dimecres, 13 de setembre de 2017

Guió del Tema 7



Ordre del guió i pissarra una mica organitzada.



Ho hem fet avui a classe i hem pactat que serà el guió del tema 7.
Pàgines 166 i 167.



4/9/2017 10:22
Tema 7. L’altre i tu. Conducta racional  i moral.
Ordre de tema nou sobre la racionalitat i la seua explicació i aplicació.
1.      Viure legalment amb els altres.
Com m’afecta la llei moral?
2.      Emocions socials i moralitat.
Situacions i comparacions entre emocions i ordre darwinista.
3.      Normes morals i grups socials.
Rols normes socials i llibertat.
4.      Racionalitats i racionalitat moral.
Accions i què fas? Seny i prudència.
Diccionari de filosofia: la prudència o el seny també assenyala o significa els temes que són pendents de les virtuts i com són una mena de “prudencialisme”
5.      L’ètica.
Tipus i models d’ètica. Filoxarxa.
6.      Conclusions i feines.
Feina:
Conceptes de prudència.
J. Ferrater i Mora: Diccionario de filosofia.



1. Exercici.


Es tracta del primer exercici que hem d'anar fent. No té data tancada d'entrega.


Exercici 1.
Història de la filosofia, l'hem començat a classe i etc, etc. Text literal d'avui.
Avui 13/setembre de 2017 l'hem començat a fer. Bon dia i bona feina.



4/9/2017 10:54
11.     Fer un esquema conceptual. Eix cronològic i històric de la: “Història de la Filosofia”.
Guió i recomanació:
Història antiga, medieval, moderna , contemporània i actual. Autors a situar: Sòcrates, Plató, Aristòtil i la filosofia hel·lenística. Agustí d’Hipona, Sant Tomàs d’Aquino i el nominalisme. R. Descartes (racionalisme), J. Locke (empirisme) i I. Kant (criticisme); Hegel. Nietzsche,  Marx i Freud, els tres filòsofs de la sospita. Segle XX-XXI autors actuals i corrents actuals. Algun autor o filòsof viu i una corrent filosòfica, actual que et soni, que la reconeguis. Els autors ja es troben situats amb ordre. Cal que et facin dues-tres línies de la seva concepció.

dimarts, 9 de maig de 2017

Model de Lògica.

He enllaçat i he enviat diversos models de lògica. 

Ja per a la data d'examen el dimecres 17 / V/ 2017.







Maig 2017- Ins Tossa de Mar.

Diversos models d’exàmens. Al bloc i pel correu hem passat altres models.

1.   Al llibre de text sobre els arguments raonables parla de diverses qüestions i models de raonaments. Analitza el cas d’algun model de dubte o Digues: què et semblen el següent raonament? [2 punts]
1.1 Alguns estudiants de Batxillerat tenen cotxe propi. La Joana és estudiant de batxillerat. Per tant, la Joana té cotxe.”
2.   Formalitza les següents sentències del llenguatge natural.  [2 punts]
a.      En J. Ramon és un filòsof de la pell del dimoni.
b.      Estudia si i només si aprova i també únicament si li agrada la matèria.
c.      Plou tot i que fa sol.
d.      Treure un 4.51 és condició suficient per a aprovar.
e.      Si no seieu i no calleu, llavors no pati.
f.         La Laura l’estima i en Ramon també l’estima i entre ells dos també s’estimen; si i només si en Joan també l’estima.

g.      Analitza els següents enunciats o proposicions:
1
"Si esculls els teus desigs i les teves pors, no existirà per tu cap tirà". Epictet
Atorga, ordenadament, variables i ordena.
2
"Qui té un perquè per viure pot suportar qualsevol com". Nietzsche
3
"El món sencer és un escenari i tots els humans som uns actors". Shakespeare
4
"Quan hom no té imaginació, la mort és poca cosa; quan hom en té, la mort és massa". Céline
5
«Ojos que no ven, corazón que no siente»,
Quina és la formalització adequada?
p Ù q
¬p ®¬q
p ® q
(¬p ®q) Ù (p ®¬q)
(pÙq) ® ¬r






h.      O bé fa bon temps i vénen turistes o bé no fa bon temps i no creix l’economia.
i.  Si i només si plou, llavors no tindrem pèrdues, tot i que no plourà.
j.         Si plou aviat, aleshores haurem de suspendre els actes de Festa Major.

3.   Construeix i digues que són les següents taules de veritat. Has d’explicar també el resultat el final i el per què. [2 punts]
A) ¬ [(p^ q) (p ¬ q)] [(q p) ۸ (p q)]

B)  ¬ {[(p (bicondicional) q) (condicional) (p ν p)] ۷ (q q)}
C)   (negador) [( p q) (q p)] [(p p) (q q)] (p q)



4.   Analitza els següents raonaments, digues si són correctes o incorrectes. Explica’ls i justifica’ls mitjançant la taula de veritat.  [2 punts]
a) (p q) ۸ (q p) , q  , p    p ۸ q
b) ¬ p ,  ¬ q   q ۷ p    q p
c) p ۸¬ p,  p    ¬ p

5.    Lògica informal o dialèctica. Analitza la teoria i digues quin són els tres tipus de fal·làcies no formals. Posa’n com a mínim dos exemples de cada tipus de fal·làcies i explica-les amb tres o quatre línies, si ho recordes pots fer servir el nom en llatí i explicar-lo.  [2 punts]

dimecres, 5 d’abril de 2017

Models d'examen.



Enllaço diversos models d'exàmens que ja he enviat per correu. 



1.      Raonament i formalització: “Si continues corrent tant, cauràs o et cansaràs. Si caus, no aniràs al campionat. Seguer que no deixaràs de córrer tant; de manera que segur que demà no aniràs al campionat”. Fes-ho amb premisses i conclusió; i amb el llenguatge de la lògica formal.
2.      Una llei lògica és aquella que diu que els seus sistemes són com són.
3.       Raonament i formalització: “En Pep és comptable o en Pep és actor. Si no és comptable, no portarà bé els comptes de casa seva. És segur que en Pep és actor. En conseqüència, en Pep no portarà bé els comptes de casa seva”. Fes-ho amb premisses i conclusió; i amb el llenguatge de la lògica formal.
4.      Raonament i formalització: “Si vinc a casa teva, soparem molt tard. Si no hi vinc, em perdré el partit del Barça d’aquest verpre. Es  que o vinc a casa teva o no hi vinc; per tant és segur que o soparé tard o em perdré el partit de fútbol”. Fes-ho amb premisses i conclusió; i amb el llenguatge de la lògica formal.
5.       Lluitem contra la injustícia, si i només si ens sentim una mica millor, o si no ho fem, ens sentim diferentment de l’anterior.

2) Teoria del llenguatge de lògica: analítica (formal); informal (dialèctica) i retòrica (oratòria i persuassiva).


3) Construeix les taules de veritat. Digues si és una tautologia, una indeterminació o una contradicció.  Explica i defineix, amb dues línies, per què i justifica les respostes.  [2 punts].


A) ¬ [(p^ q) ↔ (p ↔ ¬ q)] ↔ [(q ↔p) ۸ (p ↔q)]

B)  ¬ {[(p « q) ®(p ν p)] ۷ (q ↔ q)}

C)   Ø [( p → q) ∧ (q → p)] ∨ [(p → p) ∧ (q → q)] ↔ (p→ q)


4) Analitza els següents raonaments, digues si són correctes o incorrectes. Explica’ls i justifica’ls mitjançant la taula de veritat.
a) (p → q) ۸ (q → p) , q  , p  ╟ p ۸ q
b) ¬ p ,  ¬ q ,  q ۷ p  ╟ q ↔ p
c) p ۸¬ p,  p  ¬ p

dimarts, 28 de març de 2017

Model de lògica.



Enviat avui per correu. 

Es tracta d'un model d'examen d'altres anys. 
 
INS TOSSA DE MAR. Model d’examen. Curs 2016-17.

1)      Formalitza les següents sentències del llenguatge natural. [1,5 punts].

a)      La Laura l’estima i en Ramon també l’estima i entre ells dos també s’estimen; si i només si en Joan també l’estima.


b)      L’Astèrix sortia cada dia, l’Isidrerix va i ve pels camins i els altres són a Sant Cebrià de Lledó o la seva família passeja per les Gavarres.


c)      No és veritat que en Joan pensi en la seva mare i, si hi pensa (en la seva mare),  sempre surt a passejar amb ella i compleix les normes.


d)      Treballa i viu a Catalunya i està empadronat a Salt i paga els impostos, és per tant català.


e)      Quan vingui la teva neboda, llavors l’ajudaré a fer els deures si i sols si després recull les coses i se’n va a jugar amb les seves amigues sense molestar-me.


f)        Si no seieu i no calleu llavors us quedareu sense pati.
p ^ ¬ q) → ¬ r

g)      El lladre del formatge és un gat.

 p 

h)      Tots són bons, si i només si, van a casa i surten pel matí o es troben animats.
 p ↔ [(q ۸ r) ۷ s]

i)        Si m’enganyo sóc, aquell que no existeix no pot enganyar-se, (ergo) jo existeixo si i només si m’enganyo. (Agustí d’Hipona).
(p→ q) ۸  (¬ q → ¬ p) ╟ / q ↔p.

Aquest és un model deductiu que és podria calcular.
 p = 1, 1, 0, 0.
q =  1, 0, 1, 0.

2) Lògica informal fes una explicació del objecte d’estudi de la lògica informal, pregunta sobre la teoria i comparació amb la lògica formal. Posa’n dos exemples, de fal·làcies.  [1,5 punts]








4) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació.  [2 punts]. Defineix: connector i el connector (۷) conegut com a disjuntor o disjunció, digues les seves característiques, de tots dos de connector en general, lògica formal i del disjuntor.

4a)  ┐ [(p٨q) ↔ (q ٨ p ) ]
4b)  [(q ۸q) (p۸p)] → (q ۸  ┐p)
4c) ¬{p « [p Ù (p v q)]}










4) Comentari de text : [5 punts]
B. “Una argumentació concloent és una deducció, i una deducció amb presmisses certes és una demostració. Així que l’argument d’una deducció sempre és correcte i la conclusió d’una demostració sempre és veritable. Ara bé, és possible que l’argument sigui correcte i, no obstant això, l’argumentació no sigui concloent, de manera que no i hagi deducció. Per exemple, l’argument:
“Tots els filòsofs són grecs”
“Sòcrates és filòsof”
Conclusió: Sòcrates és grec, trivialment correcte, però l’argumentació “Tots els filòsofs són grecs i Sòcrates és un filòsof. Així doncs, atès que Sòcrates va ser mestre de Plató i tots els mestres de Plató són grecs, Sòcartes és grec”.

El concepte general de deducció (i, per tant, el de demostració) es difícil de precisar a causa de l’exigència que l’argumentació ha de ser concloent [...] I que l’argumentació sigui concloent vol dir que la cadena argumentativa posa en evidència que la conclusió segueix les premisses. La dificultat de l’empresa rau en el fet de posar en evidència. Posar en evidència és mostrar, fer evident; però a qui? Hi ha d’haver un subjecte a qui la cadena argumentativa faci evident la correcció de l’element en qüestió. Que una argumentació sigui una deducció, o que no ho sigui, pot dependre del subjecte a qui vagi dirigida. Una cadena argumentativa pot ser concloent per a un professor (A) i no ser-ho per a un alumne (B) (així, per exemple, perquè alguns passos de l’argumentació siguin clar per a A, però obscurs per a B). En síntesi, el concepte de deducció que hem introduït no és absolut, sinó relatiu a un o alguns subjectes”.

Badesa, C: Elements de lògica formal.


  1. Sobre el text:  [No inventis llegeix el text i respon.]
Llegeix el text, repassa’l, situa’t a la teoria i explica-ho bé, molt bé. Treballa el fragment i subratlla les idees principals i llavors redacta i explica. Segueix els punts per a redactar i situar l’explicació.
     
4.1 Identifiqueu la concepció de la filosofia que es defensa en el text. Posa-hi un títol.  Idees principals, de què tracta? Respon tot llegint el text. Temes de que tracta com ho relaciono amb la teoria. Justifica les explicacions. [3 punts]
4.2 Teoria sobre les paradoxes lògiques, mostra’n algun exemple i intenta resoldre la qüestió. Vocabulari apropiat. Fes-ne una definició d’aquestes paraules tot explicant la paradoxa del Mentider: contradicció, llenguatge i metallenguatge..  [1 punt]
4.3 Valoració i opinió personal: Com puc entendrem (alumne [B]) amb un mapa conceptual, amb la teoria del professor (A) i de la seva argumentació? Ens podem entendre? No facis una explicació personal i pròpia de la classe, fes una teoria des del text. Arguments premisses.  [1 punt]


[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que les respostes sense sentit. No facis faltes, vigila  la redacció i l’estil: cuida l’ortografia i la cal·ligrafia. Deixa espais i marges al full, als laterals i entre les preguntes. Així ajudes al corrector.]


dilluns, 16 de gener de 2017

Feina 3r Trimestre, pujar nota.



Feina del tercer Trimestre de pujar nota.


Us enllaço l'esquema de la feina que hem de fer de cara al tercer Trimestre d'exercici de pujar nota. 
Data: 27 de març de 2017.



- Feina: Fer una recensió del següent llibre:  
  • Bolinaga, Iñigo: La gran utopia. Editorial Melusina, Madrid; 2011.
Pot comprar-se On Line, www.melusina.com. No és car hi ha una petita introducció de l’autor i serveix per a situar-se.
Recensió de llibres.
ESTRUCTURA
  1. FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE
Dades del llibre (autor, títol i subtítols, edició, editorial, lloc i any de publicació, llengua i títol original, número de pàgines). Coneixement que es té de l’autor i de tota la seva obra, d’una forma molt breu. No ho copieu directament de la xarxa, llegiu i resumiu. Màxim un full. Seria com l’anàlisi formal del nostre comentari de text.
  1. BREU RESUM DEL CONTINGUT
Enumeració i descripció molt breu de les parts fonamentals en què s’estructura l’obra. És preferible fer-ne un esquema general abans de redactar el resum, que ha de ser per capítols. Aquest té cinc capítols, ajuda’t d’aquesta estructura. Seria com el anàlisi objectiu del nostre comentari de text.
  1. ANÀLISI CRÍTICA DEL LLIBRE
T’has de basar en els comentaris que fem i la feina de classe. Mira de fer-ne una interpretació personal. Seria com la interpretació o hermenèutica del nostre guió de comentari de text. Exemples.
I. La Gran idea, quin tipus de recorregut històric podríem fer. Fes-ho amb el component utòpic, etimològic i Plató. Filoxarxa, pot ajudar-te.
II. La gran revolució. Es vol i es pot aplicar?
III. El gran projecte. Construcció de projectes. Quin nom rebien? N’hi ha algun dintre d’Espanya?
IV. La gran experiència. Experiències i noves colònies, situa-les. Per a situar-les pots fer un mapa.
V. El gran llegat. Té un recorregut actual? Arriba fins a la nostra època.  “Non serviam”? Què vol dir?
            D. OPINIÓ CRÍTICA.
Aquí has de fer una valoració de tipus personal sobre l’obra llegida. La valoració ha de ser raonada i justificada de manera detallada. T’ha agradat?; t’ha semblat novedós?; creus que està ben escrit i estructurat?, és dens i espès, o bé es bo de llegir i senzill?; el llenguatge en què està escrit és planer o difícil d’entendre?; s’entén i es clara la seva redacció?; creus que la seva lectura t’ha ajudat a madurar com a persona?; consideres que està ben relacionat amb l’assignatura de filosofia? Et pots expressar amb total llibertat sobre l’opinió que t’ha causat la seva lectura, així com les possibles utilitats que n’hagis pogut extreure de cara a la teva formació personal.
Forma de presentació del treball
-         A ordinador una lletra correcta i espaiada. S'entrega en mà.
-         Tamany: Normal, ni petita, semblen formiguetes, ni grossa ocupem molt espai. Arial o Times New Roman (11-12).
-         Interlineat: 1’5, deixa marges, a un cantó i a l’altre i espais entre preguntes.
-         Títols i citacions: Subratllat o entre cometes.
-         Extensió: entre 5 i 10 pàgines com a màxim,  hauria de tenir: portada, índex i bibliografia.
-         Citació de bibliografia: cognom/s, nom,  títol, editorial, ciutat de publicació,  any de publicació.
Exemple:
Copleston, Frederick: Historia de la filosofia. Editorial Ariel, Barcelona, 2001.
A la bibliografia hauria d'haver-hi llibres.
-         Citació de Webgrafia:
     www.pensament.com/filoxarxa. (i data de la visita).

DATA LÍMIT DE PRESENTACIÓ, SENSE EXCEPCIONS
Data d’entrega: dilluns, 27 de març. Si algú entrega fora de temps i de lloc la nota màxima serà un 5, un 4%. Hora i lloc i data dintre de la classe a hora i lloc de classe, si hi ha una justificació (falta justificada) pot aparèixer al meu lloc de la sala de professors. Guixeta 17: J. Ramon Suñé Gasull.