Filosofia i Bloc

Models d'examen

2011-10-25T09:56:00.000-07:00

Hola Nois i Noies de Sant Elm, (Santo Elmo) en castellano,

Són els models d'exàmens que us donaré en paper i també al Moodle i ara al bloc.

Heu d'entrar i us heu d'inscriure.... Jo no us penso subscriure. SUBSCRIVIU-VOS-HI.

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària. Sant Elm (Sant Feliu de Guíxols)

Nom i cognoms:
Curs: 1r Batxillerat/s Data:
Matèria/Crèdit:

“El més gran que hi ha en el meu art és la capacitat que té de posar a prova per tots els mitjans si el que engendra el pensament del jove és alguna cosa imaginària i falsa, o fecunda i veritable [...] N’hi ha molts que, en efecte, em retreuen que sempre pregunto als altres, i jo mateix mai no dono cap resposta sobre res [...]. De manera que no sóc savi de cap manera, ni he assolit cap descobriment que hagi estat engendrat per la meva pròpia ànima. Tanmateix, els que tenen tracte amb mi, tot i que n’hi ha que semblen molt ignorants al principi, tan bon punt avança la nostra relació, tots fan progressos admirables, si el déu els ho concedeix, com ells mateixos o qualsevol altra persona pot veure. I és evident que no aprenen mai res de mi, ja que són ells mateixos i per ells mateixos els qui descobreixen i engendren molts bells pensaments”.

Plató: Teetet.

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. Ens podem preguntar de què tracta. Posa-hi un títol. Situa’ls a l’època: Sòcrates i Plató. (3 punts).
2. Assenyala alguna relació amb el tema estudiat: Elements per al pensament, Pensar i discórrer i busca-hi alguna relació. (3 punts).
3. Per què diu Sòcrates que no és savi de cap manera? Creus que realment els altres no aprenien res de Sòcrates? (2 punts).
4. Fes una valoració crítica de la feina i del treball (usos i funcions) que ens proposa la filosofia i les seves branques. Què és la filosofia? És útil? És interessant? Pots donar-ne una visió positiva i negativa. (2 punts).

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé, ordenament i segurament. Fes bona lletra: estil, cal•ligrafia i ortografia, posa el nom, el grup i la data. Deixa espais i marges. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof].

Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació
Institut d’Educació Secundària. Sant Elm (Sant Feliu de Guíxols)

Nom i cognoms:
Curs: 1r Batxillerat/s Data:
Matèria/Crèdit:

“Em vaig convertir en un gran misteri per a mi mateix, i preguntava a la meva ànima per què estava tant trist i tan alterat, i no sabia què respondre’m. Només el plor m’era dolç i ocupava el lloc del meu amic.”
Agustí d’Hipona: Confessions.

“Jo tot sol. Sento el meu cor i conec els homes: no sóc com cap de tots els que he vist;i encara menys goso creure que com cap dels que existeixen. Si no tinc més valor, sóc, com a mínim, diferent de tots, quan soni la trompeta del Judici Final, em presentaré amb aquest llibre a la mà dreta, davant del Jutge Suprem, i diré amb decisió: “heus aquí el que vaig fer, el que vaig pensar, el que vaig ser”.

Rousseau, Jean-Jacques:Confessions.

1. Expliqueu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (3 punts). Ens podem preguntar de què tracta. Posa-hi un títol. Situa’ls a l’època: Sant Agustí d’Hipona i Jean-Jacques Rousseau.
2. Assenyala alguna relació amb el tema estudiat: Elements per al pensament, Pensar i discórrer i busca-hi alguna relació. Què és la filosofia? (3 punts)
3. Comparació, semblances i diferències entre els dos autors i els dos textos. Si no te’n surts prova de fer-ho amb un model o semblant a un quadre. (2 punts)
4. Què es proposa Rousseau en aquest text? (1 punt)
5. Per què diu Sant Agustí que va esdevenir un gran misteri per ell mateix? Què és el que no comprèn? Has experimentat mai una sensació similar? (1 punt)

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé, ordenament i segurament. Fes bona lletra: estil, cal•ligrafia i ortografia, posa el nom, el grup i la data. Deixa espais i marges. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof].

Bona feina, bon treball i alegria.

Sant Telmo.

2011-09-24T16:59:00.000-07:00

Hola Noies, Nois,

Hi ha sempre diversos Sants Elms i diversos llocs comuns.

San Telmo (oficialmente en catalán Sant Elm) es una pequeña pedanía que forma parte del municipo español de Andratx, en la isla de Mallorca. Es muy visitado por el turismo de las islas.

Sant Elm es uno de los seis núcleos poblacionales que forman el municipio.

Clar que el nostre cas estem a:

L'Ermita de Sant Elm és una antiga ermita a la ciutat de Sant Feliu de Guíxols que es troba damunt una fortificació.
[modifica] Història

La fortificació fou construïda l'any 1203.[1] La capella original es va construir el 1452 i està dedicada a Sant Elm (en llatí Erasmus). El 1696, l'exèrcit francès va destruir l'ermita i les fortificacions. La capella actual data del 1723 quan fou dedicada també a nostra senyora del Bon Viatge. Després de la guerra civil, el 1943 es fa una primera restauració. L'aspecte actual data de la restauració del 1993.

Segons una llegenda controvertida, la vista impressionant de la costa des d'aquest promontori hauria inspirat l'escriptor Ferran Agulló i Vidal a batejar la costa gironina costa brava. L'ajuntament de Sant Feliu va erigir-hi una pedra commemorativa.

Bé, fins ara.

Atentament,
Batea, Dissabte 24 de setembre de 2011.

Ins Sant Elm.

2011-09-16T08:55:00.000-07:00

Actualitzo el meu bloc de filosofia i bloc per al curs 2010-2011.

Espero que us aneu situant ara hem treballat la introducció fins al Jo, qui sóc? com sóc? i què sóc?

Atentament i fins ara.

Enllaços i blog

2011-09-06T08:58:00.000-07:00

Professor: J. Ramon Suñé Gasull
Bloc: http://filosofiaibloc.blogspot.com
Bloc de Filosofia de primer, filosofia i ciutadania.

Bloc de fotofilosofia:

El concurs de fotofilosofia consisteix a crer i penjar una foto al blog i llavors així poder accedir als premis de Fotofilosofia.

http://filoinssantelm.blogspot.com
S'entra pel nostre correus i a la feina.
Correu de la nostra feina:
A/e: filo.ins.santelm@gmail.com

El document definitiu i final.

2010-05-29T07:50:00.000-07:00

Per a tots els primers de Batxillerats (Nit i Dia) i tots els grups us he donat el següent dossier de "Filosofia i Ciutadania", us adjunto el treball-examen, a realitzar a casa per a entregar ja els dies convinguts i cal entregar-ho a temps i fer-ho a mà i correctament.

Generalitat de Catalunya
Departament d’Educació
IES Sa Palomera. Blanes
Nom i cognoms:
Curs: Data:
Matèria/Crèdit:

Es tracta del document 2, de la pàgina 221. Document ampliat.

“En les accions hi ha també excés i defecte i terme mitjà. Ara, la virtut té que veure amb passions i accions, en les què hi ha l’excés i el defecte són errades i són censurades; mentre que el terme mitjà es lloat, encertat apropant-nos a la virtut. La virtut es troba entre el més (excés) i el menys (defecte-mancança); per assolir una bona virtut, aquesta ha de tenir al terme mitjà, al mig. Amb tot considerem que ens podem equivocar de diverses maneres i per diversos llocs, ara fer-ho bé i encertar i encertar-la només és possible d’una. Així com diuen els poetes: “Els homes són bons d’una manera però dolents de moltes altres i diverses”. Es, per tant, la virtut una manera de ser selectius, essent un terme mitjà, com una disposició que consisteix, en el punt mitjà just (in medio virtus) relatiu a nosaltres, que està determinat per la regla recta, tal com la determina l’home prudent. Com un equilibri (harmonia) entre dos vicis, un per massa i un per poc, o per no arribar, un un cas, i per sobrepassar en l’altre.
Amb tot hi ha accions que sempre són radicalment dolentes l’enveja, l’acte de robar, l’homicidi i totes aquestes són sempre dolentes, amb aquestes sempre ens equivocarem”.
Aristòtil: Ètica Nicomaquea. 1106b-30 – 1107a

1. Explicar breument les idees principals del text, i com hi estan relacionades. (3 punts) [Recomanació: idees principals i enllaç i explicació sobre el text].

2. Explicar breument la figura d’Aristòtil i la seva posició i postura i perspectiva sobre la ètica. Des de la perspectiva de classe i des de la bibliografia.(1 punt). [La recomanació són 10-15 línies. La Bibliografia pot ser la de la xarxa; http://www.pensament.com/filoxarxa; o qualsevol altra; de llibres sobre la Història de la Filosofia, el de segon de Batxillerat o El món de Sofia de Jostein Gaarder].

3. Explicar les raons filosòfiques i de saber estar i saber conviure i comportar-se per a conviure amb els altres. Què vol dir aquesta idea del “terme mitjà” (3 punts) [Recomanació:Diferents formes de fer el que és bo?].

4. Comparar l’explicació d’Aristòtil amb els sitemes normatius i les diverses formes d’organització d’aquests. (3 punts). [Defineix lleis i tipus, i com i on encabiríem les definicions del text].

5. Fer una relació i comparació amb el tema anterior i els temes dels drets i deures i la responsabilitat concreta i adquirida. (3 punts) [Recomanació: Empra conceptes filosòfics i d’una manera clara, ordenada i neta articula la idea d’obediència i responsabilitat i deures].

[Recomanació fes bona lletra; o sigui cal•ligrafia i ortografia. Ajuda al corrector, deixa espais i marges. Pensa, explica i raona cadascuna de les preguntes i respostes. Escriu clarament el nom i el grup de classe i la data que teniem acordada. Presenteu els treballs a temps].

Un pàgina web.

2010-05-16T08:17:00.000-07:00

Us envio un enllaç a la pàgina web de Filoxarxa que ens serveix per a treballar els temes.

http://www.pensament.com/filoxarxa

Vosaltres per aquest tercer trimestre heu de recollir, visitar i llegir el tema de la societat.

Doc.10 Model d'examen

2010-05-15T22:58:00.002-07:00

Es tracta del document 10 de la pàgina 206. Segons els models d’examen i les recomanacions ja fetes i les correccions ja passades a 1r Batxillerat Diürn i Nocturn. Els exàmens seran aquests, puc, com a molt, variar i canviar algunes de les preguntes ja existents. O sigui que totes les preguntes les teniu ja ficades.

Una societat d’iguals.

“ L’home ha nascut en societat. Ell ja no troba la naturalesa enterament salvatge, sinó preparada de diverses maneres per als seus diversos fins (..). Podria potser tenir una existència més còmoda sense aplicar immediatament les seves forces a la naturalesa; potser podria obtenir una certa perfecció només amb el simple gaudi del que la societat ja ha aconseguit i del que ella ja fa en concret per la seva pròpia educació. Però tot això no li està permès: ha de buscar com a mínim pagar el seu deute a la societat, ha d’ocupar la seva plaça: com a mínim ha d’esforçar-se per dur a una forma més elevada la perfecció del gènere que ha fet tant per ell”

Fichte, Johann: Lliçons sobre el destí del savi.

1. Defineix la societat com a sistema complex i la interacció i el tema institucional. Fes-ne una explicació personal. [3 punts] (Recomanació: fes una interpretació i una explicació fonamentada i raonada. Determinació per rols o funcions, grups socials).

2. Defineix i explica i redacta els agents de la socialització i la seua explicació segons la classe. [1 punt] (Recomanació: doble perspectiva segons la breu agrupació del professor i segons la classe).

3. En què consisteix el deute social amb la societat segons Fichte? Explica el raonament que fa. [3 punts] (Recomanació: èxtis socials, drets i deures i la construcció compartida. Responsabilitat: amb qui? i contra qui? o davant qui?).

4. Des de l’expressió filosòfica i la redacció explica que et sembla les característiques i l’organització social en l’actualitat i tot contraposant-lo al model organicista. [3 punts] (Recomanació: pensar sistemàtic i reinterpretació; hermenèutica sobre l’individualisme i els trets del model organcista).

[Recomanació general: Redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]

Doc.7 Model d'examen.

2010-05-15T22:57:00.000-07:00

Es tracta del document 7 de la pàgina 202. Segons els models d’examen i les recomanacions ja fetes i les correccions ja passades a 1r Batxillerat Diürn i Nocturn. Els exàmens seran aquests, puc, com a molt, variar i canviar algunes de les preguntes ja existents. O sigui que totes les preguntes les teniu ja ficades.

Una societat d’iguals.

“Una societat d’ésser humans, si exceptuem la relació amo esclau, és manifestament impossible si no es construeix sobre el principi que es tindran en compte els interessos de tots. Una societat d’iguals no pot existir si no és ben clar que els interessos de tot s’han de prendre en consideració per igual. I com que, a tots els estats de la civilització, cada persona, exceptuant-ne el monarca absolut, té iguals, cadascú està obligat a viure en peu d’igualtat amb algú; i cada època marca un progrés cap a la realització d’un estat de coses en el qual serà impossible viure de cap altra manera, permanentment, amb qui sigui. D’aquesta manera, els homes arriben a ser incapaços de concebre com a possible per a ells un estat de coses en el qual es desatenguin totalment els interessos de l’altre ”

Mill, John Stuart: L’Utilitarisme.

1. Defineix l’individu i la societat. Nivell de relació. Fes-ne una explicació personal. [3 punts] (Recomanació: fes una interpretació i una explicació fonamentada i raonada. Determinació biològica o social).

2. Defineix i explica i redacta els agents de la socialització i la seua explicació segons la classe. [1 punt] (Recomanació: doble perspectiva segons la breu agrupació del professor i segons la classe).

3. En quin principi es basa la societat humana segons Mill? Explica el raonament que fa. [3 punts] (Recomanació: la teoria liberal (política i econòmica), l’utilitarisme i el lloc i les dates de naixement del model individualista).

4. Des de l’expressió filosòfica i la redacció explica que et sembla les característiques i l’organització social en l’actualitat. Què et sembla la proposta de John Stuart Mill. [3 punts] (Recomanació: pensar sistemàtic i reinterpretació; hermenèutica sobre l’individualisme i els trets de l’organització social).

[Recomanació general: Redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]

Doc.5. Model d'examen.

2010-05-14T23:18:00.000-07:00

Es tracta dels documents i els models d’examen i les recomanacions ja fetes i les correccions ja passades a 1r Batxillerat Diürn i Nocturn. Els exàmens seran aquests, puc, com a molt, variar i canviar algunes de les preguntes ja existents. O sigui que totes les preguntes les teniu ja ficades.

Un altre model d'examen de la pàgina 201. Doc.5.

El carácter social de la nostra individualitat

"És cert que la nostra societat ens supera i ens transcendeix perquè es infinitament més vasta que el nostre ésser individual, però al mateix temps ens amara i penetra en nosaltres per totes bandes; és fora de nosaltres i ens envolta, però també és al nostre interior i ens hi confonem: és tota una part de la nostra nautralesa. De la mateixa manera que el nostre organisme mental s'alimenta d'idees, de sentiments, d'usos que provenen de la societat. És de la societat d'on treiem la part més important de nosaltres mateixos. Entre la societat i nosaltres regnen els vincles més estrets, els més forts, ja que és part de la nostra substància, i perquè en cert sentit és el millor que hi ha en nosaltres"

1. Segons l'explicació de classe i totes les possibles accepcions (significats)explica el concepte transcendeix [1 punt] (Recomanació: Explica el significat i relació a classe del mot i del tema de l'autonomia moral)

2. Analitza, escriu i relaciona sobre el sistema complex i de relació social. [3 punts](Recomanació: l'estatus social i totes les formes possibles: adscripció, adquirit, funcions, rols, activitats. Il·lustra-ho amb exemples)

3. L'explicació anterior no respondria als processos de socialització? Sí i no. Quins i per què? [3 punts] (Recomanació: totes les motivacions per parlar de la socialització).

4. Relaciona la temàtica el que sabem de l'estat.[3 punts] (Recomanació molt breu sobre l'estat i el nacionalisme. Institucions i formes i nivells d'agrupació social. També amb la raó institucional) .

[Recomanació general: Redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]

Doc.3 Model d'examen

2010-05-14T23:17:00.000-07:00

Es tracta del document 3 de la pàgina 199. Segons els models d’examen i les recomanacions ja fetes i les correccions ja passades a 1r Batxillerat Diürn.

La constitució social de la humanitat.

D’aquí que resulti insostenible la teoria de “l’individualisme possessiu” amb la qual es va iniciar l’economia moderna, segons la qual, cada home és amo de les seves facultats i del producte d’aquestes facultats, sense deure per això res a la societat. Al contrari, cal reconèixer que el desenvolupament de les facultats humanes (Intel•ligència, voluntat, cor) deuen molt a la família, l’escola, el grup d’amics, la comunitat religiosa, les associacions voluntàries, la societat política, fins i tot a la societat internacional [...] D’aquí que afirmar que algú és amo de les seves facultats i del producte d’aquestes facultats no tan sols és una mostra d’egoisme, sinó també d’ignorància”

Cortina, Adela: Ciutadans del món: cap a una teoria de la ciutadania .

1. Defineix l’individu i la societat. Nivell de relació. Fes-ne una explicació personal. [3 punts] (Recomanació: fes una interpretació i una explicació fonamentada i raonada. Creadors socials? Determinació biològica o social).

2. Defineix i explica i redacta la sociologia i les seues explicacions segons la classe. Auguste Comte, Max Weber i Émile Durkheim. [1 punt] (Recomanació: segons la classe).

3. Parla dels processos de socialització. Què és i les seves fases. Justifica i raona i explica la teva resposta. [3 punts] (Recomanació: sobre tot i els mecanismes i la seva relació segons l'explicació a classe de la motivació).

4. Des de l’expressió filosòfica i la redacció explica que et sembla l’opinió de l’autora i en què consisteix la contradicció assenyalada per l’autora. [3 punts] (Recomanació: pensar sistemàtic i reinterpretació; hermenèutica).

[Recomanació general: Redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]

Doc. 2 Model d'examen.

2010-05-14T16:05:00.000-07:00

Recomanacions i sentits generals. Fixeu-vos-hi.

Es tracta dels documents i els models d’examen i les recomanacions ja fetes i les correccions ja passades a 1r Batxillerat Diürn i Nocturn. Els exàmens seran aquests, puc, com a molt, variar i canviar algunes de les preguntes ja existents. O sigui que totes les preguntes les teniu ja ficades.

15/05/2010

Hola noies i nois,

Us recordo amb la següent que farem un examen els dies pactats, divendres 21 de maig i dimarts 25 de maig per al diürn i nocturn el dimarts 25 de maig.

Examen sense apunts i amb els documents o textos o models de comentari següents: Doc. 2, doc. 3, doc. 5, doc. 7 i doc. 10. Són cinc textos d’aquest un a l’examen.

Model de prova del document 2; pàgina 198.

Títol: El doble naixement humà:

“Naixem humans però amb això no n’hi ha prou, també hem d’arribar a ser-ho (…). Tot i que n concedim a la noció d’humà cap especial rellevància moral, malgrat que acceptem que també (…) són humans i fins i tot massa humans els tirans, els assassins, els violadors brutals i els torturadors de criatures…, continua sent cert que la humanitat plena no és simplement quelcom de biològic, una determinació genètica (….). La nostra humanitat biològica necessita una confirmació posterior, alguna cosa com un segon naixement en el qual, per mitjà del nostre propi esforç i de la relació amb altres humans, es confirmi definitivament el segon (…). La possibilitat de ser humà només es realitza efectivament per mitjà dels altres, dels semblants, és a dir, d’aquells als quals el nen farà de seguida tot el possible per assemblar-se”

Savater, Fernando: El valor de educar.

1. A què es refereix l’autor amb “el doble naixement”? [2 punts] (Recomanació: reflexió, interpretació sobre què vol dir aquest concepte. Idea naixem biològicament, … naixem social? Culturalment? Com?)

2. Què creus significa arribar a ser persona? Opinió raonada i fonamentada i segons l’explicació de classe. Fes referència al text [2 punts] (Recomanació: individualista, trets i característiques de l’organització actual, relació amb la persona)

3. Si es dóna aquesta relació i la societat actua podríem parlar de llibertat. Tipus de llibertat i l’autor a classe de John Stuart Mill, segle XIX. [3 punts] (Recomanació: tipus de llibertat i també a la classe, model polític i actualitat. Segon punt i segona recomanció creadors socials, són possibles)

4. Aplica al text i a la resta de l’explicació la idea de socialització: És? Fases? Mecanismes? Agents? [3 punts] (Recomanació: Interpreta, explica i redacta segons l’expressió filosòfica).

[Recomanació general: Redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]

Model de prova, d'examen.

2010-04-22T08:27:00.000-07:00

Qüestions generals:
Posaré al bloc els documents i els models d’examen i les recomanacions ja fetes i les correccions ja passades a 1r Batxillerat Diürn i Nocturn. Els exàmens seran aquests, puc, com a molt, variar i canviar algunes de les preguntes ja existents. O sigui que totes les preguntes les teniu ja ficades.

Us adjunto el model de prova de l'examen del tema de l'individu i la societat.

Model d’examen per a tots els meus batxillerats: Diürn i nocturn.

1 Batxillerat A-B; Y-Z (horari Diürn): Tal vegada si tinc permís el divendres 30 d’abril faltaré us adjunto aquest model d’examen, es tracta del document 3 de la pàgina 199:

Llegir-ho amb atenció i cal respondre les preguntes següents:

La constitució social de la humanitat.

D’aquí que resulti insostenible la teoria de “l’individualisme possessiu” amb la qual es va iniciar l’economia moderna, segons la qual, cada home és amo de les seves facultats i del producte d’aquestes facultats, sense deure per això res a la societat. Al contrari, cal reconèixer que el desenvolupament de les facultats humanes (Intel•ligència, voluntat, cor) deuen molt a la família, l’escola, el grup d’amics, la comunitat religiosa, les associacions voluntàries, la societat política, fins i tot a la societat internacional [...] D’aquí que afirmar que algú és amo de les seves facultats i del producte d’aquestes facultats no tan sols és una mostra d’egoisme, sinó també d’ignorància”

Cortina, Adela: Ciutadans del món: cap a una teoria de la ciutadania .

1. Defineix l’individu i la societat. Nivell de relació. Fes-ne una explicació personal. [3 punts]

2. Defineix i explica i redacta la sociologia i els seus pares segons la classe. Auguste Comte, Max Weber i Émile Durkheim. [1 punt]

3. Parla dels processos de socialització. Què és i les seves fases. Justifica i raona i explica la teva resposta. [Aquesta la podeu extreure del llibre. Encara no tractada a classe] [3 punts]

4. Des de l’expressió filosòfica i la redacció explica que et sembla l’opinió de l’autora i en què consisteix la contradicció que assenyala l’autora. [3 punts]

[Recomanació general: Cal entregar-ho a mà. redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]

Bloc per al segon de Batxillerat-Nocturn

2010-03-25T06:56:00.000-07:00

Hola,
Informació per als de segon de Batxillerat Nocturn. Amb la següent enllaço amb el vostre bloc:
http://filosofia-sapalomera.blogspot.com
Senbla que per la xarxa ens costarà trobar-lo us ho enllaço per aquest bloc que correspon als de primer (Diürn i Nocturn).

Bé, ens parlarem.

Atentament,

Blanes, dijous 25 de març de 2010

Nevada però Feina al Bloc.

2010-03-09T02:12:00.000-08:00

Espero i sé que tots estem avui a casa i a la seva feina, la vostra feina havia de ser mirar el nostre i el vostre bloc. Us adjunto amb pau i alegria unes certes recomancions i activitats possibles per a vosaltres.

08/03/2010
J. Ramon Suñé Gasull -Professor de Filosofia: 2a Avaluació.

A / Per a:
[Noms d'Alumnes:]

Analítica i Recomanació:
A) Amplia la base i els coneixements, mira de treballar una mica cada dia al mateix lloc i a la mateixa hora. Estudia més. Fes-te i creat un hàbit. Un lloc i una hora: costum.
B) Falten elements de comprensió i relació dels temes i els textos. Molt difícil, tot plegat, de qualificar. Respons els temes però no els enunciats de relacionar i de comparar.
C) No encertes en la redacció, l’estil i les repeticions, i la manca de conceptes filosòfics. Mira de fer filosofia i construeix teories i comentaris. Algun problema amb la puntuació de les comes i punts, etc. Moltes errades d’accents.
D) - Lectura i escriptura. Lectures “divertides”.
1) Gaarder, Jostein, El món de sofia; Editorial Empúries, Barcelona, 1999.
Es tracta d’un novel•la sobre la història de la filosofia. PVP uns 20€
2) Cathcart, Thomas i Klein, Daniel; Plató i un ornitorinc entren en un bar; Edicions la Campana, Barcelona, 2008. PVP 16 €.
Els mateixos autors n’han escrit un altre sobre: Aristòtil i un armadillo; 2010.
Amb un subtítol que diu: “Entendre la filosofia amb acudits” Una obra divertida sobre les coses i els temes que sabeu i no sabeu sobre filosofia.
Totes dues, però més la primera, que serveixen per a preparar el paper i l’assignatura i la matèria de segon de Batxillerat. O el que us plantegeu, importància de vocabulari i lèxic.
E) Llegir, escriure, parlar i comentar. Activitat d’estiu parlar amb propietat sobre qualsevol tema, llegir el/els diaris qualsevol, si el teu àmbit és més català, pots llegir qualsevol diari o revista. Per a tu i per al teu futur d’estudiant i de persona realitza alguna de les activitats anteriors. Ho pots fer com un plaer, com una recomanació i no com una obligació.
F) Pots acudir a la xarxa, a Internet a cercar temes d’interès. La nostra referència es el nostre bloc http://filosofiaibloc.blogspot.com i també a http://www.pensament.com/filoxarxa.
G) No t’enfadis; recorda que és la meua opinió, el meu diagnòstic i la meua recomanació. Jo de tu seguiria alguna feina de les anteriors. O tal vegada alguna de les tasques que anàveu fent amb Antonio Hernández.

Apa, bon dia i sempre endavant i sempre bon treball, són recomanacions generals, que espero siguin útils, i així us derivaré en breu per aquesta pàgina i farem també una feina de redacció i estil, repassarem el tema sobre el materialisme filosòfic i llavors algun tema de Societat, estat i política. Personalment ho faré passar tot per aquesta pàgina web.

Bon dia, bona nevada i fins demà. Preneu mesures i vigileu.

Batea, comarca de la Terra Alta, dimarts 9 de febrer de 2010.

Adjunto el document per als "Psicologia"

2010-03-03T07:30:00.000-08:00

El vostre professor, que com a punt cat [.cat] només entent de treball, us envio als alumnes de Psicologia de Nocturn el model de treball, examen per a finalitzar aquest segon trimestre. Amén.

Nom i cognoms:
Curs: 1r Batxillerat Nocturn.
Matèria/Crèdit:

1 ¿Qué es aprender? Què es apendre?

2 Condicionamiento clásico (PAULOV) CC
Gran parte de la conducta animal y humana se adquiere por conocimiento
clásico, a pesar de que el sujeto no tenga intención de cambiar su conducta.
Ej. : Accidente de coche o bien sigues cogiéndolo pero con miedo o no lo
coges más.
En este condicionamiento está implícito el principio de asociación , es
decir, asociamos.

2.1 Experimento de Paulov.
Posseu-ne un exemple.

2.2 Factores.

2.3 Extinción e inhibición.

2.4 Críticas.
Fent referència a la classe digues alguna crítica.

3 Condicionamiento instrumental.
3.0 Autors i exemples.

3.1 Procedimientos.

4. Aprendizaje por observacion
Albert Bandura consideraba que podemos aprender por observación o imitación.
Aprofundiu en el temes i els exemples i models i els tipus d’aprenentatge per observació: social, adaptable/s, antisocial, conductual, verbal penseu uns exemples propis i personals. Feu explicacions i temes personals; espai de creació.

5. Aprendizaje cognitivo
5.1 Aprendizaje receptivo:
5.2 Aprendizaje por descubrimiento:
5.3 Aprendizaje repetitivo:
5.4 Aprendizaje significativo:

6. Apartat de preguntes obertes o raonament.
1) De totes les variables que nosaltres podem estudiar, des del tema del aprenentatge, com a pronosticadores del fet que un nen arribi a ser una persona que llegeix assíduament; quina creus què és la més important.

2) Analitza diferents tipus d’escenes de pel•lícules i intenta comprovar si les músiques tenen una uniformitat segons els tipus d’escena.

3) Fes una petita biografia (10-15 línies sobre algun personatge “psicòleg” del tema). Fes-ne una justificació i una elaboració pròpia. Vull dir: “no ho copieu de la xarxa.”

[Pots entregar-ho a mà o a ordinador, en tot cas fica el nom el nocturn i les dades del vostre curs i batxillerat.]

Un altre model d'examen.

2010-03-03T07:27:00.000-08:00

Us recomano que consulteu aquests documents i que mireu molt bé de què tracten.

Nom i cognoms:
Curs: 1r Batxillerat - Diürn Data:
Matèria/Crèdit:

Llegiu atentament el següent text i contesteu les preguntes:

1“ Conviene no olvidar que aunque un elevado grado de moralidad no proporciona a cada individuo y sus hijos sino ventajas muy ligeras o casi nulas sobre los otros hombres de la misma tribu, con todo, cualquier aumento en el número de los hombres que tengan buenas cualidades, y en el grado de moralidad de una tribu, tiene necesariamente que proporcionar a ésta inmesas ventajas sobre las otras. Las tribu que encerrase muchos miembros que, en razón de poseer en alto grado el espíritu de patriotismo, fidelidad, obediencia, valor y simpatía, estuviesen siempre dispuestos a ayudarse unos a otros y a sacrificarse a sí propios por el bien de todos, claro que se está que en cualquier lucha saldría victoriosa de los demás: he aquí una selección natural. En todos tiempos ha habido en el mundo tribus que suplanten a las otras; y siendo la moralidad un elemento importante para el éxito de sus empresas, no cabe duda que cuanto más y más morales sean los miembros de una tribu, tanto mayores serán sus tendencias a medrar y crecer” 14.

Darwin, Charles: Origen del hombre.

Respon aquestes preguntes:

1) Digues la idea i els conceptes del text i com hi apareixen relacionats. [3 punts]

2) Defineix els conceptes, d'una manera breu, unes 15-25 paraules: 2.a) Moralidad 2.b) Selección natural [1 punt].

3) Relaciona amb les teves paraules i de forma àmplia el contingut del text i els apunts i les explicacions i el quadern dossier: desenvolupament moral, praxis. [3 punts]

4) Fes una opinió fonamentada i valorada sobre el tema del text i allò que he fet i he après a classe. La relació i les normes socials i morals i llur oposició a les lleis biològiques. [3 punts]

[Recomanació fes bona lletra, ajuda al corrector, deixa espais i marges. Pensa, explica i raona cadascuna de les preguntes i respostes.]

Un model d'examen de prova.

2010-03-03T07:20:00.000-08:00

Tal i com he acordat jo amb mi mateix us penjaré aquesta tarda dos models d'exàmens:

Nom i cognoms:
Curs: 1r Batxillerat (Diürn) Data:
Matèria/Crèdit:

Llegiu atentament el següent text i contesteu les preguntes:

1“En el moment que definim l’home com animal racional, no ho fem atribuint la racionalitat als homes mijtjancant, o de forma participada, per l’esperit, tampoc la hi atribuïm des del cervell. Ho fem assignant la racionalitat des de la institució, la organització i l’administració, que, clarament, impliquen, a determinats nivells, un determinat desenvolupament cerebral, al que per altra banda també hi contribueixen. Així, segons l’anterior explicació la racionalitat es conforma, no ja des de la arracionalitat biològica, pròpia dels organismes vius, sino també per diferència a la racionalitat zoològica que molts etòlegs reconeixen als animals amb el nom de “conducta racional-forma” (...) El sentit de la nostra tesi, dins de la perspectiva evolucionista, es com segueix: els homínids que desenvolupen conductes racionals-formals (amb forma de raó teleològiques, prolèptiques), arriben ala racionalitat específicament humana en funció de les institucions creades (organització, administració...) y d’altres trets: funció del desenvolupament de la capacitat cranial, del bipedisme, de les seves mans i els dits oposats que poden agafar. Mitjançant l’evolució podem arribar a la racionalitat essencialment humana i també cogenèrica (amb els altres primats) (...) . Amb tot i seguint Aristòtil: “l’home és un animal racional” on aquesta racionalitat fa referència a la “racionalitat institucionalitzada”.”

Bueno, Gustavo: Ensayo de una teoría antropológica.

Respon aquestes preguntes:

1) Digues la idea i els conceptes del text i com hi apareixen relacionats. [3 punts]

2) Defineix els conceptes, d'una manera breu, unes 15-25 paraules: 2.a) Homínids 2.b) Racionalitat institucionalitzada [1 punt].

3) Relaciona amb les teves paraules i de forma àmplia el contingut del text i els apunts i les explicacions i el quadern dossier. [3 punts]

4) Fes una opinió fonamentada i valorada sobre el tema del text i allò que he fet i he après a classe. [3 punts]

[Recomanació fes bona lletra, ajuda al corrector, deixa espais i marges. Pensa, explica i raona cadascuna de les preguntes i respostes.]

Model de prova d'examen.

2010-02-27T12:35:00.000-08:00

Tal i com hem acordat us envio un model d'examen amb una extensió aproximada i les seves preguntes:

Model de prova d'examen (1.1)
TEXT:
Text número 3, pàgina 24; autor: Gustavo Bueno.
El ser originario del hombre consiste en un deber ser, por cuanto su praxis está canalizada, constantemente, por normas que se enfrentan con otras rutinas o normas alternativas que puedan ser eventualemente elegidas. La normalización la entendemos como una resultante de la confluencia diferentes rutinas operativas habilitada para configurar objetos o siutaciones repetibles cuando en esta confluencia prevalecen, en una suerte de lucha por la vida, unas determinadas rutinas sobre las otras, también posibles, pero que quedan proscritas, vencidas o marginadas, sin perjuicio de que sigan siendro siempre virtualmente realizables, frente a la rutina victoriosa. Las normas, consideradas desde una perspectiva genética, son las rutinas victoriosas. La conducta normalizada es la forma de conducta mediante la cual caracterizamos a los hombres con respecto al restos de los animales.

Preguntes-Respostes:
1) Digues la idea i els conceptes del text i com hi apareixen relacionats. [3 punts]

El text explia el concepte del deure i la forma del treball (praxis) i altres rutines, instints, patrons o pautes fixes d'acció, segons la etologia que tots els organismes tenim i compartim. Així la nostra conducta, acció o treball té a veure, es relaciona, amb la supervivència, amb la lluita per la vida, com diu el text i també amb l'economia d'esforç.

2) Defineix els conceptes, d'una manera breu, unes 15-25 paraules: 2.a) Ha de ser (al text "deber ser") 2.b) L'ésser originari (el ser originario) [1 punt].
2.a) Obligació, normas i obligació. Drets i deures, allò que ha de ser i què, quina cosa ha de ser.
2.b) L'essència, classe i la meva explicació.
3) Relaciona amb les teves paraules i de fomra àmplia el contingut del text i els apunts i les explicacions i el quadern dossier. [3 punts]

Haurien d'aparèixer Etologia, i els elements externs i interns de la "praxis".

4) Fes una opinió fonamentada i valorada sobre el tema del text i allò que he fet i he après a classe. [3 punts]

Espero que us sigui d'utilitat.
El vostre professor substitut en J. Ramon Suñé.

1r de BAT "Diürn"

2010-02-27T12:21:00.000-08:00

BENVINGUDA a Sa Palomera.cat.

Amb la següent dono la benvinguda als nois i a les noies de 1r de Batxillerat diürn, també vàlid per al Nocturn. Institut Sa Palomera.

D'entrada els grups A i B, de diürn tenim examen el divendres 5, al lloc i a l'hora de classe, horari ordinari. Us recordo amb la següent quatre coses:

1) Entrega dels test, de les preguntes breus i les seves respostes i del document de la Guerra Civil el dimarts dia 2 de març de 2010.
2)Examen del divendres 5 de març sobre el quadern-dossier i un comentari de text dels que ja coneixeu. Podreu disposar dels apunts i els textos de 15-20 línies seran dels que hi ha al quadern-dossier.
3) Per aquesta pàgina de Bloc: http://filosofiaibloc.blogspot.com us posaré models de prova dels comentaris i de la feina que anem fent i adelantant.
4) Seguint la programació del vostre estimat professor Antonio Hernández i del Departament de Socials continuarem amb els temes del bloc de l'acció i la societat. Un cop finalitzat aquest que ara ens ocupa.

Atentament,

J. Ramon Suñé Gasull
Batea, dissabte 27 de febrer de 2010

Batxillerat, 1r. IES Roquetes

2009-11-28T08:09:00.000-08:00

Sobre la filosofia de la ciència de Popper.
“Popper considera la asimetria entre “verficabilitat” y “falsabilitat”. Així a tot enunciat que diu: “Tots els corbs són negres” no es demostra, no es coneix a partir del fet que tots els corbs vistos són negres, bé fins avui, o sigui fins la data si que ho són tots negres; amb tot podria falsar-se, per la troballa d’un corb que no fos negre. Seria falsat, aquest és el concepte de falsabilitat. Per tant, mentre en diverses vegades o observacions, ens interessa el principi de falsabilitat com a criteri de validesa de les teories o de veritat dels enunciats empírics: les teories científiques poden no ser verificades inductivament, podem acudir a l’experiència i no solucionar-ho mai del tot, o no provar mai tots els casos, però una teoria científica, o del tipus que sigui, filosòfica per exemple, es vàlida sempre i quan resisteixi els intents de refutar-la. Així si tota una sèrie de fets, si tots els fets, s’adeqüen, a una mateixa explicació o teorització, per exemple: “Tots els polítics són corruptes” llavors no és una teoria científica.

Per a segon de Batxillerat considereu la crítica de Hume a la causalitat i la inducció, segons la traducció, la normalitat, etc… i la formulació clásica considera que és possible dir: “tots això u allò…”, però clar pot ser dit, però no pot falsar-se, cap cas cauria fora, i mai tampoc es podria considerar com a fals, no seria mai falsable. Exemple: “Tots els dies ha sortit el sol”, però i si demà no surt. És plausible, és possible de pensar-ho.

Analíticos y Continentales. Autora: Franca d’Agostinni.
Traducció i adaptació del Profesor: J. Ramon Suñé Gasull.

Respon a les següents preguntes :
1) Breu biografia de Karl R. Popper (1902-1994) i posa títol al text [1 punt].
2) Explica la idea, o idees principals, del text i com hi apareixen relacionades. [3 punts]
3) Relació amb el tema dels discursos científics: Criteri de demarcació [3 punts]
4).Fes una explicació raonada, entenimentada i justificada de les opinions de l’autor. [3 punts]

[Recomanació general: Cal entregar-ho a mà. Redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil.]

Examen sobre el Mite de la Caverna

2009-11-25T14:25:00.000-08:00

IES Roquetes
(Baix Ebre) Terres de l’Ebre.
OPCIÓ B. Examen d’Història de la filosofia.
Cognoms: …………………………………………………..

Nom: ………………………………… GRUP: ……………….

“—Aquesta imatge, doncs Glaucó, és aplicable exactament a la condició humana, equiparant, d’una banda, el món visible amb l’habitacle de la presó i, de l’altra, la llum d’aquell foc amb el poder del Sol. I si estableixes que la pujada i la visió de les coses de dalt són l’ascensió de l’ànima vers la regió intel•ligible, no quedaràs privat de conèixer quina és la meva esperança, ja que desitges que parli. Els déus ho saben si em trobo en el cert, però a mi les coses em semblen d’aquesta manera: en la regió del coneixement, la idea del bé és la darrera i més difícil de veure; però, un cop és vista, es comprèn que és la causa de totes les coses rectes i belles: en la regió del visible engendra la llum i l’astre que la posseeix, i, en la regió de l’intel•ligible, és la sobirania única que produeix la veritat i l’enteniment, i cal que la contempli aquell que es disposi a actuar assenyadament tant en la vida privada com en la pública”

PLATÓ , República, VII, 517b-c.

1.- Raoneu breument –al voltant de 50-90 paraules—les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts)

2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes (al voltant de 10-20paraules en cada cas). (1 punt)
a) Causa. b) Ascensió.

3.- Quins són segons Plató el procés i el camí del coneixement? Parla i fes referència al conjunt general del pensament del nostre autor. [Ascensió (camí racional i emotiu) i actuació (política)]. (3 punts)

4.- Compareu la concepció platònica d’actuació dins la ciutat “polis” amb una altre tipus de comportament davant la democracia d’Atenes. (2 punts) [Recomanació amb els sofistes].

5.- Raoneu i expliqueu la vostra valoració personal des del punt de vista de l’acció política i comenteu: “cal que la contempli aquell qui es disposi a actuar assenyadament”. (2 punts)

Cal fer esment a la cal•ligrafia, l’ortografia, els marges, la paginació i posar el nom; tot plegat representa 1punt.

Apunts de Plató.

2009-11-24T02:31:00.001-08:00

IES ROQUETES
Primer Trimestre Novembre 2009
Seguirem el següent guió:
1. Introducció:
2. La teoria de les idees.
3. Teoria del coneixement.
4. Antropologia platònica.
5. L’estat utòpic o ideal.

Introducció: Plató recull una sèrie d’influències:
1) Pitàgores i el pitagorisme (S VI a. de Crist): Relacions amb el tema de l’estructura formal i matemàtica del cosmos; el seu primer principi (arkhé) són els nombres i les relacions matemàtiques que hi podem establir, i també la idea dels poliedres regulars. Així com el tema més sectari i religiós de l’ànima: existència immortal, transmigració, metempsicosi; i més encara la catarsi o purificació com a Nirvana, ja al món oriental.
2) Conciliació e integració d’Heràclit d’Efes i de Parmènides d’Elea. Perpetu fluir de les coses versus la immutabilitat radical de la realitat.
3) Del seu mestre Sòcrates, l’optimisme epistemològic, l’art del diàleg, la consciència i l’intel•lectualisme moral. La pregunta que planeja és doble: Tothom té consciència? Ho sé i ho faig? ¿(Conèixer=Fer)?.

2) Teoria de les idees.
Des de les anteriors perspectives Plató cerca un element de síntesi. Sota els conceptes estables s’amaguen les realitats canviants estes les veiem per “l’empeiria” (experiència), que dóna el coneixement sensitiu. Es manifesta una doble realitat (el món de les idees i el món sensible) i també un doble coneixement (el sensitiu i el racional).
El concepte d’Idea és: Forma (model, arquetip i “prototip”) única de quelcom múltiple. Model d’una classe d’objectes: arbre, bellesa, etc. Són ens universals que es troben dins el món Intel•ligible.
Tipus d’idees i manera com es jerarquitzen. Aspectes i matisos:
-- Vessants: lògic i metafísic. –- Jerarquia d’idees; --Relació entre idees i coses.
L’organització pot ser, com en els diàlegs de maduresa, com per exemple la República on manifesta el model Bé, Bellesa i així si el punt de vista és ètic, polític i social podem parlar de justícia, ordre, valentia; però en diàlegs de vellesa recull unes altres perspectives.
La teoria de les idees permet construir una teoria dels “valors” i per una altra una interpretació de l’Univers (cosmos) com la realització d’un ordre ideal. Així el Demiürg (artesà, “faedor”) d’acord amb les Idees (els models) voldrà construir el món, però es trobarà amb les dificultats i les imperfeccions del món sensible.
Concepció idealista que recuperarem amb René Descartes al segle XVII.
b) Epistemologia, gnoseologia. Accés a les idees, des de la dialèctica o via ascendent: “Mite de la caverna”; i també des de l’amor.
-- El mite de la Caverna. Al•legoria, interpretació, etc.

-- Segments, nivells o graus del coneixement:
Opinió (doxa): Imaginació i creença. Coneixement (episteme): Raó discursiva i Raó intuïtiva.
i a aquests li correspon diversos nivells de la realitat:
Imatges i animals-objectes; Objectes matemàtics i Idees.

Món Sensible Món Intel•ligible
Interior de la caverna Exterior de la caverna: Mite de la Caverna.

-- La funció de la deessa grega memòria, Mnemosine. Conèixer és recordar.
Segons l’explicació i les diferents formes de coneixement no queda clar que la racionalitat s’imposi en l’explicació de Plató. Aquest parla de la memòria perquè la deessa memòria (Mnemosine) era la mare de les nou muses que presidien el coneixement. Plató farà d’aquesta explicació mitològica un dels elements centrals de la seva obra. Així tindrà més importància la memòria que la imaginació. Imaginar té a veure amb el món sensible, amb l’aparença; mentre que la memòria està considera com un facultat privilegiada que ens permet de connectar amb les idees.
També podem considerar les claus pitagòriques de la metempsicosi o la doctrina segons la qual l’ànima en separar-se del cos, passa a animar el cos d’uns altres éssers; això és d’una altra persona o d’un animal. En la psicoanàlisi de Freud el record (anamnesi) es el nucli de terapèutica. Els records, el somnis, la verbalització, la narració dels mateixos ens permet curar-nos.

Una altre possible accés al coneixement serà l’amor. Visions i explicacions a classe que podem resumir com una formulació diferent alternativa a la teoria del coneixement. El banquet (diàleg de maduresa) defineix què és l’amor (eros) com una tendència a cercar la bellesa, a recrear-la. Ací apuntem al tema de la jerarquia d’idees; Bé, Bellesa, justícia, valentia, ordre, etc i d’altres possibles organitzacions segons el diàleg de vellesa o senectut el Sofista on recull una altra jerarquia basada amb Existència, Igualtat i Diferència.
L’amor es la via que iniciada amb la visió d’allò que és bell, bonic cerca i busca assolir el coneixement veritable. La dialèctica, la via ascendent, d’ací el concepte d’ascensió, treballa a nivell intel•lectual, recordeu abstracció, reflexió i emprant les Idees i passant, mitjançant el diàleg de les unes a les altres arribar a la Idea suprema de Bé. Com a punt de partida, tot i les diverses intepretacions del diàleg (Fedre, Pausànies, Erixímac, Aristòfanes, Agató i Sòcrates), prenen la bellesa particular per anar pujant, elevant-nos, cap a la bellesa en sí, en ella mateixa, en què consisteix esta bellesa en sí? en la causa final, última de totes les accions belles, bones i justes.
L’eros opera amb les emocions, amb el cor i hom aspira com l’amant a contemplar sempre l’amat.

c) Concepció de l’ésser humà. Antropologia platònica:
Dualitat entre idees i coses, ara parlarem d’ànima i cos. S’ajuda per explicar la concepció de l’ésser humà del mite del carro alat: Ànima (carro alat); l’Auriga (Racional); Irascible (Cavall blanc) i Concupiscible (Cavall negre). L’equilibri, l’harmonia, la coordinació entre les virtuts de les tres parts és la qüestió: la virtut de la saviesa es dóna quan la part racional desenvolupa excel•lentment la seva funció. Així té l’ànima la virtut de la fortalesa quan la seva part irascible dóna valor a l’ànima i la capacitat per afrontar totes les situacions. Una ànima és temperada quan la seva part concupiscible està controlada i no pertorba l’home. I aquí també podem analitzar el concepte de Justícia. Cada part fa amb excel•lència allò que li és adequat, apropiat, etc.

El dualisme ànima i cos es pot resumir:
Ànima: -Constitueix l’home i el Jo i s’apropa al diví, a la immortalitat (Fedó, 80b). L’ànima racional ha sigut creada directament per Demiürg i pren com a model les Idees eternes.
Cos: -És físic, mortal, sensible i imperfecte. És com la presó de l’ànima (Fedre 250 d) i a més a més li crea necessitats a l’ànima i l’impedeix realitzar-se. Així les malalties, desitjos, passions, etc. són un exemple. Així hem de seguir un procés de neteja i catarsi per poder arribar a la contemplació de les Idees. El cos amb les seves necessitats ambiciona poder, riquesa, etc. i es troba a la base de la guerra i de la violència.

d) L’estat ideal o utòpic: [ (u- no, sense); topos (lloc)]. Diàleg de maduresa la República.
Principal preocupació de Plató. Aquest ha observat que el sistema d’Atenes té errades i vol corregir el camí. Apuntant a cercar la justícia social i la felicitat entre els seus membres.
Es podria parlar d’isomorfisme; això és la mateixa forma o explicació entre el cosmos, l’ésser humà o la ciutat “polis”.
El somni de Plató: A la Carta VII el grec mostra el desencís per la cosa pública, i també la recerca del “Summum Bonum” del “Sumo Bien”. L’ètica de Plató és el fons eudemonista; pren com a element primordial la felicitat, el bé suprem. Per a Plató la felicitat és el desenvolupament de l’autèntica, de la seva, personalitat i com a ésser racional consisteix en cultivar l’ànima i cercar l’equilibri, l’harmonia de la vida i entre les tres parts de l’ànima.

Ànima tripartida: (quadre general de la classe).
L’estat es gesta a diferents nivells: necessitats de les persones, no tots els individus són iguals. El tema central és l’organització política ideal i l’educació dels diversos tipus de ciutadans. Les tesis platòniques són:
a) El govern ha de ser un art que estigui basat en un coneixement veritable.
b) La societat és una mútua satisfacció de necessitats entre els seus membres, les capacitats dels quals es complementen.

Per cobrir les necessitats de les persones, per satisfer-les ens cal una societat que per als grecs fa referència a la ciutat-estat (“polis”) i esta s’estructura en tres classes: (Relació amb l’ànima en cada home predomina una de les tres parts de l’ànima; i així algunes versions (interpretacions) parlaran de “rols” socials segons els trets psicològics dels individus:
1) Treballadors, artesans i comerciants, regits per la temperància; ànima concupiscible; cavall negre. La seva funció és proveir i produir; mantenir la societat (llibre de text)
2) Militars o guardians, la virtut ha de ser el valor, la fortalesa; ànima irascible, cavall blanc. La seva funció és protegir la ciutat, és la policia també interna.
3) Governants, els reis filòsofs la seva virtut serà la saviesa; part racional de l’ànima, l’auriga. La seva funció és governar i dirigir la ciutat.

La justícia es fer i aconseguir aquest equilibri: és la màxima virtut que consisteix “en fer cadascú el que li és propi sense barrejar-se en els assumptes dels altres” 433c . Harmonia, equilibri, coordinació entre cadascuna de les tres virtuts (saviesa, fortalesa i temperança).

Educació i selecció dels guardians i els governants: Selecció eugenèsica .
Com educar els futurs guardians de la polis? Existeix una doble intepretació:
1a) L’organització familiar i social. Les classes superiors han de tenir limitades: “els béns corresponents a la dóna, al matrimoni i als fills”. Han de viure comunitàriament: sense propietat privada, matrimonis concertats i comunitat de fills.
2b) Selecció educativa; i així també es pot passar d’una classe a l’altra amb formació i educació. El guardians es trobaran sotmesos a dures proves i després es passarà també uns graons i un control en el seu coneixement. Inicialment astronomia i matemàtiques per després arribar a la dialèctica. Ens remetem al tema filosòfic:
a) Els nombres, els poliedres regulars, la matemàtica em permet connectar el món sensible i l’intel•ligible. Observo figures, símbols i models però penso em projecto a la seva explicació ideal, amb l’ajut de l’abstracció, la reflexió i la filosofia. Plató parlarà d’esglaons: Aritmètica, geometria, astronomia, música, dialèctica. El règim polític elitista definit com elitisme intel•lectual, també es coneix com Filosofocràcia. És la figura del Rei-Filòsof, sigui que el Rei natural hagi arribat a Filòsof o el Filòsof, aquell qui sap, hagi arribat a Rei.

Societat i ciutadania són els mateixos conceptes. No existeix l’àtom persona individual, sinó que al món grec es realitza, es fa dins la Polis.

Degeneració i corrupció dels règims polítics. Llibre VIII de la República.
L’estat perfecte serà la monarquia o l’aristocràcia segons ho definim: (Llibre de text millor govern o estat perfecte “Aristocràcia”; altres “monarquia”. Esta disparitat es dóna per les diverses interpretacions:
a) Monarquia des del concepte d’un; d’Unitat.; (“monos” Unitat). El govern del millor del més savi, del més capaç, del més preparat, del millor. Un el que posseeixi més saber, més coneixement.
b) Aristocràcia del concepte “aristos”= millor. No de casta o de grup, sinó de preparats; els diversos, o els millors entre els millors.
Les formes anteriors acaben degenerant amb:
- Timocracia: (timé= honor).
Govern dels que tenen honor i rendes, ¿ i la part racional?. Manen els més ambiciosos i es preocupen per ells mateixos. Preparats per a la lluita i la guerra.
- Oligarquia: (oligos= pocs).
Manen els explotadors, i la cobdícia regeix la polis. Una pocs preocupats com la riquesa rebutgen la virtut, al manipular i explotar els altres, la resta, el poble... finalment este es revolta.

- Democràcia: (demos= poble).
Les diferències es fan més grans crisi de l’autoritat així predomina la igualtat i el llibertinatge, cadascú pot fer el què vol i no ha d’existir una autoritat rígida, no hi ha ni ordre ni concert. La direcció la porten els pobres, els menys virtuosos, els no instruïts, els no preparats , per tant es dóna un sistema demagògic .
- Tirania: Un tirà ambiciós i carismàtic.
Degeneració i degradació extrema. La pitjor forma de govern. Al no emprar la llibertat correctament ens obliguem a una mà dura, a un “salvador”, que acaba controlant, executant, atemorint a la resta.
Valoració final:
Importància del paper i de la idea política de Plató. Aquest parla segons algunes interpretacions com una utopia socialista. Comunitat de béns i propietats, i família, etc; entre les classes dirigents.
També com a proposta totalitària i reaccionària. Una societat tancada amb classes socials on cadascú ha de jugar el seu rol, el seu paper i parer i res més. Esta és la definició de justícia.
Finalment a les seves obres de vellesa (senectut) rectifica el model utòpic, irrealitzable.
El model utòpic (sense lloc) inspira en el Renaixement diverses obres: T. More Utopia; T. Campanella La ciutat del Sol i Francis Bacon Novum Organum.; als segles XVI i XVII. On és cerquen diversos models que han contribuït a crear una societat més justa i igualitària.

Bibliografia:
- Atlas de Filosofía, Editorial Alianza.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 1, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993
- Gomperz, Theodor, Pensadores griegos, vol 2. Editorial Herder, Barcelona, 2000.
- Plató, La República; Llibre VII. Altres diàlegs, Banquet, Fedó i Fedre. Diverses publicacions; Gredos castellà, Laia-Edicions 62 i Bernat Metge amb català.
- Reale, Giovanni, Eros, demonio mediador. Editorial Herder, Barcelona, 2004.
Webgrafia:
- Pàgina WEB: www.xtec.cat/EscolaOberta/filosofia/Filoxarxa.
- Bloc del vostre professor: filosofiaibloc.blogspot.com.

Model d'examen de les PAU. Sòcrates-Plató.

2009-11-20T06:35:00.000-08:00

“Jo, atenesos, us tinc respecte i us estimo, però vull creure més aviat els déu que a vosaltres, i mentre respiraré i mentre em serà possible estigueu segurs que no deixaré de filosofar i fer-vos recomanacions i d’ensenyar-vos i parlar a aquell que m’escauré de trobar d’entre vosaltres, dient-li, com tinc per costum: “Oh, tu, bon amic, que ets atenès, ciutadà de la ciutat més gran i més anomenada per la saviesa i per la força, no t’avergonyeixes d’ocupar-te de la fortuna per veure com se’t farà el més grossa possible, i de la glòria i de l’honor, i en canvi, del seny i de la veritat i de l’ànima, de veure com esdevindran millors, no te n’ocupes ni hi penses?” I si algun de vosaltres m’ho nega i diu que se n’ocupa, no el deixaré pas anar de seguida i me n’aniré, sinó que li faré preguntes i l’examinaré i l’investigaré, i si em sembla que no està en possessió de la virtut, però diu que la posseeix, li faré retrets que atribueixi tan poc valor a les coses que en tenen molt i s’estimi tant les coses que en tenen poc. Així ho faré amb el joves i amb vells, amb aquell que trobaré, estranger o de la ciutat”
Plató, Apologia de Sòcrates.
Sócrates fa un discurs davant el tribunal
1. Expliqueu breument (en unes 40 paraules aproximadament) la idea principal del text. [2 punts]

2. Defineix, segons el text, els següents conceptes:
a) Virtut.
b) Filosofar. [1 punts]

3. Emmarca cada autor dins un període o una corrent filosòfica. Explicar les raons de l’autor a favor d’una tesi bàsica del text: per explicar aquestes raons, s’haurà de fer referència als aspectes pertinents de pensament de l’autor, encara que no siguin explícitament expressats en el text. Tota la teorització de Sòcrates. [3 punts]

4. Compara les opinions del sofistes i les de Sòcrates sobre els fonaments ètics, o sobre algun altre tema que consideris important (vinculat al text i que consideris clau). [2 punts]

5. Fes una valoració raonada i fonamentada sobre el paper de Sòcrates i la seva filosofia. [2 punts]

Cal fer esment a la cal•ligrafia, l’ortografia, l’ordre, la neteja, els marges, la paginació i posar el nom; tot plegat representa 1 punt.

Plató. Etapes o períodes.

2009-11-19T03:35:00.000-08:00

Textos - diàlegs platònics

Diàlegs Platònics.

La llista dels següents diàlegs constitueixen l'obra escrita de Plató o Corpus platonicum, a la qual cal afegir unes cartes (de les que, almenys, la VII i la VIII es consideren autèntiques). Generalment, els diàlegs platònics es classifiquen atenent a la quatre etapes següents:

Etapa socràtica o de joventut:

Apologia;
Ió;
Critó;
Protàgores;
Laques;
Trasímac;
Lisis;
Càrmides;
Eutifró.

Diàlegs que tracten temes socràtics i se centren en definicions de conceptes com la pietat, la mentida, l'amistat, la virtut i si aquesta pot o no ensenyar-se. En l'Apologia Plató defensa la figura de Sòcrates. Encara no apareix la teoria de les idees.

Etapa de transició (388-385):

Gorgies;
Menó;
Eutidem;
Hipies Menor;
Cràtil;
Hipies Major;
Menèxen.

Diàlegs escrits després del seu primer viatge a Sicília (388-387), la seva estada en Cirene, i la fundació de l'Acadèmia (387). Apareixen, junt amb temes encara socràtics, temes pròpiament platònics.

També apareixen temes òrfics d'influència pitagòrica: la immortalitat de l'ànima, primeres al·lusions a les idees i a la reminiscència, i estudis sobre el llenguatge.

Època de maduresa (385-391):

Banquet;
Fedó;
República;
Fedre.

La teoria de les idees apareix plenament desenvolupada. Entre els temes tractats destaquen: els arguments de la immortalitat de l'ànima, la teoria de la reminiscència, la dialèctica ascendent i l'amor, i la filosofia política. D'entre els textos coneguts destaquen: el mite de la caverna, la metàfora de la línia i el mite del carro alat.

Època de vellesa (391-360):

Teetet;
Parmènides;
Sofista;
Polític;
Fileb;
Timeu;
Críties;
Lleis;
Epínomis.

Època dels seus altres dos viatges a Sicília. Revisió de la teoria de les idees, que perd dimensió ontològica en favor d'una interpretació lògica. Sòcrates deixa de ser el personatge principal. Estudi de les dificultats de la teoria de les idees: tema de ho uneixo i allò múltiple, teoria de la participació. La dialèctica com a divisió de conceptes. Desenvolupament de la cosmologia platònica: el demiürg, l'ànima del món, l'esdevenir, la causa final. Revisió de la teoria política que culmina en una concepció matisada del just mig.

__________________________________________________________

Ja que els diferents diàlegs no estan datats, l'agrupació i l'ordre que s'han presentat podrien ser diferents. No obstant això, aquesta és la classificació generalment admesa en l'actualitat, a la que s'ha arribat mitjançant estudis que prenen en consideració:

a) referències dels diàlegs a successos històrics coneguts,
b) referències d'uns diàlegs a altres,
c) relació de dependència respecte d'altres obres de l'època la data de la qual ens és coneguda i
d) criteris filosòfics i estilístics referents als continguts interns dels diàlegs. D'aquí s'infereix que parts d'alguns d'ells, com el cas de la República, per exemple, van ser escrits en distintes èpoques.

Segons sembla, a més dels diàlegs, Plató hauria defensat un ensenyament no escrit dirigit només als membres més avançats de l'Acadèmia, però aquest ensenyament per als ja iniciats (esotèrica) no hauria adquirit forma escrita a diferència de la publicació (exotèrica). La necessitat de difondre les concepcions filosòfiques va ser l'única motivació que va impulsar a Plató a escriure, però ressaltant sempre la seva desconfiança respecte a l'escriptura que, a diferència de l'autèntic diàleg parlat, estén a immobilitzar el pensament (amb gran contrarietat per part del tirà de Siracusa que insistentment demanava a Plató una exposició, en forma de tractat o de manual, del seu pensament). Així, en el Fedre (274c-278b), per boca de Sòcrates, Plató narra el mite de Theuth, segons el qual, aquest déu egipci, després d'inventar les matemàtiques, l'astronomia, el joc de dames i els daus, va inventar també l'escriptura. Però el rei Thamus va posar en dubte el valor de tal invent, ja que si bé Theuth concebia l'escriptura com a elixir que enfortiria la memòria humana, Thamus, contraposava el llenguatge parlat a l'escrit i replicava que l'escriptura produiria l'efecte contrari: produiria l'oblit, ja que es tendiria a recordar per fora mitjançant signes estranys, i no per dins, mitjançant el coneixement interior. Aquesta contraposició mostra el saber adquirit i transmès a través de l'escriptura com un saber aparent: el text escrit sembla parlar, però en realitat allò que s'ha escrit no respon a preguntes, és repetitiu, diu sempre i per a tots els mateix. Per això Thamus contraposa a la transmissió escrita el discurs, «que s'escriu amb ciència en l'ànima del que aprèn», que sap parlar, que argumenta i es defensa: és el «discurs viu i animat» - el diàleg, la discussió oral -, del qual el discurs escrit és només imatge (veure text). En la Carta VII Plató també mostra la seva reticència a posar per escrit els seus ensenyaments i el seu saber: «tot home seriós es guardarà molt de posar per escrit qüestions serioses». A més a més, mitjançant l'ús del diàleg com a recurs literari per exposar les seves idees, Plató rendia homenatge al seu mestre Sòcrates, que havia fet del diàleg el mètode de la filosofia

2009-03-18T03:32:00.003-07:00

Diferents models d'examens de lògica.

2009-03-18T03:32:00.001-07:00

IES Collblanc
La Canonja, març de 2009

Cognoms: …………………………………………………..

Nom: ………………………………… GRUP: ……………….

1) Formalitza les següents sentencies del llenguatge natural, mostra en els altres casos la forma (l’estructura del raonament): [3 punts]
a) La Laura l’estima si i només si en Joan també l’estima.
b) Alguns esquimals són músics,
Alguns pescadors són esquimals;
per tant alguns pescadors són músics.
c) Estava feliç si treballa i estudia i viu i té nuvi; si i sols si també està aprovant, jugant i està casada.
d) Si la Maria estudia i treu bones notes, li donen permís per sortir; però si no treu bones notes, no la deixen sortir ni trucar a les seves amigues.
e) Premisses i conclusions veritables però: argumenta i defensa, o no, la deducció: Alguns italians són homes; algunes dones són italianes; per tant, algunes dones són homes.
f) Si no estudio, m’ho passo bé.
g) Si et ve de gust, (“llavors”) anirem d’excursió, però si no et ve de gust, no anirem i ens quedarem a casa a escoltar música o a jugar al pòquer.
h) Ni plou i ni fa sol.
i) Cada dia surto al carrer o no hi surto al carrer; i si surto al carrer i vaig a comprar, llavors em toca la loteria.
j) Busca un exemple de:
Tots els A són B; Algun C és A; per tant algun C no és B.

2) Lògica informal. Posa exemples i defineix paradoxes i antinòmies.[2 punts]

3) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació. Defineix el connector anomenat condicionador; en el cas primer (a) i en el segon (b) posa’n exemples, des del llenguatge natural. [2 punts]

4 ) Comentari de text: [3punts]

“Del llenguatge ordinari, del llenguatge natural s’ha dit que es caracteritza per la vaguetat, per la manca de precisió i de la confusió que genera. Nosaltres utilitzem la lògica formal per iniciar i cercar rigor i control; a més a més en el llenguatge natural no es transparenta prou la forma lógica dels raonaments. Una ciència necessita en major o menor mesura, el seu propi llenguatge, i com més gran és el grau de desenvolupament d’aquesta ciència, i com més abstracte és l’objecte més allunyat en serà el llenguatge quotidià. Pel que fa a la lògica, és evident que tant el seu grau de desenvolupament com el grau d’abstracció del seu objecte són molt considerables, i no és, per tant, estrany que le seu llenguatge sigui extremadament tècnic. Pel fet que la seva missió és la d’analitzar el raonament des del punt de vista de la seva forma, i pel fet que en el llenguatge ordinari la forma no apareix mai aïllada, sinó incorporada sempre a un contingut, és clara la necessitat en què la lògica s’ha trobat de dissenyar el seu propi llenguatge, els seus propis sistemes d’expressió”

Traduït de: Deaño, Alfredo; Las concepciones de la lógica.

Segueix els següents passos:
1) Fes una lectura atenta del text. Subratlla les idees, els conceptes més importants.
2) Assenyala la idea o idees principals del text i com es relacionen. Redacta i explica, no val un telegrama.
3) Defineix lògica segons l’explicació de classe i del llibre de text.
4) Quin paper s’atribueix a la lògica. Podríem parlar d’enraonar (Discutir, examinar alguna cosa en conversa).Si parlem d’argumentar a què ens estem referint? Defineix i posa un exemple.
5) Opinió personal, fes una valoració propia: Com és possible que ens entenguem? El llenguatge natural és tan confús i ambigu?.

2009-03-18T03:31:00.001-07:00

IES Collblanc
La Canonja, març de 2009

Cognoms: …………………………………………………..

Nom: ………………………………… GRUP: 1r Batx

1) Formalitza les següents sentencies del llenguatge natural, mostra en els altres casos la forma (l’estructura del raonament): [3 punts]
a) No plou i fa sol.
b) Alguns xics estimen a les xiques,
Algunes xiques són músiques;
per tant alguns xics són músics.
c) La Noèlia i el seu germà petit van a l’escola.
d) No és veritat que en Joan pensi en la seva mare i sempre surti a passejar amb ella i compleixi les normes.
e) Si hi ha prou sol i es reguen sovint, (llavors) els tomàquets creixen sans i no es prodreixen.
f) Quan vinguis a casa meva, t’ensenyaré l’equip de música, però no el posaré en marxa.
g) Jugarem al tennis i ens anirem a banyar, si i només si no arribeu gaire tard.
h) Es català aquell que viu a Catalunya i treballa o se’n sent i es troba feliç.
i) Si no seieu i no calleu llavors us quedareu sense pati.
j) El bastó del metge ens diu: està brut de fang, per tant ...
(“Fes la conclusió, per tant ...”). Argumenta o dóna raons sobre la teva resposta.

2) Lògica informal: Fal·làcies no formals. Et sugereixo una petita definició posa’n exemples. Mostra l’esquema formal. [2 punts]
Fal·làcia ad hominen (contra l’home): S’aporten raons que desprestigien la persona. Mostra l’esquema.
Fal·làcia Tu quoque (Tu també) Es desautoritza l’acusació adduint que l’acusador està en un cas semblant.
Fal·làcia Ad verecundiam (a l’autoritat) S’appel·la a l’autoritat.

3) Fes les següents taules de veritat. Digues si es una tautologia, una contradicció o una indeterminació. Defineix i utilitza exemples, si vols el conjuntor, el disjuntor de la lógica formal. [2 punts]

4 ) Comentari de text: [3 punts]

“Del llenguatge ordinari, del llenguatge natural s’ha dit que es caracteritza per la vaguetat, per la manca de precisió i de la confusió que genera. Nosaltres utilitzem la lògica formal per iniciar i cercar rigor i control; a més a més en el llenguatge natural no es transparenta prou la forma lógica dels raonaments. Una ciència necessita en major o menor mesura, el seu propi llenguatge, i com més gran és el grau de desenvolupament d’aquesta ciència, i com més abstracte és l’objecte més allunyat en serà el llenguatge quotidià. Pel que fa a la lògica, és evident que tant el seu grau de desenvolupament com el grau d’abstracció del seu objecte són molt considerables, i no és, per tant, estrany que le seu llenguatge sigui extremadament tècnic. Pel fet que la seva missió és la d’analitzar el raonament des del punt de vista de la seva forma, i pel fet que en el llenguatge ordinari la forma no apareix mai aïllada, sinó incorporada sempre a un contingut, és clara la necessitat en què la lògica s’ha trobat de dissenyar el seu propi llenguatge, els seus propis sistemes d’expressió”

Traduït de: Deaño, Alfredo; Las concepciones de la lógica.

Segueix els següents passos:
1) Fes una lectura atenta del text. Subratlla les preguntes que et semblin més importants.
2) Assenyala la idea o idees principals del text i com es relacionen.
3) Defineix lògica segons l’explicació de classe i del llibre de text.
4) Quin paper s’atribueix a la lògica. Podríem parlar d’enraonar (Discutir, examinar alguna cosa en conversa).Si parlem d’argumentar a què ens estem referint? Defineix i posa un exemple.
5) Opinió personal, fes una valoració propia: Com és possible que ens entenguem? El llenguatge natural és tan confús i ambigu?.

Un examen de prova de primer de Batxilerat.

2009-03-18T03:29:00.000-07:00

IES Collblanc
La Canonja, març de 2009

Cognoms: …………………………………………………..

Nom: ………………………………… GRUP: ……………….

1) Formalitza les següents sentencies del llenguatge natural, mostra en els altres casos la forma (l’estructura del raonament): [3 punts]
a) La Laura l’estima si i només si en Joan també l’estima.
b) Alguns esquimals són músics,
Alguns pescadors són esquimals;
per tant alguns pescadors són músics.
c) La Noèlia i el seu germà petit van a l’escola.
d) Año de nieves, (“llavors”) año de bienes
e) No és veritat que en Joan pensi en la seva mare i sempre surti a passejar amb ella i compleixi les normes.
f) Es català aquell qui treballa i viu a Catalunya.
g) El bastó del metge ens diu: té unes mossegades, per tant (fe una petita o possible conclusió i dóna raons ...)
h) Quan vingui la teva neboda, llavors l’ajudaré a fer els deures si i sols si després recull les coses i se’n va a jugar amb les seves amigues sense molestar-me.
i) Si no seieu i no calleu llavors us quedareu sense pati.
j) El lladre del formatge és un gat o un ratolí,
Les petjades demostren que no és un ratolí,
(“Fes la conclusió, per tant ...”)

2) Lògica informal. Posa exemples i defineix sobre les següents fal·làcies : Generalització indeguda (inadequada), fals dilema i falsa causa. Son fal·làcies de …….. [2 punts]

3) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació. En el cas primer (a) i en el segon (b) posa’n exemples, des del llenguatge natural. [2 punts]

4 ) Comentari de text: [3 punts]

“Quan reflexionem sobre la conducta de les persones, ja sia considerades com a individus ja sia com a grup, ens adonem que està més regida per les passions que per l’imperi de la raó. En especial, quan pensem en la societat contemporània, gairebé desesperem del paper que la lògica pot exercir com a factor determinant de la conducta humana. Això no obstant, per veure-hi més clar en aquests temes, és del tot necessari que puguem aconseguir una bona idea del que és la lògica (…). Les exigències que imposa la lògica es basen en el simple fet que o bé són satisfetes o bé el pensament o el coneixement mai no podran complir la seva funció d’instruments necessaris per prendre bones decisions en el terreny de la pràctica. Ara bé, com de fet el nostre pensament viola tot sovint les exigències de la lògica, se segueix que el pensament il·lògic és un factor important en el moment de decidir la conducta humana. En realitat, certes tendències antiracionalistes d’avui lloen el punt de vista que la raó no hauria de merèixer tanta estima i que els homes haurien d’assignar al pensament racional un paper d’importància menor en la vida pràctica. (…) Tot sovint la lògica ha d’exercir la funció de la crítica, especialment avui dia. La seva tasca és servir d’higiene de l’esperit, tot alertant els homes del caos de la confusió intel·lectual.”

Rudolf Carnap, El pensament compartit .

Segueix els següents passos:
1) Fes una lectura atenta del text. Subratlla els conceptes que et semblin més importants.
2) Assenyala la idea o idees principals del text i com es relacionen.
3) Defineix lògica segons: l’explicació de classe, del llibre de text i de l’anterior fragment..
4) Quin paper s’atribueix a la lógica. Podríem parlar d’enraonar (Discutir, examinar alguna cosa en conversa). Si parlem d’argumentar a què ens estem referint? Defineix i possa un exemple.
5) Opinió personal, fes una valoració propia: Seria possible asegurar una argumentació.

Models de deduccions.

2009-03-08T05:36:00.000-07:00

Per als meus alumnes de Batxillerat; de primer de Batxillerat.

Al tema de la lògica hi la qüestió dels raonaments o inferències. Us havia propossat alguan deducció ara uns quantes més podrien ser:

Autor Réné Descartes, segle XVII. Corrent filosòfic racionalisme.
"Cogito, ergo sum"; penso llavors sóc, i les variants del llatí i la seva traducció.
DEDUCCIÖ:

p= llavors sóc, existeixo, o la pregunta: Què sóc?
q= Sóc ...
r=
Conclusió:
x=

Dins la col·lecció de la Fundació Bernat Metge, hi ha el llibre Aurea Dicta. Paraules de l'antiga saviesa. En aquest llibre per temes es pot extreure premisses inicials, axiomes, des d'on podem arribar a deduir.

Exemples:

1a) Autor: Evangeli de Sant Joan, 19, 30. Capítol 19, verset 30

Tema: Sobre la vida i la mort. "Tempus fugit"

Axioma: "Consummatum est"; "Tot s'ha acomplert"

P= Quina cosa s'ha acomplert?

q= La vida i la mort i la fi de la mateixa.

r= (...)

Conclusió.

O sobre el mateix tema les Cartes de Sèneca. Epístoles; 24, 20

2b) "Cotidie morimur"; Cada dia morim.

p= cada dia que passa morim una mica.

q= (...)

Conclusió.

Podríem continuar però fixem-nos que seguim un model de deducció amb premisses, que nosaltres anotem i llavors deduim.

Bé penseu-hi.

2009-03-07T18:56:00.000-08:00

Josep Ramon Suñé Gasull

IES Collblanc. La Canonja.

Es tracta d'uns exemples que amb els meus alumnes he extret dels dies de classe i de la dificultat de redactar i escriure amb propietat. Us proposo a tots i als meus seguidors, un model d'examen, a mi m'agrada dir-li una prova de prova, i uns recursos argumentatius per a superar la mateixa, si teniu ganes us la corregiré.

EXEMPLE DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.

"Però, jo que estic segur que sóc, no sé encara prou clarament què sóc; de tal manera que, d’ara endavant, cal que tingui molta cura de no confondre imprudentment alguna altra cosa amb mi mateix, i així no equivocar-me en aquest coneixement que sostinc que és més cert i evident que tots els que he tingut fins ara.

És per això que ara consideraré novament el que creia ser abans que tingués aquests darrers pensaments, i suprimiré de les meves antigues opinions tot el que pot ser una mica combatut per les raons que acabo d’al·legar, de tal manera que no quedi, precisament, cap altra cosa que allò que és del tot cert i indubtable. Què és, doncs, el que jo creia ser abans? Sense dificultat, em pensava que era un home. Però, què és un home? Puc dir que és un animal racional? No, certament, ja que després em caldria esbrinar què és un animal i què és racional; i així una sola qüestió ens portaria irremeiablement a una infinitat d’altres qüestions més difícils i enutjoses; i no voldria pas malgastar el poc temps i el lleure que em resten dedicant-los a aclarir semblants dificultats. Em detindré més aviat a considerar aquí els pensaments que naixien abans en el meu esperit, inspirats només per la meva única naturalesa, quan em dedicava a la consideració del meu ésser. Considerava, primerament, que tenia una cara, mans, braços i tota aquesta màquina d’ossos i carn, tal com apareix en un cadàver, la qual designava amb el nom de cos. A més a més, m’adonava que em nodria, que caminava, que sentia i que pensava, i atribuïa totes aquestes accions a l’ànima, però no em parava gens a pensar què era aquesta ànima, o bé, si m’hi aturava, imaginava que era alguna cosa extremadament rara i subtil, com ara un vent, una flama o un aire molt penetrant inserit i difós en les meves parts més grolleres. Pel que fa al cos, no dubtava en absolut de la seva naturalesa; pensava conèixer- la molt distintament; i si l’hagués volgut explicar segons les nocions que tenia llavors, ho hauria fet així: entenc per cos tot el que pot ser delimitat per una figura, que pot ser inclòs en algun lloc, i omplir un espai de tal manera que qualsevol altre cos en sigui exclòs".

René Descartes: Meditacions Metafísiques, 2a.

Hem l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos argumentatius.

1.- Raoneu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts). [Sembla que l’extensió serà una recomanació: Recomanació: Al voltant de 40-80 paraules]

Sobre el text o la tesi:
- Del que diu el text es desprèn que.....
- Aquesta idea ens portaria a ....
- Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...
Explicitar pressupòsits d’una tesi:
- Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....
- L’autor, defensa ...
- L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...
- Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...

2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes. (1 punt). [Sembla que l’extensió recomanada seria aquesta: al voltant de 15 -20 paraules en cada cas]

a) Sóc. b) Entenc per cos.

3.- Quines són les justificacions per a mantenir la següent afirmació: “no quedi, precisament, cap altra cosa que allò que és del tot cert i indubtable”. (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre autor. [Recomanació: Ajudeu-vos de la idea de mètode, les seves regles, el camí del dubte i la primera veritat.] (3 punts).

Adjectivar o batejar una idea:
- Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....
- La visió de l’autor és .....
- La concepció de l’autor comporta una visió ....
Recurs a l’exemple:
- El fenomen de .... il·lustra molt bé la idea següent ...
- Del que diu la teoria es desprèn que ...
Treure conseqüències:
- Del que diu el text podríem dir ....
- Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà admetre la possibilitat .....

4.- Compareu la antropològica o la concepció de l’ésser humà amb una altra explicació que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts). [Recomanació el tema del dualisme platònic, claríssimament. Comparació són semblances i diferències].

Contraposar amb d’altres autors:
- Una visió que em semblaria més encertada és la de .....
- Contràriament, l’autor ...... defensava.
- Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.
- Una descripció anàloga la trobem en ....
- Si comparem el que diu l’autor amb .... i veurem que .....

5.- Valoració u opinió personal sobre alguna de les tesis defensades en el text (2 punts). [Recomanació: cos, ànima. Definicions: animal racional, etc. Dialèctica del dualisme cos i ànima, relació: llibertat (deliberar, triar i escollir, opció, i determinisme, mecanicisme.]

Vigència o actualitat d’una idea:
- La concepció actual de ..... seria més aviat .....
- La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........
- La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........
- la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en compte que ......; i per tant ......

Plantejar objeccions i crítiques
- Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns problemes: (enumeració).
- Una qüestió que es planteja als defensors de .... és ......
- Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....
-Un punt feble d’aquesta posició és .....

Aportar raons a favor:
- La raó per la qual defenso ... és que ...
- Els avantatges que veig en aquesta posició són ....
- Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que .....

Conclusió o balanç final:
- En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....
- Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...
- Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.

2009-03-07T18:51:00.000-08:00

IES Collblanc (La Canonja)
Curs 2008-2009, 2n de Batxillerat
“Història de la Filosofia”.

1. La teoria de René Descartes: Influències i racionalisme.
René Descartes (1596-1650) Filòsof i matemàtic francès. Autors racionalistes: Spinoza (1632-1677) i Leibniz (1646-1716). Racionalisme, Trets (Característiques):
a) Autosuficiència de la raó: La raó ens pot mostrar l’estructura i la naturalesa de la realitat. El que pertany a l’experiència, als sentits, queda en un segon pla
b) Sistema deductiu matemàtic: El model es basa en uns pocs axiomes[1]. Es busquen proposicions indubtables, com ho són les de la matemàtica.

2. El mètode.
Quatre regles del mètode:
1) La primera pauta inclou el dubte metòdic “no acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer evidentment que ho fos”, per tant hem d’entrar amb la relació amb els escèptics i el concepte de “epojé”. Els motius o les raons que ens porten a dubtar: dades sensorials, opinions relatives, acceptació de coneixements del clàssics i dels antics que possiblement són, o no, erronis.
2) La segona norma anàlisi (resolució o “resolitu” en diran els científics de l’època). Anàlisi: concepte que prové del grec, vol dir descompondre, divisió. El model de Descartes es matemàtic (ideal recordem Plató) i parla de parts simples, natures simples.
3) La tercera regla síntesi (deducció; també composició) provem, deduïm els elements que ja coneixem ordenant les part simples i fàcils, fins arribar a les més complexes.
4) La quarta regla enumeració o recompte de revisions acurades i sistemàtiques dels passos a seguir o seguits).

2.3. El dubte i la primera veritat.
Semblances i diferències amb l’escepticisme; Conceptes:
El dubte és: Universal, metòdic i teorètic.
- Universal: s’aplica a qualsevol proposició sobre la veritat de la qual sigui possible el dubte, això és abasta la sospita fins la tradició, la fe, etc. M’he pogut enganyar.

- Metòdic: com a mètode és una etapa preliminar en la recerca de la certesa. Actua de forma ordenada i sistemàtica, pas a pas; inicialment amb prevenció i precaució; i seguint el model escèptic de suspensió del judici “epokhé”.
Semblances i diferències amb el mètode escèptic:
a) Semblances: Suspensió o abstenció del judici. Diferents nivells d’interrogació: “no ho sé” i “no ho sé segur”.
b) Diferències: Cal cercar un primer principi, un principi modèlic. El meu Jo, el cogito.
Amb l’escepticisme hi ha diversos nivells o graus desconfiança:
* Epistemològic, cap al coneixement. * Religiós o agnòstic. * Ètic o de comportament.
El francès vol superar el dubte i arribar a un primer principi, un axioma.
- Teorètic: No afecta a la conducta, hem de comportar-nos d’acord a la moral provisional cartesiana. Discurs del mètode, 3a part (pàg. 190). Desconfiem per cercar o fonamentar la nostra raó; queden fora els elements socials, morals i polítics.

Els motius del dubte són fonamentalment quatre:
1.-Dubte dels sentits: Incertesa de les dades sensorials, aquestes ens enganyen. Veiem miratges, ens expliquen coses contradictòries. Per tant no podem fiar-nos-en. No ens donen una informació clara i distinta. Literàriament és el Quixot (I, 8). La incertesa o la falta de seguretat de les dades sensorials. Estableix una possible relació amb la teoria platònica; on la font del coneixement segur no poden ser els sentits. (En aquest apartat també podem ajudar-nos del exemple del text i de la classe de que la Terra era immòbil i centre del Univers; diguem-ne com una prova que els sentits ens enganyen).
2.-Dubte del món extern: Sovint no podem distingir entre un somni i la vigília (tornem al tema de Calderón: “la vida es sueño) , per tant no podem estar gaire segurs de l’existència real del món extern. Els meus pensaments podrien se il·lusions. La dificultat per a destriar el somni de la vigília. (Aquí podríem jugar fort el tema de la literatura: La vida es sueño y El don Quijote de la Mancha (I, 7 i 8; fins i tot filant prim aquests exemples son manies del professor, doncs més encara. Relació filosofia i literatura, etc.).

3.-Errades del raonament: De vegades, ens confonem fins i tot en el càlcul matemàtic. Per tant no podem afirmar que el nostre coneixement està ben fonamentat. Podem equivocar-nos quan reflexionem, per tant el propi raonament ha de ser posat en dubte. Les errades del raonament: Contra la fonamentació del mètode escolàstic, ens podríem ajudar del sil·logisme aristotèlic i com la conclusió no afegeix res a les dues premisses. Aquest poder deductiu, discursiu s’ha fet fosc, confús i no gens clar.
4.-Hipòtesi del geni maligne: “Geni maligne” és una invenció de Descartes que apareix en les Meditacions Metafísiques. Vindria a ser una mena de follet enganyador que ens fa creure que és veritat allò que no és veritat. És una hipòtesi prou agosarada per l’època perquè, en el fons, el que significa és que (potser) el món no sigui la creació d’un déu de bondat sinó d’un poderós monstre dolent.
Podria haver-hi algun geni dolent que m’enganyés i que em fes creure que el que jo conec és real sense que necessàriament ho sigui. Per tant em resulta necessari dubtar. La hipòtesi del geni maligne: Aquesta hipòtesi fa que el dubte sigui universal. Una espècie, una mena de mag enganyador, burleta, astut, etc... ens pot fer dubtar fins i tot de les veritats matemàtiques (un problema serà entendre aquest geni, com a Déu).

Descartes vol arribar a una primera veritat que pugues superar del dubte. Necessita quelcom que sigui evident per sí mateix, independentment de tota tradició o autoritat. La superació del dubte només pot fer-se d’una manera ordenada, pas per pas. Per això el descobriment de la primera veritat (cogito) només pot néixer de l’aplicació de regles metòdiques.

- Relació amb el “Si fallor sum” de Sant Agustí ( segle V d. de C). Si m’erro sóc; així parlarà Descartes de “Cogito, ergo sum” (Penso, aleshores existeixo). Es tracta de la primera veritat, on per al francès, llibre de text:
1) Un jo diferenciat del cos.
2) Principi modèlic.

L’afirmació "Cogito ergo sum" té tres característiques bàsiques:
1.-És una intuïció immediata: La intuïció de la ment, no és el producte de cap raonament. El raonament seria: tot el que pensa existeix, jo penso, per tant, jo existeixo. Tothom que pensa existeix. Però el descobriment del Cogito constitueix una evidència immediata: intueixo immediatament la impossibilitat de pensar sense existir. O, dit d’una altra manera, m’adono sense cap dificultat que pensar és la meva forma de ser.
2.-És una idea clara i distinta: Per Descartes quan una cosa és “clara i distinta”, vol dir veritat. Clara significa que apareix a la meva intel·ligència sense obscuritat; i distinta significa que és una intuïció simple, elemental, diferent de qualsevol altre,.. etc. Quelcom “clar i distint” mai no pot ser confós amb res i es percep amb total evidència.

3.-És una veritat immutable: És eterna, que es dóna sempre i a tot arreu, té un valor universal en tots els homes i en tot arreu. Tots els homes pensen. [per pensar que hom no pensa... cal pensar] Sobre aquesta veritat es fonamenta tot l’edifici del saber.
Interpretacions del “cogito”
a) Jean Paul Sartre[2] “Cogito”:
Al text, inicialment una conferència pronunciada al fi de la segona guerra mundial: “L’existencialisme és un humanisme” el francès considera que la nostra subjectivitat és l’única realitat. El jo, l’ego, el cogito, es trobarà sol i serà l’única veritat, això és la consciència captant-se a ella mateixa. Això és l’ésser és una passió inútil. La consciència és un recinte interior, la nostra subjectivitat que depèn dels altres, amb el “cogito” veig l’altre; “l’infern són els altres” dirà Sartre. Jo no sóc res, si els altres no em reconeixen com a bo, dolent, gelós. Així jo he de passar pel tribunal, per l’opinió, pel prejudici dels altres. Així també la consciència és un tendir, una intencionalitat cap als altres; o un buit que necessita de l’intersubjectivitat per omplir-se, per realitzar-se.

b) Ètica comunicativa: “speech act[3]”. Unitat 16 o la preocupació pel llenguatge:
Ens trobem davant un enunciat on fer i dir és el mateix, no és una proposició sinó un acte de parla; així quan penso i dic “jo sóc” es realitza l’afirmació de que jo sóc. Cada cop que ho pronuncio és fa cert.

Pregunta sobre el mètode: René Descartes revolució o estafa?
Ell mateix diu que no es tracta de canviar el món sinó de canviar-se a sí mateix. Descartes pretén repensar la filosofia des del seu propi fonament i no provocar un canvi social o un dubte escèptic.

2.4. Les tres substàncies.
Substància segons Descartes i aquesta tradició racionalista considera que és: “una realitat que existeix de tal manera que no necessita cap altra realitat per a existir”.

El jo pensant

Dins la recerca del coneixement cert troba les idees[4]:
- Innates (Veritables); Raó; els exemples són A=A; A o no A. Jo penso, jo sóc.
Les idees tenen l’origen en el mateix enteniment, en la raó; això és sense experiència. Són idees innates els primers principis de l’enteniment, com el principi d’identitat o de contradicció, els conceptes matemàtics i algunes idees metafísiques, com la idea de causa i les de substància, entre les quals inclou la idea de Déu.
Actualment ja ningú parla d’idees innates però si existeixen teories innatistes per a parlar del llenguatge.
- Adventícies o adquirides; Experiència; La neu és blanca, L’aigua bull a 100º C.
Són idees i provenen de fora, de l’experiència.

- Factícies o Artificials; Imaginació; Els gnoms viuen al bosc. Idees que nosaltres inventem o fabriquem; per exemple el Centaure (home i cavall)

Déu
Són idees innates, alguna de metafísica com per exemple la causa, la substància i Déu. Sembla que aquesta és pot justificar via l’argumentació del nostre llibre de text, molt semblant a l’argument ontològic de Sant Anselm (Unitat 6; pàg. 131 )

Món
Hi ha com a dos moments a la segona meditació metafísica on es reconeix el cos, formant part d’aquesta substància (“res extensa”) i també el concepte de realitat finida i creada que té que veure amb l’extensió i amb una divisió de qualitats.

3. El procés deductiu cartesià.
Vist el mètode els passos del procés són:
1. Plantejament del dubte metòdic.
2. Descobriment del “cogito”; penso, aleshores existeixo.
3. Demostració de l’existència de Déu.
4. Garantia de la veracitat de les idees clares i distintes[5].
5. La certesa que l’essència de l’ànima, del jo, és el pensament, i l’essència del cos és l’extensió.
6. La certesa de l’existència de les coses materials.

4. La moral provisional, veure la tercera part del Discurs del mètode:
-Primera: s’exigeix el respecte de les lleis i els costums del seu país, i també la pràctica de la religió en què l’han educat tenint com a guia de conducta en les accions les persones de les persones més assenyades. Això recorda d’alguna manera la teoria aristotèlica del terme mitjà.
- Segona: prescriu actuar de manera decidida un cop presa la determinació de fer-ho.
- Tercera: ordena practicar el control dels propis desigs abans que intentar imposar-los als altres.

Conclusions:
Tenir el cos o la matèria com a extensió vol dir que s’elimina les funcions o trets que percebem pels sentits, com el color, l’olor, etc. Els cossos queden reduïts d’aquesta manera a un esquema geomètric, a un conjunt de plans o superfícies corbes que enclouen i determinen un volum.

- Solipsisme (“solus ipse”). El meu jo,el meu cogito, només jo, només puc conèixer d’una forma clara i distinta el meu jo. Així em trobo jo sol, el meu pensament, sense poder ni afirmar ni negar els altres.

Bibliografia:
- AA. VV, Estudis Cartesians, Barcelonesa d’Edicions, Barcelona, 1996.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia. Vol. 5, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993
- Descartes, René:
- Discurs del mètode, Edicions 62, Barcelona, 1996.
- Regles per a la direcció de l’enginy, Edicions 62, Barcelona, 1998.
- Meditacions metafìsiques, diverses edicions.
- Russell, Bertrand; Historia de la filosofia occidental. Vol. 2, Espasa-Calpe, Madrid, 1978.

[1] Axiomes: Proposició indiscutida que s’admet, sense demostració, com a punt de partença d’una ciència.
[2] Jean-Paul Sarte (1905-1980) és considerat un existencialista, Unitat 15.
[3] Acte de parla: El dir suposa el fet.
[4] Terme platònic; recordeu l’idealisme de Plató? Per aquest les idees són un món de realitats. Amb el francès la Idea són aquells continguts de la ment que es refereixen a les coses, hom pot traduir com imatges o representacions.
[5] Idees clares i distintes són: Idea clara s’imposa simplement amb la seva presència a una ment atenta. Idea distinta no pot ser confosa amb cap altra.

Examen IES Collblanc

2009-02-22T00:35:00.000-08:00

Nom i cognoms:

Curs:
Data:
Matèria/Crèdit:
Full:

Exercici de Deducció:
1. Defineix deducció i organitza, una possible deducció, un raonament amb premisses i conclusió sobre l’afirmació del filòsof Sòcrates:

“Només sé que no sé res”

Models i diversitat d'exàmens

2008-11-08T03:18:00.000-08:00

Primer examen.

Es tracta d'un models d'examen dels mesos passats. Data: 31/X/2008

Nom: Cognoms: Matèria: Crèdit:

Aquest és el text que vàreu comentar:
« Però amb totes aquestes necessitats cobertes, encara hi ha alguna cosa que tothom necessiti? Els filòsofs opinen que sí. Opinen que l’ésser humà no viu només de pa. És evident que tothom necessita menjar. Tothom necessita també amor i atencions. Però encara hi ha una cosa més que tothom necessita; trobar una resposta a qui som i per què vivim.
Interessar-se pel “per què vivim” no és, per tant, un interès tant fortuït o tan casual com, per exemple, col·leccionar segells. Qui s’interessa per qüestions d’aquesta mena està preocupat per quelcom que ha interessat els éssers humans des que viuen en aquest planeta. El com ha nascut l’univers, el planeta i la vida aquí són preguntes més grans i més importants que qui va guanyar més medalles d’or al darrers Jocs Olímpics»

Gaarder, J., El món de sofia.

1. El saber filosòfic: [Total: 4 punts]

1.1 Identifiqueu la concepció de la filosofia que es defensa en el text. [2 punts]

1.2 Expliqueu una concepció contrària. Contraposeu la concepció amb el coneixement religiós, o el científic, o el literari. [2 punts]

2. Analitza segons el text. [Total: 3 punts]

2.1 L’especificitat del saber filosòfic. [1,5 punts]

2.2 Quines són les preguntes filosòfiques, segons el text? Justifica les explicacions. Digues el per què si o el per què no i explica la resposta afirmativa o negativa. [1,5 punt]

3. Sobre la història de la filosofia: [Total: 3 punts]

3.1 Diferència les èpoques de la història de la filosofia i assenyala autors, segles i trets de cadascun dels moments històrics. [1,5 punts]

3.2 Segons una època històrica assenyala quina resposta tindria alguna de les preguntes filosòfiques que assenyala el text. [1,5 punts]

[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil.]

Generalitat de Catalunya. Institut d’Educació Secundària i Superior d’Ensenyaments Professionals. Comte de Rius (Tarragona).

Segon examen.

Aquest examen va ser com el que vàren fer tard i repetit dos alumnes es tracta d'un model fet entre el divendres 7 del novembre i dilluns 10 de novembre.

Text i examen a comentar.

“Anant malament, reduïu sempre les despeses per tal de prevenir la pobresa. A això m’esforço, i a acostumar-m’hi abans que ella no m’hi forci. He establert d’altra banda en la meva ànima prous graus per a sortir-me’n amb menys del que tinc; dic sortir-me’n amb acontentament i així diuen: “No és pel càlculs de les rendes, sinó per l’estil de la vida de cadascú que es mesura la seva fortuna” La meva veritable necessitat no ho gasta tot. La meva presència, per molt ignorant i desdenyosa que sigui, m’és d’una gran ajuda en els meus afers domèstics, però a contracor. Cal afegir-hi que a casa meva allarguem més el braç que la màniga”

Montaigne, Michel de. Assaigs. Volum tercer, Capítol IX “De la vanitat”

1. El saber filosòfic: [Total: 4 punts]

1.1 Identifiqueu la concepció de la filosofia que es defensa en el text. El que nosaltres vam haver dir de la filosofia que és i no és. [2 punts]

1.2 Defineix les branques o parts de la disciplina filosòfica: digues-les totes i aprofundeix en la temàtica. Justifica i explica si alguna branca de la filosofia pot dir-se o aplicar-se del text.

[2 punts]

2. Analitza segons el text. [Total: 3 punts]

2.1 Defineix el sentit i la necessitat, o no, de la filosofia. Defineix amb l’ajut del text alguna possible utilitat i vigència i sentit de la filosofia. Per exemple de cara al consumisme, un consum excessiu. [1,5 punts]

2.2 Quines són les preocupacions o els temes filosòfics, segons el text? Justifica les explicacions. Digues el per què aquest tema i no un altre explica la resposta. [1,5 punt]

3. Sobre la història de la filosofia: [Total: 3 punts]

3.1 Diferència totes les èpoques de la història de la filosofia i assenyala el màxim nombre possible d’autors, segles i trets de cadascun dels moments històrics. [1,5 punts]

3.2 Situa l’autor anterior Michel de Montaigne i dona trets, característiques i de la seva època històrica. [1,5 punts]

[Recomanació fes bona lletra, ajuda al corrector, deixa espais i marges. Pensa, explica i raona cadascuna de les preguntes i respostes.]

Institut d’Educació Secundària i Superior d’Ensenyaments Professionals [IES-SEP]Comte de Rius, a Tarragona. /octubre, novembre/ 2008

Espero que us serveixi i en feu un bon ús i no un abús. Feu aquestes coses com un plaer, com el plaer de conèixer i saber i llegir i estudiar.

2008-10-18T03:41:00.000-07:00

Situació per al meus alumnes de primer de Batxillerat, però també.
Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya

Filosofia de Primer. Quadre

2008-10-18T03:25:00.000-07:00

octubre / 08

Observació: es tracta d’un suport, d’una ajuda a la pregunta número 5 del quadern i per a l’examen.

3. La filosofia i la seva història.

La divisió que nosaltres proposem coincideix amb la divisió tradicional de la història general d’Occident: antiga, medieval, moderna i contemporània. Farem la mateixa distribució que a classe i ampliem els continguts, això és la contribució i l’explicació.

Filosofia Antiga:

Segle VI a. C; fins Segle II d. C.

v Presocràtics: Autors: Tales, pitagòrics, Heràclit i Parmènides.

Contribució – Explicació:

1) Assistim al naixement de la filosofia, per tant ens trobem davant un intent d’explicació racional. Primer joc o lloc d’explicació, el podem l’hem de contraposar amb el pensament mític. Així pas del mite al logos:

Filosofia: Racional, sistemàtic i crític.

Mites: Personatges llegendaris (antropomorfisme); relats imaginatius, autor desconegut (anònim) i col·lectiu, caràcter tradicional i acrític, tradició i transmissió oral ...

2) Es centra en l’estudi de la natura i en l’interès cosmològic.

- Es pregunta pel primer principi (“arkhé”), l’element bàsic que conforma el món, el conjunt de la realitat.

- Interès cosmològic; donar raons, donar explicacions sobre el concepte grec de “cosmos”. El món s’entén com un tot ordenat, cal descobrir i assenyalar quin és aquest ordre.

v Sofistes i Sòcrates:

Contribució – Explicació:

Sòcrates, Plató i Aristòtil són considerats com els tres màxims representants del període clàssic de la filosofia. Plató i Aristòtil són els pensadors més sistemàtic d’aquest període.

Plató: l’idealisme platònic o idealisme objectiu. Les idees (éidos) conformen el món intel·ligible, només accessible mitjançant la raó, l’esperit veure-hi amb “els ulls de la ment” dirà Plató. Aquestes existeixen com la idea de animal, taula, cadira, etc ... És la regió de la ciència, la matemàtica, els objectes geomètrics, les idees.

El món sensible, el sensorial, el món visible aquest inclou allò que podem percebre, ombres, imatges, objectes, etc.

Aristòtil: l’empirisme o el realisme aristotèlic. Que partint dels casos concrets, mètode inductiu dedueix una possible generalització. On la realitat, la idea de les coses en troba en ella mateixa, dins ella mateixa, així Jo, Tu, ja portem el concepte d’animal, de persona, etc.

v Filosofia Hel·lenística:

Escepticisme. Autor Pirro, molts cops per això es parlarà de pirronisme.

Estoïcisme: Autor Zenó, cal comportar-se amb certa impertorbabilitat davant els altres. A classe hem recollit els exemples de la tradició romana, ja al segle I després de Crist. Es tracta d’actuar de viure, de conviure de no amagar-se però em de procurar que els altres, que l’opinió dels altres no ens afectin, ens afectin en justa mesura. Afegim un fragment per a que els meu alumnat passi millor la vida.

“Busquem alguna cosa bona per a la nostra vida (...) així d’acord amb la vida estoica em regeixo per la naturalesa de les coses, la saviesa vol dir no apartar-se de la natura i fer-nos i conformar-nos segons les lleis i el seu exemple. Així la vida feliç és la que està amb la naturalesa i això succeix si:

Primer si el meu jo, l’ànima es troba sana i té salut.

Segon si (l’ànima)és forta, enèrgica, magnànima i pacient.

Tercer adaptable a les circumstàncies.

Quart guardadora del cos, sense angoixa del mateix,

Cinquè (l’ànima) atenta a les coses que ajuden a passar, a gaudir de la vida, emprant els dons de la fortuna, sense esclaus d’ells.

Tot l’anterior naix d’una constant tranquil·litat i llibertat, un cop allunyades i fetes fora els fets, els objectes, les coses, que ens enfaden, ens preocupen o ens molesten”

Sèneca, De vita beata (Sobre la Felicidad)..

Cap 3 “La Felicitat”

Epicureisme: Autor Epicur Fonamenta un plaer de mínims i sobre el mínim possible d’objectes i coses a conèixer. La vida es fonamenta amb i per al plaer. Que es resol amb una certa ataràxia[1] cercant una vida correcta sense cercar càrrecs o intranquil·litats, per contra els estoics participen de la vida i frueixen amb certa apatia[2] de la vida.

v Neoplatonisme: Autor Plotí.

En Plató passa del món divers o de les idees a un camí místic cap a la Divinitat, cap a l’U. Es una via ascens cap a l’Ésser Suprem.

Filosofia medieval:

Període molt llarg i heterogeni. Segle IV d C fins al Segle XIV.

v Influència e importància de les tres religions monoteistes dins el discurs filosòfic.

v La Patrística (segle III-VII)

Coincideix amb l’antiguitat i el tancament de l’Acadèmia platònica.

Els Pares de l’església (llatí: patres) volen desenvolupar, fonamentar i posar el fonaments de la doctrina cristiana, utilitzen Plató i Neoplatonisme com a camí cap a la Divintat. El pensament filosòfic perd independència. La Fe guia la vida.

v L’escolàstica: (segles IX al XIII).

Terme que prové del llatí “schola”, que significa que escolarment i també a les primeres universitats s’ensenyarà un mètode per assolir la Veritat.

S’inicia dins l’església, a les catedrals i en part als monestirs l’organtizació del trivium (lletres: retòrica, dialèctica i gramàtica) y el quadrivium (ciències: geometria, aritmètica, astronomia y música). Així com les universitats posteriors, S. XII, es converteixen amb centres de vida intel·lectual i es conformen les quatre facultats bàsiques: Filosofia, Teologia, Dret i Medicina.

En aquesta primera escola cal reconèixer l’impuls de Carlemany (742-814). Lluitador i restaurador del llatí i de les arts del trivium i el quadrivium. Conforma el món occidental, catòlic i d’arrel romana i llatina com avui el coneixem. A casa nostra unida al Sud de França (Septimania), conforma la Catalunya Nova, fins a Barcelona, el que més tard seria la marca hispànica.

L’escolàstica també té divisions i autors, considerem però a Tomàs d’Aquino ple segle XIII (1226-1274) com el màxim intent i sistematització del saber del moment. Intenta, sense aconseguir-ho, diu la tradició, unir aristotelisme i la filosofia cristiana.

Tota aquesta època finalitza al segle XIV amb Occam. On s’inicia la Vita nuova aquest franciscà amb la seva navalla talla de soca-rel la problemàtica intel·lectual entre fe i raó. No cal multiplicar sense necessitat més les entitats. Així només existeix els elements individuals, els que nosaltres podem copsar; els universals (el món de les idees) corresponen a comunitats, a grups d’imatges que es troben en la ment.

Filosofia moderna:

Segles XIV al XVII, a destacar tres moments: Humanisme, Epistemologia i Il·lustració.

v Humanisme i Renaixement: Segles XIV-XV.

El Renaixement es considerat com un temps de transició, es una època que retorna als pensadors grecs sense la relació amb la fe, o amb els pensadors cristians. D’aquesta forma inicialment es fonamenta la Reforma de Luter i Calvino (calvinisme).

L’humanisme retorna als clàssics, rebutjant el mètode escolàstic i es conforma l’Acadèmia platònica de Florència.

Són molts els aspectes i els autors. Assenyalem per al nostre interès al humanista francès Michel de Montaigne (ple Segle XVI), que es pregunta: Que sais-je? (què sé?). De tendència a recuperar la filosofia hel·lenística considera les persones trobem en el nostre interior la força reguladora i la mesura, patró i guia d’una vida adequada:

Veiem un fragment dels seus Essais (Assaigs):

“Anant malament, reduïu sempre les despeses per tal de prevenir la pobresa. A això m’esforço, i a acostumar-m’hi abnas que ella no m’hi forci. He establert d’altra banda en la meva ànima prou grus per a sortir-me’n amb menys del que tinc; dic sortir-me’n amb acontentament i així diuen: “Non aestimatione census, verum victu atque cultu, terminatur pecuniae modus[3].” La meva veritable necessitat no ho gasta tot. La meva presència, per molt ignorant i desdenyosa que sigui, m’és d’una gran ajuda en els meus afers domèstics, però a contracor. Cal afegir-hi que a casa meva allarguem més el braç que la màniga”

Montaigne, Michel de. Assaigs. Volum tercer, Capítol IX “De la vanitat”

v Interès epistemològic: Segles XVI-XVII

A propòsit de la Revolució Científica (S. XVI) sorgeixen el tema de l’abast i els límits del coneixement.

Són dos el paradigmes (models): Racionalisme i Empirisme.

- Racionalisme:

Autor principal René Descartes (Segle XVII).

Dubtant inicialment de tots els coneixement que tenia per certs, amb l’ajut d’un mètode cal dirigir correctament la raó (llatí: ratio). El procés es pot dirigir realment amb les següents quatre regles del mètode:

1) La primera pauta inclou el dubte metòdic “no acceptar mai cap cosa com a vertadera sense conèixer evidentment que ho fos”, per tant hem d’entrar amb la relació amb els escèptics i el concepte de “epojé”. Els motius o les raons que ens porten a dubtar: dades sensorials, opinions relatives, acceptació de coneixements del clàssics i dels àntics que possiblement són, o no, erronis.

2) La segona norma anàlisi (resolució o resolitu en dirán els científics de l’època). Anàlisi: concepte que prové del grec, vol dir descompondre, divisió. El model de Descartes es matemàtic (ideal recordem Plató) i parla de parts simples, natures simples.

3) La tercera regla síntesi (deducció; també composició) provem, deduïm els elements que ja coneixem ordenant les part simples i fàcils, fins arribar a les més complexes.

4) La quarta regla enumeració o recompte de revisions acurades i sistemàtiques dels passos a seguir o seguits).

El procés deductiu cartesià.

Vist el mètode els passos del procés són:

1. Plantejament del dubte metòdic.

2. Descobriment del “cogito”; penso, aleshores existeixo.

3. Demostració de l’existència de Déu.

4. Garantia de la veracitat de les idees clares i distintes[4].

5. La certesa que l’essència de l’ànima, del jo, és el pensament, i l’essència del cos és l’extensió.

6. La certesa de l’existència de les coses materials.

- Empirisme:

Autor culminant David Hume (Segle XVIII).

La teoria del coneixement de Hume:

Aquest assenyala com a origen de les idees les IMPRESSIONS. Nega que hi hagi idees innates –es a dir, totes les idees són productes creats posteriorment al nostre coneixement— cal resoldre el plantejament cartesià. Puix que Descartes, dubtant de l’existència, de l’experiència i dels sentits, troba en la nostra ment, de manera intuïtiva diverses idees: 1) pensaments (nocions i representacions), 2) la substància pensant (el jo) i 3) la idea de Déu (de la qual en derivarà, mitjançant l’argument ontològic, la seva existència).

Partir, per tant, del punt de vista empirista significarà poder refusar aquests “a prioris”. Si ho aconseguim demostrarem l’error racionalista. No és, doncs, la raó el punt de partença del coneixement (qüestió sobre l’origen del coneixement): l’experiència o les idees innates contingudes en la nostra ment.

El plantejament gnoseològic de Hume parteix de l’influx del model de les ciències experimentals (recordeu la física) —que pressuposa que la naturalesa és homogènia—i de l’intent d’aplicació d’aquest model a l’estudi de les persones. Així Hume intentarà establir un fonament teòrico-empríric de l’home que serveixi de base a les ciències pràctiques i teòriques. Intentar fer una ciència de l’home tan sòlida com la ciència física de Newton. El seu estudi sobre el coneixement humà establirà tres fites:

1) Escepticisme moderat i mitigat: s’intenta limitar l’optimisme epistemòlogic cartesià i la confiança cega, acrítica, amb la possibilitat i l’abast del nostre coneixement, basat únicament amb la raó. Ull, Ull Optimisme epistemològic: Enfront de diverses corrents (escepticisme i relativisme), Plató i Aristòtil; ull també el racionalisme, recordeu el dubte, l’escepticisme de Descartes és metòdic i provisional. Per a nosaltres els representants de l’Optimisme epistemològic són: Plató, Aristòtil i Descartes; aquests autors mostren un confiança ferma i segura en la capacitat humana per assolir un coneixement objectiu i universal. Més amb Plató i Aristòtil, hi ha confiança plena (Hume diria cega, acrítica) en la possibilitat humana de desvelar els secrets i donar sentit a la realitat.

2) Agnosticisme positiu: Aquest no és entès com un ateisme, es tracta d’evitar el fanatisme i la superstició religiosa. Nosaltres podem tenir creences (belief) i opinions (Opinion) però hem de saber i hem de tenir clar que són elements del coneixement particulars, propis, subjectius, relatius però no els finals, els definitius. S’evita aquí el dogmatisme la pretensió de considerar que la meva cultura que les meves creences són les millors (etnocentrisme). Diguem-ne també que amb la divisió de poders hi ha la clau no hi ha relació entre les creences i l’organització social o política.

3) Ideal polític tolerant: Definició des del liberalisme polític i la utilitat de les nostres conviccions. No podem explicar, no podem justificar l’origen, la concepció divina del poder, aquesta autoritat és fruit d’un pacte, d’un contracte arbitrari. Roman aquí la idea de divisió de poders John Locke (Segle XVII) i l’Il·lustrat francès Montesquieu (Segle XVIII) parlen de tres poders, amb problemes, amb matisos, amb diferències aquestes separacions són: legislatiu, executiu i judicial.

- Legislatiu: Legisla: Fa les lleis.

- Executiu: Executa: Fa complir les lleis, les normes i el conjunt de resolucions, etc.

- Judicial: Jutja: Es tracta del cos judicial que judica i aplica les normes als litigis particulars.

v Il·lustració: Segle XVIII.

Influenciada per les tradicions racionalistes i empiristes, la Il·lustració vol segons Kant, al llibret Què és la Il·lustració? “fer sortir a l’home de la seva minoria d’edat, de la que ell mateix es culpable. Entenent per minoria d’edat l’incapacitat d’utilitzar l’enteniment sense el control, la direcció i la guia d’algú altre.” Hi ha diferentes versions i ens interessa, personalment, el tema de la societat i l’estat.

Es conforma des de la llibertat i el liberalisme el concepte de “laissez faire, laissez passer”. A més a més davant l’Estat ens cal fonaments legals, personals i filosòfics per a defensar els nostres drets.

El principis fonamentals són: Contracte social, sobirania del poble, divisió de poders i democràcia. En aquesta època Anglaterra es defineix com a monarquia parlamentària i constitucional. Reflexiona: Quan es constitueix com a Monarquia parlamentària i constitucional, l’estat espanyol?

Filosofia contemporània:

Segle XIX i Segle XX.

v Segle XIX

S’inicia amb l’idealisme alemany de Hegel que condueix la concepció ideal, o el desenvolupament històric de la Idea cap a noves posicions.

Dins de les anteriors reaccions cal incloure als tres filòsofs de la sospita: Marx, Nietzsche i Freud. Dubtes i reflexions sobre el subjecte que treballa, el proletari, conegut com a marxisme. A més d’un corrent filosòfic és tota una nova concepció de l’ésser humà, de la societat i de la història. Nietzsche, conegut com el vitalisme, figura que reflexiona sobre els valors, sobre les religions que ofereixen una salvació més enllà de la terra, d’aquesta vida. El Psicoanàlisi que considera que no coneixem ni som completament senyors de la nostra vida mental.

v S. XX.

Panorama complex i ric amb la influència de les teories filosòfiques anteriors podem parlar de els principals corrents actuals:

CORRENT TRETS REPRESENTANTS

Fenomenologia

Considera el subjecte, el jo pensant, com a centre el coneixement. La filosofia ha de ser una descripció de la realitat fenomènica, no la física i quantificable de la ciència, sinó la que es mostra a la consciència.

Edmun Husserl

Max Scheler

Neopositivisme i

Filosofia analítica

Fomentada en l’empirisme i el seu interès per la ciència i el coneixement. La seva dedicació es principalment pel llenguatge; en analitzar-lo.

Bertrand Russell

Ludwig Wittgenstein

Existencialisme

D’inspiració fenomenològica, situada entre el període de les guerres mundials. Es caracteritza per la creença en la llibertat i el desamparament de l’ésser humà, i el no-sentit de l’existència.

Martin Heidegger

Jean-Paul Sartre

Personalisme

El principi fonamental és el valor i la dignitat de la persona. De clara inspiració cristiana, tendència que vol recuperar la tradició europea.

E. Mounier

Jacques Maritain

Estructuralisme

Fonamentat en l’estudi de les ciències humanes (llenguatge, història...) on es considera que es formen, es conformen sistemes i s’han d’esbrinar les relacions establertes.

Claude Lévi-Strauss (1908)

M Foucault

Hermenèutica

Mètode també de les ciències humanes. Es parteix de reivindicar els esdeveniments i àmbits del que és humà, tot i emmarcar-los dins d’una interpretació subjectiva.

Hans G. Gadamer

Paul Ricoeur (1913)

Escola de Frankfurt

Des dels filòsofs de la sospita es crítica la tècnica, el consumisme, la massificació..., i la deshumanització de la societat.

Max Horkheimer

Theodor Adorno

Jürgen Habermas (1929)

Del segle XX són moltes les teoritzacions i els autors i els fragment que podríem destacar. Hem assenylat també els autors encara vius d’aquestes corrents.

Tal vegada ens mancaria parlar de l’actualitat a casa nostra, del paper de la dona la filosofia.

Bibliografia:

- Atlas de Filosofia, Editorial Alianza, Colección Atlas. Madrid, 2003.

- Copleston, F., Historia de la filosofia, Ariel, Barcelona, 2001. (Una obra molt completa i que ocupa tots el períodes, totes les èpoques, fins a nou volums).

- Filosofia i Ciutadania. Ed. Edebé i Ben Pensat. Filosofia i Ciutadania. Editorial Pearson i Alhambra. Dos llibres de text que hem utilitzat per preparar l’assignatura.

- Gaarden, Jostein; El món de sofia. Editorial, Empúries. Una novela sobre la història de la filosofia.

- Montaigne, Michel de. Assaigs. Ed. 62. Barcelona, 1984. Volum tercer de la Col·lecció les Millors Obres de la Literatura Universal (MOLU). Publicada recentment l’obra completa.

- Russel, B., Historia de la filosofia occidental, Espasa-Calpe, Madrid, 1978. Obra amb dos volums, amena i fàcil de llegir.

- Sèneca, Lucio Anneo; De vita beata (Sobre la felicidad), Alianza Editorial, Madrid, 1988.

Webgrafia:

- Pàgina web del centre. l’Aula Virtual. http://www.xtec.cat/iescomtederius.

- Pàgina de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya. http://www.xtec.cat/escolaoberta.

[1] Tranquil·litat de l’ànima no torbada per cap desig, ni cap temença.

[2] Absència de passions. Tinc emocions però miro de limitar-ne el seu abast; m’hi mostro indeferent.

[3] “No és pel càlculs de les rendes, sinó per l’estil de la vida de cadascú que es mesura la seva fortuna” Cireró, Paradoxa; VI, 3.

[4] Idees clares i distintes són: Idea clara s’imposa simplement amb la seva presència a una ment atenta. Idea distinta no pot ser confosa amb cap altra.

Taller de prova per a Filosofia I.

2008-10-18T02:04:00.000-07:00

Bloc inicial, sobre el "Taller d'Iniciació de Blocs" al Consell Comarcal de la Terra Alta.

Espero que ens hem sortim, inicialment es per als meus alumnes de primer i segon de Batxillerat i inicialment, serà una prova de prova.

Recordeu que nosaltres també fem servir la pàgina Web.