Tema 1. Resolt.

Resolt el primer examen del primer tema.

Model del grup D, que demanen una resolució. 


Text: A. Gaarden, J; El món de sofia.


  1. Comentari de text; en el text i sobre el text.    [Total: 5 punts]                           
1.1 Mostra i assenyala l’estructura i el tema. Resumeix, no copiïs, i explica les idees principals i la seva relació. Posa-hi un títol i justifica’l. [3 punts]
Són respostes obertes:
El filòsofs que són els amics i amants de la saviesa diuen que nosaltres tenim diverses preocupacions de l’ànima, de la raó que no són només de menjar i altres necessitats, com les que simbolitza el pa, en el text. Nosaltres li dèiem necessitats físiques o biològiques.

A més a més d’aquestes necessitats ens cal cercar i voler trobar, diu el text, altres tipus de preguntes, la filosofia es fa aquestes qüestions per què nosaltres tenim raó i podem pensar amb diversos temes, segons el text: la vida, la mort i tots els altres interessos que ens proposem.

Ho podríem relacionar i explicar segons la nostra teoria, els nostres coneixements i parlaríem de l’especificitat del saber filosòfic i endemés ho podríem situar dintre de la branca de la teoria del coneixement. També en diríem que es tractaria d’un text enquadrat a la filosofia actual; concretament de la corrent hermenèutica.

La interpretació, o cercle hermenèutic, en diu la filoxarxa són models subjectius, parteixen de les meves idees d’allò que jo en sé i en aquest cas ho puc entendre com a una ocupació que manifesta idees com: què és el coneixement, i així aquesta disciplina de la filosofia es reflecta en el text sobre els tipus i les formes de coneixement i de la ciència.

També ho podem relacionar amb allò que diu el text i la serva tasca com a activitat filosòfica de nivell racional, “logos” ho dèiem a classe que significa raó, llenguatge o pensament. Un concepte grec on explica que tot aquest coneixement, nou per a nosaltres es fonamenta amb explicacions lògiques i també amb la meva, experiència. Intento explicar el per què de tot plegat, el per què de les coses, o de l’Univers, amb una interpretació subjectiva, meva, hermenèutica i segons el text el planeta i la vida.
També és sistemàtica ja que vol fer-ne un sistema de coneixements d’ordre i de jerarquia, també de coherència i de bones relacions entre tot allò que estudia. Finalment també és un saber crític que investiga profundament la realitat i vol descobrir explicacions i justificacions a tots els nivells. Si tot plegat no va bé, no és correcte el coneixement pot ser revisat i rebutjat.

Títol:  “Explicació i definició de la filosofia”.
Justificació: Amb aquest títol recullo la idea de fer-ne una síntesi o sinopsi d’allò que es coneix filosofia, segons aquest text seria el fet de fer-se preguntes, pensar i repensar. La filosofia, ho hem anat dient al llarg del comentari, seria com una activitat natural, que alguns enllacen amb preocupacions sobre la vida i l’ésser.

1.2 Opinió i valoració personal. Segons el text: Et sembla útil la filosofia? Sí, no; per què?   Emet un judici i una argumentació. Fes-ho de manera ordenada i clara. [2 punts]
Són respostes obertes:
Segons diverses explicacions i interpretacions el text no té molt sentit, o si que té sentit, segons el text hi ha en la vida de totes les persones una sèrie o un tipus de preguntes que tothom es fa.

(Jo) Nosaltres no ens les hem fet mai aquestes qüestions (...)
Tot això a mi no m’interessa, jo no vull saber res, per tant a mi em sembla  inútil el trets de la filosofia i tot allò que explica ja que és un discurs estrany...

El discurs ens diu que ens hauríem de preocupar per la vida, per la nostra vida i per aquest coneixement que se’n diu: racional, crític i sistemàtic.

Per mi i amb la meva explicació ho considero: [Argumentar: ordenament i clara.]
Sentit negatiu i inútil de la filosofia.
-          No m’interessa.
-          Parla i tracta segons el text de preguntes que no m’incumbeixen.
Sentit positiu i útil de la filosofia.
-          Segons el text i  la visió que ens dóna aquesta disciplina és útil i necessària la filosofia.
-          Es preocupa per la nostra dimensió racional i no només de la vida ordinària, rutinària i monòtona.
-          També hi ha necessitats d’ordre biològic i natural com tenir amics i sentir-se estimat i menjar i beure, però aquestes activitats ens situen amb els animals, són necessitats fisiològiques i nosaltres que volem i podem pensar, hem de superar aquesta només preocupació pel pa, com diu el text.


2. Teoria del text, unitat 1. [Total 5 punts.] 
2.1 Explica l’època moderna de la filosofia: Assenyala autors, segles, trets, contribució; teoria i corrents. Amplia des del llibre, la classe i el professor. Fes-ho bé i noms.   [2,5 punts].
Situació i etc, via eix cronològic:
Pregunta tipus tema; ampliada a classe i a la filoxarxa.
Pregunta tipus tema; ampliada a classe i a la filoxarxa. En general greu.
Recomanació: Estudi-1, estudi-2 i estudi-3. Nivell 1 a classe: Seguir al professor, els temes i allò que és important. Nivell -2 a casa i sobre el mínim del llibre de text, llegir-lo, tenir-lo i nivell 3 dels complements: filoxarxa, bibliografia i bloc.
Demanem aquí  aquestes qüestions bàsiques:
Filosofia Moderna: La comencem amb l’Humanisme. Segle XV.
Definició del concepte: .
També de l’època del Renaixement, de la Revolució Científica, segle XVI, i així ens interessa la teoria del coneixement (epistemologia) i per parlar dels autors, la teoria i la contribució de les corrents epistemològiques de la filosofia moderna, aquestes són: racionalisme, empirisme i criticisme.
Racionalisme: R. Descartes, el mètode i les seves derivades.
Empirisme: J. Locke, l’”empeiria” i els límits del coneixement.
Criticisme: I. Kant i les obres de la unió de racionalisme i empirisme.
Final de la filosofia moderna. S. XVIII la Il·lustració.
Aquesta forma elemental apareix al bloc. Cal explicar-ho i redactar-ho al text.





2.2 Situa als autors Plató i Aristòtil. Qui són? Filosofia, la seva època, segles i contribució. Amplia des de la classe  i el llibre. Què sé jo d’aquests autors?  [1 punt].   
Plató S. V a de C, ja mori dintre el segle IV a. de C.
Teoria del Idealisme platònic.
Explicació de la teoria de les idees.

Aristòtil: Realisme o empirisme aristotèlic.
Crítica de la teoria de les idees.
Tipus de coneixements. teòric, pràctic i productiu.


Forma primera al llibre de text, pàg. 14 i al bloc i continguts:
Filosofia Antiga: Autors, tots hem ampliat conceptes, autors i escola de Milet; “arkhé”. Més importants Plató i Aristòtil, teoria i contribució, tipus de reflexió i explicació. Autors molt importants i explicats desde dues situacions: idealisme platònic i realisme o empirisme aristotèlic.


2.3 Preguntes tipus test: Respon aquí mateix. Cada resposta negativa baixarà un (-0,10 punts) [1 punt]. Quatre preguntes.
1. Filosofia i religió tenen en comu: a) ocupar-se de diversos problemes; b) ajudar a viure millor; c) proporcionar diverses normatives i d) són sabers arbitraris.
2. Una de les preocupacions destacades dels filòsofs medieval va ser: a) el problema de l´esser metafísic, b) el problema de la felicitat; c) oferir una explicació de l’origen de l’univers i d) la relació entre la fe i la raó.
3 D.- El caràcter universalista de la filosofia li dóna un esperit esepcialment: a) interdisciplinari, b) tecnològic, c) arbitrari i d) tradicionalista.
4. El més característic de la filosofia contemporània és?: a) la manca d’acord, b) les diverses teories; c) l’actitud de denúncia i sospita i d) els conceptes de la dialèctica negativa.
2.4 Vocabulari, respon breu i clarament, amb tres o quatre línies el significat de: Epistemologia i antropomorfisme.  [0,50 punts]
Epistemologia: Branca ¨de la filosofia  Pàg, 15. Tracta de:  Què puc conèixer?; tipus de coneixement,  mètode i límits del coneixement. Una sortida de classe, alternativa i repetitiva a l’examen és parlar de que a l’època modera s’ofereixen també 3 corrents epistemològiques.

Antropomorfisme:pàg. 11. Tendència a atribuir característiques humanes a éssers inanimats, animals o divinitats. Ètim i arrel la forma “morphé”; de l’home “antrophos”.

Observació final:
  • Cal respondre a les preguntes. Un enunciat, una resposta.
  • Cal treballar i estudiar i hem posat tres nivells: 1r classe; 2n casa amb el bàsic i el llibre de text i finalment el tercer: bloc, filoxarxa i bibliografía.
  • Si sabem les preguntes ens hauria de mancar temps, si em sobra molt temps tinc un problema greu.
  • Tots aquests resums i etc i pissarres mal organitzades cal redactar-les i fer-les teves.
  • Idea bàsica: llegir i escriure. Llegir tot el material i escriure a casa, fer-ne comentaris, i què diu el text i què vol dir.
  • Sou vosaltres que heu de fer la feina, no jo: jo poso feina al bloc, això ho fem cada dia a classe, jo resolc l’examen, ho hem fet a classe.
  • Sou vosaltres qui heu de treballar i de pensar; no jo.

Bibliografia:
- Presentada a classe, cal llegir-la consultar-la a la xarxa o a la biblioteca.
- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987.
Webgrafia:
-          www.pensament.com/filoxarxa
-          El nostre bloc: http://filosofiaibloc.blogspot.com
-          No la wikipèdia que té i conté errades.



[Recomanació general: redacta, escriu, explica i justifica les respostes, essent més important preguntar-se i interrogar-se que la solució final. No facis faltes, cuida l’ortografia, la redacció, la cal·ligrafia (fes bona lletra) i l’estil. Deixa marges al laterals de les preguntes i espais entre les preguntes. ]

Comentaris

Entrades populars