Feina del 10 %, més i/o extra.

Enllaço la feina extra del 10%. 

Tema 1.

Inicio els treballs extra sobre el 10% textos i models d’examen:

-          Situa i digues cadascun d’aquests textos a quina branca o a quina disciplina de la filosofia correspon. Si coneixes l’autor situa’l dins d’una època, un segles i el moment històric. Fes-ho ampliàment.  No un resum, ens cal una explicació.

-          Es d’aquesta branca i d’aquesta concepció de la filosofia i d’aquesta idea per això i per allò; premisses i conclusió.

Webgrafia:

- Pàgina WEB: www.xtec.cat/escolaoberta/filosofia

- Pàgina de www.pensament.com/filoxarxa

Un lloc on hi ha apunts, textos, temes i vocabulari filosòfic i models de textos. Tot això heu de fer-ho vosaltres. Si funciona i me’n surto sortirà enllaçat al nostre Moodle.

Heu d’anar als temes de primer i llavors entrar per temes com ho fem nosaltres.

-          Bloc del Professor: http://filosofiaibloc.blogspot.com

Home el millor bloc de filosofia de primer de Batxillerat. Fa un temps que no hi publico res.

 Bibliografia:

-Atlas de filosofia, Alianza Atlas, Madrid, 2003. Diverses edicions. Més important, l’esquema i la situació dels autors i de la filosofia.

- Filosofia i Ciutadania; el nostre llibre de text. Editorial Edebé, Barcelona.

- AA. VV, La filosofia griega, Editorial S. XXI, Barcelona, 1992. Dirigida per Brice Parain. Temes molt concrets de la filosofia antiga grega.

- Castiñeira, A. i altres: Breu historia de la filosofia, Columna, Barcelona, 1987. Manual que he anat passant aquest dies per classe.

- Copleston, Frederick; Historia de la filosofia, Ariel Filosofia, Barcelona, 1993. Manual molt ampli i excessiu per a primer de Batxillerat, l’utilitzem per a segon de Batxillerat. Es tracta de vuit volums i tots els autors.

- Reale, Giovanni, Eros, demonio mediador.  Editorial Herder, Barcelona, 2004. Temes i revisions actuals sobre la teoria platònica.

TEXTOS.

1a) “Hi ha una ciència que parla de l’ésser en tant que ser i dels seus accidents. Aquest coneixement és diferent de tota la resta i de totes les ciències particulars, tracta den l’ésser amb sentit general. Per contra les ciències particulars estudien cadascun d’aquests camps com a ciència particular com el cas de le matemàtiques. Amb tot com que nosaltres investiguem els primers princicipis, les causes finals i més elevades es clar i net i evident que aquests principis han de tenir una realitat pròpia”.

Aristòtil:. Llibre IV, Ia part.

2b) “L’ésser s’entén de moltes maneres, amb tots aquests sentits es refereixen a una realitat, a una mateixa natura, amb tot no tenim el mateix nom i així la paraula salut fa referència i s’entén de diverses formes i maneres (...) Així és evident que una ciència només estudiarà el ser igualment els éssers en tant que éssers”.

Aristòtil:. Llibre IV, IIa part.

3c) “No sembla que puguem acceptar aquesta interpretació de la conscciència de consciència. La reducció de la consciència la dualitat subjecte-objecte, que és típica del coneixement. Però, si acceptemm la llei del parell cognoscent-conegut, serà necessari un terme perquè el cognoscent esdevingui conegut al seu torns, i ens trobarem davant aquest dilema: o aturar-nos en un terme qualsevol de la sèrie: conegut -cognoscent i conegut- cognoscent conegut del cognoscent, etc., i aleshores és la totalitat del fenomen allò que cau en l’inconegut, és a dir, que ensopeguem sempre contra una reflexió no conscient de si mateixa i últim terme - o bé afirmem la necessitat d’una regressió fins a l’infinit ”

Sartre, Jean-Paul:   “El cogito prereflexiu” (...)

4d)  Si no existís cap altra entitat fora de les físicament constituïdes, la física seria ciència primera. Si, al contrari, hi ha alguna entitat immòbil, aquesta serà anterior i filosofia primera, i serà universal d’aquesta manera: per ser primera.

Aristòtil,  LLibre VI, 1, 1026a (Gredos, Madrid 1994).

5e) “Una llibertat que no troba cap límit no es pot definir, precisar, ni dissenyar clarament. Només els límits li donen un sentit, una consistència. Però, on són? Resposta:allà on un dany se segueix del seu ús. Dany per a un mateix o per als altres. Sens dubte, però, qui està capacitat per jutjar els danys? Els pares, els adults, les persones investides de poder, autoritat o experiència [...] Certament, no hi ha llibertat si s’ha de pagar amb un disgust o una pena, amb una falta o un embolic, amb un risc per a un mateix o per a l’altre. Per suposat, de vegades costa ser jutge i part, saber què perjudica un mateix o el proïsme, amb tot sovint costa més confiar aquesta tasca a un tercer que sempre és susceptible d’abusar de l’autoritat [...] Amb l’autodisciplina t’arrisques menys a l’excés que amb la disciplina”

Michel Onfray; Antimanual de filosofia. Edaf, 2005




6f) “L’Estat de Dret és una invenció. Una construcció, un resultat històric, una conquesesta més aviat lenta i gradual, feta per gent i individus, que, contra poders despòtics o aliens, buscaven seguretat per a les seves persones, béns o propietats (...) i que, al seu torn, ampliant l’espectre, exigien garanties i protecció efedtiva per altres manifestacions de la seva llibertat”
Díaz, Elías:  “Respeto”. (Biblioteca Nueva, 2005)

7g) “La relació amb els altres i la desigualtat es pot explicar per raons històriques, però no es pot justificar o, dit d’una altra manera, només es pot justificar ideològicament mitjançant representacions falses de la realitat que atribueixen mèrits o demèrits a allò que es pot veure, en el millor dels casos, com un producte de l’atzar i, en el pitjor dels casos, com un resultat històric acumulat i conservat socialment (...) d’accions deliberades d’explotació i opressió d’uns sers humans per part d’uns altres”

Capella, Juan Ramón. (Uned, ediciones, 2002)

8h) La condició fonamental de tot coneixement, la primera i més radical condició de possibilitat de l’experiència, supòsit de tot conèixer; només des de la unitat de consciència d’un subjecte és possible arribar a conèixer objectes. Al "jo transcendental" el denomina també «subjecte transcendental», «apercepció pura» o «unitat sintètica de la consciència», el descriu com un «jo penso», i és la consciència que acompanya a tota «representació», això és, a tot coneixement. No ha de confondre’s aquest jo transcendental, que té caràcter lògic, i que és el subjecte de l’apercepció, amb el jo psicològic o empíric, subjecte de tota percepció.

Rábade, Sergio: (sobre Kant, Editorial Anaya, 2001)

9i)  Tant la moral com l’ètica, termes que en la pràctica solen identificar-se, tenen una funció pràctica: es refereixen, encara que no exclusivament, a situacions conflictives de la vida de les persones. Des del punt de vista de la moral, cal prendre una decisió pràctica; des del punt de vista de l’ètica, ha de formar-se la consciència en el hàbit de saber decidir moralment. En ambdós casos, es tracta d’una tasca de fonamentació moral.

www.pensament.com/filoxarxa.

10j)  La moral dóna pautes per a la vida quotidiana, l'ètica és un estudi o reflexió sobre què origina i justifica aquestes pautes. Però ambdues, si bé són distingibles, són complementàries. De la mateixa manera que teoria i pràctica interaccionen, els principis ètics regulen el comportament moral però aquest comportament incideix alterant els mateixos principis. Sovint els conflictes de normes morals que apareixen quan hem de prendre decisions són el motor que ens impulsa a una reflexió de nivell ètic. És per això que Aranguren, reconeixent la vinculació entre teoria i pràctica, anomena a l’ètica moral pensada i a la moral, moral viscuda

[Extret de la pàgina de filosofia : Filópolis http://www.xtec.es/~lvallmaj/index.htm]; del professor d’ètica a Girona Llorenç Vallmajó Riera.

11k)     La filosofia o teoria del gust, o de la percepció de la bellesa en la natura

i en l’art. Va ser utilitzat per primera vegada cap a mitjan segle XVIII pel filò-

sof alemany Alexander Gottlieb Baumgarten (1714 - 1762), el qual el va

aplicar a la teoria de les arts liberals o la ciència de la percepció de la belle-

sa. S’ha parlat molt a propòsit de l’abast i la utilitat d’aquest concepte, i d’aquesta disciplina (...)

[Diccionari d’Art d Oxford Barcelona Edicions 62 1996 p 267-268]

12 l) La moral és un conjunt de judicis relatius al bé i al mal, destinats a dirigir la conducta dels humans. Aquests judicis es concreten en normes de comportament que, adquirides per cada individu, regulen els seus actes, la seva pràctica diària. Ara bé, ni les normes o codis morals es proclamen com el codi de circulació, ni cada persona assumeix o incorpora automàticament el conjunt de prescripcions i prohibicions de la seva societat, ni cada societat o cultura formulen els mateixos judicis sobre el bé i el mal. És per tot això que la moral sovint és un conjunt de preguntes i respostes sobre què hem de fer si volem viure una vida humana, és a dir, una vida no amb imposicions sinó amb llibertat i responsabilitat.

[Extret de la pàgina de filosofia : Filópolis http://www.xtec.es/~lvallmaj/index.htm]; del professor d’ètica a Girona Llorenç Vallmajó Riera.

13 ll)  No és possible de pensar res enlloc en el món, ni tampoc en general fora del món, que pugui ser tingut sense restricció per bo, llevat únicament d’una bona voluntat. La intel•ligència, l’agudesa, el judici i tots els altres talents de l’esperit, diguin-se com es vulgui, o bé el coratge, la decisió, la perseverança en els propòsits, com a qualitats del temperament, són sens dubte des de diversos punts de vista bons i desitjables. Però poden esdevenir també extremament dolents i perjudicials, si no és bona la voluntat que ha de fer ús d’aquests dons naturals.

Kant: Fonamentació de la Metafísica dels costums. Editorial Laia-62, Barcelona, 1980.

14 m) Els següents paràgrafs són ...

	1.	Sempre que s’acosta Nadal l’Anna està contenta; ja és 20 de desembre; per tant l’Anna està contenta
		En aquest cas la primera premissa és "Sempre que s’acosta... etc.". Una segona premissa és "Ja és 20 de desembre", i la conclusió é "l’Anna està contenta". (A més, té una premissa "amagada": "Si ja és 20 de desembre, aleshores s'acosta Nadal")
	2.	Cap persona honesta roba; ara bé, és sabut que alguns personatges cèlebres roben; per tant hi ha personatges cèlebres que no són honestos.
		En aquest cas les premisses són: 1) "Cap persona honesta roba", 2) "Hi ha gent cèlebre que roba" i la conclusió és que "hi ha persones cèlebres que no són honestes"
	3.	Tinc ganes de descansar; per consegüent, me’n vaig de viatge
		En aquest cas hi ha una premissa "amagada". 1ª) premissa: "Tinc ganes de descansar", 2ª) premissa "amagada" -que es dóna per pressuposada: "viatjar descansa"; conclusió: "me’n vaig de viatge"

Resum extret de A.Deaño: , Alianza Editorial, Madrid.

15 n) “Es evident que hi ha un principi de connexió per al nostre coneixement en una distinció entre els pensaments o idees i les accions de la ment i la diferència que hi ha entre la presentació a la memòria o la imaginació, uns introdueixen als altres amb cert grau d’ordre, semblança i regularitat. (...)

Amb tot des del meu punt de vista existeixen tres principis de unió, relació i combinació entre idees i saber: semblança, contingüitat entre el temps i l’espai i causa o efecte”

Hume, David: Investigació ..., Edicions 62, Barcelona, 1990.

16 o) “És el punt de partida de l’existencialisme. Efectivament, tot és permès si Déu no existeix, i, en conseqüència, l’home queda deseixit, ja que no troba ni en ell, ni fora d’ell cap possibilitat on aferrar-se. D’antuvi no troba cap excusa. Si, en efecte, l’existència precedeix l’essència, mai no podrem explicar per referència a una naturalesa humana dada i fixada; dit d’altra manera, no hi ha determinisme, l’home és lliure, és llibertat. Si, a més, Déu no existeix, no trobem davant nostre valors, ni darrere nostre, en el domini lluminós dels valors, justificacions o excuses. Estem sols, sense excuses. És el que jo expresso dient que l’home està condemnat a ser lliure. Condemnar perquè una vegada llançat al món, és responsable de tot el que fa. L’existencialista no creu en la potència de la passió. No pensarà que una passió és un torrent devastador que condueix fatalment l’home a determinats actes, i que, en conseqüència és una excusa. Pensa que l’home és responsable de la seva passió. L’existencialista no pensarà tampoc que l’home pot trobar un socors en un signe donat, en aquesta terra, que l’orientarà; ja que pensa que l’home desxifra el signe tal com li ve de gust. Pensa l’home sense cap suport i sense cap socors, està condemnat a cada instant a inventar de nou l’home”

Sartre, Jean-Paul:   “L’existencialisme és un humanisme” (...)

[Recomanació: Ajuda al corrector, treballa bé i ordenament. Posa el nom el grup i numera les pàgines. Fes bona lletra, estil, cal·ligrafia i ortografia. Pregunta’t, qüestiona’t i fes de filòsofa o filòsof, raona i justifica les explicacions. La més important seria la pregunta 3 “Análisi del contingut”. Tots els autors i els seus conceptes. Mira aquesta recomanació.] A entregar a mà o amb ordinador, l’any  actual. Abans de que s’acabi el primer trimestre, cap al novembre de 25. Per a dubtes i demés seria un bon dia, tots els dimecres del món a l’hora del pati. Al Moodle, si mai arrenca, hi haurà el fòrum i tota la informació.

Aquest és un primer exercici, cal entregar un i només d'aquests exercicis que si es troben molt bé, sobre 10 punts poden pujar un 10%.