dimarts, 13 de desembre de 2016

Programació d'aquests dies.


Programació:

Filosofia: 

TEMA 2. Us he  passat el Power Point i la feina que cal fer d'exercici de comentari de text. Tot ja al segon Trimestre.


1. Power Point amb els punts bàsics del comentari de text. No serveix per a redactar el Comentari de Text.

2. Exercici de Comentari de text. Cal escollir-ne un i mirar de redactar-lo. Cal entregar-lo el dimecres 14. Jo ja us he donat la copia. Ara la torno afegir aquí al bloc.

3. Farem examen de comentari de text el dimecres 21 de desembre. Hora i lloc de classe.

4. El segon trimestre, l'any 2017, s'iniciarà a la Unitat 3: "Tu i els teus orígens" i al punt 3: "Els altres i la construcció de la teva identitat". Pàgina 76.

Feina de Comentari de text:


- Intenta tot fent un comentari de text i exposa les idees més importants d’un text,  només un, d’aquest dos següents. Activitats i exercicis. Guió al bloc.
1)      Comentari de text. 1.1  Anàlisi formal. 1.2  Anàlisi objectiu.
2)      Interpretació del contingut (hermenèutica).
3)    Anàlisi Crítica, (opinió i valoració).
4) Autor: Època, corrent i tendència. Temes i obres.

Respon, sobre un i,  només ún, dels textos següents:
1. Tipus de text (característiques: expositiu, filosòfic …) i anàlisi formal, poques línies. Té parts? Branca de la filosofia? [1 punt]
2. Anàlisi objectiva Digues quina és la tesi principal que s’hi defensa. Què diu el text. [2,5 punts]
3. Interpretació del text: Què se’n pot deduir? Què vol dir? Conec l’autor i em faig preguntes sobre el sentit dels mots en el text. [2 ,5 punts]
4. Opinar i valorar tot donant argumentacions. [2 punts]
5. Títol i la seva justificació. [1 punt]
6. Autor: Segle-s, època, corrent i tendència. Explica el que sàpigues. [1 punt]

1.      Dostoievski va escriure: «Si Déu no existeix, tot està permès.» És el punt de partida de l’existencialisme. Efectivament, tot és permès si Déu no existeix i, en conseqüència, l’home queda deseixit, ja que no troba ni en ell ni fora d’ell cap possibilitat on aferrar-se. […] És el que jo expresso dient que l’home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s’ha creat a si mateix i, malgrat tot, lliure, perquè, una vegada llançat al món, és responsable de tot el que fa. […] El que diu l’existencialista és que el covard es fa covard, l’heroi es fa heroi; per al covard hi ha sempre la possibilitat de no ser més covard i per a l’heroi la de deixar de ser-ho.
Jean-Paul Sartre. “L’existencialisme és un humanisme”.
2.      Si la felicitat és una activitat que està d’acord amb la virtut,  és raonable que sigui una activitat que estigui d’acord amb  la virtut més excelsa i aquesta serà una activitat de la part  millor de l’home. [...] En efecte, aquesta activitat és la més  excel·lent (ja que l’intel·lecte és el millor que hi ha en nosaltres i està en relació amb allò que és millor d’entre els objectes cognoscibles); també és la més duradora, ja que som més capaços de contemplar contínuament que de realitzar qualsevol altra activitat. I també pensem que el plaer ha d’estar barrejat amb l’activitat.
Aristòtil. Ètica a Nicòmac.

[Recomanació: pot fer-se amb ordinador. Redacta i justifica les respostes, essent  important adequar-se a la nostra informació. No facis faltes, cuida l’ortografia i l’estil. No ho facis amb un llista o esquema. Deixa marges als laterals de les preguntes i espais entre les preguntes, amb ordinador fer una bona paginació, la que ja surt a l’ordinador. Cal entregar en temps i forma.]




dissabte, 3 de desembre de 2016

Guió del Comentari.

Guió del comentari de text.



1

11 )      Comentari de text. Anàlisi:
1.1  Anàlisi formal.

1.2  Anàlisi objectiu.

2)      Interpretació (hermenèutica).

2.1 Del contingut.

3)    Anàlisi Crítica, (opinió i valoració).

4) Autor: Època, corrent i tendència. Temes i obres.

    El nostre comentari de text es desenvolupa amb el següent guió i les seves parts. 

 Models de comentari els de la pàgina 62, de la Unitat 2. 
 



 Textos per comentar
Exposa les idees més importants de cada text i digues quina és la tesi principal que s’hi defensa. En quin sentit podries estar d’acord o en desacord amb el que es diu? Quin títol podria tenir cada text?
1.
Si la felicitat és una activitat que està d’acord amb la virtut, és raonable que sigui una activitat que estigui d’acord amb la virtut més excelsa i aquesta serà una activitat de la part millor de l’home. [...] En efecte, aquesta activitat és la més excel·lent (ja que l’intel·lecte és el millor que hi ha en nosaltres i està en relació amb allò que és millor d’entre els objectes cognoscibles); també és la més duradora, ja que som més capaços de contemplar contínuament que de realitzar qualsevol altra activitat. I també pensem que el plaer ha d’estar barrejat amb l’activitat. 

Aristòtil. Ètica a Nicòmac.
2.
  En general, has estat fet per a la passivitat o per a l’activitat?
 No veus que les plantes, els ocells, les formigues, les aranyes, les abelles fan les tasques que els correspon, contribuint així a l’harmonia del món? I tu no vols fer el que correspon a un home, ni apressar-te en allò en què està d’acord la teva naturalesa?
Marc Aureli. Meditacions.
3.
Dostoievski va escriure: «Si Déu no existeix, tot està permès.» És el punt de partida de l’existencialisme. Efectivament, tot és permès si Déu no existeix i, en conseqüència, l’home queda deseixit, ja que no troba ni en ell ni fora d’ell cap possibilitat on aferrar-se. […] És el que jo expresso dient que l’home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s’ha creat a si mateix i, malgrat tot, lliure, perquè, una vegada llançat al món, és responsable de tot el que fa. […] El que diu l’existencialista és que el covard es fa covard, l’heroi es fa heroi; per al covard hi ha sempre la possibilitat de no ser més covard i per a l’heroi la de deixar de ser-ho.
Jean-Paul Sartre. L’existencialisme és un humanisme.
4 .
  Pel que es refereix a la intel·ligència humana, no s’ha fet notar suficientment que la invenció mecànica ha estat el seu pas essencial i que encara avui la nostra vida social gravita al voltant de la fabricació i utilització d’instruments artificials que les invencions que jalonen la ruta del progrés han traçat també la seva direcció. Tenim dificultats per adonar-nos d’això, perquè les modificacions de la humanitat retarden d’ordinari les transformacions dels seus útils. Els nostres hàbits individuals i fins i tot socials sobreviuen molt de temps a les circumstàncies per a les quals estaven fets, de manera que els efectes profunds d’una invenció es deixen veure quan hem perdut de vista la novetat.
Henri Bergson. L’evolució creadora.
7.
 L’home és allò que li ha passat, allò que ha fet. Van poder passar-li coses, va poder fer altres coses, però vet aquí que allò que efectivament li ha passat i ha fet constitueix una inexorable trajectòria d’experiències que porta a les seves espatlles, com el rodamón el farcellet del seu haver. Aquest pelegrí de l’ésser, aquest emigrant substancial, és l’home. Per això, no té sentit posar límits a allò que l’home és capaç de ser. En aquesta il·limitació principal de les seves possibilitats, pròpia de qui no té una naturalesa, només hi ha una línia fixa, preestablerta i donada, que pot orientar-nos, només hi ha un límit: el passat. Les experiències de vida fetes estrenyen el futur de l’home. Si no sabem allò que serà, sabem allò que no serà. Es viu en vista del passat.
 En suma, que l’home no té naturalesa, sinó que té història. O, el que és igual: allò que la naturalesa és a les coses, és la història a l’home.
José Ortega y Gasset. Història com a sistema.




dilluns, 14 de novembre de 2016

Model d'examen.

Un altre model d'examen al Bloc, n'hi ha uns quants. 

De tot en general hi ha diverses informacions al bloc. Cal vigilar com ho farem. També seguir les recomanacions. 

Data d'examen: dilluns 21 de novembre. Hora i lloc de classe. 
Hora: 12:30 - 13:30 h. 
LLoc: Aula 6. 


INSTITUT de TOSSA de MAR CURS 2016-2017
DEPARTAMENT D’Humanitats
1r BAT A
Models d'exàmens.
Data d’entrega.
NOTA:
NOM I COGNOM:
  1. Comentari de text. [Total: 4 punts]
«Alguns dels textos del llibre de text:
L’examen serà una part de comentari de text i una part de teoria, més o menys meitat i meitat, de la puntuació sobre 10. Els textos seran els de la Unitat: Pàgina 11. Plató. Pàg. 12, tots dos. R. Descartes i Galileu. Pàg 24, tots dos. Pàg. 27. Pàg 28 i tots dos de la pàgina 29; i pàgina 31-32 de I. Kant.»
1. Sobre el text. Petit comentari de text. [Total: 5 punts]
1.1 Mostra l’estructura i el tema. Resumeix, no copiïs, i explica les idees principals i la seva relació teòrica i explicació. No ho facis amb un esquema, amb un llistat, explica utilitza la informació de la classe i bloc:[3 punts] Adreça:http://filosofiaibloc.blogspot.com.es/
1.2 Posa-hi un títol original, no valen els obvis; títol de l'obra, conceptes i justifica’l. [1 punt]
1.3 Situa l'autor i l'explicació de la seva època i tendència filosòfica: corrent, idees, temes. [1 punt]


2. Teoria del text: Unitat: 1, classe, bloc, pissarra. [Total: 5 punts.]
2.1 Realitat i aparença. Intenta resoldre entre la realitat i la ficció. Què és la realitat? [2 punts].
2.2 Intenta resoldre, un i només un, d’aquests misteris metafísics: dóna la teva opinió: matemàtica o Déu o ànima o existència u ordre de les coses. [2 punts]
2.3 Vocabulari, respon breu i clarament, amb tres o quatre línies el significat de: Ontologia, Galileu, Antimatèria, Teoria del coneixement. [1 punt]
[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció, la cal·ligrafia (fes bona lletra) i l’estil. Deixa marges als laterals de les preguntes i espais entre les preguntes. No ho facis amb esquema i dibuixets]

diumenge, 13 de novembre de 2016

Glossari.


Vocabulari i conceptes. 



Unitat 1. Glossari – Vocabulari.
- Conceptes:
  1. Ontologia: (fet exercici i clase). Exercici 6, pàgina 11.
  2. Agnosticisme: Teoria del coneixement que diu que no podem creure amb allò que no hi ha de proves suficients i sobre el coneixement (la gnosi) de l’ésser, del Ser Suprem o Déu no en podem dir gaire res, o gaire “cosa”. De fet al no poder afimar res caiem amb l’abstenció o la suspensió de qualsevol judici “(epojé”).
  3. Teoria del coneixement: branca de la filosofia que s’ocupa de la veritat i dels fets que podem conèixer. També coneguda com a epistemologia (del grec, episteme) o gnoseologia (del llatí gnosi). Jo sempre, a classe, teoria del coneixement. Definció a la filoxarxa i al Diccionari de Filosofia, de José Ferrater Mora.
  4. Qualitats primàries i qualitats secundàries: pàg. 11.
  5. Metafísica: ciència que estudia tot allò que es troba més enllà de la realitat aparent. La utilitza en Andrònic de Rodes quan es cataloguen les obres d’Aristòtil.
  6. Solispsisme: Explicat a classe dilluns 10/X/2016. Amb llatí: “solus ipse”,. Neix a partir de la premissa: “ego cogito, ego sum”. Amb català “penso, aleshores sóc”.

- Autors:
  1. Plató: Autor de la filosofia antiga, segle IVaC, deixeble de Sòcrates. L’hem utilitzat via el Mite de la Caverna, on explica que a la realitat hi ha les aparences. Recull totes les tradicions i teories gregues al llibre VII de La República descriu aquest món que situem entre la realitat del món sensible i el món de les idees, situat entre els idealistes subjectius.
  2. Galileu: científic i teòric de la filosofia. Matemàtic, físic, astrònom i filòsof italià, nascut a Pisa. El principal iniciador de la revolució científica i de la ciència moderna. L’hem situat dintre del realisme científic i separa les qualitats primàries i les secundàries.
  3. R. Descartes: filòsof del segle XVII, autor del racionalisme, del model francès i barroc. Dubta de tota la realitat, vol fugir de prejudicis i cerca una primera veritat, una idea clara i distinta, que ell aconsegueix amb l’enunciat “cogito, ergo sum”
  4. I. Kant: El més gran filòsof alemany de tots els temps i un dels què més gran influència ha tingut en la història del pensament, al que va donar un gir de 180 graus, metafòricament anomenat revolució copernicana. Presenta la teva teoria com el criticisme i vol en el plànol del projecte de vida que nosaltres sortim de la nostra minoria d’edat.
  5. Sartre: Filòsof, dramaturg i novel·lista francès, nascut a París, pare de l’existencialisme francès i gran defensor de la llibertat personal: “estem condemnats a ser lliures” i nosaltres ens construïm i realitzem el nostre projecte de vida, jo no sóc res, em faig.
Bibliografia i webgrafia:
- Copleston, Frederich: Editorial Ariel,
- Ferrater Mora, José: Diccionari de filosofia; Editorial Ariel. 4 Volums. Hi ha alguna edició abreujada.

- www.pensament.com/filoxarxa.

dimarts, 25 d’octubre de 2016

Resolució J. Ramon Suñé

Resolució del professor: J. Ramon Suñé Gasull





INSTITUT de TOSSA de MAR                                                  CURS 2015-2016
DEPARTAMENT D’Humanitats
1r BAT A
(parcial, 1r). Exercici
Data d’entrega: 24/X/2016
NOTA:
NOM I COGNOM: Solució del Professor. J. Ramon Suñé Gasull

1)      Comentari de text.    [Total: 4 punts]     
«Considerant que tots els pensaments que ens vénen estant desperts també ens poden venir durant el son, sense que llavors n'hi hagi cap que sigui vertader, vaig resoldre fingir que totes les coses, que fins llavors havien entrat en el meu esperi, no eren més vertaderes que les il·lusions dels meus somnis. Vaig advertir llavors que volent pensar, d'aquesta manera, que tot era fals era necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I vaig observar aquesta veritat: «penso; aleshores, sóc».
René Descartes: Discurs del mètode.    
1. Sobre el text. Petit comentari de text.
1.1 Mostra l’estructura i el tema. Resumeix, no copiïs, i explica les idees principals i la seva relació teòrica i explicació. Posa-hi un títol i justifica’l. [3 punts]
Resposta oberta. La meva, J. Ramon Suñé.
Segons el text (el fragment) sembla que hi ha un dubte raonable, dubte metòdic, sobre el que vivim i si som desperts o somiant, al no poder saber què és la realitat, investigo dintre meu i de les meves idees i de cercar un primer enunciat, una primera premissa que sigui certa, clara i distinta que serà que jo penso, jo existeixo.
Del text podem deduir i dir que és un pensament que s’apropa al idealisme subjectiu i per tant molt semblant a com nosaltres captem els objectes (les coses). Així que penso, amb el meu jo, amb les meves idees i segons la teoria filosòfica i el text podríem parlar d’idealisme subjectiu,
Títol i justificació: Resposta oberta.
[S’ha de fer amb estil directe. Títol: i explicar per què sobre el ... Hi havia algunes propostes que podien aproximar-se a la Realitat.  Títols: “1.Fer front a la realitat.” “2. Pensaments: reals o somnis”; “3. Puc fiar-me’n de les meves percepcions”; 4 “...” ] I explicar-lo.

1.2 Situa l'autor i l'explicació de la seva època i tendència. [1 punt]
René Descartes, autor francès del segle XVII, de concepció i temes Barrocs explicats a classe i de relació amb la literatura de l’època. Es considerat el pare del racionalisme, que tracta de la realitat i de la  seva tendència com a filosofia racionalista, on es considera que la realitat és fruit del meu, del meu pensament i de les meves idees i dels seus tipus d’idees.
[Correcte, de què més vàrem parlar a classe? Solipsisme, individualisme (M. Vila), temes dels somnis Barrocs Espanyol, Don Quijote (I, 8). La vida es sueño de Calderón de la Barca. Ara mireu i mostreu a casa, què tinc apuntat jo a la meva llibreta...]

2. Teoria del text, unitat 1. [Total 6 punts.] 
2.1 Explica el realisme i l'idealisme. [2,5 punts].
[Tema filosòfic, pàgines 12 – 13. En general greu no es tractava del realisme literari o artístic que recull o plasma la realitat tal i com és i s’aplica a totes les formes d’art. Aquesta resposta que és molt general, molts alumnes responen sobre art i estètica, dóna molt mala impressió.]

Realisme és una teoria filosòfica que té dues vessants: 1) Realisme ingenu i l’altra realisme científic.
El primer considera que és un realisme que tot allò que veiem, que se’ns mostra és la realitat, Plató és el primer pensador que al segle IV aC considera a diferenciar entre la realitat i l’aparença. En general hi ha el realisme ingenu i el realisme científic. Sobre el món ingenu es considera que no diferencien entre l’aparença i la realitat. Es tracta de que no existeix diferencia entre els simples coneixements dels sentits del coneixement més científic.
El realisme científic s’inicia amb Galileu i R. Descartes. Assenyalen la diferenciació entre les qualitats primàries i les secundàries, les secundàries de color, olor, etc... són subjectives i surten de com nosaltres i els nostres sentits capten el món. En canvi les qualitats primàries son matematitzables i objectives, com el pes, la mida, el volum... tot es pot matematitzar i a aquests realistes assenyalen que alguns trets com: existeix un món fora de qualsevol observador, les teories científiques proporcionen un cert coneixement i les prediccions del realisme científic corroboren que les explicacions son útils i reals per al món real.
L’idealisme, podem parlar de diversos tipus d’idealisme: Idealisme ontològic, els idealistes objectius i idealistes subjectius.
Idealisme ontològic: defensa que la realitat és allò que nosaltres posem amb la nostra ment o interpretació que serveix per a fer-nos, segons el llibre de text, una consideració més enllà de la realitat, nosaltres fem i creem la realitat amb la nostra raó o percepció. Allò que rebem, l’ordre de l’ésser i l’existència, ho fem amb la part intel·lectual de l’ànima. Partim del nostre jo i això, del subjecte, ens portarà al idealisme subjectiu.
Els menys tractat ha estat l’idealisme objectiu de G. Leibniz que considera que nombres, idees (etc) existeixen independentment de la gent que els pensi, i per tant dintre la realitat hem d’acceptar l’existència d’idees innates del tipus: principis d’ordre moral, principis lògics, determinades tendències i impulsos que són com a naturals. Aquesta distinció la copia de R. Descartes.
L’idealisme subjectiu són les teories que nosaltres podem fer amb la nostra raó i assenyala que el nostre jo, el nostre subjecte marca l’ordre del coneixement, a classe vàrem dir-ho, que són com els constructes racionals sobre la realitat i si el model d’estructura conceptual fos diferent, també seria variat i canviaria com el món s’entendria. En aquest punt podem aprofundir sobre R. Descartes i com el tipus d’idees que tenim que són les següents: 1) innates o naturals, 2) factícies o artificials; 3) Adventícies o adquirides, conformen el nostre món. Principalment les innates que són les que amb nosaltres, el nostres subjectes fan la construcció mental del món. Són com unes idees que no procedeixen de la percepció dels objectes i que sorgeixen només de la nostra facultat de pensar. Com de l’ordre de la raó lògica, com a ciència formal, i a partir d’on la nostra ment ho capta i ha d’acceptar necessàriament sense poder-ne canviar res.
De totes aquestes teories se’n deriva la teoria científica de la realitat ordenada i previsible de la ciència, tot partint de pressupòsits metafísics, així el nostre jo que ha partit del realisme científic pot assegurar que demà el que avui ha passat amb unes proves mèdiques.


2.2 Intenta resoldre, un i només un, d’aquests misteris metafísics: dóna la teva opinió: matemàtica o Déu o ànima o existència u ordre de les coses. [2,5 punts]
[Conceptes a fer segons la teoria del llibre text i només un tema. Varem passar-ne uns dies, a tutoria tot un seguit de recursos argumentatius: de com fer ho. Segons la meva opinió... Jo no el resolc del tot.]
Provaré de resoldre el tema de Déu que ha de passar per la tradició filosòfica dels arguments a favor i en contra. Són els arguments ontològics i el cosmològic. El que han sostingut diversos filòsofs i les seves teories.
Debilitats, punts no gaire segurs i fortaleses, bones argumentacions teòriques.

[Déu pàgina 25 – 26 i fer una explicació teva i pròpia i personal. Jo no l’he fet]

2.3 Vocabulari, respon breu i clarament, amb tres o quatre línies el significat de: Ontologia, Plató, agnosticisme  i metafísica.  [1 punt]
1)       Ontologia:  (fet exercici i classe).
2)       Plató: Autor de la filosofia antiga, segle IVaC, deixeble de Sòcrates. L’hem utilitzat via el Mite de la Caverna, on explica que a la realitat hi ha les aparences. Recull totes les tradicions i teories gregues al llibre VII de La República descriu aquest món que situem entre la realitat del món sensible i el món de les idees. Algunes classificacions el posen entre els idealistes subjectius.
3)       Agnosticisme: Teoria del coneixement que diu que no podem creure amb allò que no hi ha de proves suficients i sobre el coneixement (la gnosi) de l’ésser, del Ser Suprem o Déu no en podem dir gaire res, o gaire “cosa”. De fet al no poder afimar res caiem amb l’abstenció o la suspensió de qualsevol judici “(epojé”).
4)       Metafísica: Tema que parteix d’Aristòtil i que tracta dels trets de la realitat, a diferents nivells, d’allò que realment existeix. Estudi de diversos temes absoluts i conceptes fonamentals de la realitat i són a la base de tota la realitat i tot pensament. Són els trets que estan més enllà de la física, en grec: “meta ta física”. Són l’anima, la primera causa, la substància (...). [Llibre de text pàgina 10]

[Aclariment: aquesta és la meva resposta, presenteu-la a altres filòsofs i a veure ...].
Bibliografia:
-         Filosofia, 1. Editorial Mac Graw Hill, Madrid, 2016.
-         Ferrater Mora, Jose: Diccionario de filosofia. Editorial Círculo de lectores, Barcelona. 2001.

Webgrafia:

Ja ho hem corregit a classe, penseu i demaneu.