Josep Ramon Suñé Gasull
IES Collblanc. La Canonja.
Es tracta d'uns exemples que amb els meus alumnes he extret dels dies de classe i de la dificultat de redactar i escriure amb propietat. Us proposo a tots i als meus seguidors, un model d'examen, a mi m'agrada dir-li una prova de prova, i uns recursos argumentatius per a superar la mateixa, si teniu ganes us la corregiré.
EXEMPLE DE RECURSOS ARGUMENTATIUS.
"Però, jo que estic segur que sóc, no sé encara prou clarament què sóc; de tal manera que, d’ara endavant, cal que tingui molta cura de no confondre imprudentment alguna altra cosa amb mi mateix, i així no equivocar-me en aquest coneixement que sostinc que és més cert i evident que tots els que he tingut fins ara.
És per això que ara consideraré novament el que creia ser abans que tingués aquests darrers pensaments, i suprimiré de les meves antigues opinions tot el que pot ser una mica combatut per les raons que acabo d’al·legar, de tal manera que no quedi, precisament, cap altra cosa que allò que és del tot cert i indubtable. Què és, doncs, el que jo creia ser abans? Sense dificultat, em pensava que era un home. Però, què és un home? Puc dir que és un animal racional? No, certament, ja que després em caldria esbrinar què és un animal i què és racional; i així una sola qüestió ens portaria irremeiablement a una infinitat d’altres qüestions més difícils i enutjoses; i no voldria pas malgastar el poc temps i el lleure que em resten dedicant-los a aclarir semblants dificultats. Em detindré més aviat a considerar aquí els pensaments que naixien abans en el meu esperit, inspirats només per la meva única naturalesa, quan em dedicava a la consideració del meu ésser. Considerava, primerament, que tenia una cara, mans, braços i tota aquesta màquina d’ossos i carn, tal com apareix en un cadàver, la qual designava amb el nom de cos. A més a més, m’adonava que em nodria, que caminava, que sentia i que pensava, i atribuïa totes aquestes accions a l’ànima, però no em parava gens a pensar què era aquesta ànima, o bé, si m’hi aturava, imaginava que era alguna cosa extremadament rara i subtil, com ara un vent, una flama o un aire molt penetrant inserit i difós en les meves parts més grolleres. Pel que fa al cos, no dubtava en absolut de la seva naturalesa; pensava conèixer- la molt distintament; i si l’hagués volgut explicar segons les nocions que tenia llavors, ho hauria fet així: entenc per cos tot el que pot ser delimitat per una figura, que pot ser inclòs en algun lloc, i omplir un espai de tal manera que qualsevol altre cos en sigui exclòs".
René Descartes: Meditacions Metafísiques, 2a.
Hem l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos argumentatius.
1.- Raoneu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts). [Sembla que l’extensió serà una recomanació: Recomanació: Al voltant de 40-80 paraules]
És per això que ara consideraré novament el que creia ser abans que tingués aquests darrers pensaments, i suprimiré de les meves antigues opinions tot el que pot ser una mica combatut per les raons que acabo d’al·legar, de tal manera que no quedi, precisament, cap altra cosa que allò que és del tot cert i indubtable. Què és, doncs, el que jo creia ser abans? Sense dificultat, em pensava que era un home. Però, què és un home? Puc dir que és un animal racional? No, certament, ja que després em caldria esbrinar què és un animal i què és racional; i així una sola qüestió ens portaria irremeiablement a una infinitat d’altres qüestions més difícils i enutjoses; i no voldria pas malgastar el poc temps i el lleure que em resten dedicant-los a aclarir semblants dificultats. Em detindré més aviat a considerar aquí els pensaments que naixien abans en el meu esperit, inspirats només per la meva única naturalesa, quan em dedicava a la consideració del meu ésser. Considerava, primerament, que tenia una cara, mans, braços i tota aquesta màquina d’ossos i carn, tal com apareix en un cadàver, la qual designava amb el nom de cos. A més a més, m’adonava que em nodria, que caminava, que sentia i que pensava, i atribuïa totes aquestes accions a l’ànima, però no em parava gens a pensar què era aquesta ànima, o bé, si m’hi aturava, imaginava que era alguna cosa extremadament rara i subtil, com ara un vent, una flama o un aire molt penetrant inserit i difós en les meves parts més grolleres. Pel que fa al cos, no dubtava en absolut de la seva naturalesa; pensava conèixer- la molt distintament; i si l’hagués volgut explicar segons les nocions que tenia llavors, ho hauria fet així: entenc per cos tot el que pot ser delimitat per una figura, que pot ser inclòs en algun lloc, i omplir un espai de tal manera que qualsevol altre cos en sigui exclòs".
René Descartes: Meditacions Metafísiques, 2a.
Hem l’enllaçat les preguntes de selectivitat amb alguns recursos argumentatius.
1.- Raoneu breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. (2 punts). [Sembla que l’extensió serà una recomanació: Recomanació: Al voltant de 40-80 paraules]
Sobre el text o la tesi:
- Del que diu el text es desprèn que.....
- Aquesta idea ens portaria a ....
- Si acceptem la tesi de l’autor, aleshores caldrà admetre també que ...
Explicitar pressupòsits d’una tesi:
- Quan l’autor defensa .... dóna per suposat que ....
- L’autor, defensa ...
- L’autor, sense dir-ho, assumeix que ...
- Les conclusions de l’autor són vàlides si admetem la premissa que ...
2.- Expliqueu i definiu el significat, en el text, dels següents conceptes. (1 punt). [Sembla que l’extensió recomanada seria aquesta: al voltant de 15 -20 paraules en cada cas]
a) Sóc. b) Entenc per cos.
3.- Quines són les justificacions per a mantenir la següent afirmació: “no quedi, precisament, cap altra cosa que allò que és del tot cert i indubtable”. (Feu referència al conjunt general del pensament del nostre autor. [Recomanació: Ajudeu-vos de la idea de mètode, les seves regles, el camí del dubte i la primera veritat.] (3 punts).
Adjectivar o batejar una idea:
- Quan l’autor diu que ...... està defensant una posició ....
- La visió de l’autor és .....
- La concepció de l’autor comporta una visió ....
Recurs a l’exemple:
- El fenomen de .... il·lustra molt bé la idea següent ...
- Del que diu la teoria es desprèn que ...
Treure conseqüències:
- Del que diu el text podríem dir ....
- Si acceptem la teorització de l’autor, aleshores caldrà admetre la possibilitat .....
4.- Compareu la antropològica o la concepció de l’ésser humà amb una altra explicació que es pugui trobar a la història de la filosofia. (2 punts). [Recomanació el tema del dualisme platònic, claríssimament. Comparació són semblances i diferències].
Contraposar amb d’altres autors:
- Una visió que em semblaria més encertada és la de .....
- Contràriament, l’autor ...... defensava.
- Ens fa pensar/ Jo m’inclino més aviat per la posició contrària.
- Una descripció anàloga la trobem en ....
- Si comparem el que diu l’autor amb .... i veurem que .....
5.- Valoració u opinió personal sobre alguna de les tesis defensades en el text (2 punts). [Recomanació: cos, ànima. Definicions: animal racional, etc. Dialèctica del dualisme cos i ànima, relació: llibertat (deliberar, triar i escollir, opció, i determinisme, mecanicisme.]
Vigència o actualitat d’una idea:
- La concepció actual de ..... seria més aviat .....
- La vigència d’aquestes idees es pot veure en ........
- La novetat de plantejaments de ..... resideix en ........
- la concepció de ...... és perfectament defensable avui si tenim en compte que ......; i per tant ......
Plantejar objeccions i crítiques
- Aquesta posició de l’autor crec, considero que planteja alguns problemes: (enumeració).
- Una qüestió que es planteja als defensors de .... és ......
- Portades a l’extrem aquestes idees impliquen que ....
-Un punt feble d’aquesta posició és .....
Aportar raons a favor:
- La raó per la qual defenso ... és que ...
- Els avantatges que veig en aquesta posició són ....
- Les idees de l’autor em semblen interessants si tenim en compte que .....
Conclusió o balanç final:
- En síntesi / per concloure, crec poder afirmar ....
- Tot això em sembla que fonamenta suficientment la tesi ...
- Així doncs / per tant, m’inclino a pensar que l’autor té raó en ... però en canvi, quan diu .... sembla que pot oferir llacunes.
Comentaris