Feina extra del 10%
Aquest
és un segon exercici, cal entregar un i només d'aquests exercicis que
si es troben molt bé, sobre 10 punts poden pujar un 10%.
El déu que ha mort és el que provenia de la metafísica grega en la seva recerca de la veritat de l'ésser. Cal recollir aquí la interpretació (hermenèutica) de Dilthey (a la Introducció a les Ciències de l'esperit) per a qui l'important en el cristianisme és "la dissolució de la metafísica". Per als grecs l'important és la veritat de l'ésser, per al cristianisme l'important -en canvi- és el conèixer i el subjecte que coneix. El cristianisme com a religió és l'esforç del conèixer. El problema és que, durant segles, la cristiandat ha estat molt anticristiana. Els cristians, pel fet que el poder del Papa succeïa al dels Cesars creien que ells eren els guardians d'una veritat "natural", la que provenia de Grècia, el problema és que aquest concepte de "veritat natural" és grec però no cristià. Si els cristians es van fer seu és perquè així creien tenir un argument per dominar -també- als no cristians, a través de la doble crida a la raó ia la revelació. Així, per exemple, es podia prohibir l'avortament, l'homosexualitat o el divorci amb l'argument que "no és natural". En la vida de l'Església ha pesat massa l'argument de la historicitat.
Nietzsche, Sartre i Heidegger creuen que l'única manera de superar la metafísica, l'obsessió per la veritat, és la mort de Déu. A partir d'aquest esdeveniment ja no hi ha un principi únic i evident que s'ha d'acceptar. Aquest argument obvi "el fet natural", o existeix. Nietzsche insisteix que "no hi ha fets, només interpretacions" [en Sobre veritat i mentida en sentit extramoral]. Nietzsche funda el concepte de "interpretació" (hermenèutica), però això és molt cristià, perquè la història del cristianisme no és més que la història de les interpretacions del cristianisme-i de les interpretacions de la figura de Crist.
|
Examen d’ajut del + 10%. Més del
tema 2, punt 3.
|
|
QUALIFICACIÓ |
|
|
Nom
i cognoms:
|
|
|
|
|
Curs:
|
Data:
|
||
|
Matèria/Crèdit:
|
Full:
1
|
||
Nietzsche i el cristianisme.
El déu que ha mort és el que provenia de la metafísica grega en la seva recerca de la veritat de l'ésser. Cal recollir aquí la interpretació (hermenèutica) de Dilthey (a la Introducció a les Ciències de l'esperit) per a qui l'important en el cristianisme és "la dissolució de la metafísica". Per als grecs l'important és la veritat de l'ésser, per al cristianisme l'important -en canvi- és el conèixer i el subjecte que coneix. El cristianisme com a religió és l'esforç del conèixer. El problema és que, durant segles, la cristiandat ha estat molt anticristiana. Els cristians, pel fet que el poder del Papa succeïa al dels Cesars creien que ells eren els guardians d'una veritat "natural", la que provenia de Grècia, el problema és que aquest concepte de "veritat natural" és grec però no cristià. Si els cristians es van fer seu és perquè així creien tenir un argument per dominar -també- als no cristians, a través de la doble crida a la raó ia la revelació. Així, per exemple, es podia prohibir l'avortament, l'homosexualitat o el divorci amb l'argument que "no és natural". En la vida de l'Església ha pesat massa l'argument de la historicitat.
Nietzsche, Sartre i Heidegger creuen que l'única manera de superar la metafísica, l'obsessió per la veritat, és la mort de Déu. A partir d'aquest esdeveniment ja no hi ha un principi únic i evident que s'ha d'acceptar. Aquest argument obvi "el fet natural", o existeix. Nietzsche insisteix que "no hi ha fets, només interpretacions" [en Sobre veritat i mentida en sentit extramoral]. Nietzsche funda el concepte de "interpretació" (hermenèutica), però això és molt cristià, perquè la història del cristianisme no és més que la història de les interpretacions del cristianisme-i de les interpretacions de la figura de Crist.
Vattimo, Giani: “Conferència a Barcelona: “”Repensar
el cristianisme amb Friedrich Nietzsche, Jean-Paul Sartre i Martin Heidegger””
(2001).
Ajuts i Bibliografia:
Webgrafia:
- Pàgina WEB: www.xtec.cat/escolaoberta/filosofia
- Pàgina de www.pensament.com/filoxarxa
Un lloc on hi ha apunts, textos,
temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho
vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle.
Heu d’anar als temes de primer i
llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.
- Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com
Home el millor bloc de filosofia de
primer de Batxillerat. Fa un temps que no hi publico res.
Bibliografia:
-Atlas de
filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més
important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia.
- Diccionario
de Filosofia. de Ferrater Mora, José. Editorial , Barcelona.
- Filosofia i
Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia,
Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.
- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel
Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de
Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i
tots els autors.
- Reale, Giovanni, Eros, demonio mediador. Editorial Herder, Barcelona, 2004. Temes i
revisions actuals sobre la teoria platònica.
-
Sloterdijk, Peter: temperament
filosòfics. De Plató a Focault. Edicions de la ela geminada (l·l),
Girona, 2011. Llibre actual de filosofia amb mirades noves sobre diversos
autors. Sembla que per aquest tres ens aniria bé.
Es tracta de fer un comentari de
text sobre l’anterior fragment.
- Lectura i comprensió. Llegeix, entèn, assenyala. Mira d’entendre i de compendre. D’aquest apartat no en redactem res. Expliquem alguna impressió o sensació al final com a valoració personal.
- Autor i context
2.1 Situa els autors que surten
en el text: Friedrich
Nietzsche, Jean-Paul Sartre i Martin Heidegger. Busca informació a la xarxa i
als llibres d’ajut i referència. També més bàsic informació sobre G. Vattimo.
Fes referència als segles, a la
teoria o contribució filosòfica i les corrents a les quals pertanyen.
- Anàlisi del contingut.
3.1 Expliqueu
breument la idea principal i les idees secundàries del text i la seva xarxa
conceptual. [Recomanació entre 80 i 100 paraules aproximadament. Assegura de què
parla, de què tracta i deixa altres temes per a la resta de preguntes. No ho
facis amb esquema o amb un llistat.] [2
punts].
3.2 Posa-hi un títol i
justifica’l. Explica les idees en relació amb la teoria i la classe.
3.3 Defineix segons el text (en
el text i des del text) els següents conceptes:
a) hermenèutica; b)
revelació.
- Opinió i valoració personal.
Cal emetre un judici explicat i justificat.
Segueix una explicació, amb ordre: d’aquestes premisses a aquesta conclusió.
Què et sembla el debat? És actual.
Proposa o pensa alguna sortida o teoria. Fes de
filòsofa o filòsof.
[Recomanació: Ajuda al corrector,
treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona
lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de
filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria
la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes.
Mira aquesta recomanació.] A entregar a
mà o amb ordinador, l’any actaul. Abans
de que s’acabi el primer trimestre, cap al novembre del 25,. Per a dubtes i
demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle,
si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació.
Comentaris