Resolució J. Ramon Suñé
Resolució del professor: J. Ramon Suñé Gasull
 |
INSTITUT
de TOSSA de MAR
CURS 2015-2016
|
||
|
DEPARTAMENT
D’Humanitats
|
1r BAT A
|
||
|
(parcial,
1r). Exercici
|
Data
d’entrega: 24/X/2016
|
NOTA:
|
|
|
NOM I
COGNOM: Solució del Professor. J.
Ramon Suñé Gasull
|
|||
1)
Comentari de text. [Total: 4 punts]
«Considerant que tots els pensaments que ens vénen estant
desperts també ens poden venir durant el son, sense que llavors n'hi hagi cap
que sigui vertader, vaig resoldre fingir que totes les coses, que fins llavors
havien entrat en el meu esperi, no eren més vertaderes que les il·lusions dels
meus somnis. Vaig advertir llavors que volent pensar, d'aquesta manera, que tot
era fals era necessari que jo, que ho pensava, fos alguna cosa. I vaig observar
aquesta veritat: «penso; aleshores, sóc».
René Descartes: Discurs
del mètode.
1. Sobre el text. Petit
comentari de text.
1.1 Mostra l’estructura i
el tema. Resumeix, no copiïs, i explica les idees principals i la seva relació
teòrica i explicació. Posa-hi un títol i justifica’l. [3 punts]
Resposta oberta. La meva, J. Ramon Suñé.
Segons el text (el fragment) sembla que hi ha un
dubte raonable, dubte metòdic, sobre el que vivim i si som desperts o somiant,
al no poder saber què és la realitat, investigo dintre meu i de les meves idees
i de cercar un primer enunciat, una primera premissa que sigui certa, clara i
distinta que serà que jo penso, jo existeixo.
Del text podem deduir i dir que és un pensament
que s’apropa al idealisme subjectiu i per tant molt semblant a com nosaltres
captem els objectes (les coses). Així que penso, amb el meu jo, amb les meves
idees i segons la teoria filosòfica i el text podríem parlar d’idealisme
subjectiu,
Títol i justificació: Resposta oberta.
[S’ha
de fer amb estil directe. Títol: i explicar per què sobre el ... Hi havia
algunes propostes que podien aproximar-se a la Realitat. Títols: “1.Fer front a la realitat.” “2.
Pensaments: reals o somnis”; “3. Puc fiar-me’n de les meves percepcions”; 4
“...” ] I explicar-lo.
1.2 Situa l'autor i
l'explicació de la seva època i tendència. [1 punt]
René Descartes, autor francès del segle XVII, de
concepció i temes Barrocs explicats a classe i de relació amb la literatura de
l’època. Es considerat el pare del racionalisme, que tracta de la realitat i de
la seva tendència com a filosofia
racionalista, on es considera que la realitat és fruit del meu, del meu
pensament i de les meves idees i dels seus tipus d’idees.
[Correcte,
de què més vàrem parlar a classe? Solipsisme, individualisme (M. Vila), temes
dels somnis Barrocs Espanyol, Don Quijote
(I, 8). La vida es sueño de Calderón de la Barca. Ara mireu i mostreu a
casa, què tinc apuntat jo a la meva llibreta...]
2. Teoria del text, unitat 1.
[Total 6 punts.]
2.1
Explica el realisme i l'idealisme. [2,5 punts].
[Tema
filosòfic, pàgines 12 – 13. En general greu no es tractava del realisme
literari o artístic que recull o plasma la realitat tal i com és i s’aplica a
totes les formes d’art. Aquesta resposta que és molt general, molts alumnes
responen sobre art i estètica, dóna molt mala impressió.]
Realisme és una teoria filosòfica que té dues
vessants: 1) Realisme ingenu i l’altra realisme científic.
El primer considera que és un realisme que tot
allò que veiem, que se’ns mostra és la realitat, Plató és el primer pensador
que al segle IV aC considera a diferenciar entre la realitat i l’aparença. En
general hi ha el realisme ingenu i el realisme científic. Sobre el món ingenu
es considera que no diferencien entre l’aparença i la realitat. Es tracta de
que no existeix diferencia entre els simples coneixements dels sentits del
coneixement més científic.
El realisme científic s’inicia amb Galileu i R.
Descartes. Assenyalen la diferenciació entre les qualitats primàries i les
secundàries, les secundàries de color, olor, etc... són subjectives i surten de
com nosaltres i els nostres sentits capten el món. En canvi les qualitats
primàries son matematitzables i objectives, com el pes, la mida, el volum... tot
es pot matematitzar i a aquests realistes assenyalen que alguns trets com:
existeix un món fora de qualsevol observador, les teories científiques
proporcionen un cert coneixement i les prediccions del realisme científic
corroboren que les explicacions son útils i reals per al món real.
L’idealisme, podem parlar de diversos tipus
d’idealisme: Idealisme ontològic, els idealistes objectius i idealistes
subjectius.
Idealisme ontològic: defensa que la realitat és
allò que nosaltres posem amb la nostra ment o interpretació que serveix per a fer-nos,
segons el llibre de text, una consideració més enllà de la realitat, nosaltres
fem i creem la realitat amb la nostra raó o percepció. Allò que rebem, l’ordre
de l’ésser i l’existència, ho fem amb la part intel·lectual de l’ànima. Partim
del nostre jo i això, del subjecte, ens portarà al idealisme subjectiu.
Els menys tractat ha estat l’idealisme objectiu de
G. Leibniz que considera que nombres, idees (etc) existeixen independentment de
la gent que els pensi, i per tant dintre la realitat hem d’acceptar
l’existència d’idees innates del tipus: principis d’ordre moral, principis
lògics, determinades tendències i impulsos que són com a naturals. Aquesta
distinció la copia de R. Descartes.
L’idealisme subjectiu són les teories que
nosaltres podem fer amb la nostra raó i assenyala que el nostre jo, el nostre
subjecte marca l’ordre del coneixement, a classe vàrem dir-ho, que són com els
constructes racionals sobre la realitat i si el model d’estructura conceptual
fos diferent, també seria variat i canviaria com el món s’entendria. En aquest
punt podem aprofundir sobre R. Descartes i com el tipus d’idees que tenim que
són les següents: 1) innates o naturals, 2) factícies o artificials; 3)
Adventícies o adquirides, conformen el nostre món. Principalment les innates
que són les que amb nosaltres, el nostres subjectes fan la construcció mental
del món. Són com unes idees que no procedeixen de la percepció dels objectes i
que sorgeixen només de la nostra facultat de pensar. Com de l’ordre de la raó
lògica, com a ciència formal, i a partir d’on la nostra ment ho capta i ha
d’acceptar necessàriament sense poder-ne canviar res.
De totes aquestes teories se’n deriva la teoria
científica de la realitat ordenada i previsible de la ciència, tot partint de
pressupòsits metafísics, així el nostre jo que ha partit del realisme científic
pot assegurar que demà el que avui ha passat amb unes proves mèdiques.
2.2
Intenta resoldre, un i només un, d’aquests misteris metafísics: dóna la teva
opinió: matemàtica o Déu o ànima o existència u ordre de les coses. [2,5 punts]
[Conceptes a fer segons la teoria del llibre text
i només un tema. Varem passar-ne uns dies, a tutoria tot un seguit de recursos
argumentatius: de com fer ho. Segons la meva opinió... Jo no el resolc del tot.]
Provaré de resoldre el tema de Déu que ha de
passar per la tradició filosòfica dels arguments a favor i en contra. Són els
arguments ontològics i el cosmològic. El que han sostingut diversos filòsofs i
les seves teories.
Debilitats, punts no gaire segurs i fortaleses,
bones argumentacions teòriques.
[Déu pàgina 25 – 26 i fer una explicació teva i
pròpia i personal. Jo no l’he fet]
2.3
Vocabulari, respon breu i clarament, amb tres o quatre línies el significat de:
Ontologia, Plató, agnosticisme i
metafísica. [1 punt]
1)
Ontologia: (fet exercici i classe).
2)
Plató: Autor de la filosofia antiga, segle IVaC, deixeble de
Sòcrates. L’hem utilitzat via el Mite de la Caverna, on explica que a la
realitat hi ha les aparences. Recull totes les tradicions i teories gregues al
llibre VII de La República descriu
aquest món que situem entre la realitat del món sensible i el món de les idees.
Algunes classificacions el posen entre els idealistes subjectius.
3)
Agnosticisme: Teoria del coneixement que diu que no podem creure amb allò
que no hi ha de proves suficients i sobre el coneixement (la gnosi) de l’ésser,
del Ser Suprem o Déu no en podem dir gaire res, o gaire “cosa”. De fet al no
poder afimar res caiem amb l’abstenció o la suspensió de qualsevol judici
“(epojé”).
4)
Metafísica: Tema que parteix d’Aristòtil i que tracta dels trets de la
realitat, a diferents nivells, d’allò que realment existeix. Estudi de diversos
temes absoluts i conceptes fonamentals de la realitat i són a la base de tota
la realitat i tot pensament. Són els trets que estan més enllà de la física, en
grec: “meta ta física”. Són l’anima, la primera causa, la substància (...).
[Llibre de text pàgina 10]
[Aclariment: aquesta és la meva
resposta, presenteu-la a altres filòsofs i a veure ...].
Bibliografia:
-
Filosofia,
1. Editorial Mac Graw Hill, Madrid, 2016.
-
Ferrater Mora, Jose: Diccionario de filosofia. Editorial Círculo de lectores, Barcelona.
2001.
Webgrafia:
Ja ho hem corregit a classe, penseu i demaneu.
Comentaris