Models formals.



Models d'altres anys. 
  

FULL D’EXAMEN

 


QUALIFICACIÓ



Nom i cognoms:

 

Curs:
Data:
Matèria/Crèdit:
Full:
1) Formalitza les següents sentencies del llenguatge natural i digues si són enunciats simples o atòmics i complexos o moleculars: [1,5 punts]

a)      La Noèlia va a l’escola.
b)      No és veritat que:  en Joan pensi en la seva mare i sempre surti a passejar amb ella i compleixi les normes.
c)      Es català aquell qui treballa i viu a Catalunya.
d)      No és del meu poble, si i només si, no és del meu poble.
e)      Quan vingui la teva neboda, llavors l’ajudaré a fer els deures si i sols si després recull les coses i se’n va a jugar amb les seves amigues sense molestar-me.
f)        Si no seieu i no calleu llavors us quedareu sense pati.
g)      Si ve avui, ja no pot venir demà i si ve un altre dia, llavors sortira de casa o marxarà a Khartum.
h)      El lladre del formatge és un gat o un ratolí,
Les petjades demostren que no és un ratolí,
(“Fes la conclusió, per tant ...”)




2) Lògica informal, mostra’n exemples de les següents fal·làcies: ad verecundiam, ad baculum, ad ignorantiam i una de circular. Explica el per què. Com i justifica les respostes.  [1 punt]



3)Teoria : . [2 punts]

La inducció és aquell tipus de raonament que permet obtenir una afirmació general o universal partint de premisses particulars. Mentre que la deducció significa un descens de l’universal al particular, la inducció, en canvi, significa un ascens del particular a l’universal. La deducció és més segura, però la inducció compensa la manca d’exactitud amb la possibilitat d’ampliar i enriquir el coneixement humà.

Des d’aquesta definició assenyala els tipus de raonaments o inferències. Parla de probabilitat i aproximació del mètode científic.


4) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació.  [2 punts]
4a)  ┐ [(p۷q) ↔ (q ۷ p ) ]
4b)  (q ۸q) → (q ۸  p)
4c) (p↔q) ۸ (q→ p)



5) Comentari de text :
C. A ningú se li escapa el significat que tenen les nostres paraules si diem: “L’argument de la pel·lícula és il·lògic”. Volem dir, senzillament, que la pel·lícula en qüestió no té un ordre intern, o que el desenllaç no lliga amb la part inicial, que hi ha una manca de coherència o de congruència entre les diferents escenes. En el mateix sentit, diem que una persona no és lògica quan els seus pensaments són tan desordenats, fins al punt que no trobem cap mena de connexió entre allò que diu primer i el que diu o fa després.
(...) Com es pot observar, la manca de lògica, dins del significat quotidià de la paraula, ve a ser el mateix que una estructura interna inconnexa, una evolució incongruent, i això presenta contradiccions intrínseques. Per contra, anomenem lògica a la persona, la conducta o expressió que manifesta coherència, ordre o concordança amb si mateixa”

Gutiérrez Sáez, R: Introducció a la lògica.

5.       Sobre el text:    [Total: 4 punts]  [No inventis llegeix el text i respon.]    
5.1 Identifiqueu la concepció de la filosofia que es defensa en el text. Posa-hi un títol.  Idees principals, de què tracta. Quines són les preguntes filosòfiques que et suggereix? Temes de que tracta com ho relaciono amb la teoria. Justifica les explicacions. [3 punts]
5.2. Valoració i opinió personal: Com podem assegurar la connexió entre la conducta i allò què dic? Ens podem entendre? [1 punt]






Un altre model d’examen:


FULL D’EXAMEN

 
 



QUALIFICACIÓ



Nom i cognoms:

 

Curs:
Data:
Matèria/Crèdit:
Full:

1) Formalitza les següents sentències del llenguatge natural, mostra en els altres casos la forma (l’estructura del raonament, inducció i deducció), digues també si es tracta d’un enunciat atòmic o mol·lecular: [2 punts]
i)        La Laura l’estima si i només si en Joan també l’estima.
j)        La Noèlia i el seu germà petit van a l’escola.
k)     Año de nieves, (“llavors”) año de bienes
l)        No és veritat que en Joan pensi en la seva mare i sempre surti a passejar amb ella i compleixi les normes.
m)    Es català aquell qui treballa i viu a Catalunya.
n)      El bastó del metge ens informa: té unes mossegades, per tant (fes una petita o possible conclusió i dóna raons ...)
o)      Quan vingui la teva neboda, llavors l’ajudaré a fer els deures si i sols si després recull les coses i se’n va a jugar amb les seves amigues sense molestar-me.
p)      Si no seieu i no calleu llavors us quedareu sense pati.
q)      El lladre del formatge és un gat o un ratolí,
Les petjades demostren que no és un ratolí,
(“Fes la conclusió, per tant ...”)


2) Lògica informal fes una deducció del següent text, que se’n conclou i se’n segueix del següent text: Intenta respondre a les següents preguntes : tipus de vida, qui mena de persona era? Per què?  [1 punts]

« Don Cleto Meana era  …….  Y solía decir :
- Yo, con un panecillo al día y unos cuantos cigarros, vivo bien, como un príncipe.»
Baroja, Pío : El árbol de la ciencia. Segunda parte. 



3) Analitza alguna de les corrents de les filosofies. [2 punts]










4) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació.  [3 punts]
4a)  ┐ [(p٨q) ↔ (q ٨ p ) ]
4b)  (q ۸q) → (q ۸  p )
4c) (p↔q) ۸ (q→ p)



5) Comentari de text : [3 punts]
D. “La inducció és aquell tipus de raonament que permet obtenir una afirmació general o universal partint de premisses particulars. Mentre que la deducció significa un descens de l’universal al particular, la inducció, en canvi, significa un ascens del particular a l’universal. La deducció és més segura, però la inducció compensa la manca d’exactitud amb la possibilitat d’ampliar i enriquir el coneixement humà.

La inducció és el mètode apropiat i característic de les èpoques d’avenç científic, encara que desordenat, mentre que la deducció caracteritza les èpoques on domina més el treball intel·lectual sistemàtic que no pas el descobridor.
Si bé formalment la deducció és més segura que la inducció, el cert és que històricament es pot demostrar que existeix una correlació entre les èpoques fecundes en descobriments científics amb el predomini de la inducció sobre la deducció, fonamentalment des dels segles XVI al XX.

Encara més, la inducció comporta un canvi en la dinàmica de la ment científica, afavoreix els esperits inquisitius en la lluita pels coneixements sobre l’ésser humà i la naturalesa. El filòsof que veié amb més claredat aquest paper de la inducció fou Francis Bacon, que no només defensà la primacia de la inducció sinó que es va proposar de fer d’aquesta un procediment rigorós. Si Bacon és el filòsof de la inducció, Galileu és el primer científic que l’aplica, especialment a la física. Galileu és, a més, el creador d’un fructífer procediment metòdic, l’hipotètico-deductiu, una barreja d’inducció i deducció que s’ha convertit en el prototipus del mètode científic durant segles.

Tant en un argument deductiu com en un d’inductiu “s’obté” o “s’extreu” una conclusió a partir de les premisses. En el llenguatge especialitzat de la lògica es diu que de les premisses se n’infereix una determinada conclusió. Per això sovint als arguments se’ls anomena també inferències, o bé es diu que en els arguments es fan inferències, el mateix en definitiva, perquè el que es vol dir, expressat en llenguatge comú, és que de les premisses se n’extreuen conclusions. També es diu que les premisses impliquen (lògicament) la conclusió.

La diferència entre els arguments deductius i els inductius l’expressem amb aquesta terminologia especialitzada dient que en els arguments deductius la inferència és més forta que en els inductius.
Extret de http://www.jortiz.da.ru/ (20 / gener / 2008)




Un altre model d’examen.

Tema 6. Lògica, Ex.


QUALIFICACIÓ



Nom i cognoms:

 

Curs:
Data:
Matèria/Crèdit:
Full:

1) Formalitza les següents sentències del llenguatge natural i digues també si es tracta d’un enunciat atòmic (simple) o molecular (complex): [1,5 punts]
r)       La Laura l’estima i en Ramon també l’estima i entre ells dos també s’estimen; si i només si en Joan també l’estima.
s)      L’Astèrix sortia cada dia, l’Isidrerix va i ve pels camins i els altres són a Sant Cebrià de Lledó o la seva família passeja per les Gavarres.
t)        No és veritat que en Joan pensi en la seva mare i, si hi pensa (en la seva mare),  sempre surt a passejar amb ella i compleix les normes.
u)      Treballa i viu a Catalunya i està empadronat a Salt i paga els impostos, és per tant català.
v)      Quan vingui la teva neboda, llavors l’ajudaré a fer els deures si i sols si després recull les coses i se’n va a jugar amb les seves amigues sense molestar-me.
w)    Si no seieu i no calleu llavors us quedareu sense pati.
x)      El lladre del formatge és un gat.
y)      Tots són bons, si i només si, van a casa i surten pel matí o es troben animats.
z)       Si m’enganyo sóc, aquell que no existeix no pot enganyar-se, (ergo) jo existeixo si i només si m’enganyo. (Agustí d’Hipona).


2) Lògica informal fes una explicació del objecte d’estudi de la lògica informal, pregunta sobre la teoria i comparació amb la lògica formal. Posa’n dos exemples, de fal·làcies.  [1,5 punts]



4) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació.  [2 punts]. Defineix: connector i el connector (۷) conegut com a disjuntor o disjunció, digues les seves característiques, de tots dos de connector en general, lògica formal i del disjuntor.

4a)  ┐ [(p٨q) ↔ (q ٨ p ) ]
4b)  [(q ۸q)→ (p۸p)] → (q ۸  p)
4c) ¬{p « [p Ù (p v q)]}










4) Comentari de text : [5 punts]
B. “Una argumentació concloent és una deducció, i una deducció amb presmisses certes és una demostració. Així que l’argument d’una deducció sempre és correcte i la conclusió d’una demostració sempre és veritable. Ara bé, és possible que l’argument sigui correcte i, no obstant això, l’argumentació no sigui concloent, de manera que no i hagi deducció. Per exemple, l’argument:
“Tots els filòsofs són grecs”
“Sòcrates és filòsof”
Conclusió: Sòcrates és grec, trivialment correcte, però l’argumentació “Tots els filòsofs són grecs i Sòcrates és un filòsof. Així doncs, atès que Sòcrates va ser mestre de Plató i tots els mestres de Plató són grecs, Sòcartes és grec”.

El concepte general de deducció (i, per tant, el de demostració) es difícil de precisar a causa de l’exigència que l’argumentació ha de ser concloent [...] I que l’argumentació sigui concloent vol dir que la cadena argumentativa posa en evidència que la conclusió segueix les premisses. La dificultat de l’empresa rau en el fet de posar en evidència. Posar en evidència és mostrar, fer evident; però a qui? Hi ha d’haver un subjecte a qui la cadena argumentativa faci evident la correcció de l’element en qüestió. Que una argumentació sigui una deducció, o que no ho sigui, pot dependre del subjecte a qui vagi dirigida. Una cadena argumentativa pot ser concloent per a un professor (A) i no ser-ho per a un alumne (B) (així, per exemple, perquè alguns passos de l’argumentació siguin clar per a A, però obscurs per a B). En síntesi, el concepte de deducció que hem introduït no és absolut, sinó relatiu a un o alguns subjectes”.

Badesa, C: Elements de lògica formal.


4.       Sobre el text:  [No inventis llegeix el text i respon.]
Llegeix el text, repassa’l, situa’t a la teoria i explica-ho bé, molt bé. Treballa el fragment i subratlla les idees principals i llavors redacta i explica. Segueix els punts per a redactar i situar l’explicació.
     
4.1 Identifiqueu la concepció de la filosofia que es defensa en el text. Posa-hi un títol.  Idees principals, de què tracta? Respon tot llegint el text. Temes de que tracta com ho relaciono amb la teoria. Justifica les explicacions. [3 punts]
4.2 Teoria sobre les paradoxes lògiques, mostra’n algun exemple i intenta resoldre la qüestió. Vocabulari apropiat. Fes-ne una definició d’aquestes paraules tot explicant la paradoxa del Mentider: contradicció, llenguatge i metallenguatge..  [1 punt]
4.3 Valoració i opinió personal: Com puc entendrem (alumne [B]) amb un mapa conceptual, amb la teoria del professor (A) i de la seva argumentació? Ens podem entendre? No facis una explicació personal i pròpia de la classe, fes una teoria des del text. Arguments premisses.  [1 punt]


[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que les respostes sense sentit. No facis faltes, vigila  la redacció i l’estil: cuida l’ortografia i la cal·ligrafia. Deixa espais i marges al full, als laterals i entre les preguntes. Així ajudes al corrector.]