divendres, 7 d’abril de 2017

Exercici - Activitat de MIll. n.

-  Exercici. Activitat de Mill. 

- Data d'entrega dimecres 19 d'abril. 

- Data d'examen (model Trimestral) divendres 21 d'abril.


Hola, bon dia,
Exercici - Activitat Mill.



INSTITUT de TOSSA de MAR                            CURS 2016-2017
DEPARTAMENT d’Humanitats.

Exercici 3r parcial.
Data d’entrega dimecres 19 abril
NOTA:
NOM I COGNOM:


“Encara que la societat no estigui fundada sobre un contracte, i encara que de res serveixi inventar un contracte per deduir d’ell les obligacions socials, no obstant això, tots aquells que reben la protecció de la societat li deuen quelcom per aquest benefici. El simple fet de viure en societat imposa a cadascú una certa línia de conducta cap als altres. Aquesta conducta consisteix, primer, en no perjudicar els interessos dels altres, o més aviat, certs interessos que, sigui per una disposició legal expressa, sigui per un acord tàcit, han de ser considerats com a drets; segon, a prendre cadascú la seva part (que ha de fixar-se segons principi equitatiu) dels treballs i els sacrificis necessaris per defensar a la societat o als seus membres de qualsevol dany o vexació. La societat té el dret absolut d’imposar aquestes obligacions a què voldrien prescindir d’elles. I això no és tot el que la societat pot fer. Els actes d’un individu poden ser perjudicials als altres, o no prendre en consideració suficient el seu benestar, sense arribar fins a la violació dels seus drets constituïts. El culpable pot llavors ser castigat per l’opinió amb tota justícia, encara que no ho sigui per la llei. Des del moment que la conducta d’una persona és perjudicial als interessos d’una altra, la societat té el dret de jutjar-la, i la pregunta sobre si aquesta intervenció afavorirà o no el benestar general es converteix en tema de discussió. Però no hi ha ocasió de discutir aquest problema quan la conducta d’una persona no afecta més que als seus propis interessos, o als dels altres en quant que ells ho volen (sempre que es tracti de persones d’edat madura i dotades d’una intel·ligència comuna). En tals casos hauria d’existir llibertat completa, legal o social, d’executar una acció i d’afrontar les conseqüències”.

J.S. MILL, Sobre la Llibertat, IV

1.      Exposeu breument -amb paraules vostres i sense comentaris personals- les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [Recordeu que era breu i al text] (2 punts).
2.      Expliqueu breument en el text i des del text: 2a) Contracte, 2b) Disposició legal. (1punt).
3.      Per què diu Mill que quan la conducta de algú no afecta als altres: hauria d’existir llibertat completa, legal o social, d’executar una acció i d’afrontar les conseqüències” (En la vostra resposta haureu de fer referència a la qüestió i recollir aspectes del pensament de Mill, que siguin pertinents encara que no apareguin en el text.) (3 punts).
4.      Compareu la concepció de Mill del sentiment moral amb una altra concepció que es pugui trobar en la història de la filosofia. (2 punts).
5.      Des d’una concepció democràtica i liberal de l’estat. Puc deixar que dos grups socials, dues comunitats autònomes es federin, s’uneixin? Raoneu la resposta. (2 punts).

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé (ordenament) i segurament. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Deixa marges i espais. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof].


Es tracta de fer aquest exercici i llavors, en tornat i per anar bé, divendres 21 d'abril examen.  si no va bé el podríem aplaçar fins dilluns 24 d'abril, però ja no queden més dies.




dimecres, 5 d’abril de 2017

Models d'examen.



Enllaço diversos models d'exàmens que ja he enviat per correu. 



1.      Raonament i formalització: “Si continues corrent tant, cauràs o et cansaràs. Si caus, no aniràs al campionat. Seguer que no deixaràs de córrer tant; de manera que segur que demà no aniràs al campionat”. Fes-ho amb premisses i conclusió; i amb el llenguatge de la lògica formal.
2.      Una llei lògica és aquella que diu que els seus sistemes són com són.
3.       Raonament i formalització: “En Pep és comptable o en Pep és actor. Si no és comptable, no portarà bé els comptes de casa seva. És segur que en Pep és actor. En conseqüència, en Pep no portarà bé els comptes de casa seva”. Fes-ho amb premisses i conclusió; i amb el llenguatge de la lògica formal.
4.      Raonament i formalització: “Si vinc a casa teva, soparem molt tard. Si no hi vinc, em perdré el partit del Barça d’aquest verpre. Es  que o vinc a casa teva o no hi vinc; per tant és segur que o soparé tard o em perdré el partit de fútbol”. Fes-ho amb premisses i conclusió; i amb el llenguatge de la lògica formal.
5.       Lluitem contra la injustícia, si i només si ens sentim una mica millor, o si no ho fem, ens sentim diferentment de l’anterior.

2) Teoria del llenguatge de lògica: analítica (formal); informal (dialèctica) i retòrica (oratòria i persuassiva).


3) Construeix les taules de veritat. Digues si és una tautologia, una indeterminació o una contradicció.  Explica i defineix, amb dues línies, per què i justifica les respostes.  [2 punts].


A) ¬ [(p^ q) ↔ (p ↔ ¬ q)] ↔ [(q ↔p) ۸ (p ↔q)]

B)  ¬ {[(p « q) ®(p ν p)] ۷ (q ↔ q)}

C)   Ø [( p → q) ∧ (q → p)] ∨ [(p → p) ∧ (q → q)] ↔ (p→ q)


4) Analitza els següents raonaments, digues si són correctes o incorrectes. Explica’ls i justifica’ls mitjançant la taula de veritat.
a) (p → q) ۸ (q → p) , q  , p  ╟ p ۸ q
b) ¬ p ,  ¬ q ,  q ۷ p  ╟ q ↔ p
c) p ۸¬ p,  p  ¬ p

dimarts, 28 de març de 2017

Model de lògica.



Enviat avui per correu. 

Es tracta d'un model d'examen d'altres anys. 
 
INS TOSSA DE MAR. Model d’examen. Curs 2016-17.

1)      Formalitza les següents sentències del llenguatge natural. [1,5 punts].

a)      La Laura l’estima i en Ramon també l’estima i entre ells dos també s’estimen; si i només si en Joan també l’estima.


b)      L’Astèrix sortia cada dia, l’Isidrerix va i ve pels camins i els altres són a Sant Cebrià de Lledó o la seva família passeja per les Gavarres.


c)      No és veritat que en Joan pensi en la seva mare i, si hi pensa (en la seva mare),  sempre surt a passejar amb ella i compleix les normes.


d)      Treballa i viu a Catalunya i està empadronat a Salt i paga els impostos, és per tant català.


e)      Quan vingui la teva neboda, llavors l’ajudaré a fer els deures si i sols si després recull les coses i se’n va a jugar amb les seves amigues sense molestar-me.


f)        Si no seieu i no calleu llavors us quedareu sense pati.
p ^ ¬ q) → ¬ r

g)      El lladre del formatge és un gat.

 p 

h)      Tots són bons, si i només si, van a casa i surten pel matí o es troben animats.
 p ↔ [(q ۸ r) ۷ s]

i)        Si m’enganyo sóc, aquell que no existeix no pot enganyar-se, (ergo) jo existeixo si i només si m’enganyo. (Agustí d’Hipona).
(p→ q) ۸  (¬ q → ¬ p) ╟ / q ↔p.

Aquest és un model deductiu que és podria calcular.
 p = 1, 1, 0, 0.
q =  1, 0, 1, 0.

2) Lògica informal fes una explicació del objecte d’estudi de la lògica informal, pregunta sobre la teoria i comparació amb la lògica formal. Posa’n dos exemples, de fal·làcies.  [1,5 punts]








4) Fes les següents taules de veritat. Digues si és una tautologia, una contradicció o una indeterminació.  [2 punts]. Defineix: connector i el connector (۷) conegut com a disjuntor o disjunció, digues les seves característiques, de tots dos de connector en general, lògica formal i del disjuntor.

4a)  ┐ [(p٨q) ↔ (q ٨ p ) ]
4b)  [(q ۸q) (p۸p)] → (q ۸  ┐p)
4c) ¬{p « [p Ù (p v q)]}










4) Comentari de text : [5 punts]
B. “Una argumentació concloent és una deducció, i una deducció amb presmisses certes és una demostració. Així que l’argument d’una deducció sempre és correcte i la conclusió d’una demostració sempre és veritable. Ara bé, és possible que l’argument sigui correcte i, no obstant això, l’argumentació no sigui concloent, de manera que no i hagi deducció. Per exemple, l’argument:
“Tots els filòsofs són grecs”
“Sòcrates és filòsof”
Conclusió: Sòcrates és grec, trivialment correcte, però l’argumentació “Tots els filòsofs són grecs i Sòcrates és un filòsof. Així doncs, atès que Sòcrates va ser mestre de Plató i tots els mestres de Plató són grecs, Sòcartes és grec”.

El concepte general de deducció (i, per tant, el de demostració) es difícil de precisar a causa de l’exigència que l’argumentació ha de ser concloent [...] I que l’argumentació sigui concloent vol dir que la cadena argumentativa posa en evidència que la conclusió segueix les premisses. La dificultat de l’empresa rau en el fet de posar en evidència. Posar en evidència és mostrar, fer evident; però a qui? Hi ha d’haver un subjecte a qui la cadena argumentativa faci evident la correcció de l’element en qüestió. Que una argumentació sigui una deducció, o que no ho sigui, pot dependre del subjecte a qui vagi dirigida. Una cadena argumentativa pot ser concloent per a un professor (A) i no ser-ho per a un alumne (B) (així, per exemple, perquè alguns passos de l’argumentació siguin clar per a A, però obscurs per a B). En síntesi, el concepte de deducció que hem introduït no és absolut, sinó relatiu a un o alguns subjectes”.

Badesa, C: Elements de lògica formal.


  1. Sobre el text:  [No inventis llegeix el text i respon.]
Llegeix el text, repassa’l, situa’t a la teoria i explica-ho bé, molt bé. Treballa el fragment i subratlla les idees principals i llavors redacta i explica. Segueix els punts per a redactar i situar l’explicació.
     
4.1 Identifiqueu la concepció de la filosofia que es defensa en el text. Posa-hi un títol.  Idees principals, de què tracta? Respon tot llegint el text. Temes de que tracta com ho relaciono amb la teoria. Justifica les explicacions. [3 punts]
4.2 Teoria sobre les paradoxes lògiques, mostra’n algun exemple i intenta resoldre la qüestió. Vocabulari apropiat. Fes-ne una definició d’aquestes paraules tot explicant la paradoxa del Mentider: contradicció, llenguatge i metallenguatge..  [1 punt]
4.3 Valoració i opinió personal: Com puc entendrem (alumne [B]) amb un mapa conceptual, amb la teoria del professor (A) i de la seva argumentació? Ens podem entendre? No facis una explicació personal i pròpia de la classe, fes una teoria des del text. Arguments premisses.  [1 punt]


[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que les respostes sense sentit. No facis faltes, vigila  la redacció i l’estil: cuida l’ortografia i la cal·ligrafia. Deixa espais i marges al full, als laterals i entre les preguntes. Així ajudes al corrector.]


dilluns, 16 de gener de 2017

Feina 3r Trimestre, pujar nota.



Feina del tercer Trimestre de pujar nota.


Us enllaço l'esquema de la feina que hem de fer de cara al tercer Trimestre d'exercici de pujar nota. 
Data: 27 de març de 2017.



- Feina: Fer una recensió del següent llibre:  
  • Bolinaga, Iñigo: La gran utopia. Editorial Melusina, Madrid; 2011.
Pot comprar-se On Line, www.melusina.com. No és car hi ha una petita introducció de l’autor i serveix per a situar-se.
Recensió de llibres.
ESTRUCTURA
  1. FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE
Dades del llibre (autor, títol i subtítols, edició, editorial, lloc i any de publicació, llengua i títol original, número de pàgines). Coneixement que es té de l’autor i de tota la seva obra, d’una forma molt breu. No ho copieu directament de la xarxa, llegiu i resumiu. Màxim un full. Seria com l’anàlisi formal del nostre comentari de text.
  1. BREU RESUM DEL CONTINGUT
Enumeració i descripció molt breu de les parts fonamentals en què s’estructura l’obra. És preferible fer-ne un esquema general abans de redactar el resum, que ha de ser per capítols. Aquest té cinc capítols, ajuda’t d’aquesta estructura. Seria com el anàlisi objectiu del nostre comentari de text.
  1. ANÀLISI CRÍTICA DEL LLIBRE
T’has de basar en els comentaris que fem i la feina de classe. Mira de fer-ne una interpretació personal. Seria com la interpretació o hermenèutica del nostre guió de comentari de text. Exemples.
I. La Gran idea, quin tipus de recorregut històric podríem fer. Fes-ho amb el component utòpic, etimològic i Plató. Filoxarxa, pot ajudar-te.
II. La gran revolució. Es vol i es pot aplicar?
III. El gran projecte. Construcció de projectes. Quin nom rebien? N’hi ha algun dintre d’Espanya?
IV. La gran experiència. Experiències i noves colònies, situa-les. Per a situar-les pots fer un mapa.
V. El gran llegat. Té un recorregut actual? Arriba fins a la nostra època.  “Non serviam”? Què vol dir?
            D. OPINIÓ CRÍTICA.
Aquí has de fer una valoració de tipus personal sobre l’obra llegida. La valoració ha de ser raonada i justificada de manera detallada. T’ha agradat?; t’ha semblat novedós?; creus que està ben escrit i estructurat?, és dens i espès, o bé es bo de llegir i senzill?; el llenguatge en què està escrit és planer o difícil d’entendre?; s’entén i es clara la seva redacció?; creus que la seva lectura t’ha ajudat a madurar com a persona?; consideres que està ben relacionat amb l’assignatura de filosofia? Et pots expressar amb total llibertat sobre l’opinió que t’ha causat la seva lectura, així com les possibles utilitats que n’hagis pogut extreure de cara a la teva formació personal.
Forma de presentació del treball
-         A ordinador una lletra correcta i espaiada. S'entrega en mà.
-         Tamany: Normal, ni petita, semblen formiguetes, ni grossa ocupem molt espai. Arial o Times New Roman (11-12).
-         Interlineat: 1’5, deixa marges, a un cantó i a l’altre i espais entre preguntes.
-         Títols i citacions: Subratllat o entre cometes.
-         Extensió: entre 5 i 10 pàgines com a màxim,  hauria de tenir: portada, índex i bibliografia.
-         Citació de bibliografia: cognom/s, nom,  títol, editorial, ciutat de publicació,  any de publicació.
Exemple:
Copleston, Frederick: Historia de la filosofia. Editorial Ariel, Barcelona, 2001.
A la bibliografia hauria d'haver-hi llibres.
-         Citació de Webgrafia:
     www.pensament.com/filoxarxa. (i data de la visita).

DATA LÍMIT DE PRESENTACIÓ, SENSE EXCEPCIONS
Data d’entrega: dilluns, 27 de març. Si algú entrega fora de temps i de lloc la nota màxima serà un 5, un 4%. Hora i lloc i data dintre de la classe a hora i lloc de classe, si hi ha una justificació (falta justificada) pot aparèixer al meu lloc de la sala de professors. Guixeta 17: J. Ramon Suñé Gasull.

dimarts, 13 de desembre de 2016

Programació d'aquests dies.


Programació:

Filosofia: 

TEMA 2. Us he  passat el Power Point i la feina que cal fer d'exercici de comentari de text. Tot ja al segon Trimestre.


1. Power Point amb els punts bàsics del comentari de text. No serveix per a redactar el Comentari de Text.

2. Exercici de Comentari de text. Cal escollir-ne un i mirar de redactar-lo. Cal entregar-lo el dimecres 14. Jo ja us he donat la copia. Ara la torno afegir aquí al bloc.

3. Farem examen de comentari de text el dimecres 21 de desembre. Hora i lloc de classe.

4. El segon trimestre, l'any 2017, s'iniciarà a la Unitat 3: "Tu i els teus orígens" i al punt 3: "Els altres i la construcció de la teva identitat". Pàgina 76.

Feina de Comentari de text:


- Intenta tot fent un comentari de text i exposa les idees més importants d’un text,  només un, d’aquest dos següents. Activitats i exercicis. Guió al bloc.
1)      Comentari de text. 1.1  Anàlisi formal. 1.2  Anàlisi objectiu.
2)      Interpretació del contingut (hermenèutica).
3)    Anàlisi Crítica, (opinió i valoració).
4) Autor: Època, corrent i tendència. Temes i obres.

Respon, sobre un i,  només ún, dels textos següents:
1. Tipus de text (característiques: expositiu, filosòfic …) i anàlisi formal, poques línies. Té parts? Branca de la filosofia? [1 punt]
2. Anàlisi objectiva Digues quina és la tesi principal que s’hi defensa. Què diu el text. [2,5 punts]
3. Interpretació del text: Què se’n pot deduir? Què vol dir? Conec l’autor i em faig preguntes sobre el sentit dels mots en el text. [2 ,5 punts]
4. Opinar i valorar tot donant argumentacions. [2 punts]
5. Títol i la seva justificació. [1 punt]
6. Autor: Segle-s, època, corrent i tendència. Explica el que sàpigues. [1 punt]

1.      Dostoievski va escriure: «Si Déu no existeix, tot està permès.» És el punt de partida de l’existencialisme. Efectivament, tot és permès si Déu no existeix i, en conseqüència, l’home queda deseixit, ja que no troba ni en ell ni fora d’ell cap possibilitat on aferrar-se. […] És el que jo expresso dient que l’home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s’ha creat a si mateix i, malgrat tot, lliure, perquè, una vegada llançat al món, és responsable de tot el que fa. […] El que diu l’existencialista és que el covard es fa covard, l’heroi es fa heroi; per al covard hi ha sempre la possibilitat de no ser més covard i per a l’heroi la de deixar de ser-ho.
Jean-Paul Sartre. “L’existencialisme és un humanisme”.
2.      Si la felicitat és una activitat que està d’acord amb la virtut,  és raonable que sigui una activitat que estigui d’acord amb  la virtut més excelsa i aquesta serà una activitat de la part  millor de l’home. [...] En efecte, aquesta activitat és la més  excel·lent (ja que l’intel·lecte és el millor que hi ha en nosaltres i està en relació amb allò que és millor d’entre els objectes cognoscibles); també és la més duradora, ja que som més capaços de contemplar contínuament que de realitzar qualsevol altra activitat. I també pensem que el plaer ha d’estar barrejat amb l’activitat.
Aristòtil. Ètica a Nicòmac.

[Recomanació: pot fer-se amb ordinador. Redacta i justifica les respostes, essent  important adequar-se a la nostra informació. No facis faltes, cuida l’ortografia i l’estil. No ho facis amb un llista o esquema. Deixa marges als laterals de les preguntes i espais entre les preguntes, amb ordinador fer una bona paginació, la que ja surt a l’ordinador. Cal entregar en temps i forma.]




dissabte, 3 de desembre de 2016

Guió del Comentari.

Guió del comentari de text.



1

11 )      Comentari de text. Anàlisi:
1.1  Anàlisi formal.

1.2  Anàlisi objectiu.

2)      Interpretació (hermenèutica).

2.1 Del contingut.

3)    Anàlisi Crítica, (opinió i valoració).

4) Autor: Època, corrent i tendència. Temes i obres.

    El nostre comentari de text es desenvolupa amb el següent guió i les seves parts. 

 Models de comentari els de la pàgina 62, de la Unitat 2. 
 



 Textos per comentar
Exposa les idees més importants de cada text i digues quina és la tesi principal que s’hi defensa. En quin sentit podries estar d’acord o en desacord amb el que es diu? Quin títol podria tenir cada text?
1.
Si la felicitat és una activitat que està d’acord amb la virtut, és raonable que sigui una activitat que estigui d’acord amb la virtut més excelsa i aquesta serà una activitat de la part millor de l’home. [...] En efecte, aquesta activitat és la més excel·lent (ja que l’intel·lecte és el millor que hi ha en nosaltres i està en relació amb allò que és millor d’entre els objectes cognoscibles); també és la més duradora, ja que som més capaços de contemplar contínuament que de realitzar qualsevol altra activitat. I també pensem que el plaer ha d’estar barrejat amb l’activitat. 

Aristòtil. Ètica a Nicòmac.
2.
  En general, has estat fet per a la passivitat o per a l’activitat?
 No veus que les plantes, els ocells, les formigues, les aranyes, les abelles fan les tasques que els correspon, contribuint així a l’harmonia del món? I tu no vols fer el que correspon a un home, ni apressar-te en allò en què està d’acord la teva naturalesa?
Marc Aureli. Meditacions.
3.
Dostoievski va escriure: «Si Déu no existeix, tot està permès.» És el punt de partida de l’existencialisme. Efectivament, tot és permès si Déu no existeix i, en conseqüència, l’home queda deseixit, ja que no troba ni en ell ni fora d’ell cap possibilitat on aferrar-se. […] És el que jo expresso dient que l’home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s’ha creat a si mateix i, malgrat tot, lliure, perquè, una vegada llançat al món, és responsable de tot el que fa. […] El que diu l’existencialista és que el covard es fa covard, l’heroi es fa heroi; per al covard hi ha sempre la possibilitat de no ser més covard i per a l’heroi la de deixar de ser-ho.
Jean-Paul Sartre. L’existencialisme és un humanisme.
4 .
  Pel que es refereix a la intel·ligència humana, no s’ha fet notar suficientment que la invenció mecànica ha estat el seu pas essencial i que encara avui la nostra vida social gravita al voltant de la fabricació i utilització d’instruments artificials que les invencions que jalonen la ruta del progrés han traçat també la seva direcció. Tenim dificultats per adonar-nos d’això, perquè les modificacions de la humanitat retarden d’ordinari les transformacions dels seus útils. Els nostres hàbits individuals i fins i tot socials sobreviuen molt de temps a les circumstàncies per a les quals estaven fets, de manera que els efectes profunds d’una invenció es deixen veure quan hem perdut de vista la novetat.
Henri Bergson. L’evolució creadora.
7.
 L’home és allò que li ha passat, allò que ha fet. Van poder passar-li coses, va poder fer altres coses, però vet aquí que allò que efectivament li ha passat i ha fet constitueix una inexorable trajectòria d’experiències que porta a les seves espatlles, com el rodamón el farcellet del seu haver. Aquest pelegrí de l’ésser, aquest emigrant substancial, és l’home. Per això, no té sentit posar límits a allò que l’home és capaç de ser. En aquesta il·limitació principal de les seves possibilitats, pròpia de qui no té una naturalesa, només hi ha una línia fixa, preestablerta i donada, que pot orientar-nos, només hi ha un límit: el passat. Les experiències de vida fetes estrenyen el futur de l’home. Si no sabem allò que serà, sabem allò que no serà. Es viu en vista del passat.
 En suma, que l’home no té naturalesa, sinó que té història. O, el que és igual: allò que la naturalesa és a les coses, és la història a l’home.
José Ortega y Gasset. Història com a sistema.