Lògica Informal

Hi ha diversos models de lògica informal. Fal•làcia d’ambigüitat. Consisteix en modificar el significat a d’un paraula en el raonament • “Només agafem l’aigua que sobra de la concessió del minitransvassament” (Aquesta aigua és de l’Ebre, no del minitransvassament; i a l’Ebre no li’n sobra d’aigua.) • No es tracta d’un transvasament, sinó d’una captació temporal d’aigua. (un alumne ha dit: “així a mi no em van robar, sinó que l’atracador em va fer una captació temporal dels meus euros…”) Fal•làcia ad baculum (al bastó). S’apel•la al poder que es té per a que l’interlocutor accepti la conclusió i l’assimili, independentment de la seva justificació racional. És a dir, que l’interlocutor acabi concloent “no hi ha més remei” “no es pot fer res en contra” “ho faran igualment” • “Aquest govern escoltarà i dialogarà amb tots els actors, però finalment complirà amb la seva responsabilitat i no permetrà que ningú es quedi sense poder beure aigua” (No dóna cap raó per justificar aquesta conclusió, només que té el poder per a fer-ho) Fal•làcia de dades insuficients. Es parteix d’una premissa indiscutible per concloure una cosa diferent que no es deriva de la premissa. • La gent de Barcelona necessita aigua per beure, per tant és necessària aquesta interconnexió de xarxes. (No es justifica que aquesta sigui necessàriament la solució; no es consideren solucions alternatives) Fal•làcia ad populum. S’ometen les raons pertinents apel•lant a les emocions per aconseguir que s’accepti la conclusió. • Ens trobem en una situació d’emergència nacional. Cal dur l’aigua de l’Ebre a Barcelona. (En una situació d’emergència –sigui real o fabricada- cal posar-se a disposició de qui dirigeix, ja no és necessari discutir sobre la justícia de la mesura. Naomí Klein: “La doctrina del shock”) • La insolidaritat està molt mal vista a la nostra societat. Cal que les Terres de l’Ebre no siguin tan egoistes amb les necessitats de la capital. (La solidaritat va de qui té més riquesa a qui en té menys. Aquí està funcionant del revés, només cal comparar l’evolució econòmica de Tarragona i de l’Ebre des del minitransvassament) Fal•làcia tu quoque (tu també). No s’afirmen raons per replicar la crítica sinó que es torna la ofensa a l’acusador. (“I tu més” que diuen els xiquets quan es barallen) • No se’ns pot criticar per portar 40 hm3 a BCN perquè CiU en volia portar 190. (la qüestió no és el que volia fer CiU. La qüestió és si la decisió de prendre 40 hm que haurien de baixar per l’Ebre és justa i necessària) Fal•làcia ad verecundiam (apel•lació a l’autoritat). Es basa l’opinió de gent reconeguda per justificar conclusions que no tenen a veure amb la seva expertícia. • L’Agència Catalana de l’Aigua –ACA- , que és qui sap més de gestió d’aigua a Catalunya, ha conclòs que la solució és interconnectar xarxes. (L’ACA és independent dels interessos del govern, dels interessos de les grans empreses com AGBAR o la Caixa? Si els experts de la Nova Cultura de l’Aigua i de la Universitat diuen que aquesta solució no és bona, en què es fonamenta l’autoritat de l’ACA per dir el contrari?) Fal•làcia ex populo. Es defensa una postura perquè molta gent hi està d’acord. • La majoria del Parlament ha votat a favor. La majoria de la gent de Barcelona també hi està d’acord. (La justícia d’una resolució mai es mesura pel seu suport majoritari sinó perquè s’ha tingut en compte totes les parts implicades. De fet, l’essència de la democràcia està en el respecte als drets de la minoria, no únicament en el poder de la majoria) Diferents fal·làcies reals, d'alguns tipus de llenguatge filosòfic.