Feina del +10%.

Feina extra del 10%. 

Ho he enllaçat al Moodle també. 

Comentari de text del segon trimestre:

Instruccions, un exercici, i només un. Si es correcte puja el 10%, sinó puja el 5%. Per això hi apareix nota estimada, no important, és rellevant l’ajut.

Les virtuts cardenals són: justícia, prudència, fortitudo e temprança.

De justícia és aquella virtut per raó de la qual los hòmens reten les coses degudes a aquells de qui són.

És justícia de les raïls de l’arbre, e majorment d’egualtat, per raó de la qual bonea e granea e altres se donen egualment llurs semblances; e en aquella egualtat de donar neix e està justíca, car justa cosa és que granea dó sa semblança a bonea, pus que bonea li dóna la sua; e bona cosa és que les semblances sien donades egualment; e, per co car egualment se donen, duren; e per ço car egualemtn se donen, duren; e per aço justícia és bona e gran e durable en egualtat al dons. E, en aquest pas, pot hom conèixer que lo donat qui és fet fora egualtat, no dura, així com en Martí qui s’enuja de donar grans coses a en Pere com en Pere li dóna poques coses; e açò és per ço ar granea e poquea són coses contràries, amb la qual contrarietat ha, injúria, concordança contra justícia, qui és de coses grans e eguals, o poques e eguals.

Justícia és virtut per raó de la qual ha la memòria just remembrament; e l’enteniment, just entendre; e la voluntat, just amar. E per açò la voluntat ama naturalment justícia, per ço que pusca membrar; e l’enteniment, entendre. E per raó de justícia la volentat ama la memòria just membrar; e en l’enteniment, jus entendre; per què mou los hòmens a just remembrament e enteniment e amament. E açò mateix fa en la memòria e l’enteniment, per ço que sien vestits de l’hàbit de justícia ensems amb la volentat, e que tots tres guarden justícia contra sos enemics, qui són injusts remembraments, enteniments e volers, los quals s’han contra justícia com los hòmens són ociosos en prendre les semblances de les natures primeres, e prenen les dessemblances, d’aquelles, així com l’home mal, qui injustament pren semblança de malea contra semblança de bonea, e enaixí de les altres coses en qui neix e està injúria, qui és privació de justícia.

De prudència és aquella virtut per raó de la qual los hòmens savis eligen les bones coses e esquiven les males, e amen més los béns majors que els menors, e temen més los mals majors que els menors. És prudència majorment per raó de l’enteniment; car, enaixí com l’oliver empeltat en l’ullastra atrau a sa espècie e natura ço que ve de l’ullastre, així l’enteniment habituat e vestit de prudència atrau a si e sa natura ço qui ve sots hàbit de correcció.

Llull, R.: Antologia filosòfica: “Arbre de Ciència”. Editorial Laia.62. Barcelona, 1984.

 Bibliografia:

-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia.

- Diccionario de Filosofia. de Ferrater Mora, José. Editorial , Barcelona.

- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona.

- Badia, Lola y Bonner, Anthony: Ramon Llull: Vida pensament i obra literaria. Edicions La Magrana, Barcelona, 2000.

- Carreras i Artau, Joaquim i Tomàs: Historia de la filosofia española: Filosofia cristiana de los siglos XIII i XIV. 2 vols, Madrid, diverses edicions.

- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.

- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.

- Ruiz Simón, J. M: L’Art de Ramon Llull i la teoria escolàstica de la ciència, Quaderns Crema, Barcelona, 1999.

Bibliografia específica, d’aquest segon Trimestre:

- Llull, Raimon, Antologia filosòfica. Edicions Laia-62, Barcelona, 1984.

Webgrafia:

- Pàgina WEB: www.xtec.cat/escolaoberta/filosofia

- Pàgina de www.pensament.com/filoxarxa

Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle.

Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.

- Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com

Home! El millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat.

Mateixes recomanacions i preguntes semblants:

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.]

A entregar amb ordinador, l’any  2015. Abans de que s’acabi el segon trimestre, cap al febrer del 19 dijous al divendres 20 del 2015. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació, sinó ho farem pel correu massiu de l’espai virtual: jvvvirtual. I també al Moodle.

Es tracta de fer un comentari de text sobre l’anterior fragment. 

1.       Lectura i comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre.

D’aquesta part, sinó hi ha vocabulari o definicions, no cal escriure res. Obligatori, no té puntuació, és un pas previ, un mètode propedèutic.

2.       Autor i context

2.1 Situa l’autor Raimon Llull. Busca informació a la xarxa i als llibres d’ajut i referència.  No copiïs literalment, fes-ho teu i un resum teu. Explica: segles (època), autor, la teoria i la branca de l’autor. Justificació i argumentació. No ha de tenir molta extensió, unes 100 paraules.  [1 punt].

2.2 Situa els diferents personatges de la tradició filosòfica catalana: Ramon Martí, segle XIII, Ramon Sibiuda, segle XV. Extensió total, de tots els personatges, aproximadament 200 paraules. [1 punt].

3.       Anàlisi del contingut.

3.1  Expliqueu breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [Recomanació unes 200 paraules més o menys. Assegura de què parla, de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho facis amb esquema]  [3 punts].

3.2 Posa-hi un títol i justifica’l. Dóna raons i justificacions. Argumentació i raonament amb sentit, fes una bona explicació. [1 punt].

3.3 Defineix segons el text (en el text i des del text) els següents conceptes, subratllats a l’escrit:  a) “natures primeres”; b) “granea” (Recomanació: al voltant de 35 paraules, cada concepte). [1 punt].

4.       Opinió i valoració personal.

4.1 Cal emetre un judici (un veredicte) explicat i justificat. Coneixies l’autor abans d’aquesta lectura? Digues: què et sembla el text? Què en penses del tema tractat? I de les reflexions que en fa R. Llull?  [Recomanació: respon i argumenta, no diguis sí, no, me gusta i avall.] [3 punts].

  

Comentari de text del segon trimestre:

Instruccions, un exercici, i només un. Si es correcte puja el 10%, sinó puja el 5%.

Per això hi apareix nota estimada, no important, és rellevant l’ajut.

Capítol XVIII: “Cada cosa té el seu temps”

Segons Juvenal a les seves Sàtires, “Qui és prudent es marca un temps fins i tot en afers honestos”. Així alguns personatges de l’Acadèmia platònica, en veure Xenòcrates, molt vell, afanyarse amb les lliçons de la seua escola, digueren: “I aquest, quan sabrà, si encara aprèn?”

I el rei Ptolomeu que encara enduria cada dia la seua persona amb l’exercici de les armes, els va dir: “No és motiu de lloança que jo, un rei, de la meua edat m’hi exercite”.

El jove, (com vosaltres), ha de fer els seus preparatius, el vell n’ha de gaudir, diuen els savis com Sèneca a Lletres a Lucili. I també diu que el vici més gran que assenyalen en la nostra naturalesa és que els nostres desigs es rejovenisquen sense parar. Sempre recomencem a viure. El nostre estudi i afany haurien de sentir alguna vegada la vellesa. Tenim un peu a la fossa i els nostres apetits i demandes no fan més que nàixer.

El més llarg dels meus plans no té un any de vida; no pense ja més que a acabar; em desfaig de qualsevol nova esperança o empresa; dic el darrer adéu a tots els llocs que deixe; i em desposseïsc cada dia del que tinc. I segons Virgilia a la Eneida: “he acabat de viure i he acomplert el camí que m’havia traçat la Fortuna”.

És al capdavall, tot l’alleujament que trobe en la meua vellesa, que suavitza en mi diversos desigs i preocupacions pels quals la vida s’inquieta, la preocupació pel curs del món, la preocupació per les riqueses, per la grandesa, per la salut, per un mateix. Aquest aprèn a parlar quan el que toca és que aprenga a callar per sempre.

Es pot continuar l’estudi en qualsevol moment, no l’escolaritat: l’estúpida visió d’un vellard aprenent les beceroles. Si cal estudiar, estudiem alguna matèria d’acord amb la nostra condició, a fi que puguem respondre com aquell a qui, quan se li preguntà per què servien aquests estudis a la seua decrepitud, digué: “Per anar-me’n d’ací millor i al meu gust.” Aquest estudi fou el cas d’algú quan sentia la fi pròxima, el qual es retrobà amb l’escrit de Plató sobre la immortalitat de l’ànima. No es tracta, com s’ha de creure, que no estiguera proveït des de fa temps de tota mena de provisions per a un desallotjament semblant: d’assegurança, de voluntat ferma i educació, en temia més que Plató en els seus escrits; la seua ciència i el seu coratge, eren, en aquest sentit, superirors  a la filosofa. Prengué aquesta ocupació, no per al servei de la seua mort, sinó que, com aquell a qui la importància d’un esdeveniment semblant ni tan sols interrompt la son, sense fer cap tria ni cap canvi, també continuà els seus estudis com la resta d’accions habituals de la seua vida.

La nit en què fou separat de la seva feina, la passà jugant; aquella en què havia de morir, la passà llegint: la pèrdua de la vida o la del càrrec, tot fou un mateix fet.

Montaigne, M. de: Assaigs, llibre segon, Capítol XXVIII.

Bibliografia General: 

-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia. En castellà.

- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona. Ens ajuda, hem de situar l’autor a l’inici de l’època moderna.

- Casals Pons, Jaume, La filosofia de Montaigne. Edicions 62, Barcelona, 1985.

- Castiñeira, A. i altres,  Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.

- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.

-. Ferrater Mora, José,  Diccionario de Filosofia . Editorial Ariel, Barcelona, diverses edicions.

Bibliografia específica, d’aquest segon Trimestre:

- Llull, Raimon, Antologia filosòfica, “Arbre de Ciencia”. Edicions Laia-62, Barcelona, 1984.

- Montaigne, Michel de, Assaigs, 3 volums. Editorial Proa, Barcelona, 2007.

- Rubert de Ventós, Xavier; Filosofia d’estar per casa, Editorial Ara llibres, Barcelona, 2004.

Webgrafia:

- Pàgina WEB: www.xtec.cat/escolaoberta/filosofia

- Pàgina de www.pensament.com/filoxarxa

Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle i al correu massiu.

Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.

-          Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com

Home el millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat. Fa un temps que no hi publico res.

Mateixes recomanacions i preguntes semblants:

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.]

A entregar amb ordinador, l’any  2015. Abans de que s’acabi el segon trimestre, cap al febrer del 19 dijous al divendres 20 del 2015. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació, sinó ho farem pel correu massiu de l’espai virtual: jvvvirtual. I també al Moodle.

Es tracta de fer un comentari de text sobre l’anterior fragment.

1. Lectura i comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre.

D’aquesta part, sinó hi ha vocabulari o definicions, no cal escriure res. Obligatori, no té puntuació, és un pas previ, un mètode propedèutic.

2. Autor i context

2.1 Situa l’autor M. de Montaigne. Busca informació a la xarxa i als llibres d’ajut i referència.  No copiïs literalment, fes-ho teu i un resum teu. Explica: segles (època), autor, la teoria i la branca de l’autor. Justificació i argumentació. No ha de tenir molta extensió, unes 100 paraules.  [1 punt].

2.2 Situa els diferents personatges: filòsofs, artistes, literats, que apareixen a l’escrit i  situa’ls, concisament: època, història, pensament, teoria i contribució. Busca també Ramon Sibiuda. Extensió total, tots els personatges, aproximadament 200 paraules. [1 punt].

3. Anàlisi del contingut.

3.1  Expliqueu breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [Recomanació unes 200 paraules més o menys. Assegura de què parla, de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho facis amb esquema]  [3 punts].

3.2 Posa-hi un títol i justifica’l. Dóna raons i justificacions. Argumentació i raonament amb sentit, fes una bona explicació. [1 punt].

3.3 Defineix segons el text (en el text i des del text) els següents conceptes, subratllats a l’escrit:  a) “prudent”; b) “immortalitat de l’ànima” (Recomanació: al voltant de 35 paraules, cada concepte). [1 punt].

4. Opinió i valoració personal.

4.1 Cal emetre un judici (un veredicte) explicat i justificat. Coneixies l’autor abans d’aquesta lectura? Digues: què et sembla el text? Què en penses del tema tractat? I de les reflexions que en fa Montaigne? [1,5 punts].

4.2 Existeixen tota una sèrie de moviments alternatius i protesta, aquests tenen per lema (premissa): “la cultura és tortura”. Què n’opines? Pot haver-hi una relació temporal amb “Cada cosa té el seu temps”? Pots ajudar-te en el cas català del Procés Constituent: personatges, teoria cultural, econòmica. Ho comparo i ho relaciona amb el text: Semblances i diferències. [1,5 punts].

Comentari de text del segon trimestre:  Instruccions, un exercici, i només un. Si es correcte puja el 10%, sinó puja el 5%. Per això hi apareix nota estimada, no important, és rellevant l’ajut.

"Filosofants"

Fa uns anys vaig assistir a un encontre de filòsofs a Magdeburg organitzat per G. Vattimo. Els participants eren persones molt cultes, interessades pels mateixos problems que ami m’inquieten i m’atrauen. Però a l’avió de tornada em va assalta un dubte: ¿n’hi ha prou amb això per anomenar-nos filòsofs els membres d’aquest gremi? I aviat vaig arribar a la conclusió que no, que més aviat hauríem de parlar de filosofadors o filosofants, amb la qual cosa desplacem l’èmfasi del que som al que fem –o intentem fer. Som, doncs, filosofadors dela mateixa manera que altres són escriptors; filosofants just com altres són comerciants.

¿Què no parlem, per exemple, de pintors o escultors? ¿Què potser pretenem que el pintors siguin “pintorescos” o els escultors “esculturals”? ¿com podem pretendre, doncs, que els que parlem de filosofia siguem, nosaltres mateixos, “filòsofs”?

De filòsofs n’hi ha hagut, certament –Plató, Aristòtil,Kant, Hegel o J. Stuart Mill—i d’ells vam parlar en l’econtre. Però en lloc de parlar com ells parlaven, van xerrar del-que-ells deien de la realitat, que si Plató això, que si allò en Hegel. ... I aquest és, segurament, el tret que millor caracteritza els filosofants: el fet que en lloc d’utilitzar estadístiques (com els economistes), apel·lar a proves (com els científics) o fer servir el llatí (com els filòlegs clàssics), utilitzem i citem els filòsofs com a garantia de les nostres reflexiones.

O sigui, que no ens cansem de culminar o de superar, de desemmascarar o perfilar els grans moviments de l’esperit; d’aplicar la nostra imaginació, dedicació i bona fe als temes eterns de la filosofia; d’assajar variacions més o menys enginyoses del pensament clàssic. I és així com convertim aquest pensament en una forma il·lustrada d’opinament sobre els temes més diversos: el renaixement de la religió, la realitat virtual, ...

Es pot dir, potser, que això de filosofants poden ser-ho alguns, els del “pensament dèbil”, però que n’hi ha d’altres que continuen reflexionant, analitzant i plantejant-se les preguntes tal com ho feien els filòsofs de casta. Doncs bé; no. Jo penso que també a aquests, que passen per pensadors durs i radicals, els escau gairebé sempre la denominació de filosofants. I a ells, a més per raons etimològiques.

Els primers filòsofs (amants de la saviesa) es van anomenar així en contraposició precisament als sofos, als “savis” de les generacions anteriors que sabien de tot i sobre tot: de física, de política... El filòsof, contràriament, només deia saber que no sabia res. D’aquí que, en lloc de manufacturar judicis transmitibles, encolomables i al portador (que és el que oferien els sofistes, els primers polítics de la intel·ligència), el filòsof només aspirés a donar una imatge hipotètica, però total i sistemàtica, del que podia ser l’ordre dels objectes, les coses.

Els nostres filosofants durs, en canvi, són aprenents de savis oculars que no es dediquen a la lliure associació més o menys enginyosa o documentada, però que tampoc no analitzen l’esmunyedissa estructura d’aquelles realitats tan quotidianes i a la vegada misterioses que anomenen el temps o l’amor. No, ells no divaguen sobre aquestes coses –quina frivolitat!—ni s’esforcen per escrutar-les a fons –quina vulgaritat! Ells s’eleven directament als cims d’un saber que com més universal és més insubstancial; d’una doctrina que com més sistemàtica és, més vàcua. Segurs d’estar en línia directa amb l’Ésser en persona, convençuts de parlar de tu a tu amb l’Absolut, ells aconsegueixen no dir res...

Es pot dir que els filòsofs com Plató o Hegel també tenien la insensata pretensió de parlar-li de tu a l’Ésser mateix. És cert. Però durant el curs del seu productiu desvari, ells van gestar una manera de veure la realitat, un llenguatge i una poètica. Una versió poètica que en boca dels nostres filosofants es transforma de seguida en una cantarella enganxosa que no deixa que se senti res més.

Però no ens escandalitzem. Ser filòsof no és una professió; és a tot estirar una excepció. És comprensible, doncs, que l’existència acadèmica del gremi no asseguri la del geni. Però tampoc cal que ens desanimem. Al capdavall, també els filosofants, com altres tenim la nostra funció social. Només cal que reconeguem la nostra condició comuna d’epígons i actuem en conseqüència. Una manera forta d’actuar pot ser unir-se; una de més dèbil, simplement reunir-se: com nosaltres vam fer a Magdeburg.

XAVIER RUBERT de VENTÓS: "FILOSOFIA D'ESTAR PER CASA", Editorial Ara Llibres, Barcelona, 2004, p. 102-105. Catedràtic d'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Bibliografia:

General.

-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia. En castellà.

- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona. En aquest cas concret pots i has d’utilitzar la Unitat 7 : “Dimensió biològica, cultural i personal”.

- Castiñeira, A. i altres,  Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.

- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.

- Freud, Sigmund, El malestar en la cultura. Diverses edicions.

- Harris, Marvin, Antropologia cultural. Alianza Universidad, Madrid, diverses edicions.

Bibliografia específica, d’aquest segon Trimestre:

- Llull, Raimon, Antologia filosòfica. Edicions Laia-62, Barcelona, 1985.

- Montaigne, Michel de, Assaigs, 3 volums. Editorial Proa, Barcelona, 2007.

- Rubert de Ventós, Xavier; Filosofia d’estar per casa, Editorial Ara llibres, Barcelona, 2004.

Webgrafia:

- Pàgina WEB: www.xtec.cat/escolaoberta/filosofia

- Pàgina de www.pensament.com/filoxarxa

Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle i al correu massiu.

Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.

-          Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com

Home el millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat. Fa un temps que no hi publico res.

Mateixes recomanacions i preguntes semblants:

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.]

A entregar amb ordinador, l’any  2015. Abans de que s’acabi el segon trimestre, cap al febrer del 19 dijous al divendres 20 del 2015. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació, sinó ho farem pel correu massiu de l’espai virtual: jvvvirtual. I també el bloc: http://filosofiaibloc.blogspot.com. I també al Moodle.

Es tracta de fer un comentari de text sobre l’anterior fragment.

1. Lectura i comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre.

D’aquesta part, sinó hi ha vocabulari o definicions, no cal escriure res. Obligatori, no té puntuació, és un pas previ, un mètode propedèutic.

2. Autor i context

2.1 Situa l’autor X. Rubert de Ventós, fes una petita ressenya vital i bibliogràfica. Busca informació a la xarxa i als llibres d’ajut i referència.  No copiïs literalment, fes-ho teu i un resum teu. Explica: segles (època), autor, la teoria i la branca de l’autor. Justificació i argumentació. No ha de tenir molta extensió, unes 100 paraules.  [1 punt].

2.2 Situa dintre del mapa alemany la ciutat de Magdeburg i els diferents personatges: filòsofs, artistes, literats, que apareixen a l’escrit i  situa’ls, concisament: època, història, pensament, teoria i contribució. Extensió total, tots els personatges,  aproximadament 200 paraules. [1 punt].

3. Anàlisi del contingut.

3.1  Expliqueu breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa conceptual. [Recomanació unes 200 paraules més o menys. Assegura de què parla, de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho facis amb esquema]  [3 punts].

3.2 Posa-hi un títol i justifica’l. Dóna raons i justificacions. Argumentació i raonament amb sentit, fes una bona explicació. [1 punt].

3.3 Defineix segons el text (en el text i des del text) els següents conceptes, subratllats a l’escrit:  a) “gremi de filosofadors”; b) “versió poètica” [Recomanació: al voltant de 35 paraules, cada concepte]. [1 punts].

4. Opinió i valoració personal.

4.1 Cal emetre un judici (enraonar i opinar) explicat i justificat. Digues: què et sembla el text? Què en penses de la filosofia i de Ramon Suñé com a filosofant? I de la vigència, actualitat i utilitat de la filosofia? Per a tu? Per què? [Recomanació, valoració personal podem parlar en general i des del tema 1, “Vigència i actualitat de la filosofia] [1,5 punts].

4.2 Existeixen tota una sèrie de moviments alternatius i protesta, aquests tenen per lema (premissa): “la cultura és tortura”. Què n’opines? Pot haver-hi una altra forma d’organització cultural, econòmica i política? Pots ajudar-te en el cas català del Procés Constituent: personatges, teoria cultural, econòmica. Ho comparo i ho relaciona amb el text: Semblances i diferències.  [1,5 punts].

 Bé, fins ara.