Tema 1. Resolt.
Resolt el primer examen del primer tema.
Model del grup D, que demanen una resolució.
Text: A. Gaarden, J; El món de sofia.
- Comentari de text; en el text i sobre el
text. [Total: 5 punts]
1.1 Mostra i assenyala
l’estructura i el tema. Resumeix, no copiïs, i explica les idees principals i
la seva relació. Posa-hi un títol i justifica’l. [3 punts]
Són
respostes obertes:
El
filòsofs que són els amics i amants de la saviesa diuen que nosaltres tenim
diverses preocupacions de l’ànima, de la raó que no són només de menjar i
altres necessitats, com les que simbolitza el pa, en el text. Nosaltres li
dèiem necessitats físiques o biològiques.
A
més a més d’aquestes necessitats ens cal cercar i voler trobar, diu el text,
altres tipus de preguntes, la filosofia es fa aquestes qüestions per què
nosaltres tenim raó i podem pensar amb diversos temes, segons el text: la vida,
la mort i tots els altres interessos que ens proposem.
Ho
podríem relacionar i explicar segons la nostra teoria, els nostres coneixements
i parlaríem de l’especificitat del saber filosòfic i endemés ho podríem situar
dintre de la branca de la teoria del coneixement. També en diríem que es
tractaria d’un text enquadrat a la filosofia actual; concretament de la corrent
hermenèutica.
La
interpretació, o cercle hermenèutic, en diu la filoxarxa són models subjectius,
parteixen de les meves idees d’allò que jo en sé i en aquest cas ho puc
entendre com a una ocupació que manifesta idees com: què és el coneixement, i
així aquesta disciplina de la filosofia es reflecta en el text sobre els tipus
i les formes de coneixement i de la ciència.
També
ho podem relacionar amb allò que diu el text i la serva tasca com a activitat
filosòfica de nivell racional, “logos” ho dèiem a classe que significa raó,
llenguatge o pensament. Un concepte grec on explica que tot aquest coneixement,
nou per a nosaltres es fonamenta amb explicacions lògiques i també amb la meva,
experiència. Intento explicar el per què de tot plegat, el per què de les
coses, o de l’Univers, amb una interpretació subjectiva, meva, hermenèutica i
segons el text el planeta i la vida.
També
és sistemàtica ja que vol fer-ne un sistema de coneixements d’ordre i de
jerarquia, també de coherència i de bones relacions entre tot allò que estudia.
Finalment també és un saber crític que investiga profundament la realitat i vol
descobrir explicacions i justificacions a tots els nivells. Si tot plegat no va
bé, no és correcte el coneixement pot ser revisat i rebutjat.
Títol: “Explicació i definició de la filosofia”.
Justificació: Amb aquest títol recullo
la idea de fer-ne una síntesi o sinopsi d’allò que es coneix filosofia, segons
aquest text seria el fet de fer-se preguntes, pensar i repensar. La filosofia,
ho hem anat dient al llarg del comentari, seria com una activitat natural, que
alguns enllacen amb preocupacions sobre la vida i l’ésser.
1.2 Opinió i valoració personal.
Segons el text: Et sembla útil la filosofia? Sí, no; per què? Emet un judici i una argumentació. Fes-ho de
manera ordenada i clara. [2 punts]
Són respostes obertes:
Segons diverses explicacions
i interpretacions el text no té molt sentit, o si que té sentit, segons el text
hi ha en la vida de totes les persones una sèrie o un tipus de preguntes que
tothom es fa.
(Jo) Nosaltres no ens les hem fet mai aquestes qüestions (...)
Tot això a mi no m’interessa, jo no vull saber res, per tant a mi
em sembla inútil el trets de la
filosofia i tot allò que explica ja que és un discurs estrany...
El discurs ens diu que ens hauríem de
preocupar per la vida, per la nostra vida i per aquest coneixement que se’n
diu: racional, crític i sistemàtic.
Per mi i amb la meva explicació ho
considero: [Argumentar: ordenament i clara.]
Sentit negatiu i inútil de la
filosofia.
-
No m’interessa.
-
Parla i tracta segons el text de preguntes que no m’incumbeixen.
Sentit positiu i útil de la filosofia.
-
Segons el text i la visió
que ens dóna aquesta disciplina és útil i necessària la filosofia.
-
Es preocupa per la nostra dimensió racional i no només de la vida
ordinària, rutinària i monòtona.
-
També hi ha necessitats d’ordre biològic i natural com tenir
amics i sentir-se estimat i menjar i beure, però aquestes activitats ens situen
amb els animals, són necessitats fisiològiques i nosaltres que volem i podem
pensar, hem de superar aquesta només preocupació pel pa, com diu el text.
2.
Teoria del text, unitat 1. [Total 5 punts.]
2.1
Explica l’època moderna de la filosofia: Assenyala autors, segles, trets,
contribució; teoria i corrents. Amplia des del llibre, la classe i el
professor. Fes-ho bé i noms. [2,5
punts].
Situació
i etc, via eix cronològic:
Pregunta
tipus tema; ampliada a classe i a la filoxarxa.
Pregunta
tipus tema; ampliada a classe i a la filoxarxa. En general greu.
Recomanació:
Estudi-1, estudi-2 i estudi-3. Nivell 1 a classe: Seguir al professor, els
temes i allò que és important. Nivell -2 a casa i sobre el mínim del llibre de
text, llegir-lo, tenir-lo i nivell 3 dels complements: filoxarxa, bibliografia
i bloc.
Demanem
aquí aquestes qüestions bàsiques:
Filosofia Moderna: La comencem amb l’Humanisme. Segle XV.
Definició del concepte: .
També de l’època del Renaixement, de la Revolució
Científica, segle XVI, i així ens interessa la teoria del coneixement
(epistemologia) i per parlar dels autors, la teoria i la contribució de les
corrents epistemològiques de la filosofia moderna, aquestes són: racionalisme,
empirisme i criticisme.
Racionalisme: R. Descartes, el mètode i les seves derivades.
Empirisme: J. Locke, l’”empeiria” i els límits del
coneixement.
Criticisme: I. Kant i les obres de la unió de racionalisme i
empirisme.
Final de la filosofia moderna. S. XVIII la Il·lustració.
Aquesta
forma elemental apareix al bloc. Cal explicar-ho i redactar-ho al text.
2.2
Situa als autors Plató i Aristòtil. Qui són? Filosofia, la seva època, segles i
contribució. Amplia des de la classe i
el llibre. Què sé jo d’aquests autors?
[1 punt].
Plató
S. V a de C, ja mori dintre el segle IV a. de C.
Teoria
del Idealisme platònic.
Explicació
de la teoria de les idees.
Aristòtil:
Realisme o empirisme aristotèlic.
Crítica
de la teoria de les idees.
Tipus
de coneixements. teòric, pràctic i productiu.
Forma
primera al llibre de text, pàg. 14 i al bloc i continguts:
Filosofia Antiga: Autors, tots hem ampliat conceptes, autors i escola de
Milet; “arkhé”. Més importants Plató i Aristòtil, teoria i contribució, tipus
de reflexió i explicació. Autors molt importants i explicats desde dues
situacions: idealisme platònic i realisme o empirisme aristotèlic.
2.3
Preguntes tipus test: Respon aquí mateix. Cada resposta negativa baixarà
un (-0,10 punts) [1 punt]. Quatre preguntes.
1. Filosofia i religió tenen en comu: a) ocupar-se de
diversos problemes; b) ajudar a viure millor;
c) proporcionar diverses normatives i d) són sabers arbitraris.
2. Una de les preocupacions destacades dels filòsofs
medieval va ser: a) el problema de l´esser metafísic, b) el problema de la
felicitat; c) oferir una explicació de l’origen de l’univers i d) la relació entre la fe i la raó.
3 D.- El caràcter
universalista de la filosofia li dóna un esperit esepcialment: a) interdisciplinari, b)
tecnològic, c) arbitrari i d) tradicionalista.
4. El més característic de la filosofia contemporània
és?: a) la manca d’acord, b) les diverses teories; c)
l’actitud de denúncia i sospita i d) els conceptes de la dialèctica
negativa.
2.4 Vocabulari, respon breu i
clarament, amb tres o quatre línies el significat de: Epistemologia i
antropomorfisme. [0,50 punts]
Epistemologia:
Branca ¨de la filosofia Pàg, 15. Tracta
de: Què puc conèixer?; tipus de
coneixement, mètode i límits del
coneixement. Una sortida de classe, alternativa i repetitiva a l’examen és
parlar de que a l’època modera s’ofereixen també 3 corrents epistemològiques.
Antropomorfisme:pàg.
11. Tendència a atribuir característiques humanes a éssers inanimats, animals o
divinitats. Ètim i arrel la forma “morphé”; de l’home “antrophos”.
Observació
final:
- Cal respondre a les preguntes.
Un enunciat, una resposta.
- Cal treballar i estudiar i hem
posat tres nivells: 1r classe; 2n casa amb el bàsic i el llibre de text i
finalment el tercer: bloc, filoxarxa i bibliografía.
- Si sabem les preguntes ens
hauria de mancar temps, si em sobra molt temps tinc un problema greu.
- Tots aquests resums i etc i
pissarres mal organitzades cal redactar-les i fer-les teves.
- Idea bàsica: llegir i
escriure. Llegir tot el material i escriure a casa, fer-ne comentaris, i
què diu el text i què vol dir.
- Sou vosaltres que heu de fer
la feina, no jo: jo poso feina al bloc, això ho fem cada dia a classe, jo
resolc l’examen, ho hem fet a classe.
- Sou vosaltres qui heu de
treballar i de pensar; no jo.
Bibliografia:
- Presentada a
classe, cal llegir-la consultar-la a la xarxa o a la biblioteca.
- Castiñeira, A. i
altres: Breu historia de la filosofia,
Columna, Barcelona, 1987.
Webgrafia:
-
No
la wikipèdia que té i conté errades.
[Recomanació general:
redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important
preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida
l’ortografia, la redacció, la cal·ligrafia (fes bona lletra) i l’estil. Deixa
marges al laterals de les preguntes i espais entre les preguntes. ]
Comentaris