dimarts, 28 de març de 2017

Model de lògica.



Enviat avui per correu. 

Es tracta d'un model d'examen d'altres anys. 
 
INS TOSSA DE MAR. Model d’examen. Curs 2016-17.

1)      Formalitza les següents sentències del llenguatge natural. [1,5 punts].

a)      La Laura l’estima i en Ramon també l’estima i entre ells dos també s’estimen; si i només si en Joan també l’estima.


b)      L’Astèrix sortia cada dia, l’Isidrerix va i ve pels camins i els altres són a Sant Cebrià de Lledó o la seva família passeja per les Gavarres.


c)      No és veritat que en Joan pensi en la seva mare i, si hi pensa (en la seva mare),  sempre surt a passejar amb ella i compleix les normes.


d)      Treballa i viu a Catalunya i està empadronat a Salt i paga els impostos, és per tant català.


e)      Quan vingui la teva neboda, llavors l’ajudaré a fer els deures si i sols si després recull les coses i se’n va a jugar amb les seves amigues sense molestar-me.


f)        Si no seieu i no calleu llavors us quedareu sense pati.
p ^ ¬ q) → ¬ r

g)      El lladre del formatge és un gat.

 p 

h)      Tots són bons, si i només si, van a casa i surten pel matí o es troben animats.
 p ↔ [(q ۸ r) ۷ s]

i)        Si m’enganyo sóc, aquell que no existeix no pot enganyar-se, (ergo) jo existeixo si i només si m’enganyo. (Agustí d’Hipona).
(p→ q) ۸  (¬ q → ¬ p) ╟ / q ↔p.

Aquest és un model deductiu que és podria calcular.
 p = 1, 1, 0, 0.
q =  1, 0, 1, 0.

2) Lògica informal fes una explicació del objecte d’estudi de la lògica informal, pregunta sobre la teoria i comparació amb la lògica formal. Posa’n dos exemples, de fal·làcies.  [1,5 punts]








4) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació.  [2 punts]. Defineix: connector i el connector (۷) conegut com a disjuntor o disjunció, digues les seves característiques, de tots dos de connector en general, lògica formal i del disjuntor.

4a)  ┐ [(p٨q) ↔ (q ٨ p ) ]
4b)  [(q ۸q) (p۸p)] → (q ۸  ┐p)
4c) ¬{p « [p Ù (p v q)]}










4) Comentari de text : [5 punts]
B. “Una argumentació concloent és una deducció, i una deducció amb presmisses certes és una demostració. Així que l’argument d’una deducció sempre és correcte i la conclusió d’una demostració sempre és veritable. Ara bé, és possible que l’argument sigui correcte i, no obstant això, l’argumentació no sigui concloent, de manera que no i hagi deducció. Per exemple, l’argument:
“Tots els filòsofs són grecs”
“Sòcrates és filòsof”
Conclusió: Sòcrates és grec, trivialment correcte, però l’argumentació “Tots els filòsofs són grecs i Sòcrates és un filòsof. Així doncs, atès que Sòcrates va ser mestre de Plató i tots els mestres de Plató són grecs, Sòcartes és grec”.

El concepte general de deducció (i, per tant, el de demostració) es difícil de precisar a causa de l’exigència que l’argumentació ha de ser concloent [...] I que l’argumentació sigui concloent vol dir que la cadena argumentativa posa en evidència que la conclusió segueix les premisses. La dificultat de l’empresa rau en el fet de posar en evidència. Posar en evidència és mostrar, fer evident; però a qui? Hi ha d’haver un subjecte a qui la cadena argumentativa faci evident la correcció de l’element en qüestió. Que una argumentació sigui una deducció, o que no ho sigui, pot dependre del subjecte a qui vagi dirigida. Una cadena argumentativa pot ser concloent per a un professor (A) i no ser-ho per a un alumne (B) (així, per exemple, perquè alguns passos de l’argumentació siguin clar per a A, però obscurs per a B). En síntesi, el concepte de deducció que hem introduït no és absolut, sinó relatiu a un o alguns subjectes”.

Badesa, C: Elements de lògica formal.


  1. Sobre el text:  [No inventis llegeix el text i respon.]
Llegeix el text, repassa’l, situa’t a la teoria i explica-ho bé, molt bé. Treballa el fragment i subratlla les idees principals i llavors redacta i explica. Segueix els punts per a redactar i situar l’explicació.
     
4.1 Identifiqueu la concepció de la filosofia que es defensa en el text. Posa-hi un títol.  Idees principals, de què tracta? Respon tot llegint el text. Temes de que tracta com ho relaciono amb la teoria. Justifica les explicacions. [3 punts]
4.2 Teoria sobre les paradoxes lògiques, mostra’n algun exemple i intenta resoldre la qüestió. Vocabulari apropiat. Fes-ne una definició d’aquestes paraules tot explicant la paradoxa del Mentider: contradicció, llenguatge i metallenguatge..  [1 punt]
4.3 Valoració i opinió personal: Com puc entendrem (alumne [B]) amb un mapa conceptual, amb la teoria del professor (A) i de la seva argumentació? Ens podem entendre? No facis una explicació personal i pròpia de la classe, fes una teoria des del text. Arguments premisses.  [1 punt]


[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que les respostes sense sentit. No facis faltes, vigila  la redacció i l’estil: cuida l’ortografia i la cal·ligrafia. Deixa espais i marges al full, als laterals i entre les preguntes. Així ajudes al corrector.]