Us envio informació del comentari que caldrà entregar ja el divendres 3 d'octubre de 2014. En parlarem a classe.

 
25.09.2014  a entregar div. 3 d’octubre de 2014.
I Kant get no satisfaction
No és cap secret que els polítics menyspreen, o directament ignoren, la filosofia. Cada nova reforma educativa, vingui del partit que vingui, inclou gairebé sempre treure alguna assignatura de pensament crític dels instituts o donar més facilitats a les suposades carreres "útils" i retallar les humanitats. Però hi ha una altra cosa igualment dolenta: distorsionar-la i convertir els filòsofs en creadors de vaguetats que no diuen res rellevant.
Això vam poder-ho veure al Parlament ahir durant el debat sobre l'orientació política general del Govern, quan Oriol Junqueras va deixar caure els noms de Kant, Rousseau i John Stuart Mill al mig de la seva intervenció. Ja d'inici ens diu que la "síntesi kantiana" -exageradament valorada per Junqueras com el fonament de la cultura occidental- són dues obres, la Crítica de la Raó Pura i la Crítica de la Raó Pràctica, i es deixa pel camí la tercera crítica, la del Judici. A la primera Crítica li assigna la funció de mostrar "que hi ha limitacions en el coneixement científic, hi ha coses, costa molt de saber i hem de fer tot l'intent per conèixer-les". Aquí Junqueras s'apropa una mica a la realitat, però millor dir que la "Crítica de la Raó Pura" tracta del coneixement en general -i no només del científic- i que els límits que posa no són pràctics -com sembla apuntar el parlamentari- sinó teòrics: Kant té molt clar que hi ha realitats que no es poden conèixer.
La interpretació -que admet que és la seva- que ens ofereix de la segona Crítica gira al voltant de la necessitat de prendre partit davant les incerteses d'un món complex. També ens diu que parla "de l'actuació dels ciutadans en relació amb el conjunt de la comunitat". Això és cert, però per la simple raó que no és gens informatiu. Qualsevol obra de filosofia moral i política parla de la necessitat de prendre partit davant les incerteses i de com regular una comunitat. Si voleu, en Junqueras en aquesta peroració ve a dir: "la primera Crítica parla sobre ciència i la segona sobre ètica".
Així som els filòsofs. Mai no estem satisfets. Ens enfadem si els polítics ens treuen d'escoles i universitats, però també ens molestem si un d'ells no cita els pensadors de forma correcta. Però aquest és precisament el gran valor de la filosofia, qüestionar sistemàticament el que la majoria dóna per cert i obvi. No se m'acudeix cap cosa més important a ensenyar.
David Casacuberta. “Diari de Girona”, dissabte 20 de setembre de 2014.

  1. Autor i context. Situa breument – 5 o 10 línees— el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona: Obres i temes rellevants dels seus estudis. [ 1 punt].
  2. Situa l’autor en I. Kant. Breument -10 o 15 línees- [ 1,5 punts].
  3. Anàlisi del contingut [4,5 punts]. Explica i mostra les parts del text. Digues de què tracta? Què ens vol dir i transmetre l’autor?
  1. Opinió personal. Justifica la teva resposta. Relaciona-ho amb la classe i el llibre de text. [3 punts].

Comentaris

Entrades populars