Lògica formal

QUALIFICACIÓ Nom i cognoms: Curs: Data: Matèria/Crèdit: Full: Formalitza les següents sentencies del llenguatge natural, mostra en els altres casos la forma (l’estructura del raonament): [1 punts] a) La Laura l’estima si i només si en Joan també l’estima. b) Alguns esquimals són músics, Alguns pescadors són esquimals; per tant alguns pescadors són músics. c) Estava feliç si treballa i estudia i viu i té nuvi; si i sols si també està aprovant, jugant i està casada. d) Si la Maria estudia i treu bones notes, li donen permís per sortir; però si no treu bones notes, no la deixen sortir ni trucar a les seves amigues. e) Premisses i conclusions veritables però: argumenta i defensa, o no, la deducció: Alguns italians són homes; algunes dones són italianes; per tant, algunes dones són homes. f) Si no estudio, m’ho passo bé. g) Si et ve de gust, (“llavors”) anirem d’excursió, però si no et ve de gust, no anirem i ens quedarem a casa a escoltar música o a jugar al pòquer. h) Ni plou i ni fa sol. i) Cada dia surto al carrer o no hi surto al carrer; i si surto al carrer i vaig a comprar, llavors em toca la loteria. j) Busca un exemple de: Tots els A són B; Algun C és A; per tant algun C no és B. 2) Lògica informal. Posa exemples i defineix les següents fal•làcies que varem parlar a classe: Fal•làcia Semàntica, fal•làcia circular i fal•làcia de falsa causa. Pensa amb alguns exemples propis i que no siguin els del llibre. [2 punts] 3) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació. Defineix el connector anomenat condicionador; en el cas primer (a) i en el segon (b) posa’n exemples, des del llenguatge natural. [2 punts] a) (p^p) ^(q^q)↔ (p→q) b) (¬p ۷ ¬p) → q c) (p→ q) ↔ (p →q) 4 ) Comentari de text: [5punts] “Del llenguatge ordinari, del llenguatge natural s’ha dit que es caracteritza per la vaguetat, per la manca de precisió i de la confusió que genera. Nosaltres utilitzem la lògica formal per iniciar i cercar rigor i control; a més a més en el llenguatge natural no es transparenta prou la forma lògica dels raonaments. Una ciència necessita en major o menor mesura, el seu propi llenguatge, i com més gran és el grau de desenvolupament d’aquesta ciència, i com més abstracte és l’objecte més allunyat en serà el llenguatge quotidià. Pel que fa a la lògica, és evident que tant el seu grau de desenvolupament com el grau d’abstracció del seu objecte són molt considerables, i no és, per tant, estrany que el seu llenguatge sigui extremadament tècnic. Pel fet que la seva missió és la d’analitzar el raonament des del punt de vista de la seva forma, i pel fet que en el llenguatge ordinari la forma no apareix mai aïllada, sinó incorporada sempre a un contingut, és clara la necessitat en què la lògica s’ha trobat de dissenyar el seu propi llenguatge, els seus propis sistemes d’expressió” Traduït de: Deaño, Alfredo; Las concepciones de la lógica. Segueix els següents passos: 1) Fes una lectura atenta del text. Subratlla les idees, els conceptes més importants. 2) Assenyala la idea o idees principals del text i com es relacionen. Redacta i explica, no val un telegrama. 3) Defineix lògica segons l’explicació de classe i del llibre de text. 4) Quin paper s’atribueix a la lògica. Podríem parlar d’enraonar (Discutir, examinar alguna cosa en conversa).Si parlem d’argumentar a què ens estem referint? Defineix i posa un exemple. 5) Opinió personal, fes una valoració pròpia: Com és possible que ens entenguem? El llenguatge natural és tan confús i ambigu?. [Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció i l’estil. Ajuda al corrector: fes bona lletra, deixa espais i marges.]





Més exercicis. 



FULL D’EXAMEN

 
 



QUALIFICACIÓ

Nom i cognoms:

 

Curs: 1r Batxillerat, Grup. Recuperació.
Data:
Matèria/Crèdit:
Full:
1) Formalitza les següents sentencies del llenguatge natural i digues si són enunciats simples o atòmics i complexos o moleculars: [2 punts]
a)      La Noèlia va a l’escola.
b)      No és veritat que: en Joan pensi en la seva mare i sempre surti a passejar amb ella i compleixi les normes.
c)      Si és català, treballa i viu a Catalunya i és un pesat i pagat els impostos a Madrid.
d)      No és del meu poble, si i només si, no és del meu poble.
e)      Si no seieu i no calleu llavors us quedareu sense pati.
f)        “Quan hom no té imaginació la mort es poca cosa. Quan hom en té, llavors la mort és massa”.
g)      Formalitza. Digues de quin tipus de raonament es tracta: “En un petit poble, hi viu un sastre (home) que arregla la roba de tots els homes de la vila que no s’arreglen la roba ells mateixos. Això nopressuposa, aparentment, cap problema, ni lògic ni de cap mena. Però aleshores ens preguntem: Qui cus (arregla) la roba del sastre?” Explica breument la teoria d’aquest raonament.
h)      Dedueix: “Els filòsofs no han fet res més que interpretar el món, ara del que es tracta és de transformar-lo” Fes un model de deducció, pensa que vol dir i transforma’l amb un tipus de raonament. Amb premisses que poden complementar el significat,  segons aquestes premisses, una possible deducció.
i)         
1
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen
Simbolitzem:

"Plou" = ,
"Fa sol" = ,
"Les bruixes es pentinen" = 
2
No és cert que si plou i fa sol les bruixes es pentinen
3
Les bruixes es pentinen únicament si plou i fa sol
4
Quan les bruixes no es pentinen, no plou o no fa sol
5
Plou i les bruixes no es pentinen o bé fa sol i les bruixes no es pentinen
Quina és la formalització adequada?
(pÙq) ® r
r « (pÙq)
¬r ® ( ¬pÚ¬q)
¬[(pÙq) ® r]
(pÙ¬r) Ú (qÙ¬r)







2) Lògica informal, mostra’n exemples de les següents fal·làcies: ad verecundiam, ad baculum, ad ignorantiam i una de circular. Explica i justifica les respostes.  [1 punt]

3) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació.  [2 punts]
3a)  ¬ [(p۷q) ↔ (q ۷ p ) ] (p ↔p)     3b)  (¬ q ۸ q) → (q ۸  ¬p)
3c) [(p→q) ۸ ¬q]→ ¬p 



4)Teoria : . [1 punt]
“La inducció és aquell tipus de raonament que permet obtenir una afirmació general o universal partint de premisses particulars. Mentre que la deducció significa un descens de l’universal al particular, la inducció, en canvi, significa un ascens del particular a l’universal. La deducció és més segura, però la inducció compensa la manca d’exactitud amb la possibilitat d’ampliar i enriquir el coneixement humà.
Des d’aquesta definició assenyala els tipus de raonaments o inferències. Parla de probabilitat i aproximació del mètode científic.


5) Comentari de text : [Total : 4 punts]
 Donar arguments” significa oferir un conjunt de raons o de proves que recolzin una conclusió [...]. Els arguments són intents de recolzar unes opinions determinades amb raons. I, en aquest sentit, els arguments no són inútils, sinó que són essencials.

L’argument és essencial, en primer lloc, perquè és una manera de tracta d’informar-se al voltant de quines opinions són millors que d’altres. Tots els punts de vista no són iguals. Algunes conclusions es poden recolzar en raons de pes, i altres tener un suprot força més dèbil. Però, sovint, ignorem quina és quina. Hem de donar argumenta a favor de le diferensts conclusions i, després valorar-los per tal de considerar el seu grau real de fortalesa. En aquest sentit, un argument és un mitjà per a indagar.

 Argumentar també és important per una altra raó. Un cop ja hem arribat a una conclusió fermada en raons, l’expliquem i la defensem mitjançant arguments. Un bon argument no és una mera reiteració de les conclusions, sinó que ofereix raons i proves; de tal manera que altres persones es poden formar les seves pròpies opinions per elles mateixes. Si alguú arriba a la convicció que és ben clar que hem de criar i d’utilitzar els animals, per exempe, ha d’emprar arguments per explicar com va arribar a la seva conclusió, i així podrà convèncer als altres. Cal que presenti les raons i les proves que el van convèncer. No és un error tenir opinions. L’error és no tenir res més”

Wetson, A: Les claus de l’argumentació. Text A.

  1. Sobre el text:  [No inventis llegeix el text i respon.]
Recomanació: Llegeix el text, repassa’l, situa’t a la teoria i explica-ho bé, molt bé. Treballa el fragment i subratlla les idees principals i llavors redacta i explica. Segueix els punts per a redactar i situar la resta.
5.1 Respon tot llegint el text. Assenyala les idees principals i les secundàries. De què tracta? Temes, conceptes i relació amb la teoria. Justifica les explicacions. Has d’ajudar-te del tema del text i de la teoria.  [2 punts]
5.2 Valoració i opinió personal. No facis una explicació personal i pròpia i subjectiva. Acudeix a la classe i fes una teoria des del text i la teoria. Arguments, premisses.  [2 punts].


[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que les respostes sense sentit. No facis faltes, vigila  la redacció i l’estil: cuida l’ortografia i la cal·ligrafia. Ajuda al corrector tot deixant espais i marges al full, als laterals i entre les preguntes.]