dissabte, 3 de desembre de 2016

Guió del Comentari.

Guió del comentari de text.



1

11 )      Comentari de text. Anàlisi:
1.1  Anàlisi formal.

1.2  Anàlisi objectiu.

2)      Interpretació (hermenèutica).

2.1 Del contingut.

3)    Anàlisi Crítica, (opinió i valoració).

4) Autor: Època, corrent i tendència. Temes i obres.

    El nostre comentari de text es desenvolupa amb el següent guió i les seves parts. 

 Models de comentari els de la pàgina 62, de la Unitat 2. 
 



 Textos per comentar
Exposa les idees més importants de cada text i digues quina és la tesi principal que s’hi defensa. En quin sentit podries estar d’acord o en desacord amb el que es diu? Quin títol podria tenir cada text?
1.
Si la felicitat és una activitat que està d’acord amb la virtut, és raonable que sigui una activitat que estigui d’acord amb la virtut més excelsa i aquesta serà una activitat de la part millor de l’home. [...] En efecte, aquesta activitat és la més excel·lent (ja que l’intel·lecte és el millor que hi ha en nosaltres i està en relació amb allò que és millor d’entre els objectes cognoscibles); també és la més duradora, ja que som més capaços de contemplar contínuament que de realitzar qualsevol altra activitat. I també pensem que el plaer ha d’estar barrejat amb l’activitat. 

Aristòtil. Ètica a Nicòmac.
2.
  En general, has estat fet per a la passivitat o per a l’activitat?
 No veus que les plantes, els ocells, les formigues, les aranyes, les abelles fan les tasques que els correspon, contribuint així a l’harmonia del món? I tu no vols fer el que correspon a un home, ni apressar-te en allò en què està d’acord la teva naturalesa?
Marc Aureli. Meditacions.
3.
Dostoievski va escriure: «Si Déu no existeix, tot està permès.» És el punt de partida de l’existencialisme. Efectivament, tot és permès si Déu no existeix i, en conseqüència, l’home queda deseixit, ja que no troba ni en ell ni fora d’ell cap possibilitat on aferrar-se. […] És el que jo expresso dient que l’home està condemnat a ser lliure. Condemnat, perquè no s’ha creat a si mateix i, malgrat tot, lliure, perquè, una vegada llançat al món, és responsable de tot el que fa. […] El que diu l’existencialista és que el covard es fa covard, l’heroi es fa heroi; per al covard hi ha sempre la possibilitat de no ser més covard i per a l’heroi la de deixar de ser-ho.
Jean-Paul Sartre. L’existencialisme és un humanisme.
4 .
  Pel que es refereix a la intel·ligència humana, no s’ha fet notar suficientment que la invenció mecànica ha estat el seu pas essencial i que encara avui la nostra vida social gravita al voltant de la fabricació i utilització d’instruments artificials que les invencions que jalonen la ruta del progrés han traçat també la seva direcció. Tenim dificultats per adonar-nos d’això, perquè les modificacions de la humanitat retarden d’ordinari les transformacions dels seus útils. Els nostres hàbits individuals i fins i tot socials sobreviuen molt de temps a les circumstàncies per a les quals estaven fets, de manera que els efectes profunds d’una invenció es deixen veure quan hem perdut de vista la novetat.
Henri Bergson. L’evolució creadora.
7.
 L’home és allò que li ha passat, allò que ha fet. Van poder passar-li coses, va poder fer altres coses, però vet aquí que allò que efectivament li ha passat i ha fet constitueix una inexorable trajectòria d’experiències que porta a les seves espatlles, com el rodamón el farcellet del seu haver. Aquest pelegrí de l’ésser, aquest emigrant substancial, és l’home. Per això, no té sentit posar límits a allò que l’home és capaç de ser. En aquesta il·limitació principal de les seves possibilitats, pròpia de qui no té una naturalesa, només hi ha una línia fixa, preestablerta i donada, que pot orientar-nos, només hi ha un límit: el passat. Les experiències de vida fetes estrenyen el futur de l’home. Si no sabem allò que serà, sabem allò que no serà. Es viu en vista del passat.
 En suma, que l’home no té naturalesa, sinó que té història. O, el que és igual: allò que la naturalesa és a les coses, és la història a l’home.
José Ortega y Gasset. Història com a sistema.