dimarts, 25 d’octubre de 2016

Resolució J. Ramon Suñé

Resolució del professor: J. Ramon Suñé Gasull





INSTITUT de TOSSA de MAR                                                  CURS 2015-2016
DEPARTAMENT D’Humanitats
1r BAT A
(parcial, 1r). Exercici
Data d’entrega: 24/X/2016
NOTA:
NOM I COGNOM: Solució del Professor. J. Ramon Suñé Gasull

1)      Comentari de text.    [Total: 4 punts]     
«Considerant que tots els pensaments que ens vénen estant desperts també ens poden venir durant el son, sense que llavors n'hi hagi cap que sigui vertader, vaig resoldre fingir que totes les coses, que fins llavors havien entrat en el meu esperi, no eren més vertaderes que les il·lusions dels meus somnis. Vaig advertir llavors que volent pensar, d'aquesta manera, que tot era fals era necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I vaig observar aquesta veritat: «penso; aleshores, sóc».
René Descartes: Discurs del mètode.    
1. Sobre el text. Petit comentari de text.
1.1 Mostra l’estructura i el tema. Resumeix, no copiïs, i explica les idees principals i la seva relació teòrica i explicació. Posa-hi un títol i justifica’l. [3 punts]
Resposta oberta. La meva, J. Ramon Suñé.
Segons el text (el fragment) sembla que hi ha un dubte raonable, dubte metòdic, sobre el que vivim i si som desperts o somiant, al no poder saber què és la realitat, investigo dintre meu i de les meves idees i de cercar un primer enunciat, una primera premissa que sigui certa, clara i distinta que serà que jo penso, jo existeixo.
Del text podem deduir i dir que és un pensament que s’apropa al idealisme subjectiu i per tant molt semblant a com nosaltres captem els objectes (les coses). Així que penso, amb el meu jo, amb les meves idees i segons la teoria filosòfica i el text podríem parlar d’idealisme subjectiu,
Títol i justificació: Resposta oberta.
[S’ha de fer amb estil directe. Títol: i explicar per què sobre el ... Hi havia algunes propostes que podien aproximar-se a la Realitat.  Títols: “1.Fer front a la realitat.” “2. Pensaments: reals o somnis”; “3. Puc fiar-me’n de les meves percepcions”; 4 “...” ] I explicar-lo.

1.2 Situa l'autor i l'explicació de la seva època i tendència. [1 punt]
René Descartes, autor francès del segle XVII, de concepció i temes Barrocs explicats a classe i de relació amb la literatura de l’època. Es considerat el pare del racionalisme, que tracta de la realitat i de la  seva tendència com a filosofia racionalista, on es considera que la realitat és fruit del meu, del meu pensament i de les meves idees i dels seus tipus d’idees.
[Correcte, de què més vàrem parlar a classe? Solipsisme, individualisme (M. Vila), temes dels somnis Barrocs Espanyol, Don Quijote (I, 8). La vida es sueño de Calderón de la Barca. Ara mireu i mostreu a casa, què tinc apuntat jo a la meva llibreta...]

2. Teoria del text, unitat 1. [Total 6 punts.] 
2.1 Explica el realisme i l'idealisme. [2,5 punts].
[Tema filosòfic, pàgines 12 – 13. En general greu no es tractava del realisme literari o artístic que recull o plasma la realitat tal i com és i s’aplica a totes les formes d’art. Aquesta resposta que és molt general, molts alumnes responen sobre art i estètica, dóna molt mala impressió.]

Realisme és una teoria filosòfica que té dues vessants: 1) Realisme ingenu i l’altra realisme científic.
El primer considera que és un realisme que tot allò que veiem, que se’ns mostra és la realitat, Plató és el primer pensador que al segle IV aC considera a diferenciar entre la realitat i l’aparença. En general hi ha el realisme ingenu i el realisme científic. Sobre el món ingenu es considera que no diferencien entre l’aparença i la realitat. Es tracta de que no existeix diferencia entre els simples coneixements dels sentits del coneixement més científic.
El realisme científic s’inicia amb Galileu i R. Descartes. Assenyalen la diferenciació entre les qualitats primàries i les secundàries, les secundàries de color, olor, etc... són subjectives i surten de com nosaltres i els nostres sentits capten el món. En canvi les qualitats primàries son matematitzables i objectives, com el pes, la mida, el volum... tot es pot matematitzar i a aquests realistes assenyalen que alguns trets com: existeix un món fora de qualsevol observador, les teories científiques proporcionen un cert coneixement i les prediccions del realisme científic corroboren que les explicacions son útils i reals per al món real.
L’idealisme, podem parlar de diversos tipus d’idealisme: Idealisme ontològic, els idealistes objectius i idealistes subjectius.
Idealisme ontològic: defensa que la realitat és allò que nosaltres posem amb la nostra ment o interpretació que serveix per a fer-nos, segons el llibre de text, una consideració més enllà de la realitat, nosaltres fem i creem la realitat amb la nostra raó o percepció. Allò que rebem, l’ordre de l’ésser i l’existència, ho fem amb la part intel·lectual de l’ànima. Partim del nostre jo i això, del subjecte, ens portarà al idealisme subjectiu.
Els menys tractat ha estat l’idealisme objectiu de G. Leibniz que considera que nombres, idees (etc) existeixen independentment de la gent que els pensi, i per tant dintre la realitat hem d’acceptar l’existència d’idees innates del tipus: principis d’ordre moral, principis lògics, determinades tendències i impulsos que són com a naturals. Aquesta distinció la copia de R. Descartes.
L’idealisme subjectiu són les teories que nosaltres podem fer amb la nostra raó i assenyala que el nostre jo, el nostre subjecte marca l’ordre del coneixement, a classe vàrem dir-ho, que són com els constructes racionals sobre la realitat i si el model d’estructura conceptual fos diferent, també seria variat i canviaria com el món s’entendria. En aquest punt podem aprofundir sobre R. Descartes i com el tipus d’idees que tenim que són les següents: 1) innates o naturals, 2) factícies o artificials; 3) Adventícies o adquirides, conformen el nostre món. Principalment les innates que són les que amb nosaltres, el nostres subjectes fan la construcció mental del món. Són com unes idees que no procedeixen de la percepció dels objectes i que sorgeixen només de la nostra facultat de pensar. Com de l’ordre de la raó lògica, com a ciència formal, i a partir d’on la nostra ment ho capta i ha d’acceptar necessàriament sense poder-ne canviar res.
De totes aquestes teories se’n deriva la teoria científica de la realitat ordenada i previsible de la ciència, tot partint de pressupòsits metafísics, així el nostre jo que ha partit del realisme científic pot assegurar que demà el que avui ha passat amb unes proves mèdiques.


2.2 Intenta resoldre, un i només un, d’aquests misteris metafísics: dóna la teva opinió: matemàtica o Déu o ànima o existència u ordre de les coses. [2,5 punts]
[Conceptes a fer segons la teoria del llibre text i només un tema. Varem passar-ne uns dies, a tutoria tot un seguit de recursos argumentatius: de com fer ho. Segons la meva opinió... Jo no el resolc del tot.]
Provaré de resoldre el tema de Déu que ha de passar per la tradició filosòfica dels arguments a favor i en contra. Són els arguments ontològics i el cosmològic. El que han sostingut diversos filòsofs i les seves teories.
Debilitats, punts no gaire segurs i fortaleses, bones argumentacions teòriques.

[Déu pàgina 25 – 26 i fer una explicació teva i pròpia i personal. Jo no l’he fet]

2.3 Vocabulari, respon breu i clarament, amb tres o quatre línies el significat de: Ontologia, Plató, agnosticisme  i metafísica.  [1 punt]
1)       Ontologia:  (fet exercici i classe).
2)       Plató: Autor de la filosofia antiga, segle IVaC, deixeble de Sòcrates. L’hem utilitzat via el Mite de la Caverna, on explica que a la realitat hi ha les aparences. Recull totes les tradicions i teories gregues al llibre VII de La República descriu aquest món que situem entre la realitat del món sensible i el món de les idees. Algunes classificacions el posen entre els idealistes subjectius.
3)       Agnosticisme: Teoria del coneixement que diu que no podem creure amb allò que no hi ha de proves suficients i sobre el coneixement (la gnosi) de l’ésser, del Ser Suprem o Déu no en podem dir gaire res, o gaire “cosa”. De fet al no poder afimar res caiem amb l’abstenció o la suspensió de qualsevol judici “(epojé”).
4)       Metafísica: Tema que parteix d’Aristòtil i que tracta dels trets de la realitat, a diferents nivells, d’allò que realment existeix. Estudi de diversos temes absoluts i conceptes fonamentals de la realitat i són a la base de tota la realitat i tot pensament. Són els trets que estan més enllà de la física, en grec: “meta ta física”. Són l’anima, la primera causa, la substància (...). [Llibre de text pàgina 10]

[Aclariment: aquesta és la meva resposta, presenteu-la a altres filòsofs i a veure ...].
Bibliografia:
-         Filosofia, 1. Editorial Mac Graw Hill, Madrid, 2016.
-         Ferrater Mora, Jose: Diccionario de filosofia. Editorial Círculo de lectores, Barcelona. 2001.

Webgrafia:

Ja ho hem corregit a classe, penseu i demaneu. 


divendres, 14 d’octubre de 2016

Model de comentari de text.


Model de comentari de text: filosòfic. 

De Tutoria, divendres 14/X/2016, he (hem)  fet diversos models i explicacions de comentaris de text.



Esquema Comentari de Text

Autor: César Tejedor.

Bibilografia: Tejedor, César: Didáctica de la filosofia. Madrid, 1992.


Guió:
1)      Anàlisi:
1.1  Anàlisi formal.
1.2  Anàlisi objectiu.
2)      Interpretació (hermenèutica).
2.1 Del contingut.
3)      Anàlisi Crítica, (opinió i valoració).

1) Concreció concreta seria aquesta:

Instruccions per fer el comentari de text (1r Filosofia, curs 2016-2017)
PREPARACIÓ DEL COMENTARI
1. PRIMERA LECTURA: Llegir tot el text sencer, per fer-nos una idea de què va. Buscar el significat de les paraules difícils o desconegudes.
2. SEGONA LECTURA: Llegir frase per frase, aixecar el cap i explicar-nos què vol dir, entendre a fons la idea, donar-li voltes, repetir-la amb sinònims, aclarir-la.
3. Subratllar les idees principals del text i identificar les secundàries. Distingir entre la teoria i els exemples. Així reestructurem el text i veiem la seva forma.
4. Remarcar o encerclar els conceptes més rellevants del text.
5. ESBORRANY: REDACTAR un esquema o esborrany del comentari de text en brut.
REDACCIÓ DEFINITIVA
6. POSAR UN TÍTOL AL TEXT.
7. COMENTARI DEL TEXT: consisteix en explicar les idees principals que l’autor ens ha escrit, explicant-les el més bé possible, utilitzant tots els recursos lingüístics possibles. Explicar-ho com ho explicaríem a algú que no ha llegit el text i l’ha d’entendre.
Podem utilitzar recursos com:
· Segons ...  · diu, ens explica que...  · Això significa que...
· Ens vol donar a entendre...    · La seva idea és...
Per repetir les paraules de l’autor ja per il·lustrar el que deiem com per recordar les seves paraules si són molt importants, ho podem fer separant-les de la nostra explicació i entre cometes (“). Això és una citació:
“ Que ningú, mentre és jove, no vacil·li a filosofar, ni essent ja vell, de filosofar no es cansi.”
Hem de procurar que no hi hagi cap idea clau que no sigui comentada.
8. VALORACIÓ CRÍTICA. Una vegada hem explicat el text hem d’emetre un judici crític sobre ell. Això vol dir, no només posicionar-se a favor o en contra dient que hi estem d’acord o no amb les idees que l’autor sosté, sinó intentar valorar les idees o temes exposats més enllà del que l’autor ho ha fet. De qualsevol manera sempre hem de donar raons ­–bones raons– de la nostra opinió i de la valoració del text.
També podem utilitzar recursos lingüístics com:
· Segons la meva opinió...  · Al meu judici...  · Crec que...
· Des del meu punt de vista.
Un altre element que mostra la capacitat per comentar el text és relacionar-lo amb altres autors que coneguem, comparar-los o diferenciar-los, així com també situar el text i l’autor en el seu context social, històric i cultural que puguem conèixer per la mateixa assignatura de filosofia o en la d’Art, Ciències, Literatura, Llengües clàssiques, etc.



2) Segon exemple més ampliat:
EXEMPLE DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.


Filosofia

“Els més petits elements del sentiment floreixen amb el contacte amb la simpatia i les influències de l’educació; i una completa unió d’associacions es conforma al seu voltant per l’acció, també cal dir-ho, de les sancions i coaccions externes. Aquest mode d’entendre’ns a nosaltres mateixos, i a la vida, es veu cada dia més natural, segons avança la civilització. Amb cada progrés, eliminem les fonts d’oposició a l’interès i nivellem les desigualtats que la llei econòmica ha anat fixant entre els individuus o les classes, degut a que hi ha sectors de la humanitat, la felicitat dels quals es passa per alt en la pràctica”

John Stuart Mill: L’utilitarisme (Cap: III).

Tipus de preguntes:
1.-  Raoneu breument –al voltant de 40-80 paraules—les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts).
Sobre el text o la tesi:
-         Del que diu el text es desprèn que.....
-         Aquesta idea ens portaria a ....
-          Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...
Explicitar pressupòsits d’una tesi:
-         Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....
-         L’autor, defensa ...
-         L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...
-         Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...

2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes (al voltant de 15-20 paraules en cada cas). (1 punt).
            a) Sentiment.              b)  Educació.

3.-  Quina teoria de les ciències morals proposa al text? (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre autor. Ajudeu-vos de la idea de reforma social, el paper de l’estat i la felicitat general).  (3 punts).
Adjectivar o batejar una idea:
-         Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....
-         La visió de l’autor és .....
-         La concepció de l’autor comporta una visió ....
Recurs a l’exemple:
-         El fenomen de .... il·lustra molt bé la idea següent ...
-         Del que diu la teoria es desprèn que ...
Treure conseqüències:
-         Del que diu el text podríem dir ....
-         Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà ademetre la possibilitat  .....
4.-  Compareu la concepció ètica de Mill amb una altra concepció que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts).
Contraposar amb d’altres autors:
-         Una visió que em semblaria més encertada és la de ..... 
-         Contràriament, l’autor ...... defensava.
-          Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.
-         Una descripció anàloga la trobem en ....
-         Si comparem el que diu l’autor amb  .... i  veurem que .....


5.- Valoració u opinió personal. Quins són aquests sectors de la humanitat, “la felicitat dels quals es passa per alt”?  Quin paper hauria de tenir la legislació i el govern? (2 punts).

Vigència o actualitat d’una idea:
- La concepció actual de    .....    seria més aviat  .....
- La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........
- La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........
- la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en compte  que ......; i per tant   ......

Plantejar objeccions i crítiques
- Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns problemes:  (enumeració).
- Una qüestió que es planteja als defensors de .... és  ......
- Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....
-Un punt feble d’aquesta posició és .....

Aportar raons a favor:
- La raó per la qual defenso  ... és que ...
-  Els avantatges que veig en aquesta posició són ....
- Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que .....

Conclusió o balanç final:
- En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....
- Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...
- Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.














dilluns, 10 d’octubre de 2016

Exercici de control.


Es tracta d'un exercici que valdrà el 30% de la nota. La resta és de l'examen.





INSTITUT de TOSSA de MAR                                                  CURS 2015-2016
DEPARTAMENT D’Humanitats
1r BAT A
(parcial, 1r). Exercici
Data: 17/X/2016
NOTA:
NOM I COGNOM:


1)      Comentari de text.    [Total: 4 punts]     
«Considerant que tots els pensaments que ens vénen estant desperts també ens poden venir durant el son, sense que llavors n'hi hagi cap que sigui vertader, vaig resoldre fingir que totes les coses, que fins llavors havien entrat en el meu esperi, no eren més vertaderes que les il·lusions dels meus somnis. Vaig advertir llavors que volent pensar, d'aquesta manera, que tot era fals era necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I vaig observar aquesta veritat: «penso; aleshores, sóc».
René Descartes: Discurs del mètode.    
                                                              
1. Sobre el text. Petit comentari de text.
1.1 Mostra l’estructura i el tema. Resumeix, no copiïs, i explica les idees principals i la seva relació teòrica i explicació. Posa-hi un títol i justifica’l. [3 punts]
1.2 Situa l'autor i l'explicació de la seva època i tendència. [1 punt]


2. Teoria del text, unitat 1. [Total 6 punts.] 
2.1 Explica el realisme i l'idealisme. [2,5 punts].
2.2 Intenta resoldre, un i només un, d’aquests misteris metafísics: dóna la teva opinió: matemàtica o Déu o ànima o existència u ordre de les coses. [2,5 punts]
2.3 Vocabulari, respon breu i clarament, amb tres o quatre línies el significat de: Ontologia, Plató, agnosticisme  i metafísica.  [1 punt]



[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció, la cal·ligrafia (fes bona lletra) i l’estil. Deixa marges als laterals de les preguntes i espais entre les preguntes.]