement no n’hi ha per tant, però la veritat és que la major part de llibres de filosofia exhibeixen un estil i una terminologia capaços de deixar a l’estacada qualsevol que no hagi rebut una formació especialitzada. Sovint em plantejo si aquest argot gremial és realment imprescindible, i em temo que la resposta hauria de ser afirmativa. No cregueu que es tracta d’un pur esperit d’ocultació: el que passa és simplement que la filosofia no es dedica a les qüestions que ocupen bona part del nostre temps i que han anat perfilant l’ús habitual del llenguatge. Fer filosofia no és, malgrat que molts ho anomenin col·loquialment filosofar, asseure’s una estona a prendre una copa i criticar la política del govern o imaginar un món millor. Fer filosofia és apropar-se a la realitat amb ulls nous, ser capaços de fer un pas enrere i analitzar què hi ha al darrere de la familiar filosofada de cafè, quins supòsits entren en joc i quines possibilitats efectives tenim de fonamentar-los. I no tan sols al darrere de xerrades de cafè, sinó també al darrere del discurs científic, religiós, artístic o moral” 
Bueno, J. M. No vam néixer ahir.

  1. Analitza des del text el saber filosòfic: [Total 5 punts]
            1.1 Identifiqueu la concepció de la filosofia que es defensa en el text. Temes de que tracta, com ho relaciono amb la teoria. Justifica les explicacions. [3 punts] (Recomanació al text i sobre el text i què diu?)
            1.2 L’origen de la filosofia. [2 punt]. (Recomanació sobre la teoria: text i classe.)

  1. Sobre la història de la filosofia:  [Total: 5 punts]
2.1 Explica l’època moderna de la filosofia: Assenyala autors, segles, trets, contribució; teoria i corrents. Amplia des del llibre, la classe i el professor. Fes-ho bé i noms.   [2 punts].
            2.2 Situa als autors Plató i Aristòtil. Qui són? Filosofia, la seva època, segles, època, contribució. Amplia des de la classe el llibre, i la classe. Què sé jo d’aquests autors?  [1 punt].
2.3 Preguntes tipus test: Respon aquí mateix. Cada resposta negativa baixarà un (-0,10 punts) [1 punt]. Quatre preguntes.
1.
4. La filosofia ha estat criticada en l’actualitat per: a) la manca d’acord, b) la seva utilitat, c) resultar imcomprensible, d) totes són correctes.
            2.4 Vocabulari, respon breu i clarament, amb quatre o cinc línies el significat de: (posem sempre 4o cinc conceptes) ”ethos”, metafísica.  [1 punt].

[Recomanació: redacta, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la resposta final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció, la cal·ligrafia (fes bona lletra) i l’estil. Posa-hi el nom i deixa marges i espais entre les qüestions. Segueix el guió i els punts. No inventis.]

Els exàmens sempre són sobre aquesta forma de fer-los, i sempre sobre els textos finals del tema, que inclouen la explicació del llibre i també la del professor, les classes i també la Filoxarxa, el bloc: 
http://filosofiaibloc.blogspot.com
També són importants i ajuden a respondre les qüestions i temes d'exàmens.

dijous, 25 de setembre de 2014

Criteris d'Avaluació.

Us enllaço també els criteris d'Avaluació i qualificació de la nostra matèria: 

"Filosofia i Ciutadania".

INS Jaume Vicens Vives. Girona.
Professor: J. Ramon Suñé Gasull
Curs 2014-2015
Criteris de qualificació

La qualificació es construirà mitjançant la següent valoració:

  • Valoració de les activitats plantejades per a ser avaluades. Exàmens. 80%
  • Valoració de l’activitat diària de l’alumnat, feines, tasques i activitats de classe (implicació positiva, tasques a realitzar, exercicis diversos, actitud reflexiva i constructiva i bona actitud i predisposició diària). 20 %.

Hi haurà una activitat de pre-avaluació, abans de meitat octubre tothom ha d’haver fet i realitzat alguna tasca avaluativa. Els exàmens, si ens dóna temps, dos per trimestre:
1a Avaluació: es faran cap a la setmana del 22 al 28 d’octubre i el segon cap al 21 i 28 de novembre.
2a Avaluació: el primer examen del 12 al 20 de febrer i el segon del 9 al 13 de març.
3a Avaluació: via classe i moodle. Es faria l’examen entre 22-29 de maig i 2-12 de juny.

Hi haurà segons els nous horaris i programació exàmens extraordinaris al setembre, sobre el 1 al 3 de setembre de 2015.

Criteris per atorgar la nota final.

El criteri general i també del Departament de Socials i en el cas de “Filosofia i ciutadania” es faria la mitjana amb una proporció de 80% els exàmens i 20% el treballs i la feina de classe, la mitjana ha de ser superior a 4 cadascuna de les parts per a aprovar.

Endemés dels elements d’avaluació esmentats hi ha dues variants:

a) Es preveuria també treballs optatius, sobre textos proposats. S’utilitzarien per ajudar a pujar la nota i en d’altres per ajudar a aprovar. Amb una proporció del 10%.
  1. Primer trimestre treball optatiu i d’ajut. Sobre comentari de text.
  2. Segon Trimestre: l’ésser humà segons els filòsofs de la sospita: Karl Marx, F. Nietzsche i Sigmund Freud.
  3. Tercer Trimestre: Reflexió sobre alguns textos sobre ideals de vida o teories ètiques o sobre models polítics.

b) Problemes de mal comportament: retards, incidències, faltes i altres males accions abaixaran la nota fins a un 15%; o sigui -15%.



Bé, espero que tothom ho tingui present la feina del 20% cal presentar-la obligatòriament. Exercicis que són d'ajut a i per a aprovar. 

Endavant i ànim i treball. 

dimecres, 24 de setembre de 2014

Us envio informació del comentari que caldrà entregar ja el divendres 3 d'octubre de 2014. En parlarem a classe.

 
25.09.2014  a entregar div. 3 d’octubre de 2014.
I Kant get no satisfaction
No és cap secret que els polítics menyspreen, o directament ignoren, la filosofia. Cada nova reforma educativa, vingui del partit que vingui, inclou gairebé sempre treure alguna assignatura de pensament crític dels instituts o donar més facilitats a les suposades carreres "útils" i retallar les humanitats. Però hi ha una altra cosa igualment dolenta: distorsionar-la i convertir els filòsofs en creadors de vaguetats que no diuen res rellevant.
Això vam poder-ho veure al Parlament ahir durant el debat sobre l'orientació política general del Govern, quan Oriol Junqueras va deixar caure els noms de Kant, Rousseau i John Stuart Mill al mig de la seva intervenció. Ja d'inici ens diu que la "síntesi kantiana" -exageradament valorada per Junqueras com el fonament de la cultura occidental- són dues obres, la Crítica de la Raó Pura i la Crítica de la Raó Pràctica, i es deixa pel camí la tercera crítica, la del Judici. A la primera Crítica li assigna la funció de mostrar "que hi ha limitacions en el coneixement científic, hi ha coses, costa molt de saber i hem de fer tot l'intent per conèixer-les". Aquí Junqueras s'apropa una mica a la realitat, però millor dir que la "Crítica de la Raó Pura" tracta del coneixement en general -i no només del científic- i que els límits que posa no són pràctics -com sembla apuntar el parlamentari- sinó teòrics: Kant té molt clar que hi ha realitats que no es poden conèixer.
La interpretació -que admet que és la seva- que ens ofereix de la segona Crítica gira al voltant de la necessitat de prendre partit davant les incerteses d'un món complex. També ens diu que parla "de l'actuació dels ciutadans en relació amb el conjunt de la comunitat". Això és cert, però per la simple raó que no és gens informatiu. Qualsevol obra de filosofia moral i política parla de la necessitat de prendre partit davant les incerteses i de com regular una comunitat. Si voleu, en Junqueras en aquesta peroració ve a dir: "la primera Crítica parla sobre ciència i la segona sobre ètica".
Així som els filòsofs. Mai no estem satisfets. Ens enfadem si els polítics ens treuen d'escoles i universitats, però també ens molestem si un d'ells no cita els pensadors de forma correcta. Però aquest és precisament el gran valor de la filosofia, qüestionar sistemàticament el que la majoria dóna per cert i obvi. No se m'acudeix cap cosa més important a ensenyar.
David Casacuberta. “Diari de Girona”, dissabte 20 de setembre de 2014.

  1. Autor i context. Situa breument – 5 o 10 línees— el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona: Obres i temes rellevants dels seus estudis. [ 1 punt].
  2. Situa l’autor en I. Kant. Breument -10 o 15 línees- [ 1,5 punts].
  3. Anàlisi del contingut [4,5 punts]. Explica i mostra les parts del text. Digues de què tracta? Què ens vol dir i transmetre l’autor?
  1. Opinió personal. Justifica la teva resposta. Relaciona-ho amb la classe i el llibre de text. [3 punts].

Recursos argumentatius.


Girona, 24 de setembre de 2014.

EXEMPLE DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.


Filosofia i Ciutadania.

“Els més petits elements del sentiment floreixen amb el contacte amb la simpatia i les influències de l’educació; i una completa unió d’associacions es conforma al seu voltant per l’acció, també cal dir-ho, de les sancions i coaccions externes. Aquest mode d’entendre’ns a nosaltres mateixos, i a la vida, es veu cada dia més natural, segons avança la civilització. Amb cada progrés, eliminem les fonts d’oposició a l’interès i nivellem les desigualtats que la llei econòmica ha anat fixant entre els individuus o les classes, degut a que hi ha sectors de la humanitat, la felicitat dels quals es passa per alt en la pràctica”

John Stuart Mill; L’utilitarisme (Cap: III).

Hem l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos argumentatius.

1.-  Raoneu breument –al voltant de 40-80 paraules—les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts).
Sobre el text o la tesi:
-         Del que diu el text es desprèn que.....
-         Aquesta idea ens portaria a ....
-          Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...
Explicitar pressupòsits d’una tesi:
-         Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....
-         L’autor, defensa ...
-         L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...
-         Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...

2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes (al voltant de 15-20 paraules en cada cas). (1 punt).
            a) Sentiment.              b)  Educació.

3.-  Quina teoria de les ciències morals proposa al text? (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre autor. Ajudeu-vos de la idea de reforma social, el paper de l’estat i la felicitat general).  (3 punts).
Adjectivar o batejar una idea:
-         Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....
-         La visió de l’autor és .....
-         La concepció de l’autor comporta una visió ....
Recurs a les raons:
-         El fenomen de .... il·lustra molt bé la idea següent ...
-         Del que diu la teoria es desprèn que ...
Treure conseqüències:
-         Del que diu el text podríem dir ....
-         Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà ademetre la possibilitat  .....
4.-  Compareu la concepció ètica de Mill amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts).
Contraposar amb d’altres autors:
-         Una visió que em semblaria més encertada és la de ..... 
-         Contràriament, l’autor ...... defensava.
-          Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.
-         Una descripció anàloga la trobem en ....
-         Si comparem el que diu l’autor amb  .... i  veurem que .....


5.- Valoració u opinió personal. Quins són aquests sectors de la humanitat, “la felicitat dels quals es passa per alt”?  Quin paper hauria de tenir la legislació i el govern? (2 punts).

Vigència o actualitat d’una idea:
- La concepció actual de    .....    seria més aviat  .....
- La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........
- La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........
- la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en compte  que ......; i per tant   ......

Plantejar objeccions i crítiques
- Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns problemes:  (enumeració).
- Una qüestió que es planteja als defensors de .... és  ......
- Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....
-Un punt feble d’aquesta posició és .....

Aportar raons a favor:
- La raó per la qual defenso  ... és que ...
-  Els avantatges que veig en aquesta posició són ....
- Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que .....

Conclusió o balanç final:
- En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....
- Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...
- Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.

 Es tracta d'ajudar a fer el comentari de text.

També hi trobareu més informació a la pàgina 22 i 23 del llibre de text.

Bé, fins ara.