dijous, 27 de novembre de 2014

Demà exàmens.

Demà divendres 28 tots exàmens. 

Primer de Batxillerats. 1r Bat C i D. 
Tema 3, textos de la pàgina del final del tema 3. 
Continguts i models i etc. a classe. 

dimarts, 25 de novembre de 2014

Tema 1. Resolt.

Resolt el primer examen del primer tema.

Model del grup D, que demanen una resolució. 


Text: A. Gaarden, J; El món de sofia.


  1. Comentari de text; en el text i sobre el text.    [Total: 5 punts]                           
1.1 Mostra i assenyala l’estructura i el tema. Resumeix, no copiïs, i explica les idees principals i la seva relació. Posa-hi un títol i justifica’l. [3 punts]
Són respostes obertes:
El filòsofs que són els amics i amants de la saviesa diuen que nosaltres tenim diverses preocupacions de l’ànima, de la raó que no són només de menjar i altres necessitats, com les que simbolitza el pa, en el text. Nosaltres li dèiem necessitats físiques o biològiques.

A més a més d’aquestes necessitats ens cal cercar i voler trobar, diu el text, altres tipus de preguntes, la filosofia es fa aquestes qüestions per què nosaltres tenim raó i podem pensar amb diversos temes, segons el text: la vida, la mort i tots els altres interessos que ens proposem.

Ho podríem relacionar i explicar segons la nostra teoria, els nostres coneixements i parlaríem de l’especificitat del saber filosòfic i endemés ho podríem situar dintre de la branca de la teoria del coneixement. També en diríem que es tractaria d’un text enquadrat a la filosofia actual; concretament de la corrent hermenèutica.

La interpretació, o cercle hermenèutic, en diu la filoxarxa són models subjectius, parteixen de les meves idees d’allò que jo en sé i en aquest cas ho puc entendre com a una ocupació que manifesta idees com: què és el coneixement, i així aquesta disciplina de la filosofia es reflecta en el text sobre els tipus i les formes de coneixement i de la ciència.

També ho podem relacionar amb allò que diu el text i la serva tasca com a activitat filosòfica de nivell racional, “logos” ho dèiem a classe que significa raó, llenguatge o pensament. Un concepte grec on explica que tot aquest coneixement, nou per a nosaltres es fonamenta amb explicacions lògiques i també amb la meva, experiència. Intento explicar el per què de tot plegat, el per què de les coses, o de l’Univers, amb una interpretació subjectiva, meva, hermenèutica i segons el text el planeta i la vida.
També és sistemàtica ja que vol fer-ne un sistema de coneixements d’ordre i de jerarquia, també de coherència i de bones relacions entre tot allò que estudia. Finalment també és un saber crític que investiga profundament la realitat i vol descobrir explicacions i justificacions a tots els nivells. Si tot plegat no va bé, no és correcte el coneixement pot ser revisat i rebutjat.

Títol:  “Explicació i definició de la filosofia”.
Justificació: Amb aquest títol recullo la idea de fer-ne una síntesi o sinopsi d’allò que es coneix filosofia, segons aquest text seria el fet de fer-se preguntes, pensar i repensar. La filosofia, ho hem anat dient al llarg del comentari, seria com una activitat natural, que alguns enllacen amb preocupacions sobre la vida i l’ésser.

1.2 Opinió i valoració personal. Segons el text: Et sembla útil la filosofia? Sí, no; per què?   Emet un judici i una argumentació. Fes-ho de manera ordenada i clara. [2 punts]
Són respostes obertes:
Segons diverses explicacions i interpretacions el text no té molt sentit, o si que té sentit, segons el text hi ha en la vida de totes les persones una sèrie o un tipus de preguntes que tothom es fa.

(Jo) Nosaltres no ens les hem fet mai aquestes qüestions (...)
Tot això a mi no m’interessa, jo no vull saber res, per tant a mi em sembla  inútil el trets de la filosofia i tot allò que explica ja que és un discurs estrany...

El discurs ens diu que ens hauríem de preocupar per la vida, per la nostra vida i per aquest coneixement que se’n diu: racional, crític i sistemàtic.

Per mi i amb la meva explicació ho considero: [Argumentar: ordenament i clara.]
Sentit negatiu i inútil de la filosofia.
-          No m’interessa.
-          Parla i tracta segons el text de preguntes que no m’incumbeixen.
Sentit positiu i útil de la filosofia.
-          Segons el text i  la visió que ens dóna aquesta disciplina és útil i necessària la filosofia.
-          Es preocupa per la nostra dimensió racional i no només de la vida ordinària, rutinària i monòtona.
-          També hi ha necessitats d’ordre biològic i natural com tenir amics i sentir-se estimat i menjar i beure, però aquestes activitats ens situen amb els animals, són necessitats fisiològiques i nosaltres que volem i podem pensar, hem de superar aquesta només preocupació pel pa, com diu el text.


2. Teoria del text, unitat 1. [Total 5 punts.] 
2.1 Explica l’època moderna de la filosofia: Assenyala autors, segles, trets, contribució; teoria i corrents. Amplia des del llibre, la classe i el professor. Fes-ho bé i noms.   [2,5 punts].
Situació i etc, via eix cronològic:
Pregunta tipus tema; ampliada a classe i a la filoxarxa.
Pregunta tipus tema; ampliada a classe i a la filoxarxa. En general greu.
Recomanació: Estudi-1, estudi-2 i estudi-3. Nivell 1 a classe: Seguir al professor, els temes i allò que és important. Nivell -2 a casa i sobre el mínim del llibre de text, llegir-lo, tenir-lo i nivell 3 dels complements: filoxarxa, bibliografia i bloc.
Demanem aquí  aquestes qüestions bàsiques:
Filosofia Moderna: La comencem amb l’Humanisme. Segle XV.
Definició del concepte: .
També de l’època del Renaixement, de la Revolució Científica, segle XVI, i així ens interessa la teoria del coneixement (epistemologia) i per parlar dels autors, la teoria i la contribució de les corrents epistemològiques de la filosofia moderna, aquestes són: racionalisme, empirisme i criticisme.
Racionalisme: R. Descartes, el mètode i les seves derivades.
Empirisme: J. Locke, l’”empeiria” i els límits del coneixement.
Criticisme: I. Kant i les obres de la unió de racionalisme i empirisme.
Final de la filosofia moderna. S. XVIII la Il·lustració.
Aquesta forma elemental apareix al bloc. Cal explicar-ho i redactar-ho al text.





2.2 Situa als autors Plató i Aristòtil. Qui són? Filosofia, la seva època, segles i contribució. Amplia des de la classe  i el llibre. Què sé jo d’aquests autors?  [1 punt].   
Plató S. V a de C, ja mori dintre el segle IV a. de C.
Teoria del Idealisme platònic.
Explicació de la teoria de les idees.

Aristòtil: Realisme o empirisme aristotèlic.
Crítica de la teoria de les idees.
Tipus de coneixements. teòric, pràctic i productiu.


Forma primera al llibre de text, pàg. 14 i al bloc i continguts:
Filosofia Antiga: Autors, tots hem ampliat conceptes, autors i escola de Milet; “arkhé”. Més importants Plató i Aristòtil, teoria i contribució, tipus de reflexió i explicació. Autors molt importants i explicats desde dues situacions: idealisme platònic i realisme o empirisme aristotèlic.


2.3 Preguntes tipus test: Respon aquí mateix. Cada resposta negativa baixarà un (-0,10 punts) [1 punt]. Quatre preguntes.
1. Filosofia i religió tenen en comu: a) ocupar-se de diversos problemes; b) ajudar a viure millor; c) proporcionar diverses normatives i d) són sabers arbitraris.
2. Una de les preocupacions destacades dels filòsofs medieval va ser: a) el problema de l´esser metafísic, b) el problema de la felicitat; c) oferir una explicació de l’origen de l’univers i d) la relació entre la fe i la raó.
3 D.- El caràcter universalista de la filosofia li dóna un esperit esepcialment: a) interdisciplinari, b) tecnològic, c) arbitrari i d) tradicionalista.
4. El més característic de la filosofia contemporània és?: a) la manca d’acord, b) les diverses teories; c) l’actitud de denúncia i sospita i d) els conceptes de la dialèctica negativa.
2.4 Vocabulari, respon breu i clarament, amb tres o quatre línies el significat de: Epistemologia i antropomorfisme.  [0,50 punts]
Epistemologia: Branca ¨de la filosofia  Pàg, 15. Tracta de:  Què puc conèixer?; tipus de coneixement,  mètode i límits del coneixement. Una sortida de classe, alternativa i repetitiva a l’examen és parlar de que a l’època modera s’ofereixen també 3 corrents epistemològiques.

Antropomorfisme:pàg. 11. Tendència a atribuir característiques humanes a éssers inanimats, animals o divinitats. Ètim i arrel la forma “morphé”; de l’home “antrophos”.

Observació final:
  • Cal respondre a les preguntes. Un enunciat, una resposta.
  • Cal treballar i estudiar i hem posat tres nivells: 1r classe; 2n casa amb el bàsic i el llibre de text i finalment el tercer: bloc, filoxarxa i bibliografía.
  • Si sabem les preguntes ens hauria de mancar temps, si em sobra molt temps tinc un problema greu.
  • Tots aquests resums i etc i pissarres mal organitzades cal redactar-les i fer-les teves.
  • Idea bàsica: llegir i escriure. Llegir tot el material i escriure a casa, fer-ne comentaris, i què diu el text i què vol dir.
  • Sou vosaltres que heu de fer la feina, no jo: jo poso feina al bloc, això ho fem cada dia a classe, jo resolc l’examen, ho hem fet a classe.
  • Sou vosaltres qui heu de treballar i de pensar; no jo.

Bibliografia:
- Presentada a classe, cal llegir-la consultar-la a la xarxa o a la biblioteca.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987.
Webgrafia:
-          www.pensament.com/filoxarxa
-          El nostre bloc: http://filosofiaibloc.blogspot.com
-          No la wikipèdia que té i conté errades.



[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció, la cal·ligrafia (fes bona lletra) i l’estil. Deixa marges al laterals de les preguntes i espais entre les preguntes. ]

Continguts del Tema 3.

Us enllaço els continguts del Tema 3. 


Tots els punts i alguns no van a examen. 

 
2013 - 2014
Ins Jaume Vicens Vives.
Llistats d’autors i continguts del tema 3.

A petició d’alguns de vosaltres us reenvio un llistat d’autors que poden entrenar per al tema 3. Ordenats per ordre d’aparició:

Punt: “El coneixement”.
-         Plató, i tota la teoria del coneixement sobre el mite de la línia:
          
 A_______D__________C______________E_____________________B       
De l'opinió al coneixement. 
Quins són els trets i la raó del discurs i la intuïtiva que ens porta de l'opinió a la ciència o coneixement. 
Camí procés de l’opinió al coneixement.
Graus, nivells o segments del coneixement. Relacionat amb la introducció del tema i punt 1.2.

-         Aristòtil, “theorein” és? Text de l’inici de la Metafísica: “Tots els homes deitgen per naturalesa saber, Així ho indica l’amor als sentits; ja que, al marge de llur utilitat, són estimats a causa d’ells mateixos, i per damunt de tots, el de la vista”.
Tres tipus de coneixement: teòric, pràctic i productiu. Definició via Aristòtil i la filoxarxa.
-         Filosofia moderna: origen, mètode del coneixement i a més a més autor, I. Newton. D’aquests R. Descartes, origen del coneixement la raó, mètode: el racionalisme. J. Locke, origen del coneixement l’experiència; mètode l’empirisme.
De I. Newton es vol copiar el model de les ciències naturals o ciències físiques.

Punt: Veritat i realitat.
Veritats de fets.
Nivell més teòric allò que nosaltres considerem com la veritat i la relació que s’estableix amb la realitat. Considerem uns fets, uns objectes, unes realitats com a vertaders o autèntics. Una realitat que cal desvetllar, desocultar, el concepte és “aletheia”

Veritats de proposicions.
Veritats sobre les proposicions que diem sobre la realitat

Punt: “Els límits del coneixement”.
a)      Dogmatisme: Autor R. Descartes, segles: XVI-XVII Obres: Discurs del mètode; Meditacions metafísiques.
Lema o premissa: (penso, per tant, existeixo), amb francés “je pense, je suis” i amb llatí “cogito ergo sum”. Què se’n segueix? Que en podem deduir?
Jo penso: jo, però i els altres? Només jo penso, jo sóc, se l’acusa de Solipsisme, i que més puc deduir, avançar:  jo què sóc? Què sé jo? “Qu’es que je sais?[1] I llavors, per ... lògica, noms? On puc arribar, on arribo.
Què deia Sant Agustí “Si, fallor sum”?
Tot explicat a classe. Relació i atenció. Vostra, comprensió vostra.

b)     Escepticisme: Autor: Pirró, segles: III a. C i segle III d. Crist.
Lema o premissa: “Només sé, que no sé res” Amb tot ja sabem alguna cosa, algun nivell o grau del coneixement. Què vol dir això? L’escepticisme és que nosaltres tenim una sèrie de raons per a dubtar. Hi  ha diferents graus, diu el llibre de text del dubte.

c)     Criticisme: Autor I. Kant, segle XVIII: Rep el nom de les seves tres crítiques i el mètode li diem: Criticisme o Idealisme transcendental. Diu que el coneixement prové d’unes formes “a priori”, amb i també abans de l’experiència i llavors li donem forma amb la nostra raó; raonament, argumentació, formes “a posteriori” del coneixement.
Obres: Crítica de la raó pràctica; Crítica de la raó pràtica; Crítica del judici. Cada obra explica una part o una branca de la filosofia, la millor comprensió es entendre que arribem al coneixement i aquest és possible, però cal saber que algunes explicacions ni són universals, ni són segures, ni ho podem saber del cert. Cal revisar i criticar contínuament.

d)     Relativisme: Autor: sofistes, Protàgores , segles V-IV a C. Depèn: tot depèn del jo, de la meva persona i també del context, on em trobi, context social, cultural i històric, a classe en dèiem econòmic.
La situació i les normes de coneixement i moral no poden ser mai concretes, varien d’un lloc a un altre, d’un temps a un altre; d’una generació a una altra.
Premissa, de Protàgores: “L’home com a mesura de totes les coses”.

e)     Perspectivisme:  Autor J. Ortega y Gasset, segle XX, filosofia espanyola, escola de Madrid. Mètode Raciovitalisme. A l’obra Meditaciones del Quijote 1914; enuncia la seva premissa: “yo soy yo y mi circunstancia”.         
El seu mètode: raciovitalisme o teoria de la raó vital és una concepció de la racionalitat creada per aquest autor. Es tracta de diversos nivells: És a dir, no podem reduir allò humà a un mer fenomen biològic, però tampoc podem acceptar una raó que ha suplantat la vida i ha posat aquesta en funció d'aquella. La raó es abstracta, atemporal, ahistòrica, ... bé d’acord però es territorialitza, es concreta amb una vida, una situació, una circumstància,
Pregunta: quina és la vostra circumstància?


Textos: pàg 70 i 71. Diversos conceptes i models.

Model d’examen: Text fàcil.

No podem captar les coses per si mateixes sinó només tal com les descobrim per mitjà dels sentits i de la intel·ligència que ordena les dades que ens brinden aquests sentits i aquesta intel·ligència. Es a dir, no coneixem la realitat pura sinó només com és el que és real per a nosaltres. El nostre coneixement és veritable però no arriba més que fins on permeten les nostres facultats. D’allò de què no reben prou informació a través dels sentits –que són els encarregats d’aportar la matèria primera del nostre coneixement— no en podem saber realment res, i quan la raó especula en el buit sobre absoluts com ara Déu, l’ànima, l’univers, etc; s’atorrolla (s’enreda) en contradiccions insalvables”
Savater, F.: Las preguntas de la vida.(Traduït).

  1. Sobre el text:    [Total: 5 punts]  [No inventis llegeix el text i respon.]  
1.1              Intenta respondre a la pregunta: de què tracta? Idees principals i idees secundàries. Temes explicats: qüestions filosòfiques; allò què diu el text i allò que no diu. Justifica les explicacions. No ho facis amb un esquema, amb tot ordena-ho.  [3,5 punts].
Com se’ns mostra i captem la realitat, com ho diu el text? Què en sé jo? Com puc explicar-ho?

Què conec jo de la realitat? Quin tipus de veritat de fets explica? Què ens diu la teoria? Com ho diu?
Límitació d’alguns exemples del coneixement? Tipus de límit en el coneixement.



1.2              Valoració i opinió personal, sobre el text:. [1,5 punt].

  1. Analitza i explica segons el llibre de text i la teoria de classe. [Total: 5 punts] 
2.1 Desenvolupa el concepte de coneixement com a saber, fes-ho amb Plató i el mite de la línia tot definint: Plató, camí cap a l’episteme: opinió, creença; tipus de creença i coneixement: Exemples. [1,5 punts].
2.2 Veritat de proposicions: Pensa i reflexiona sobre aquest axioma de J. Stuart Mill: “el màxim bé (la màxima felicitat) per al major nombre de persones possibles”  [1,5 punts].
2.3 Test. Respon aquí mateix: [1 punt] Cada resposta negativa baixarà (-0,10 punts).
1) La veritat com a  ...   es defensa per: a) Aristòtil, b) Hegel, c) James; d) J. S. Mill.
2) La veritat de les proposicions ... relaciona amb: a) les ciències formals, b) com la lògica, c) amb model sistemàtic; d) la coherència.
3) Aristòtil considera que: a) Tots els homes tenen sentits; b) Tots els homes desitgen saber; c) Tots els homes són homes, d) Tots els homes són coneixement.
4) El concepte .... : a)
2.4 Vocabulari: respon clarament, amb cinc o sis línies el significat de: autors i conceptes del tema.

[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que les respostes sense sentit. No facis faltes, vigila  la redacció i l’estil: cuida l’ortografia i la cal·ligrafia. Deixa espais i marges al full, als laterals i entre les preguntes.]


Segon punt d’estudi.

El primer cal llegir el text i fer-ne una explicació i redacció.



[1] Alguns hermeneutes de R. Descartes ho diuen així: Què sais je?, traduït com: Què puc saber jo? Jo, el meu jo, puc saber-ho tot, puc ser a tots els llocs. 

dimarts, 18 de novembre de 2014

Feina del 10% més. III

Tercer exercici de la feina del 10%, a més a més i/o extra cal fer-ne, un i  només un d'aquest exercicis. 

 

Examen a casa, ajut del + 10% “Filosofia hel·lenística”.

QUALIFICACIÓ

Nom i cognoms:

 

Curs:
Data:
Matèria/Crèdit:
Full: 1


“En tractar de la vida benaurada, no em responguis pas, com en les eleccions, “aquest partit sembla tenir la majoria”; car per això mateix és el més dolent. No van tan bé les coses humanes, que el millor agradi al major nombre: el vot de la turba és argument de cosa pèssima. Cerquem, doncs, què és el millor a fer, no què és el més acostumat, i què és el que ens pot posar en possessió de la felicitat permanent, no què és el que aprova la turba dels vulgars, pèssim intèrpret de la veritat. Entre el poble vulgar, incloc també els que porten clàmide o corona, car no em fixo en la color dels vestits amb què es cobreixen els cossos; no em fio dels ulls en judicar l’home, car tinc una llum millor i més certera per a distingir les realitats veres de les falses: el bé de l’ànima, és l’ànima que ha trobar-lo. Si  mai té temps de respirar i entrar en si, llavors (...) “Tot el que fins ara he fet voldria no haver estat fet; quan repenso tot el que he dit, envejo els muts; (...) he posat tot l’esforç del món a separar-me de la multitud i fer-me albirador per alguna bona qualitat; i quina altra cosa he aconseguit que exposar-me als trets i donar esquer als mossecs de la maledicència”.

Sèneca, De la vida benaurada (Llibre II; paràgraf 1-5). “Sobre la felicidad”.


Ajuts i Bibliografia:
Webgrafia:
Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle.
Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.
- Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com
Home el millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat. Fa un temps que no hi publico res.
       
 Bibliografia:
-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia.
- Diccionario de Filosofia. de Ferrater Mora, José. Editorial , Barcelona.
- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.
- Sèneca: De la vida benaurada; “De vita beata. Editorial Fundació Bernat Metge, Escriptors llatins, Barcelona, 2008. Llibrets molt ben editats amb llatí i català. Hi trobem dins d’aquesta l’edició els tractats: De la brevetat de la vida; “De brevitate vitae”.; De la providència; “De providentia”.
- Sloterdijk, Peter: Temperament filosòfics. De Plató a Focault. Edicions de la ela geminada (l·l), Girona, 2011. Llibre actual de filosofia amb mirades noves sobre diversos autors. Per aquest de Sèneca no ens ajudarà.


Es tracta de fer un comentari de text sobre l’anterior fragment.          

  1. Lectura i comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre.
  2. Autor i context
2.1 Situa l’autor Sèneca. Busca informació a la xarxa i als llibres d’ajut i referència.
Explica: segles (època), autors, la teoria o contribució filosòfica i les corrents a les quals pertanyen. Estoïcisme, filosofia hel·lenística. [3 punts].
  1. Anàlisi del contingut.
3.1  Expliqueu breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [Recomanació entre 80 i 100 paraules aproximadament. Assegura de què parla, de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho facis amb esquema]  [3 punts]

3.2 Defineix segons el text (en el text i des del text) els següents conceptes:  a) “felicitat”; b) “bé de l’ànima” (Recomanació: al voltant de 25 paraules). [2 punts]. Posa-hi un títol i justifica la resposta.


  1. Opinió i valoració personal.
            Cal emetre un judici explicat i justificat. Raona justifica i explica. [2 punts].


[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tot Sèneca i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.] A entregar a mà o amb ordinador, l’any  actual. Abans de que s’acabi el primer trimestre, cap al 25 de novembre. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació.

Feina extra del 10%

Aquest és un segon exercici, cal entregar un i només d'aquests exercicis que si es troben molt bé, sobre 10 punts poden pujar un 10%.

 

Examen d’ajut del + 10%. Més del tema 2, punt 3.

QUALIFICACIÓ

Nom i cognoms:

 

Curs:
Data:
Matèria/Crèdit:
Full: 1
Nietzsche i el cristianisme.

El déu que ha mort és el que provenia de la metafísica grega en la seva recerca de la veritat de l'ésser. Cal recollir aquí la interpretació (hermenèutica)  de Dilthey (a la Introducció a les Ciències de l'esperit) per a qui l'important en el cristianisme és "la dissolució de la metafísica". Per als grecs l'important és la veritat de l'ésser, per al cristianisme l'important -en canvi- és el conèixer i el subjecte que coneix. El cristianisme com a religió és l'esforç del conèixer. El problema és que, durant segles, la cristiandat ha estat molt anticristiana. Els cristians, pel fet que el poder del Papa succeïa al dels Cesars creien que ells eren els guardians d'una veritat "natural", la que provenia de Grècia, el problema és que aquest concepte de "veritat natural" és grec
però no cristià. Si els cristians es van fer seu és perquè així creien tenir un argument per dominar -també- als no cristians, a través de la doble crida a la raó ia la revelació. Així, per exemple, es podia prohibir l'avortament, l'homosexualitat o el divorci amb l'argument que "no és natural". En la vida de l'Església ha pesat massa l'argument de la historicitat.

Nietzsche, Sartre i Heidegger creuen que l'única manera de superar la metafísica, l'obsessió per la veritat, és la mort de Déu. A partir d'aquest esdeveniment ja no hi ha un principi únic i evident que s'ha d'acceptar. Aquest argument obvi "el fet natural", o existeix.
Nietzsche insisteix que "no hi ha fets, només interpretacions" [en Sobre veritat i mentida en sentit extramoral]. Nietzsche funda el concepte de "interpretació" (hermenèutica), però això és molt cristià, perquè la història del cristianisme no és més que la història de les interpretacions del cristianisme-i de les interpretacions de la figura de Crist.

Vattimo, Giani: “Conferència a Barcelona: “”Repensar el cristianisme amb Friedrich Nietzsche, Jean-Paul Sartre i Martin Heidegger”” (2001).


Ajuts i Bibliografia:
Webgrafia:
Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle.
Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.
- Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com
Home el millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat. Fa un temps que no hi publico res.

 Bibliografia:
-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia.
- Diccionario de Filosofia. de Ferrater Mora, José. Editorial , Barcelona.
- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.
- Reale, Giovanni, Eros, demonio mediador.  Editorial Herder, Barcelona, 2004. Temes i revisions actuals sobre la teoria platònica.
- Sloterdijk, Peter: temperament filosòfics. De Plató a Focault. Edicions de la ela geminada (l·l), Girona, 2011. Llibre actual de filosofia amb mirades noves sobre diversos autors. Sembla que per aquest tres ens aniria bé.



Es tracta de fer un comentari de text sobre l’anterior fragment.          
  1. Lectura i comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre. D’aquest apartat no en redactem res. Expliquem alguna impressió o sensació al final com a valoració personal.

  1. Autor i context
2.1 Situa els autors que surten en el text: Friedrich Nietzsche, Jean-Paul Sartre i Martin Heidegger. Busca informació a la xarxa i als llibres d’ajut i referència. També més bàsic informació sobre G. Vattimo.
Fes referència als segles, a la teoria o contribució filosòfica i les corrents a les quals pertanyen.

  1. Anàlisi del contingut.
3.1  Expliqueu breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [Recomanació entre 80 i 100  paraules aproximadament. Assegura de què parla, de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho facis amb esquema o amb un llistat.]  [2 punts].

3.2 Posa-hi un títol i justifica’l. Explica les idees en relació amb la teoria i la classe.

3.3 Defineix segons el text (en el text i des del text) els següents conceptes:  a) hermenèutica; b) revelació.


                                                                                                                    

  1. Opinió i valoració personal.
            Cal emetre un judici explicat i justificat. Segueix una explicació, amb ordre: d’aquestes premisses a aquesta conclusió.
            Què et sembla el debat? És actual.
            Proposa o pensa alguna sortida o teoria. Fes de filòsofa o filòsof.


[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.] A entregar a mà o amb ordinador, l’any  actaul. Abans de que s’acabi el primer trimestre, cap al novembre del 25,. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació.

Feina del 10 %, més i/o extra.

Enllaço la feina extra del 10%. 

Tema 1.
Inicio els treballs extra sobre el 10% textos i models d’examen:
-          Situa i digues cadascun d’aquests textos a quina branca o a quina disciplina de la filosofia correspon. Si coneixes l’autor situa’l dins d’una època, un segles i el moment històric. Fes-ho ampliàment.  No un resum, ens cal una explicació.
-          Es d’aquesta branca i d’aquesta concepció de la filosofia i d’aquesta idea per això i per allò; premisses i conclusió.
Webgrafia:
Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle.
Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.
-          Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com
Home el millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat. Fa un temps que no hi publico res.

 Bibliografia:
-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia.
- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona.
- AA. VV, La filosofia griega, Editorial S. XXI, Barcelona, 1992. Dirigida per Brice Parain. Temes molt concrets de la filosofia antiga grega.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.
- Reale, Giovanni, Eros, demonio mediador.  Editorial Herder, Barcelona, 2004. Temes i revisions actuals sobre la teoria platònica.
TEXTOS.
1a) “Hi ha una ciència que parla de l’ésser en tant que ser i dels seus accidents. Aquest coneixement és diferent de tota la resta i de totes les ciències particulars, tracta den l’ésser amb sentit general. Per contra les ciències particulars estudien cadascun d’aquests camps com a ciència particular com el cas de le matemàtiques. Amb tot com que nosaltres investiguem els primers princicipis, les causes finals i més elevades es clar i net i evident que aquests principis han de tenir una realitat pròpia”.

Aristòtil:. Llibre IV, Ia part.

2b) “L’ésser s’entén de moltes maneres, amb tots aquests sentits es refereixen a una realitat, a una mateixa natura, amb tot no tenim el mateix nom i així la paraula salut fa referència i s’entén de diverses formes i maneres (...) Així és evident que una ciència només estudiarà el ser igualment els éssers en tant que éssers”.
Aristòtil:. Llibre IV, IIa part.

3c) “No sembla que puguem acceptar aquesta interpretació de la conscciència de consciència. La reducció de la consciència la dualitat subjecte-objecte, que és típica del coneixement. Però, si acceptemm la llei del parell cognoscent-conegut, serà necessari un terme perquè el cognoscent esdevingui conegut al seu torns, i ens trobarem davant aquest dilema: o aturar-nos en un terme qualsevol de la sèrie: conegut -cognoscent i conegut- cognoscent conegut del cognoscent, etc., i aleshores és la totalitat del fenomen allò que cau en l’inconegut, és a dir, que ensopeguem sempre contra una reflexió no conscient de si mateixa i últim terme - o bé afirmem la necessitat d’una regressió fins a l’infinit ”

Sartre, Jean-Paul:   “El cogito prereflexiu” (...)

4d)  Si no existís cap altra entitat fora de les físicament constituïdes, la física seria ciència primera. Si, al contrari, hi ha alguna entitat immòbil, aquesta serà anterior i filosofia primera, i serà universal d’aquesta manera: per ser primera.

Aristòtil,  LLibre VI, 1, 1026a (Gredos, Madrid 1994).



5e) “Una llibertat que no troba cap límit no es pot definir, precisar, ni dissenyar clarament. Només els límits li donen un sentit, una consistència. Però, on són? Resposta:allà on un dany se segueix del seu ús. Dany per a un mateix o per als altres. Sens dubte, però, qui està capacitat per jutjar els danys? Els pares, els adults, les persones investides de poder, autoritat o experiència [...] Certament, no hi ha llibertat si s’ha de pagar amb un disgust o una pena, amb una falta o un embolic, amb un risc per a un mateix o per a l’altre. Per suposat, de vegades costa ser jutge i part, saber què perjudica un mateix o el proïsme, amb tot sovint costa més confiar aquesta tasca a un tercer que sempre és susceptible d’abusar de l’autoritat [...] Amb l’autodisciplina t’arrisques menys a l’excés que amb la disciplina”

Michel Onfray; Antimanual de filosofia. Edaf, 2005




6f) “L’Estat de Dret és una invenció. Una construcció, un resultat històric, una conquesesta més aviat lenta i gradual, feta per gent i individus, que, contra poders despòtics o aliens, buscaven seguretat per a les seves persones, béns o propietats (...) i que, al seu torn, ampliant l’espectre, exigien garanties i protecció efedtiva per altres manifestacions de la seva llibertat”
Díaz, Elías:  “Respeto”. (Biblioteca Nueva, 2005)



7g) “La relació amb els altres i la desigualtat es pot explicar per raons històriques, però no es pot justificar o, dit d’una altra manera, només es pot justificar ideològicament mitjançant representacions falses de la realitat que atribueixen mèrits o demèrits a allò que es pot veure, en el millor dels casos, com un producte de l’atzar i, en el pitjor dels casos, com un resultat històric acumulat i conservat socialment (...) d’accions deliberades d’explotació i opressió d’uns sers humans per part d’uns altres”

Capella, Juan Ramón. (Uned, ediciones, 2002)


8h) La condició fonamental de tot coneixement, la primera i més radical condició de possibilitat de l’experiència, supòsit de tot conèixer; només des de la unitat de consciència d’un subjecte és possible arribar a conèixer objectes. Al "jo transcendental" el denomina també «subjecte transcendental», «apercepció pura» o «unitat sintètica de la consciència», el descriu com un «jo penso», i és la consciència que acompanya a tota «representació», això és, a tot coneixement. No ha de confondre’s aquest jo transcendental, que té caràcter lògic, i que és el subjecte de l’apercepció, amb el jo psicològic o empíric, subjecte de tota percepció.

Rábade, Sergio: (sobre Kant, Editorial Anaya, 2001)


9i)  Tant la moral com l’ètica, termes que en la pràctica solen identificar-se, tenen una funció pràctica: es refereixen, encara que no exclusivament, a situacions conflictives de la vida de les persones. Des del punt de vista de la moral, cal prendre una decisió pràctica; des del punt de vista de l’ètica, ha de formar-se la consciència en el hàbit de saber decidir moralment. En ambdós casos, es tracta d’una tasca de fonamentació moral.

www.pensament.com/filoxarxa.


10j)  La moral dóna pautes per a la vida quotidiana, l'ètica és un estudi o reflexió sobre què origina i justifica aquestes pautes. Però ambdues, si bé són distingibles, són complementàries. De la mateixa manera que teoria i pràctica interaccionen, els principis ètics regulen el comportament moral però aquest comportament incideix alterant els mateixos principis. Sovint els conflictes de normes morals que apareixen quan hem de prendre decisions són el motor que ens impulsa a una reflexió de nivell ètic. És per això que Aranguren, reconeixent la vinculació entre teoria i pràctica, anomena a l’ètica moral pensada i a la moral, moral viscuda

[Extret de la pàgina de filosofia : Filópolis http://www.xtec.es/~lvallmaj/index.htm]; del professor d’ètica a Girona Llorenç Vallmajó Riera.



11k)     La filosofia o teoria del gust, o de la percepció de la bellesa en la natura
i en l’art. Va ser utilitzat per primera vegada cap a mitjan segle XVIII pel filò-
sof alemany Alexander Gottlieb Baumgarten (1714 - 1762), el qual el va
aplicar a la teoria de les arts liberals o la ciència de la percepció de la belle-
sa. S’ha parlat molt a propòsit de l’abast i la utilitat d’aquest concepte, i d’aquesta disciplina (...)

[Diccionari d’Art d Oxford Barcelona Edicions 62 1996 p 267-268]


12 l) La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, la seva pràctica diària. Ara bé, ni les normes o codis morals es proclamen com el codi de circulació, ni cada persona assumeix o incorpora automàticament el conjunt de prescripcions i prohibicions de la seva societat, ni cada societat o cultura formulen els mateixos judicis sobre el bé i el mal. És per tot això que la moral sovint és un conjunt de preguntes i respostes sobre què hem de fer si volem viure una vida humana, és a dir, una vida no amb imposicions sinó amb llibertat i responsabilitat.
[Extret de la pàgina de filosofia : Filópolis http://www.xtec.es/~lvallmaj/index.htm]; del professor d’ètica a Girona Llorenç Vallmajó Riera.

13 ll)  No és possible de pensar res enlloc en el món, ni tampoc en general fora del món, que pugui ser tingut sense restricció per bo, llevat únicament d’una bona voluntat. La intel•ligència, l’agudesa, el judici i tots els altres talents de l’esperit, diguin-se com es vulgui, o bé el coratge, la decisió, la perseverança en els propòsits, com a qualitats del temperament, són sens dubte des de diversos punts de vista bons i desitjables. Però poden esdevenir també extremament dolents i perjudicials, si no és bona la voluntat que ha de fer ús d’aquests dons naturals.
Kant: Fonamentació de la Metafísica dels costums. Editorial Laia-62, Barcelona, 1980.

14 m) Els següents paràgrafs són ...

1.
Sempre que s’acosta Nadal l’Anna està contenta; ja és 20 de desembre; per tant l’Anna està contenta


En aquest cas la primera premissa és "Sempre que s’acosta... etc.". Una segona premissa és "Ja és 20 de desembre", i la conclusió é "l’Anna està contenta". (A més, té una premissa "amagada": "Si ja és 20 de desembre, aleshores s'acosta Nadal")

2.
Cap persona honesta roba; ara bé, és sabut que alguns personatges cèlebres roben; per tant hi ha personatges cèlebres que no són honestos.


En aquest cas les premisses són: 1) "Cap persona honesta roba", 2) "Hi ha gent cèlebre que roba" i la conclusió és que "hi ha persones cèlebres que no són honestes"

3.
Tinc ganes de descansar; per consegüent, me’n vaig de viatge


En aquest cas hi ha una premissa "amagada". 1ª) premissa: "Tinc ganes de descansar", 2ª) premissa "amagada" -que es dóna per pressuposada: "viatjar descansa"; conclusió: "me’n vaig de viatge"
Resum extret de A.Deaño: , Alianza Editorial, Madrid.
15 n) “Es evident que hi ha un principi de connexió per al nostre coneixement en una distinció entre els pensaments o idees i les accions de la ment i la diferència que hi ha entre la presentació a la memòria o la imaginació, uns introdueixen als altres amb cert grau d’ordre, semblança i regularitat. (...)
Amb tot des del meu punt de vista existeixen tres principis de unió, relació i combinació entre idees i saber: semblança, contingüitat entre el temps i l’espai i causa o efecte
Hume, David: Investigació ..., Edicions 62, Barcelona, 1990.

16 o) “És el punt de partida de l’existencialisme. Efectivament, tot és permès si Déu no existeix, i, en conseqüència, l’home queda deseixit, ja que no troba ni en ell, ni fora d’ell cap possibilitat on aferrar-se. D’antuvi no troba cap excusa. Si, en efecte, l’existència precedeix l’essència, mai no podrem explicar per referència a una naturalesa humana dada i fixada; dit d’altra manera, no hi ha determinisme, l’home és lliure, és llibertat. Si, a més, Déu no existeix, no trobem davant nostre valors, ni darrere nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que jo expresso dient que l’home està condemnat a ser lliure. Condemnar perquè una vegada llançat al món, és responsable de tot el que fa. L’existencialista no creu en la potència de la passió. No pensarà que una passió és un torrent devastador que condueix fatalment l’home a determinats actes, i que, en conseqüència és una excusa. Pensa que l’home és responsable de la seva passió. L’existencialista no pensarà tampoc que l’home pot trobar un socors en un signe donat, en aquesta terra, que l’orientarà; ja que pensa que l’home desxifra el signe tal com li ve de gust. Pensa l’home sense cap suport i sense cap socors, està condemnat a cada instant a inventar de nou l’home

Sartre, Jean-Paul:   “L’existencialisme és un humanisme” (...)
[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.] A entregar a mà o amb ordinador, l’any  actual. Abans de que s’acabi el primer trimestre, cap al novembre de 25. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació.



Aquest és un primer exercici, cal entregar un i només d'aquests exercicis que si es troben molt bé, sobre 10 punts poden pujar un 10%.