Continguts del Tema 3.
Us enllaço els continguts del Tema 3.
Tots els punts i alguns no van a examen.
2013 - 2014
Ins Jaume Vicens Vives.
Llistats d’autors i continguts del tema 3.
A petició d’alguns de
vosaltres us reenvio un llistat d’autors que poden entrenar per al tema 3.
Ordenats per ordre d’aparició:
Punt: “El coneixement”.
-
Plató, i tota la
teoria del coneixement sobre el mite de la línia:
A_______D__________C______________E_____________________B
De l'opinió al coneixement.
Quins són els trets i la raó del discurs i la intuïtiva que ens porta de l'opinió a la ciència o coneixement.
Camí procés de l’opinió al coneixement.
Graus, nivells o segments del coneixement. Relacionat
amb la introducció del tema i punt 1.2.
-
Aristòtil,
“theorein” és? Text de l’inici de la Metafísica :
“Tots els homes deitgen per naturalesa saber, Així ho indica l’amor als
sentits; ja que, al marge de llur utilitat, són estimats a causa d’ells
mateixos, i per damunt de tots, el de la vista”.
Tres tipus de coneixement: teòric, pràctic i
productiu. Definició via Aristòtil i la filoxarxa.
-
Filosofia
moderna: origen, mètode del coneixement i a més a més autor, I. Newton.
D’aquests R. Descartes, origen del coneixement la raó, mètode: el racionalisme.
J. Locke, origen del coneixement l’experiència; mètode l’empirisme.
De I. Newton es vol copiar el model de les ciències
naturals o ciències físiques.
Punt: Veritat i
realitat.
Veritats de fets.
Nivell
més teòric allò que nosaltres considerem com la veritat i la relació que
s’estableix amb la realitat. Considerem uns fets, uns objectes, unes realitats
com a vertaders o autèntics. Una realitat que cal desvetllar, desocultar, el
concepte és “aletheia”
Veritats de proposicions.
Veritats
sobre les proposicions que diem sobre la realitat
Punt: “Els
límits del coneixement”.
a) Dogmatisme:
Autor R. Descartes, segles: XVI-XVII Obres: Discurs
del mètode; Meditacions metafísiques.
Lema o premissa: (penso, per tant, existeixo), amb
francés “je pense, je suis” i amb llatí “cogito ergo sum”. Què se’n segueix?
Que en podem deduir?
Jo penso: jo, però i els altres? Només jo penso, jo
sóc, se l’acusa de Solipsisme, i que més puc deduir, avançar: jo què sóc? Què sé jo? “Qu’es que je sais?[1]” I llavors, per
... lògica, noms? On puc arribar, on arribo.
Què deia Sant Agustí “Si, fallor sum”?
Tot explicat a classe. Relació i atenció. Vostra,
comprensió vostra.
b) Escepticisme:
Autor: Pirró, segles: III a. C i segle III d. Crist.
Lema o premissa: “Només sé, que no sé res” Amb tot ja
sabem alguna cosa, algun nivell o grau del coneixement. Què vol dir això?
L’escepticisme és que nosaltres tenim una sèrie de raons per a dubtar. Hi ha diferents graus, diu el llibre de text del
dubte.
c) Criticisme: Autor
I. Kant, segle XVIII: Rep el nom de les seves tres crítiques i el mètode li
diem: Criticisme o Idealisme transcendental. Diu que el coneixement prové
d’unes formes “a priori”, amb i també abans de l’experiència i llavors li donem
forma amb la nostra raó; raonament, argumentació, formes “a posteriori” del
coneixement.
Obres: Crítica
de la raó pràctica; Crítica de la raó pràtica; Crítica del judici. Cada
obra explica una part o una branca de la filosofia, la millor comprensió es
entendre que arribem al coneixement i aquest és possible, però cal saber que
algunes explicacions ni són universals, ni són segures, ni ho podem saber del
cert. Cal revisar i criticar contínuament.
d) Relativisme:
Autor: sofistes, Protàgores , segles V-IV a C. Depèn: tot depèn del jo, de la
meva persona i també del context, on em trobi, context social, cultural i
històric, a classe en dèiem econòmic.
La situació i les normes de coneixement i moral no
poden ser mai concretes, varien d’un lloc a un altre, d’un temps a un altre;
d’una generació a una altra.
Premissa, de Protàgores: “L’home com a mesura de totes
les coses”.
e) Perspectivisme:
Autor J. Ortega y Gasset, segle XX,
filosofia espanyola, escola de Madrid. Mètode Raciovitalisme. A l’obra Meditaciones del Quijote 1914; enuncia
la seva premissa: “yo soy yo y mi circunstancia”.
El
seu mètode: raciovitalisme o teoria de la raó vital és una concepció de
la racionalitat creada per aquest autor. Es tracta de diversos nivells: És a
dir, no podem reduir allò humà a un mer fenomen biològic, però tampoc podem
acceptar una raó que ha suplantat la vida i ha posat aquesta en funció
d'aquella. La raó es abstracta, atemporal, ahistòrica, ... bé d’acord però es
territorialitza, es concreta amb una vida, una situació, una circumstància,
Pregunta:
quina és la vostra circumstància?
Textos:
pàg 70 i 71. Diversos conceptes i models.
Model
d’examen: Text fàcil.
“No podem captar les coses per
si mateixes sinó només tal com les descobrim per mitjà dels sentits i de la
intel·ligència que ordena les dades que ens brinden aquests sentits i aquesta
intel·ligència. Es a dir, no coneixem la realitat pura sinó només com és el que
és real per a nosaltres. El nostre coneixement és veritable però no arriba més
que fins on permeten les nostres facultats. D’allò de què no reben prou
informació a través dels sentits –que són els encarregats d’aportar la matèria
primera del nostre coneixement— no en podem saber realment res, i quan la raó
especula en el buit sobre absoluts com ara Déu, l’ànima, l’univers, etc;
s’atorrolla (s’enreda) en contradiccions insalvables”
Savater, F.: Las
preguntas de la vida.(Traduït).
- Sobre el
text: [Total: 5 punts] [No inventis llegeix el text i respon.]
1.1
Intenta
respondre a la pregunta: de què tracta? Idees principals i idees secundàries.
Temes explicats: qüestions filosòfiques; allò què diu el text i allò que no
diu. Justifica les explicacions. No ho facis amb un esquema, amb tot
ordena-ho. [3,5 punts].
Com se’ns mostra i captem la realitat, com ho diu el
text? Què en sé jo? Com puc explicar-ho?
Què conec jo de la realitat? Quin tipus de veritat de
fets explica? Què ens diu la teoria? Com ho diu?
Límitació d’alguns exemples del coneixement? Tipus de
límit en el coneixement.
1.2
Valoració i
opinió personal, sobre el text:. [1,5 punt].
- Analitza i
explica segons el llibre de text i la teoria de classe. [Total: 5
punts]
2.1 Desenvolupa el concepte de coneixement com a
saber, fes-ho amb Plató i el mite de la línia tot definint: Plató, camí cap a l’episteme: opinió, creença; tipus de
creença i coneixement: Exemples. [1,5 punts].
2.2 Veritat de proposicions: Pensa i reflexiona
sobre aquest axioma de J. Stuart Mill: “el màxim bé (la màxima felicitat) per
al major nombre de persones possibles” [1,5
punts].
2.3 Test. Respon aquí mateix: [1 punt]
Cada resposta negativa baixarà (-0,10 punts).
1) La veritat com a ...
es defensa per: a) Aristòtil, b) Hegel, c) James; d) J. S. Mill.
2) La veritat de les proposicions ... relaciona
amb: a) les ciències formals, b) com la lògica, c) amb model sistemàtic; d) la
coherència.
3) Aristòtil considera que: a) Tots els homes
tenen sentits; b) Tots els homes desitgen saber; c) Tots els homes són homes,
d) Tots els homes són coneixement.
4) El concepte .... : a)
2.4 Vocabulari: respon clarament, amb cinc o sis
línies el significat de: autors i conceptes del tema.
[Recomanació general:
redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important
preguntar-se i interrogar-se que les respostes sense sentit. No facis faltes,
vigila la redacció i l’estil: cuida
l’ortografia i la cal·ligrafia. Deixa espais i marges al full, als laterals i
entre les preguntes.]
Segon punt d’estudi.
El primer cal llegir el text i
fer-ne una explicació i redacció.
[1] Alguns hermeneutes de R. Descartes ho diuen així: Què
sais je?, traduït com: Què puc saber jo? Jo, el meu jo, puc saber-ho tot, puc
ser a tots els llocs.
Comentaris